Retaule de la Mare de Déu de Vinseum
Tipo: retablo y pintura
Creador: Pasqual Ortoneda, atribuido Pasqual Ortoneda, círculo de Mateu Ortoneda
Creación: 1459
Género: arte sacro
Museo de las Culturas del Vino de Cataluña (Vilafranca del Penedès)
El Retablo de Nuestra Señora en el Vinseum es un retablo gótico con una Virgen que se exhibe desde 1940 en Vinseum, el Museo de las Culturas del Vino de Cataluña, de Vilafranca del Penedès. Se trata de un retablo gótico pintado en 1459, tal y como se aprecia en la inscripción de la base del trono.
Sobre la autoría del retablo, el historiador del arte Francesc Ruiz i Quesada afirma que el autor es Pasqual Ortoneda, cercano al círculo de Mateu Ortoneda, de la Escola de Tarragona. Ruiz y Quesada también apunta que el conjunto posiblemente procedía de la zona de la Franja, cercana a Barbastro, y debió de ser comercializado debido a la desamortización.
El retablo fue adquirido por el villafranqués Pau Milà i Fontanals, artista y teórico del arte de la Renaixença Catalana, que como otros prohombres contemporáneos se iniciaron en el coleccionismo a raíz de la desamortización de 1835, momento también en que en Cataluña empieza a valorarse el arte medieval. En 1890 el retablo fue instalado en el panteón familiar construido en el cementerio de Vilafranca. En 1926 fue exhibido en la I Exposición de Arte del Penedès celebrada en Vilafranca, tal y como puede verse en el catálogo de la exposición.
En la publicación Quaderns Il·lustrats Penedès de mayo de 1935, Manuel Trens sitúa el retablo entre las obras de la iglesia de la Trinidad, pero probablemente fue trasladado ese mismo año al finalizar su reconstrucción, tras la quema de octubre de 1934, dado que el semanario Acció no menciona el retablo cuando publica la relación de obras salvadas del incendio en la Trinidad. Todo hace pensar, pues, que pasó a ocupar el lugar de alguno de los retablos destruidos por las llamas.
El 11 de enero de 1939, el inspector de la Sección de Museos de la Generalidad de Cataluña, recibe del Ayuntamiento de Vilafranca cuatro objetos procedentes del Museo de Vilafranca, entre ellos el retablo de la familia Milà. Estos objetos debían ser enviados y depositados en la Concentración de los Museos de Cataluña con el objetivo de evitar su destrucción. Quién sabe si el retablo salió nunca de Vilafranca, poco después se anunció el fin de la guerra y no se ha localizado ningún documento del depósito. Aunque el 1 de abril del mismo año, el semanario local Acción publicaba una imagen del retablo con una nota: “Detalle del retablo gótico de la familia Milá y Fontanals que existía en la iglesia de la Santísima Trinidad que ha sido robado inicuamente antes de abandonar los marxistas nuestra villa flagelada”.
Desde 1940 el retablo ha sido custodiado por el Museo, año que ingresó en el Palacio Real de Vilafranca del Penedès uniéndose a las primeras piezas del fondo que habían transitado por diferentes sedes de la villa.
Composición
El retablo, que tiene unas dimensiones de 198 × 182 × 10 cm, se articula en tres calles de dos pisos cada uno y predela. El templo está en el centro, donde aparece la Virgen María entronizada, con el Niño en su regazo y rodeada por cuatro ángeles músicos, todos con nimbos dorados y burilados. Las calles laterales, junto al panel superior están dedicadas a los hechos relacionados con la muerte de María (Evangelios apócrifos). En la calle izquierda empezando por debajo, vemos la Anunciación de la muerte de María; en el piso superior aparece la Reunión de los Apóstoles a su alrededor. En la calle de la derecha, debajo está la Dormición de la Virgen María y encima, la Aparición de la Virgen María a Santo Tomás. En el panel superior del retablo aparece la Coronación. En el centro de la predela aparecen la Virgen María, el Barón de Dolores (Jesús) y San Juan, de medio cuerpo, detrás de una mesa en la que aparecen unos objetos simbólicos del Calvario (dados, clavos, churriacas, aceite. ..). A la derecha, en hornacinas diferentes hay, representados de medio cuerpo, Santa Lucía y San Pablo con sus atributos. En el lado izquierdo hay dos hornacinas diferentes en las que encontramos a San Pedro y Santa Bárbara, también de medio cuerpo, con sus atributos.
