Cova Rodona, Sant Martí Sarroca
Descripció
La Cova Rodona està situada a la cinglera meridional del Fondal de les Valls i domina el congost de la riera de Pontons, que davalla pel nord. Som al vessant nord/nord-est del Puig de l'Artiga. L'accés és força difícil i la major part del trajecte cal fer-lo a peu. Es parteix del nucli de Sant Martí Sarroca; s'agafa el camí del castell i abans de començar la pujada que hi mena s'ha de desviar a la dreta per un camí terrer, on un rètol indica "L'Artiga" i "La Font de La Salut". Just abans de travessa la riera de Pontons, davant per davant del Molí d'en Carbó, es deixa el cotxe en un curt camí a l'esquerra. D'aquí surt un corriol que porta a la Font de La Salut, a la ribera dreta de la riera; en aquest indret el corriol segueix el curs fluvial i fins i tot hi ha un petit rètol indicatiu ("Coves"); es torna a travessar la riera cap a la ribera esquerra i es continua al llarg d'uns 320 m. Ja quasi al final del congost, a l'alçada de l'absis de l'església del Castell que queda al damunt, surt un rost corriol de la ribera dreta (per tant cal travessar la riera per darrera vegada, per una petita resclosa) que condueix, enmig d'un bosc espès, fins la mateix entrada de la cova. La morfologia de la cavitat és, en general, arrodonida; té uns 12 m d'amplada en la boca, uns 11 m de fondària i en la part més profunda s'estreny vers els 6'80. S'obre al nord-est. Les parets estan intensament brutes de "grafittis" recents. Les estructures arqueològiques documentades són dues sitges excavades en el mateix subsòl calcari, a 8m de la línia d'entrada, en la part més profunda, separades entre elles mateixes per 1,25 m: - Sitja núm. 1. Fons pla-còncau 1,50 m de fondària. Boca rectangular-ovalada: 0'95 m de llargada x 0,60 m d'amplada. L'encaix de la tapadora està força desdibuixat. - Sitja núm. 2 (al costat de la paret oest de la cova). Fons pla-còncau. 1,60 m de llargada x 0,60 m d'amplada. L'encaix de la tapadora està força desdibuixat. - Sitja núm. 2 (al costat de la paret oest de la cova). Fons pla-còncau. 1,60 m aproximadament (hi ha quelcom de brossa en el fons, com en l'altra). Boca rectangular-ovalada: 1,20 m de llargada x 0,75 m d'amplada. L'encaix de la tapadora està molt ben conservat: l'encaix té un retall d'uns 15 cm de profunditat i el coll de la sitja té uns 25 cm d'alçada. La cavitat no conserva sediment i tot el pis és rocallís. No s'han documentat restes materials de cap tipus, que hom coneixi. Per les característiques del jaciment cal pensar en un probable hàbitat de caire troglodític de l'època medieval i no es pot precisar gaire més al respecte (cronologia precisa, funcionalitat específica de l'establiment, a part del caràcter agrari de les estructures, prou clar per altra banda, etc...). Algun autor ha assenyalat la presència de possibles entalladures per a recolzar vigues de fusta, però no són clares sobre el terreny (aprofitaren fisures naturals per a instal·lar quelcom de supraestructura aèria?). D'altra banda, en S. Llorac (1989, p. 86) atribueix a aquest jaciment (i a les balmes properes de la Pica i la Roca Foradada, sense definir-ho amb precisió), la troballa d'"objectes neolítics": cal rectificar aquesta confusió, ja que es refereix, sens dubte, al sepulcre de fossa documentat a Cal Posastre-1, sota el turó del castell o de la Roca, a la perifèria sud-est del poble de Sant Martí Sarroca.
Cova Rodona, Sant Martí Sarroca
Descripció
La Cova Rodona està situada a la cinglera meridional del Fondal de les Valls i domina el congost de la riera de Pontons, que davalla pel nord. Som al vessant nord/nord-est del Puig de l'Artiga. L'accés és força difícil i la major part del trajecte cal fer-lo a peu. Es parteix del nucli de Sant Martí Sarroca; s'agafa el camí del castell i abans de començar la pujada que hi mena s'ha de desviar a la dreta per un camí terrer, on un rètol indica "L'Artiga" i "La Font de La Salut". Just abans de travessa la riera de Pontons, davant per davant del Molí d'en Carbó, es deixa el cotxe en un curt camí a l'esquerra. D'aquí surt un corriol que porta a la Font de La Salut, a la ribera dreta de la riera; en aquest indret el corriol segueix el curs fluvial i fins i tot hi ha un petit rètol indicatiu ("Coves"); es torna a travessar la riera cap a la ribera esquerra i es continua al llarg d'uns 320 m. Ja quasi al final del congost, a l'alçada de l'absis de l'església del Castell que queda al damunt, surt un rost corriol de la ribera dreta (per tant cal travessar la riera per darrera vegada, per una petita resclosa) que condueix, enmig d'un bosc espès, fins la mateix entrada de la cova. La morfologia de la cavitat és, en general, arrodonida; té uns 12 m d'amplada en la boca, uns 11 m de fondària i en la part més profunda s'estreny vers els 6'80. S'obre al nord-est. Les parets estan intensament brutes de "grafittis" recents. Les estructures arqueològiques documentades són dues sitges excavades en el mateix subsòl calcari, a 8m de la línia d'entrada, en la part més profunda, separades entre elles mateixes per 1,25 m: - Sitja núm. 1. Fons pla-còncau 1,50 m de fondària. Boca rectangular-ovalada: 0'95 m de llargada x 0,60 m d'amplada. L'encaix de la tapadora està força desdibuixat. - Sitja núm. 2 (al costat de la paret oest de la cova). Fons pla-còncau. 1,60 m de llargada x 0,60 m d'amplada. L'encaix de la tapadora està força desdibuixat. - Sitja núm. 2 (al costat de la paret oest de la cova). Fons pla-còncau. 1,60 m aproximadament (hi ha quelcom de brossa en el fons, com en l'altra). Boca rectangular-ovalada: 1,20 m de llargada x 0,75 m d'amplada. L'encaix de la tapadora està molt ben conservat: l'encaix té un retall d'uns 15 cm de profunditat i el coll de la sitja té uns 25 cm d'alçada. La cavitat no conserva sediment i tot el pis és rocallís. No s'han documentat restes materials de cap tipus, que hom coneixi. Per les característiques del jaciment cal pensar en un probable hàbitat de caire troglodític de l'època medieval i no es pot precisar gaire més al respecte (cronologia precisa, funcionalitat específica de l'establiment, a part del caràcter agrari de les estructures, prou clar per altra banda, etc...). Algun autor ha assenyalat la presència de possibles entalladures per a recolzar vigues de fusta, però no són clares sobre el terreny (aprofitaren fisures naturals per a instal·lar quelcom de supraestructura aèria?). D'altra banda, en S. Llorac (1989, p. 86) atribueix a aquest jaciment (i a les balmes properes de la Pica i la Roca Foradada, sense definir-ho amb precisió), la troballa d'"objectes neolítics": cal rectificar aquesta confusió, ja que es refereix, sens dubte, al sepulcre de fossa documentat a Cal Posastre-1, sota el turó del castell o de la Roca, a la perifèria sud-est del poble de Sant Martí Sarroca.