Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell, Barcelona)
Yacimiento arqueológico Castillo y Priorato de Sant Genís de Rocafort
Restos de la muralla del priorato, que rodea un recinto pseudocircular de cerca de 2500 m2, del que se identifica una torre circular en el ángulo sudeste del recinto, y de la iglesia de 105 m2. En 2010, con motivo de la redacción del Plan director del Conjunto monumental de San Genís de Rocafort, se realizó una limpieza del conjunto y alguna pequeña intervención en los estratos superficiales para conocer el coronamiento de algunas estructuras. Estos trabajos fueron dirigidos por la arqueóloga Ainhoa Pancorbo Picó.
En 1713, durante la Guerra de Sucesión, parece que se hizo volar el recinto fortificado de Sant Genís, respetando sólo la iglesia. De 1778 data la última visita pastoral a Sant Genís que entonces era sufragánea de la parroquia de Santa María de Martorell. En 1928 la cabecera fue volada para aprovechar la piedra para la construcción de una casa en Martorell. Finalmente, en 1967 la propiedad del monumento fue cedida por Pau Sendrós al Ayuntamiento de Martorell.
La iglesia románica de San Genís de Rocafort fue la sede de un priorato benedictino fundado en 1042 por los señores de Castellví de Rosanes, Guillermo II Bonfill y su esposa Sicarda. A pesar del vacío documental referente tanto al priorato como a los Castellví a lo largo de la segunda mitad del siglo XI, se conocen un par de donaciones al monasterio, la primera de 1084 y la segunda de 1092. Guillermo Ramón I, heredero y sobrino del fundador, en 1110 hace testamento en Sant Genís antes de marchar hacia Tierra Santa y le lega 100 mancusos y otros 100 para obras en la iglesia y, además, el alodio de Voltrera. Guillermo Ramón I murió en 1126, y el legado no se hizo efectivo hasta entonces. El 30 de abril del año 1123 Udalard de Rosanes, feudatario de los Castellví, juraba testamento en el altar de San Juan de la iglesia de Sant Genís, frente a tres monjes, dos de los cuales, probablemente, del mismo cenobio benedictino . La siguiente noticia data de 1157 y hace referencia al castillo y a la iglesia de Sant Genís con motivo de una queja que el señor de Castellví, Guillem Ramon II, elevó contra su feudatario, Berenguer de Castellví. Le acusaba de haber conquistado el monasterio, donde nada tenía porque era una dominicatura del señor; de haber infringido la Tregua de Dios, sacando un monje y llevándolo, desnudo y cautivo, a la roca, donde le tomó todo lo que tenía, y lo azotó y vilipendió. El testamento de Guillermo Ramón III de Castellvi, de 1176, redactado dos años antes de su muerte, permite confirmar el uso del templo como panteón familiar, dejándole tierras y masías. Aunque no se tiene constancia es posible que también sus hijos, Guillem Arbert (muerte en 1205) y Guilleuma, que le sucedió (1205-1226), se hicieran enterrar allí. Con Guilleuma, además de extinguirse el linaje familiar, debieron acabar también los entierros en el panteón familiar. El primer descendiente suyo y de Guillem Ramon de Moncada, fallecido en la conquista de Mallorca, fue enterrado en Santes Creus. Sus sucesores, los Foix, nunca mostraron especial interés en la posesión de Sant Genís. No sabemos cómo ni cuándo el priorato fue anexado a San Miguel de Cruïlles, pero se tiene constancia desde 1288, cuando Ferrer, prior de Cruïlles, dona a Ramón de la canónica el priorato de San Genís de Rocafort. En 1311 pasa a manos de Bernat de Bruguera, de nuevo por orden del prior de Cruïlles. En 1317 el prior quiso deshacerse de la tutela de Cruïlles, pero no lo consiguió. Diecinueve años más tarde, el siguiente prior fue asesinado. Según varios autores, se iniciaba el período de decadencia del priorato. El monasterio resultó muy afectado por el terremoto de 1448, que causó la caída de la bóveda de la iglesia, y también de la de Santa Margarita, y de la casa de los monjes que se encontraba junto al mediodía. De esos daños no se rehizo. El priorato fue secularizado en 1534, cuando el mercader barcelonés Joan Bolet y el prior Comajuncosa se repartieron su responsabilidad económica y los servicios religiosos, convenio que fue autorizado por el papa Clemente VII. Joan Bolet hizo restaurar ambas iglesias, reparar la casa rectoral y arreglar el camino que subía hacia Sant Genís. En una visita del año 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, dice que la iglesia de Sant Genís no tiene puertas, que las paredes son de piedra y la bóveda está derrumbada en toda la nave.
Observaciones:
La ficha se ha cumplimentado con los datos de la ficha B01 BCIN-01.BARP del Catálogo de Bienes Arquitectónicos, Históricos y Ambientales de Martorell, redactado por el Servicio del Patrimonio Arquitectónico Local de la Diputación de Barcelona.
Traducido de
patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-c...
Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort
Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.
L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.)
L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.
Observacions:
La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-c...
Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell, Barcelona)
Yacimiento arqueológico Castillo y Priorato de Sant Genís de Rocafort
Restos de la muralla del priorato, que rodea un recinto pseudocircular de cerca de 2500 m2, del que se identifica una torre circular en el ángulo sudeste del recinto, y de la iglesia de 105 m2. En 2010, con motivo de la redacción del Plan director del Conjunto monumental de San Genís de Rocafort, se realizó una limpieza del conjunto y alguna pequeña intervención en los estratos superficiales para conocer el coronamiento de algunas estructuras. Estos trabajos fueron dirigidos por la arqueóloga Ainhoa Pancorbo Picó.
En 1713, durante la Guerra de Sucesión, parece que se hizo volar el recinto fortificado de Sant Genís, respetando sólo la iglesia. De 1778 data la última visita pastoral a Sant Genís que entonces era sufragánea de la parroquia de Santa María de Martorell. En 1928 la cabecera fue volada para aprovechar la piedra para la construcción de una casa en Martorell. Finalmente, en 1967 la propiedad del monumento fue cedida por Pau Sendrós al Ayuntamiento de Martorell.
La iglesia románica de San Genís de Rocafort fue la sede de un priorato benedictino fundado en 1042 por los señores de Castellví de Rosanes, Guillermo II Bonfill y su esposa Sicarda. A pesar del vacío documental referente tanto al priorato como a los Castellví a lo largo de la segunda mitad del siglo XI, se conocen un par de donaciones al monasterio, la primera de 1084 y la segunda de 1092. Guillermo Ramón I, heredero y sobrino del fundador, en 1110 hace testamento en Sant Genís antes de marchar hacia Tierra Santa y le lega 100 mancusos y otros 100 para obras en la iglesia y, además, el alodio de Voltrera. Guillermo Ramón I murió en 1126, y el legado no se hizo efectivo hasta entonces. El 30 de abril del año 1123 Udalard de Rosanes, feudatario de los Castellví, juraba testamento en el altar de San Juan de la iglesia de Sant Genís, frente a tres monjes, dos de los cuales, probablemente, del mismo cenobio benedictino . La siguiente noticia data de 1157 y hace referencia al castillo y a la iglesia de Sant Genís con motivo de una queja que el señor de Castellví, Guillem Ramon II, elevó contra su feudatario, Berenguer de Castellví. Le acusaba de haber conquistado el monasterio, donde nada tenía porque era una dominicatura del señor; de haber infringido la Tregua de Dios, sacando un monje y llevándolo, desnudo y cautivo, a la roca, donde le tomó todo lo que tenía, y lo azotó y vilipendió. El testamento de Guillermo Ramón III de Castellvi, de 1176, redactado dos años antes de su muerte, permite confirmar el uso del templo como panteón familiar, dejándole tierras y masías. Aunque no se tiene constancia es posible que también sus hijos, Guillem Arbert (muerte en 1205) y Guilleuma, que le sucedió (1205-1226), se hicieran enterrar allí. Con Guilleuma, además de extinguirse el linaje familiar, debieron acabar también los entierros en el panteón familiar. El primer descendiente suyo y de Guillem Ramon de Moncada, fallecido en la conquista de Mallorca, fue enterrado en Santes Creus. Sus sucesores, los Foix, nunca mostraron especial interés en la posesión de Sant Genís. No sabemos cómo ni cuándo el priorato fue anexado a San Miguel de Cruïlles, pero se tiene constancia desde 1288, cuando Ferrer, prior de Cruïlles, dona a Ramón de la canónica el priorato de San Genís de Rocafort. En 1311 pasa a manos de Bernat de Bruguera, de nuevo por orden del prior de Cruïlles. En 1317 el prior quiso deshacerse de la tutela de Cruïlles, pero no lo consiguió. Diecinueve años más tarde, el siguiente prior fue asesinado. Según varios autores, se iniciaba el período de decadencia del priorato. El monasterio resultó muy afectado por el terremoto de 1448, que causó la caída de la bóveda de la iglesia, y también de la de Santa Margarita, y de la casa de los monjes que se encontraba junto al mediodía. De esos daños no se rehizo. El priorato fue secularizado en 1534, cuando el mercader barcelonés Joan Bolet y el prior Comajuncosa se repartieron su responsabilidad económica y los servicios religiosos, convenio que fue autorizado por el papa Clemente VII. Joan Bolet hizo restaurar ambas iglesias, reparar la casa rectoral y arreglar el camino que subía hacia Sant Genís. En una visita del año 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, dice que la iglesia de Sant Genís no tiene puertas, que las paredes son de piedra y la bóveda está derrumbada en toda la nave.
Observaciones:
La ficha se ha cumplimentado con los datos de la ficha B01 BCIN-01.BARP del Catálogo de Bienes Arquitectónicos, Históricos y Ambientales de Martorell, redactado por el Servicio del Patrimonio Arquitectónico Local de la Diputación de Barcelona.
Traducido de
patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-c...
Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort
Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.
L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.)
L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.
Observacions:
La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-c...