La estructura del retablo es la llamada “de patera” (cruz en aspa o cruz de san Andrés). Es un refuerzo tradicional en la construcción de retablos medievales en la Corona de Aragón, que viene directamente influenciado por la tradición italiana. Se disponen los travesaños en diagonal y se cruzan en medio. Está formado por seis postes verticales y seis travesaños (tres originales y tres nuevos). La unión de las tablas se hace por encolado a canto vivo y está reforzada con tela de lino. Según se puede observar, la predela se serró, separándola de las calles del retablo, y más adelante se volvió a añadir. Las escenas están divididas por unos enmarcados ornamentales de madera tallada, con columnas helicoidales y arcadas lobuladas, con las tres superiores rematadas con tres pináculos de formas vegetales (hojas).
Restauración
En 2012 fue restaurado por el Centro de Restauración de Bienes Muebles de Catalunya.
El hecho de que el retablo hubiera pasado varios años dentro de una capilla del cementerio con exceso de humedad, y los diferentes desplazamientos que había sufrido aconsejaron realizar una primera intervención de restauración en 1954 que corrió a cargo del restaurador italiano Arturo Cividini y fue gestionada por Manuel Trens. Por las fotografías que se conservan en Vinseum sabemos que fue eliminado un encuadre que no era original y fue reconstruido el coronamiento del retablo, que en algún momento se había descabezado para adaptarlo a un emplazamiento más reducido. En el catálogo de la I Exposición de Arte del Penedès, se dice: "La pulsera (marco exterior) fue desacertadamente restaurada. Algún verde y todos los azules han sido repintados y son hoy negros" (p. 172).
A nivel de superficie pictórica, el retablo presentaba muchos repintes y la gama cromática tenía bastantes alteraciones que, en parte, afectaban a su lectura visual estética. El proceso de restauración llevado a cabo comenzó con la fijación de la policromía en peligro de desprendimiento y con la estabilización del soporte de madera, con una limpieza y desinsectación. Sin embargo, el elemento más destacado fue la limpieza de la capa pictórica con la eliminación sistemática de los repintes que afectaban a la zona del fondo, la del piso superior y varias escenas de la vida de la Virgen —sobre todo el manto de la Virgen de la escena principal.
Toda la intervención de restauración fue acompañada de un extenso estudio de la pieza, con técnicas de examen diversas, como la fotografía con luz difusa, la fotografía ultravioleta y la reflectografía de rayos infrarrojos. También se realizaron extracciones de muestras para los análisis físico-químicos de pigmentos y capas superficiales, por parte de técnicos de la Universidad Politécnica de Cataluña-UPC.
El resultado final ha sido la recuperación de la lectura visual de la superficie policromada original del siglo xv.
Se presentó de nuevo una vez restaurado el sábado 30 de junio de 2012, y se ubicó temporalmente en la capilla de Sant Pelegrí, esperando la finalización de las obras de Vinseum. Desde octubre de 2012, el retablo es nuevamente visitable en la exposición estable de Vinseum.
Referencias
Ruiz i Quesada, Francesc «Les escoles pictòriques de Tarragona». L'Art gòtic a Catalunya: Pintura II, El corrent Internacional, 2005, pàg. 149-151.
I Exposició d'Art del Penedès: celebrada a Vilafranca des de'l día 22 d'agost al 5 de setembre de 1926. Vendrell: Imp. Ramon, 1927.
Benach i Torrents, Manuel «L'hospital del sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca». Quaderns Il·lustrats Penedès, núm. 3, 1935.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) restaura el retaule gòtic del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, Generalitat de Catalunya
Bibliografia
Miret, Montserrat. El retaule de la Mare de Déu. Vilafranca del Penedès: Museu del Vi, 1994.
