Puigpelat (Tarragona)
El municipio de Puigpelat está situado en el centro de la comarca, entre los ríos Gaià y Francolí, cerca del barranco de Vallmoll, y junto a Bràfim, Alió, Valls, Vilabella y Nulles. Se encuentra a 252 metros de altitud. Los edificios del núcleo se distribuyen en pequeñas calles que siguen la morfología del terreno. Al oeste se encuentra la iglesia parroquial. El centro del núcleo es la parte más interesante debido a la tradición arquitectónica popular que presentan sus casas.
Noticias históricas:
El origen del pueblo no es muy conocido, pero se han encontrado restos romanos de villas y sepulcros. Aparece nombrado por primera vez el año 1286 como posesión de la encomienda hospitalaria de Vallmoll, posesión que se prolonga hasta 1831. En el siglo XVIII experimentó un crecimiento demográfico; a finales de este siglo y por mandato del arzobispo Santiyán y Armanyá se rehace el acueducto romano, con el fin de llevar el agua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
En el siglo XIX sufrió diversas oscilaciones demográficas y durante el siglo XX sufrió una caída de la población.
Traducido de
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
El origen del casco antiguo de Puigpelat se remonta al siglo XII, cuando era parte de la recién creada Baronia de Vallmoll, la cual cedió algunas cuadras, entre las que estaba la de Puigpelat, a la Orden de San Juan del Hospital de Jerusalén.
El municipio de Puigpelat se encuentra situado en el centro de la comarca, entre los ríos Gaià y Francolí, cerca del barranco de Vallmoll, y junto a Bràfim, Alió, Valls, Vilabella y Nulles. Se encuentra a 252 metros de altitud. Los edificios del núcleo se distribuyen en pequeñas calles que siguen a la morfología del terreno. Al oeste se encuentra la iglesia parroquial. Las casas del pueblo son entremedianeras de dos o tres plantas.
Notas históricas:
El núcleo urbano de Puigpelat aparece nombrado por primera vez en 1286 como posesión de la encomienda hospitalaria de Vallmoll, posesión que se prolonga hasta 1831. Sin embargo, la noticia más antigua se atribuye a un documento de concordia de 1184, entre el arzobispo de Tarragona y el castellano de Amposta, en relación a los diezmos de los Hospitaleros en Vallmoll, entre los que estaba Puigpelat.
En torno a 1205 las antiguas cuadras de L'Hospitalet y Puigpelat constituían el núcleo principal de la encomienda hospitalaria. En las tierras de Hospitalet, que debían ser las mejores, se construyó la sede de la encomienda y una capilla, la cual fue dedicada a la Virgen de Hospitalet, que no fue derribada hasta 1975. El segundo núcleo en importancia de la encomienda fue Puigpelat. Su proximidad con L'Hospitalet y el hecho de que allí hubiera un antiguo núcleo de población empujó a los hospitalarios a fortificarlo para convertirlo en un lugar de refugio en caso de peligro. Así que gracias a los hospitalarios, Puigpelat empezó a crecer.
Traducido de
www.diputaciodetarragona.cat/marc/ web/diputacio-de-tarrag...
El municipi de Puigpelat està situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. El centre del nucli és la part més interessant, a causa de la tradició arquitectònica popular que presenten les seves cases.
Notícies històriques
L'origen del poble no és gaire conegut, però s'han trobat restes romanes de viles i sepulcres. Apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins al 1831. Al segle XVIII experimentà un creixement demogràfic; al final d'aquest segle i per manament de l'arquebisbe Santiyán i Armanyá es refà l'aqüeducte romà, amb la finalitat de portar l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
El segle XIX patí diverses oscil·lacions demogràfiques i durant el segle XX va experimentar una caiguda de la població.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
L'origen del casc antic de Puigpelat es remunta al segle XII, quan era part de la recent creada Baronia de Vallmoll, la qual va cedir algunes quadres, entre la que estava la de Puigpelat, a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
El municipi de Puigpelat es troba situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. Les cases del poble són entremitgeres de dos o tres plantes.
