Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort
Emplaçada sobre una antiga església visigòtica, la parròquia de Santa Margarida és de planta rectangular, sense absis diferenciat.
D'una sola nau, les parets són reforçades interiorment per pilars adossats, el que possibilita diverses capelles laterals poc aprofundides. La porta és a ponent, formada per dos arcs en degradació i amb dues impostes per banda. L'aparell és de carreus ben escairats i disposats en filades regulars. Les finestres són de doble esqueixada. A la finestra de llevant s'aprofita interiorment una rosca monolítica amb ornamentació, d'època visigòtica. La part superior de la paret de llevant sembla refeta.
Notícies històriques
Les primeres notícies del priorat de Sant Genís de Rocafort, del qual depenia Santa Margarida com a parròquia, són del 1042, quan Bonfill Guillem i la seva muller Sicardis, senyors de Castellví de Rosanes, donen a Sant Genís unes cases i terres. Una altra donació és del 1084. La comunitat és citada documentalment el 1146. El prior era un tal Ponç, i depenia de Sant Miquel de Cruïlles. El 1166 el prior era Bernat. L'església de Santa Margarida era la parròquia del priorat. És documentada el 1300 quan Antic Domènec, de Martorell, en el seu testament, deixà dos sous a l'església.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/18567
Església paleocristiana:
L'església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta. Es situada sota de l'església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica). L'església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta. L'abisis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d'obra del altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l'absis hi ha tres nivells de paviment, l'inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d' opus signinum. L'aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.
Notícies històriques
De l'església paleocristiana no es conserva documentació. L'hem datada al segle VI per la seva estructura tipologica. No sabem si en origen fou parròquia o, potser, monestir. Sobre les restes de l'antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l'antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.
Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort
Emplaçada sobre una antiga església visigòtica, la parròquia de Santa Margarida és de planta rectangular, sense absis diferenciat.
D'una sola nau, les parets són reforçades interiorment per pilars adossats, el que possibilita diverses capelles laterals poc aprofundides. La porta és a ponent, formada per dos arcs en degradació i amb dues impostes per banda. L'aparell és de carreus ben escairats i disposats en filades regulars. Les finestres són de doble esqueixada. A la finestra de llevant s'aprofita interiorment una rosca monolítica amb ornamentació, d'època visigòtica. La part superior de la paret de llevant sembla refeta.
Notícies històriques
Les primeres notícies del priorat de Sant Genís de Rocafort, del qual depenia Santa Margarida com a parròquia, són del 1042, quan Bonfill Guillem i la seva muller Sicardis, senyors de Castellví de Rosanes, donen a Sant Genís unes cases i terres. Una altra donació és del 1084. La comunitat és citada documentalment el 1146. El prior era un tal Ponç, i depenia de Sant Miquel de Cruïlles. El 1166 el prior era Bernat. L'església de Santa Margarida era la parròquia del priorat. És documentada el 1300 quan Antic Domènec, de Martorell, en el seu testament, deixà dos sous a l'església.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/18567
Església paleocristiana:
L'església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta. Es situada sota de l'església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica). L'església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta. L'abisis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d'obra del altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l'absis hi ha tres nivells de paviment, l'inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d' opus signinum. L'aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.
Notícies històriques
De l'església paleocristiana no es conserva documentació. L'hem datada al segle VI per la seva estructura tipologica. No sabem si en origen fou parròquia o, potser, monestir. Sobre les restes de l'antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l'antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.