Traducido de
ca.wikipedia.org/wiki/Retaule_de_la_Mare_de_D%c3%a9u_de_V...
El Retaule de la Mare de Déu de VINSEUM és un retaule gòtic amb una Mare de Déu que s'exhibeix des de 1940 a VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès. Es tracta d'un retaule gòtic pintat el 1459, tal com s'aprecia a la inscripció de la base del tron.
Sobre l'autoria del retaule, l'historiador de l'art Francesc Ruiz i Quesada afirma que l'autor és Pasqual Ortoneda, proper al cercle de Mateu Ortoneda, de l'Escola de Tarragona. Ruiz i Quesada també apunta que el conjunt possiblement procedia de la zona de la Franja, propera a Barbastre, i devia ser comercialitzat a causa de la desamortització.[1]
El retaule va ser adquirit pel vilafranquí Pau Milà i Fontanals, artista i teòric de l'art de la Renaixença Catalana, que com altres prohoms contemporanis van iniciar-se en el col·leccionisme arran de la desamortització de 1835, moment també en què a Catalunya es comença a valorar l'art medieval. L'any 1890 el retaule va ser instal·lat al panteó familiar construït al cementiri de Vilafranca. El 1926 va ser exhibit a la I Exposició d'Art del Penedès celebrada a Vilafranca, tal com es pot veure en el catàleg de l'exposició.[2]
En la publicació Quaderns Il·lustrats Penedès del maig de 1935,[3] Manuel Trens situa el retaule entre les obres de l'església de la Trinitat, però probablement va ser-hi traslladat aquell mateix any en finalitzar la seva reconstrucció, després de la crema d'octubre de 1934, atès que el setmanari Acció [1] no esmenta el retaule quan publica la relació d'obres salvades de l'incendi a la Trinitat. Tot fa pensar doncs, que va passar a ocupar el lloc d'algun dels retaules destruïts per les flames.
L'11 de gener de 1939, l'inspector de la Secció de Museus de la Generalitat de Catalunya, rep de l'Ajuntament de Vilafranca quatre objectes procedents del Museu de Vilafranca, entre ells el retaule de la família Milà. Aquests objectes havien de ser tramesos i dipositats a la Concentració dels Museus de Catalunya amb l'objectiu d'evitar-ne la seva destrucció. Qui sap si el retaule va sortir mai de Vilafranca, doncs poc després es va anunciar la fi de la guerra i no s'ha localitzat cap document del dipòsit. Tot i que l'1 d'abril del mateix any, el setmanari local Acción [2] publicava una imatge del retaule amb una nota: “Detalle del retablo gótico de la familia Milá i Fontanals que existia en la iglesia de la Santísima Trinidad que ha sido robado inicuamente antes d'abandonar los marxistas nuestra villa flajelada”.
Des de 1940 el retaule ha estat custodiat pel Museu, any que va ingressar al Palau Reial de Vilafranca del Penedès unint-se a les primeres peces del fons que havien transitat per diferents seus de la vila.
Composició
El retaule, que té unes dimensions de 198 × 182 × 10 cm, s'articula en tres carrers de dos pisos cada un i predel·la. El temple és al centre, on hi apareix la Mare de Déu entronitzada, amb el Nen a la falda i envoltada per quatre àngels músics, tots amb nimbes daurats i burinats. Els carrers laterals, junt al plafó superior estan dedicats als fets relacionats amb la mort de Maria (Evangelis apòcrifs). Al carrer esquerre començant per sota, veiem l'Anunciació de la mort de Maria; al pis superior apareix la Reunió dels Apòstols al seu voltant. Al carrer de la dreta, a sota hi ha la Dormició de la Mare de Déu i a sobre, l'Aparició de la Mare de Déu a Sant Tomàs. Al plafó superior del retaule apareix la Coronació. Al centre de la predel·la apareixen la Mare de Déu, el Baró de Dolors (Jesús) i Sant Joan, de mig cos, darrere una taula en la que hi apareixen uns objectes simbòlics del Calvari (daus, claus, xurriaques, oli...). A la dreta, en fornícules diferents hi ha, representats de mig cos, Santa Llúcia i Sant Pau amb llurs atributs. A la banda esquerra hi ha dues fornícules diferents en les que trobem Sant Pere i Santa Bàrbara, també de mig cos, amb els seus atributs.