Notas históricas:
El nulci urbà de Puigpelat apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins el 1831. No obstant, la notícia més antiga s'atribueix a un document de concòrdia del 1184, entre l'arquebisbe de Tarragona i el castellà d'Amposta, en relació als delmes dels Hospitalers a Vallmoll, entre els que estava Puigpelat.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Puigpelat (Tarragona)
El municipio de Puigpelat está situado en el centro de la comarca, entre los ríos Gaià y Francolí, cerca del barranco de Vallmoll, y junto a Bràfim, Alió, Valls, Vilabella y Nulles. Se encuentra a 252 metros de altitud. Los edificios del núcleo se distribuyen en pequeñas calles que siguen la morfología del terreno. Al oeste se encuentra la iglesia parroquial. El centro del núcleo es la parte más interesante debido a la tradición arquitectónica popular que presentan sus casas.
Noticias históricas:
El origen del pueblo no es muy conocido, pero se han encontrado restos romanos de villas y sepulcros. Aparece nombrado por primera vez el año 1286 como posesión de la encomienda hospitalaria de Vallmoll, posesión que se prolonga hasta 1831. En el siglo XVIII experimentó un crecimiento demográfico; a finales de este siglo y por mandato del arzobispo Santiyán y Armanyá se rehace el acueducto romano, con el fin de llevar el agua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
En el siglo XIX sufrió diversas oscilaciones demográficas y durante el siglo XX sufrió una caída de la población.
Traducido de
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
El origen del casco antiguo de Puigpelat se remonta al siglo XII, cuando era parte de la recién creada Baronia de Vallmoll, la cual cedió algunas cuadras, entre las que estaba la de Puigpelat, a la Orden de San Juan del Hospital de Jerusalén.
El municipio de Puigpelat se encuentra situado en el centro de la comarca, entre los ríos Gaià y Francolí, cerca del barranco de Vallmoll, y junto a Bràfim, Alió, Valls, Vilabella y Nulles. Se encuentra a 252 metros de altitud. Los edificios del núcleo se distribuyen en pequeñas calles que siguen a la morfología del terreno. Al oeste se encuentra la iglesia parroquial. Las casas del pueblo son entremedianeras de dos o tres plantas.
Notas históricas:
El núcleo urbano de Puigpelat aparece nombrado por primera vez en 1286 como posesión de la encomienda hospitalaria de Vallmoll, posesión que se prolonga hasta 1831. Sin embargo, la noticia más antigua se atribuye a un documento de concordia de 1184, entre el arzobispo de Tarragona y el castellano de Amposta, en relación a los diezmos de los Hospitaleros en Vallmoll, entre los que estaba Puigpelat.
En torno a 1205 las antiguas cuadras de L'Hospitalet y Puigpelat constituían el núcleo principal de la encomienda hospitalaria. En las tierras de Hospitalet, que debían ser las mejores, se construyó la sede de la encomienda y una capilla, la cual fue dedicada a la Virgen de Hospitalet, que no fue derribada hasta 1975. El segundo núcleo en importancia de la encomienda fue Puigpelat. Su proximidad con L'Hospitalet y el hecho de que allí hubiera un antiguo núcleo de población empujó a los hospitalarios a fortificarlo para convertirlo en un lugar de refugio en caso de peligro. Así que gracias a los hospitalarios, Puigpelat empezó a crecer.
Traducido de
www.diputaciodetarragona.cat/marc/ web/diputacio-de-tarrag...
El municipi de Puigpelat està situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. El centre del nucli és la part més interessant, a causa de la tradició arquitectònica popular que presenten les seves cases.
Notícies històriques
L'origen del poble no és gaire conegut, però s'han trobat restes romanes de viles i sepulcres. Apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins al 1831. Al segle XVIII experimentà un creixement demogràfic; al final d'aquest segle i per manament de l'arquebisbe Santiyán i Armanyá es refà l'aqüeducte romà, amb la finalitat de portar l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
El segle XIX patí diverses oscil·lacions demogràfiques i durant el segle XX va experimentar una caiguda de la població.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
L'origen del casc antic de Puigpelat es remunta al segle XII, quan era part de la recent creada Baronia de Vallmoll, la qual va cedir algunes quadres, entre la que estava la de Puigpelat, a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
El municipi de Puigpelat es troba situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. Les cases del poble són entremitgeres de dos o tres plantes.
Notas históricas:
El nulci urbà de Puigpelat apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins el 1831. No obstant, la notícia més antiga s'atribueix a un document de concòrdia del 1184, entre l'arquebisbe de Tarragona i el castellà d'Amposta, en relació als delmes dels Hospitalers a Vallmoll, entre els que estava Puigpelat.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...