Església parroquial de Santa Maria, Puigpelat
Edifici entre mitgeres, de grans dimensions. És de planta rectangular, d'una sola nau de tres trams i amb capelles laterals. Els suports són pilars i pilastres, i la coberta recolza sobre arcs de mig punt. La nau central té volta de canó amb llunetes i el creuer cúpula sobre petxines. La façana és simètrica, amb afegits posterior. La porta d'accés és rectangular, amb carreus i motllures de pedra. El conjunt abraçada una fornícula amb carreus de pedra regulars, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Verge. La data de 1786 apareix inscrita a la clau de la llinda de la porta. L'acabament és en forma de frontó triangular. El campanar s'aixeca als peus de l'església, a la nau de l'Epístola. És de planta quadrada amb dos cossos vuitavats. Conserva una porta amb ferramentes del 1842.
L'església de Puigpelat, sufragània de la de Vallmoll, passà a dependre de la d'Alió el 1579, per ordre d'Antoni Agustí, arquebisbe de Tarragona entre 1577 i 1586.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/2315
Edifici entre mitgeres, de grans dimensions. És de planta rectangular, d'una sola nau de tres trams i amb capelles laterals. Els suports són pilars i pilastres, i la coberta recolza sobre arcs de mig punt. La nau central té volta de canó amb llunetes i el creuer cúpula sobre petxines. La façana és simètrica, amb afegits posteriors.
La porta d'accés és rectangular, amb carreus i motllures de pedra. La data de 1786 apareix inscrita a la clau de la llinda de la porta. L'acabament és en forma de frontó triangular.
El campanar s'aixeca als peus de l'església, a la nau de l'Epístola. És de planta quadrada amb dos cossos vuitavats.
Conserva una porta amb ferramentes del 1842.
Notas históricas:
L'església de Puigpelat, sufragània de la de Vallmoll, passà a dependre de la d'Alió el 1579, per ordre d'Antoni Agustí, arquebisbe de Tarragona entre 1577 i 1586.
La primera imagte de la Mare de Déu de la Llet és una bella talla romànica de fusta, conservada avui al Museu Diocesà de Tarragona. Després d'aquesta n'hi hagué una altra, que fou cremada a la Guerra Civil (1936). Per tant, la imatge avui venerada és ja la tercera que que rep aquesta advocació. Tot i ser la patrona, no presideix l'altar major, sinó que rep culte en un altra lateral. És una imatge asseguda, bastant gran, rèplica idèntica de l'esmentada imatge primera.
Descripció de la primera imatge de la Mare de Déu de la Llet: Imatge de fusta d'àlber, d'una peça, rebaixada pel darrere en tota la seva longitud, que seu sobre un escambell tallat en el mateix tronc. La Mare porta vel curt fins a les espatlles, mantell i túnica d'escot rodó. Al mig del coll, un tall perpendicular deixa al descobert tot el pit esquerre, que la Mare sosté i dóna a l'Infant amb la mà dreta. La imatge respon al tipus de Mare de Déu de la Llet, una innovació iconogràfica del segle XIII, i presenta bona part de les característiques pròpies de la segona meitat d'aquell segle.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Església parroquial de Santa Maria, Puigpelat
Edifici entre mitgeres, de grans dimensions. És de planta rectangular, d'una sola nau de tres trams i amb capelles laterals. Els suports són pilars i pilastres, i la coberta recolza sobre arcs de mig punt. La nau central té volta de canó amb llunetes i el creuer cúpula sobre petxines. La façana és simètrica, amb afegits posterior. La porta d'accés és rectangular, amb carreus i motllures de pedra. El conjunt abraçada una fornícula amb carreus de pedra regulars, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Verge. La data de 1786 apareix inscrita a la clau de la llinda de la porta. L'acabament és en forma de frontó triangular. El campanar s'aixeca als peus de l'església, a la nau de l'Epístola. És de planta quadrada amb dos cossos vuitavats. Conserva una porta amb ferramentes del 1842.
L'església de Puigpelat, sufragània de la de Vallmoll, passà a dependre de la d'Alió el 1579, per ordre d'Antoni Agustí, arquebisbe de Tarragona entre 1577 i 1586.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/2315
Edifici entre mitgeres, de grans dimensions. És de planta rectangular, d'una sola nau de tres trams i amb capelles laterals. Els suports són pilars i pilastres, i la coberta recolza sobre arcs de mig punt. La nau central té volta de canó amb llunetes i el creuer cúpula sobre petxines. La façana és simètrica, amb afegits posteriors.
La porta d'accés és rectangular, amb carreus i motllures de pedra. La data de 1786 apareix inscrita a la clau de la llinda de la porta. L'acabament és en forma de frontó triangular.
El campanar s'aixeca als peus de l'església, a la nau de l'Epístola. És de planta quadrada amb dos cossos vuitavats.
Conserva una porta amb ferramentes del 1842.
Notas históricas:
L'església de Puigpelat, sufragània de la de Vallmoll, passà a dependre de la d'Alió el 1579, per ordre d'Antoni Agustí, arquebisbe de Tarragona entre 1577 i 1586.
La primera imagte de la Mare de Déu de la Llet és una bella talla romànica de fusta, conservada avui al Museu Diocesà de Tarragona. Després d'aquesta n'hi hagué una altra, que fou cremada a la Guerra Civil (1936). Per tant, la imatge avui venerada és ja la tercera que que rep aquesta advocació. Tot i ser la patrona, no presideix l'altar major, sinó que rep culte en un altra lateral. És una imatge asseguda, bastant gran, rèplica idèntica de l'esmentada imatge primera.
Descripció de la primera imatge de la Mare de Déu de la Llet: Imatge de fusta d'àlber, d'una peça, rebaixada pel darrere en tota la seva longitud, que seu sobre un escambell tallat en el mateix tronc. La Mare porta vel curt fins a les espatlles, mantell i túnica d'escot rodó. Al mig del coll, un tall perpendicular deixa al descobert tot el pit esquerre, que la Mare sosté i dóna a l'Infant amb la mà dreta. La imatge respon al tipus de Mare de Déu de la Llet, una innovació iconogràfica del segle XIII, i presenta bona part de les característiques pròpies de la segona meitat d'aquell segle.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...