L'estructura del retaule és l'anomenada “de pastera” (creu en aspa o creu de sant Andreu). És un reforç tradicional en la construcció de retaules medievals a la Corona d'Aragó, que ve directament influenciat per la tradició italiana. Es disposen els travessers en diagonal i es creuen al mig. Està format per sis posts verticals i sis travessers (tres originals i tres de nous). La unió de les taules es fa per encolat a cantell viu i estan reforçades amb tela de lli. Segons es pot observar, la predel·la es va serrar, separant-la dels carrers del retaule, i més endavant s'hi va tornar a afegir. Les escenes estan dividides per uns emmarcaments ornamentals de fusta tallada, amb columnes helicoïdals i arcades lobul·lades, amb les tres superiors rematades amb tres pinacles de formes vegetals (fulles).
Restauració
El 2012 va ser restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.[4]
El fet que el retaule hagués passat uns quants anys dins una capella del cementiri amb excés d'humitat, i els diferents desplaçaments que havia patit van aconsellar fer-hi una primera intervenció de restauració l'any 1954 que va anar a càrrec del restaurador italià Arturo Cividini i fou gestionada per Manuel Trens. Per les fotografies que es conserven a VINSEUM sabem que va ser eliminat un emmarcament que no era original i va ser reconstruït el coronament del retaule, que en algun moment s'havia escapçat per adaptar-lo a un emplaçament més reduït. En el catàleg de la I Exposició d'Art del Penedès, es diu: "La polsera (marc exterior) fou desencertadament restaurada. Algun verd i tots els blaus han estat repintats i són avui negres" (p. 172).
A nivell de superfície pictòrica, el retaule presentava moltes repintades i la gamma cromàtica tenia força alteracions que, en part, afectaven la seva lectura visual estètica. El procés de restauració dut a terme començà amb la fixació de la policromia en perill de despreniment i amb l'estabilització del suport de fusta, amb una neteja i desinsectació. L'element, però, més destacat fou la neteja de la capa pictòrica amb l'eliminació sistemàtica de les repintades que afectaven la zona del camper, la del pis superior i diverses escenes de la vida de la Verge —sobretot el mantell de la Verge de l'escena principal.
Tota la intervenció de restauració va anar acompanyada d'un extens estudi de la peça, amb tècniques d'examen de diverses com la fotografia amb llum difusa, la fotografia ultraviolada i la reflectografia de raigs infraroigs. També es van fer extraccions de mostres per a les anàlisis fisicoquímiques de pigments i capes superficials, per part de tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya–UPC.
El resultat final ha estat la recuperació de la lectura visual de la superfície policromada original del segle xv.
Es va presentar de nou un cop restaurat el dissabte 30 de juny de 2012, i es va ubicar temporalment a la capella de Sant Pelegrí, esperant la finalització de les obres de VINSEUM. Des de l'octubre de 2012, el retaule és novament visitable a l'exposició estable de VINSEUM.
Referències
Ruiz i Quesada, Francesc «Les escoles pictòriques de Tarragona». L'Art gòtic a Catalunya: Pintura II, El corrent Internacional, 2005, pàg. 149-151.
I Exposició d'Art del Penedès: celebrada a Vilafranca des de'l día 22 d'agost al 5 de setembre de 1926. Vendrell: Imp. Ramon, 1927.
Benach i Torrents, Manuel «L'hospital del sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca». Quaderns Il·lustrats Penedès, núm. 3, 1935.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) restaura el retaule gòtic del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès[Enllaç no actiu] Generalitat de Catalunya
Bibliografia
Miret, Montserrat. El retaule de la Mare de Déu. Vilafranca del Penedès: Museu del Vi, 1994.
ca.wikipedia.org/wiki/Retaule_de_la_Mare_de_D%c3%a9u_de_V...
