Puigpelat
El municipi de Puigpelat està situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. El centre del nucli és la part més interessant, a causa de la tradició arquitectònica popular que presenten les seves cases.
Notícies històriques
L'origen del poble no és gaire conegut, però s'han trobat restes romanes de viles i sepulcres. Apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins al 1831. Al segle XVIII experimentà un creixement demogràfic; al final d'aquest segle i per manament de l'arquebisbe Santiyán i Armanyá es refà l'aqüeducte romà, amb la finalitat de portar l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
El segle XIX patí diverses oscil·lacions demogràfiques i durant el segle XX va experimentar una caiguda de la població.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
L'origen del casc antic de Puigpelat es remunta al segle XII, quan era part de la recent creada Baronia de Vallmoll, la qual va cedir algunes quadres, entre la que estava la de Puigpelat, a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
El municipi de Puigpelat es troba situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. Les cases del poble són entremitgeres de dos o tres plantes.
Notas históricas:
El nulci urbà de Puigpelat apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins el 1831. No obstant, la notícia més antiga s'atribueix a un document de concòrdia del 1184, entre l'arquebisbe de Tarragona i el castellà d'Amposta, en relació als delmes dels Hospitalers a Vallmoll, entre els que estava Puigpelat.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Portal de Puigpelat
Aquest portal, situat al final del carrer Canals, comunica el nucli urbà amb l'exterior. L'estructura de la part que dóna al nucli està formada per un arc lleugerament apuntat i tallat per una banda. A l'exterior presenta dos arcs, un de mig punt i un altre escarser molt rebaixat. El material de construcció és la pedra. Damunt del pas cobert hi ha una habitatge.
Notas históricas:
A causa de la manca d'informació pel que fa a la creació del nucli, es fa difícil datar aquesta construcció, si bé per la seva estructura sembla que el seu origen respon a l'època medieval.
Originàriament, l'Hospitalet i Puigpelat havien estat quadres de l'antic castell de Vallmoll que, en data incerta del segle XII, van ser donades en lliure franc alou a l'Ordre de l'Hospital. Tot sembla indicar que a començaments del segle XIII, els santjoantistes instal·laren allí una comanda que portà per nom "les cases de Vallmoll" o l'Hospitalet.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Aquest portal, situat al final del carrer Canals, comunica el nucli urbà amb l'exterior. L'estructura de la part que dona al nucli està formada per un arc lleugerament apuntat i tallat per una banda. A l'exterior presenta dos arcs, un de mig punt i un altre escarser molt rebaixat. El material de construcció és la pedra. Damunt del pas cobert hi ha un habitatge.
Notícies històriques
A causa de la manca d'informació pel que fa a la creació del nucli, es fa difícil datar aquesta construcció. Per la seva estructura sembla que el seu origen respon a l'època medieval.
Puigpelat
El municipi de Puigpelat està situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. El centre del nucli és la part més interessant, a causa de la tradició arquitectònica popular que presenten les seves cases.
Notícies històriques
L'origen del poble no és gaire conegut, però s'han trobat restes romanes de viles i sepulcres. Apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins al 1831. Al segle XVIII experimentà un creixement demogràfic; al final d'aquest segle i per manament de l'arquebisbe Santiyán i Armanyá es refà l'aqüeducte romà, amb la finalitat de portar l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
El segle XIX patí diverses oscil·lacions demogràfiques i durant el segle XX va experimentar una caiguda de la població.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
L'origen del casc antic de Puigpelat es remunta al segle XII, quan era part de la recent creada Baronia de Vallmoll, la qual va cedir algunes quadres, entre la que estava la de Puigpelat, a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
El municipi de Puigpelat es troba situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. Les cases del poble són entremitgeres de dos o tres plantes.
Notas históricas:
El nulci urbà de Puigpelat apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins el 1831. No obstant, la notícia més antiga s'atribueix a un document de concòrdia del 1184, entre l'arquebisbe de Tarragona i el castellà d'Amposta, en relació als delmes dels Hospitalers a Vallmoll, entre els que estava Puigpelat.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Portal de Puigpelat
Aquest portal, situat al final del carrer Canals, comunica el nucli urbà amb l'exterior. L'estructura de la part que dóna al nucli està formada per un arc lleugerament apuntat i tallat per una banda. A l'exterior presenta dos arcs, un de mig punt i un altre escarser molt rebaixat. El material de construcció és la pedra. Damunt del pas cobert hi ha una habitatge.
Notas históricas:
A causa de la manca d'informació pel que fa a la creació del nucli, es fa difícil datar aquesta construcció, si bé per la seva estructura sembla que el seu origen respon a l'època medieval.
Originàriament, l'Hospitalet i Puigpelat havien estat quadres de l'antic castell de Vallmoll que, en data incerta del segle XII, van ser donades en lliure franc alou a l'Ordre de l'Hospital. Tot sembla indicar que a començaments del segle XIII, els santjoantistes instal·laren allí una comanda que portà per nom "les cases de Vallmoll" o l'Hospitalet.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Aquest portal, situat al final del carrer Canals, comunica el nucli urbà amb l'exterior. L'estructura de la part que dona al nucli està formada per un arc lleugerament apuntat i tallat per una banda. A l'exterior presenta dos arcs, un de mig punt i un altre escarser molt rebaixat. El material de construcció és la pedra. Damunt del pas cobert hi ha un habitatge.
Notícies històriques
A causa de la manca d'informació pel que fa a la creació del nucli, es fa difícil datar aquesta construcció. Per la seva estructura sembla que el seu origen respon a l'època medieval.