Retaule de la Mare de Déu de Vinseum
Tipo: retablo y pintura
Creador: Pasqual Ortoneda, atribuido Pasqual Ortoneda, círculo de Mateu Ortoneda
Creación: 1459
Género: arte sacro
Museo de las Culturas del Vino de Cataluña (Vilafranca del Penedès)
El Retablo de Nuestra Señora en el Vinseum es un retablo gótico con una Virgen que se exhibe desde 1940 en Vinseum, el Museo de las Culturas del Vino de Cataluña, de Vilafranca del Penedès. Se trata de un retablo gótico pintado en 1459, tal y como se aprecia en la inscripción de la base del trono.
Sobre la autoría del retablo, el historiador del arte Francesc Ruiz i Quesada afirma que el autor es Pasqual Ortoneda, cercano al círculo de Mateu Ortoneda, de la Escola de Tarragona. Ruiz y Quesada también apunta que el conjunto posiblemente procedía de la zona de la Franja, cercana a Barbastro, y debió de ser comercializado debido a la desamortización.
El retablo fue adquirido por el villafranqués Pau Milà i Fontanals, artista y teórico del arte de la Renaixença Catalana, que como otros prohombres contemporáneos se iniciaron en el coleccionismo a raíz de la desamortización de 1835, momento también en que en Cataluña empieza a valorarse el arte medieval. En 1890 el retablo fue instalado en el panteón familiar construido en el cementerio de Vilafranca. En 1926 fue exhibido en la I Exposición de Arte del Penedès celebrada en Vilafranca, tal y como puede verse en el catálogo de la exposición.
En la publicación Quaderns Il·lustrats Penedès de mayo de 1935, Manuel Trens sitúa el retablo entre las obras de la iglesia de la Trinidad, pero probablemente fue trasladado ese mismo año al finalizar su reconstrucción, tras la quema de octubre de 1934, dado que el semanario Acció no menciona el retablo cuando publica la relación de obras salvadas del incendio en la Trinidad. Todo hace pensar, pues, que pasó a ocupar el lugar de alguno de los retablos destruidos por las llamas.
El 11 de enero de 1939, el inspector de la Sección de Museos de la Generalidad de Cataluña, recibe del Ayuntamiento de Vilafranca cuatro objetos procedentes del Museo de Vilafranca, entre ellos el retablo de la familia Milà. Estos objetos debían ser enviados y depositados en la Concentración de los Museos de Cataluña con el objetivo de evitar su destrucción. Quién sabe si el retablo salió nunca de Vilafranca, poco después se anunció el fin de la guerra y no se ha localizado ningún documento del depósito. Aunque el 1 de abril del mismo año, el semanario local Acción publicaba una imagen del retablo con una nota: “Detalle del retablo gótico de la familia Milá y Fontanals que existía en la iglesia de la Santísima Trinidad que ha sido robado inicuamente antes de abandonar los marxistas nuestra villa flagelada”.
Desde 1940 el retablo ha sido custodiado por el Museo, año que ingresó en el Palacio Real de Vilafranca del Penedès uniéndose a las primeras piezas del fondo que habían transitado por diferentes sedes de la villa.
Composición
El retablo, que tiene unas dimensiones de 198 × 182 × 10 cm, se articula en tres calles de dos pisos cada uno y predela. El templo está en el centro, donde aparece la Virgen María entronizada, con el Niño en su regazo y rodeada por cuatro ángeles músicos, todos con nimbos dorados y burilados. Las calles laterales, junto al panel superior están dedicadas a los hechos relacionados con la muerte de María (Evangelios apócrifos). En la calle izquierda empezando por debajo, vemos la Anunciación de la muerte de María; en el piso superior aparece la Reunión de los Apóstoles a su alrededor. En la calle de la derecha, debajo está la Dormición de la Virgen María y encima, la Aparición de la Virgen María a Santo Tomás. En el panel superior del retablo aparece la Coronación. En el centro de la predela aparecen la Virgen María, el Barón de Dolores (Jesús) y San Juan, de medio cuerpo, detrás de una mesa en la que aparecen unos objetos simbólicos del Calvario (dados, clavos, churriacas, aceite. ..). A la derecha, en hornacinas diferentes hay, representados de medio cuerpo, Santa Lucía y San Pablo con sus atributos. En el lado izquierdo hay dos hornacinas diferentes en las que encontramos a San Pedro y Santa Bárbara, también de medio cuerpo, con sus atributos.
La estructura del retablo es la llamada “de patera” (cruz en aspa o cruz de san Andrés). Es un refuerzo tradicional en la construcción de retablos medievales en la Corona de Aragón, que viene directamente influenciado por la tradición italiana. Se disponen los travesaños en diagonal y se cruzan en medio. Está formado por seis postes verticales y seis travesaños (tres originales y tres nuevos). La unión de las tablas se hace por encolado a canto vivo y está reforzada con tela de lino. Según se puede observar, la predela se serró, separándola de las calles del retablo, y más adelante se volvió a añadir. Las escenas están divididas por unos enmarcados ornamentales de madera tallada, con columnas helicoidales y arcadas lobuladas, con las tres superiores rematadas con tres pináculos de formas vegetales (hojas).
Restauración
En 2012 fue restaurado por el Centro de Restauración de Bienes Muebles de Catalunya.
El hecho de que el retablo hubiera pasado varios años dentro de una capilla del cementerio con exceso de humedad, y los diferentes desplazamientos que había sufrido aconsejaron realizar una primera intervención de restauración en 1954 que corrió a cargo del restaurador italiano Arturo Cividini y fue gestionada por Manuel Trens. Por las fotografías que se conservan en Vinseum sabemos que fue eliminado un encuadre que no era original y fue reconstruido el coronamiento del retablo, que en algún momento se había descabezado para adaptarlo a un emplazamiento más reducido. En el catálogo de la I Exposición de Arte del Penedès, se dice: "La pulsera (marco exterior) fue desacertadamente restaurada. Algún verde y todos los azules han sido repintados y son hoy negros" (p. 172).
A nivel de superficie pictórica, el retablo presentaba muchos repintes y la gama cromática tenía bastantes alteraciones que, en parte, afectaban a su lectura visual estética. El proceso de restauración llevado a cabo comenzó con la fijación de la policromía en peligro de desprendimiento y con la estabilización del soporte de madera, con una limpieza y desinsectación. Sin embargo, el elemento más destacado fue la limpieza de la capa pictórica con la eliminación sistemática de los repintes que afectaban a la zona del fondo, la del piso superior y varias escenas de la vida de la Virgen —sobre todo el manto de la Virgen de la escena principal.
Toda la intervención de restauración fue acompañada de un extenso estudio de la pieza, con técnicas de examen diversas, como la fotografía con luz difusa, la fotografía ultravioleta y la reflectografía de rayos infrarrojos. También se realizaron extracciones de muestras para los análisis físico-químicos de pigmentos y capas superficiales, por parte de técnicos de la Universidad Politécnica de Cataluña-UPC.
El resultado final ha sido la recuperación de la lectura visual de la superficie policromada original del siglo xv.
Se presentó de nuevo una vez restaurado el sábado 30 de junio de 2012, y se ubicó temporalmente en la capilla de Sant Pelegrí, esperando la finalización de las obras de Vinseum. Desde octubre de 2012, el retablo es nuevamente visitable en la exposición estable de Vinseum.
Referencias
Ruiz i Quesada, Francesc «Les escoles pictòriques de Tarragona». L'Art gòtic a Catalunya: Pintura II, El corrent Internacional, 2005, pàg. 149-151.
I Exposició d'Art del Penedès: celebrada a Vilafranca des de'l día 22 d'agost al 5 de setembre de 1926. Vendrell: Imp. Ramon, 1927.
Benach i Torrents, Manuel «L'hospital del sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca». Quaderns Il·lustrats Penedès, núm. 3, 1935.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) restaura el retaule gòtic del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, Generalitat de Catalunya
Bibliografia
Miret, Montserrat. El retaule de la Mare de Déu. Vilafranca del Penedès: Museu del Vi, 1994.
Traducido de
ca.wikipedia.org/wiki/Retaule_de_la_Mare_de_D%c3%a9u_de_V...
El Retaule de la Mare de Déu de VINSEUM és un retaule gòtic amb una Mare de Déu que s'exhibeix des de 1940 a VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès. Es tracta d'un retaule gòtic pintat el 1459, tal com s'aprecia a la inscripció de la base del tron.
Sobre l'autoria del retaule, l'historiador de l'art Francesc Ruiz i Quesada afirma que l'autor és Pasqual Ortoneda, proper al cercle de Mateu Ortoneda, de l'Escola de Tarragona. Ruiz i Quesada també apunta que el conjunt possiblement procedia de la zona de la Franja, propera a Barbastre, i devia ser comercialitzat a causa de la desamortització.[1]
El retaule va ser adquirit pel vilafranquí Pau Milà i Fontanals, artista i teòric de l'art de la Renaixença Catalana, que com altres prohoms contemporanis van iniciar-se en el col·leccionisme arran de la desamortització de 1835, moment també en què a Catalunya es comença a valorar l'art medieval. L'any 1890 el retaule va ser instal·lat al panteó familiar construït al cementiri de Vilafranca. El 1926 va ser exhibit a la I Exposició d'Art del Penedès celebrada a Vilafranca, tal com es pot veure en el catàleg de l'exposició.[2]
En la publicació Quaderns Il·lustrats Penedès del maig de 1935,[3] Manuel Trens situa el retaule entre les obres de l'església de la Trinitat, però probablement va ser-hi traslladat aquell mateix any en finalitzar la seva reconstrucció, després de la crema d'octubre de 1934, atès que el setmanari Acció [1] no esmenta el retaule quan publica la relació d'obres salvades de l'incendi a la Trinitat. Tot fa pensar doncs, que va passar a ocupar el lloc d'algun dels retaules destruïts per les flames.
L'11 de gener de 1939, l'inspector de la Secció de Museus de la Generalitat de Catalunya, rep de l'Ajuntament de Vilafranca quatre objectes procedents del Museu de Vilafranca, entre ells el retaule de la família Milà. Aquests objectes havien de ser tramesos i dipositats a la Concentració dels Museus de Catalunya amb l'objectiu d'evitar-ne la seva destrucció. Qui sap si el retaule va sortir mai de Vilafranca, doncs poc després es va anunciar la fi de la guerra i no s'ha localitzat cap document del dipòsit. Tot i que l'1 d'abril del mateix any, el setmanari local Acción [2] publicava una imatge del retaule amb una nota: “Detalle del retablo gótico de la familia Milá i Fontanals que existia en la iglesia de la Santísima Trinidad que ha sido robado inicuamente antes d'abandonar los marxistas nuestra villa flajelada”.
Des de 1940 el retaule ha estat custodiat pel Museu, any que va ingressar al Palau Reial de Vilafranca del Penedès unint-se a les primeres peces del fons que havien transitat per diferents seus de la vila.
Composició
El retaule, que té unes dimensions de 198 × 182 × 10 cm, s'articula en tres carrers de dos pisos cada un i predel·la. El temple és al centre, on hi apareix la Mare de Déu entronitzada, amb el Nen a la falda i envoltada per quatre àngels músics, tots amb nimbes daurats i burinats. Els carrers laterals, junt al plafó superior estan dedicats als fets relacionats amb la mort de Maria (Evangelis apòcrifs). Al carrer esquerre començant per sota, veiem l'Anunciació de la mort de Maria; al pis superior apareix la Reunió dels Apòstols al seu voltant. Al carrer de la dreta, a sota hi ha la Dormició de la Mare de Déu i a sobre, l'Aparició de la Mare de Déu a Sant Tomàs. Al plafó superior del retaule apareix la Coronació. Al centre de la predel·la apareixen la Mare de Déu, el Baró de Dolors (Jesús) i Sant Joan, de mig cos, darrere una taula en la que hi apareixen uns objectes simbòlics del Calvari (daus, claus, xurriaques, oli...). A la dreta, en fornícules diferents hi ha, representats de mig cos, Santa Llúcia i Sant Pau amb llurs atributs. A la banda esquerra hi ha dues fornícules diferents en les que trobem Sant Pere i Santa Bàrbara, també de mig cos, amb els seus atributs.
L'estructura del retaule és l'anomenada “de pastera” (creu en aspa o creu de sant Andreu). És un reforç tradicional en la construcció de retaules medievals a la Corona d'Aragó, que ve directament influenciat per la tradició italiana. Es disposen els travessers en diagonal i es creuen al mig. Està format per sis posts verticals i sis travessers (tres originals i tres de nous). La unió de les taules es fa per encolat a cantell viu i estan reforçades amb tela de lli. Segons es pot observar, la predel·la es va serrar, separant-la dels carrers del retaule, i més endavant s'hi va tornar a afegir. Les escenes estan dividides per uns emmarcaments ornamentals de fusta tallada, amb columnes helicoïdals i arcades lobul·lades, amb les tres superiors rematades amb tres pinacles de formes vegetals (fulles).
Restauració
El 2012 va ser restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.[4]
El fet que el retaule hagués passat uns quants anys dins una capella del cementiri amb excés d'humitat, i els diferents desplaçaments que havia patit van aconsellar fer-hi una primera intervenció de restauració l'any 1954 que va anar a càrrec del restaurador italià Arturo Cividini i fou gestionada per Manuel Trens. Per les fotografies que es conserven a VINSEUM sabem que va ser eliminat un emmarcament que no era original i va ser reconstruït el coronament del retaule, que en algun moment s'havia escapçat per adaptar-lo a un emplaçament més reduït. En el catàleg de la I Exposició d'Art del Penedès, es diu: "La polsera (marc exterior) fou desencertadament restaurada. Algun verd i tots els blaus han estat repintats i són avui negres" (p. 172).
A nivell de superfície pictòrica, el retaule presentava moltes repintades i la gamma cromàtica tenia força alteracions que, en part, afectaven la seva lectura visual estètica. El procés de restauració dut a terme començà amb la fixació de la policromia en perill de despreniment i amb l'estabilització del suport de fusta, amb una neteja i desinsectació. L'element, però, més destacat fou la neteja de la capa pictòrica amb l'eliminació sistemàtica de les repintades que afectaven la zona del camper, la del pis superior i diverses escenes de la vida de la Verge —sobretot el mantell de la Verge de l'escena principal.
Tota la intervenció de restauració va anar acompanyada d'un extens estudi de la peça, amb tècniques d'examen de diverses com la fotografia amb llum difusa, la fotografia ultraviolada i la reflectografia de raigs infraroigs. També es van fer extraccions de mostres per a les anàlisis fisicoquímiques de pigments i capes superficials, per part de tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya–UPC.
El resultat final ha estat la recuperació de la lectura visual de la superfície policromada original del segle xv.
Es va presentar de nou un cop restaurat el dissabte 30 de juny de 2012, i es va ubicar temporalment a la capella de Sant Pelegrí, esperant la finalització de les obres de VINSEUM. Des de l'octubre de 2012, el retaule és novament visitable a l'exposició estable de VINSEUM.
Referències
Ruiz i Quesada, Francesc «Les escoles pictòriques de Tarragona». L'Art gòtic a Catalunya: Pintura II, El corrent Internacional, 2005, pàg. 149-151.
I Exposició d'Art del Penedès: celebrada a Vilafranca des de'l día 22 d'agost al 5 de setembre de 1926. Vendrell: Imp. Ramon, 1927.
Benach i Torrents, Manuel «L'hospital del sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca». Quaderns Il·lustrats Penedès, núm. 3, 1935.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) restaura el retaule gòtic del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès[Enllaç no actiu] Generalitat de Catalunya
Bibliografia
Miret, Montserrat. El retaule de la Mare de Déu. Vilafranca del Penedès: Museu del Vi, 1994.
ca.wikipedia.org/wiki/Retaule_de_la_Mare_de_D%c3%a9u_de_V...