Casol de Puigcastellet, Folgueroles
Edifici civil. Habitacle situat en un turó prop de Folgueroles. Està format per una muralla de 65 m de llarg i a la part central i per l'exterior presenta una torre de planta rectangular de 6,3 x 13 m amb una lleugera inclinació. La part interior serveix d'aixopluc a deu habitacions de 5 x 6,5 m separats per murs de 1,3 m. La ocupació d'aquests habitacles era domèstica.
Material constructiu: lloses de pedra i blocs de gres de Folgueroles. Format per pedres irregulars utulitzades en sec.
Les cobertes devien ser de materials lleugers: brancatges i fang.
La cronologia del jaciment, al voltant del segle III aC, ha estat confirmada per la troballa, en els nivells fundacionals de la fortalesa, de dracmes emporitanes i de divisors com monedes de plata encunyades a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses.
Durant la primera fase de vida de l'establiment, l'ocupació fou pràcticament total. A la majoria d'estances s'hi realitzaren activitats domèstiques, concretament a l'àmbit 1 es va documentar un petit taller artesanal relacionat amb el treball del ferro. També, davant dels àmbits 1, 2 i 3 es va construir un pati empedrat que serviria com a espai comunitari pel grup que viu a l'establiment.
Llegir menys
Notícies històriques
És conegut des de les excavacions de 1960 realitzades pel Museu Episcopal de Vic i dirigides per M. Cassany. Respon als assentaments ibèrics situats en llocs elevats i construïts amb una clara intenció defensiva, per controlar el territori, i d'accés difícil.
Aquests poblaments es poden situar a Osona als segles IV i III a.C. i són freqüents als contraforts del Montseny o de les Guilleries com en aquest cas. Tots tenen una característica comuna, una muralla de dimensions considerables que tanca el turó pel lloc de més fàcil accés.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
El jaciment ibèric està situat en una plataforma allargada, dalt d'un turó amb base de margues eocèniques. El conjunt està format per un gran pany de muralla (però que no tanca tota l'amplada de la plataforma), una torre atalussada i 10 àmbits adossats a la banda nord-oest. La muralla fa 65 m de llarg i 2'5 m d'amplada màxima i presenta en la seva cara est una torre, atalussada de 12 m x 6'5 m, sense cap obertura lateral. Els deu àmbits o habitacions són de dimensions regulars amb un promig de 5 m amplada per 6-7 m de profunditat, separades per murs de 1'30 m. El tipus de construcció està format per lloses irregulars en paret seca sense cap mitja per unir-les.
L'arqueòloga que les va excavar informa de la presència de dos nivells diferenciats, almenys en algunes cambres. Un primer nivell, amb terres compactes, groguenques en que aparegueren amb ceràmiques de vernís negre, olletes fetes a mà amb fons plans, ceràmica a torn de color gris, vores planes de tipus kalathos etc. En el segon nivell, també de terres compactes i groguenques amb grans taques vermelloses i restes de carbons donada la presència de llars, presenta ceràmica totalment feta a mà, d'entre la que desapareix la del tipus campaniana i decoracions fetes amb cordons i incisions. Cal destacar restes importants de fauna, de les que destaca el bou, la cabra, l'ovella, el conill i en menys proporció el porc. En les excavacions realitzades pel Museu de Vic els anys 60, es recuperà de les cambres núm 4-5 algunes joies, una de tipus "amorcillado" i una fíbula amb incrustacions de coral i bronze, així com diverses monedes. També cal ressaltar que el Sr. Martí Cassany de Vic, informà de la presència de un crani infantil en l'habitació núm. 4 (inèdit). La segona etapa d'intervenció arqueològica al jaciment comença l'any 1982 amb l'inici d'un seguit de campanyes d'excavació sistemàtica per part de la Universitat de Barcelona, i que va durà fins al 1992. El jaciment es conserva gràcies a les grans mides de la seva muralla i a que és molt difícil accedir-hi, si bé les habitacions són la diana dels buscadors de metalls i sovint sofreix excavacions clandestines.
La cronologia del jaciment, al voltant del segle III aC, ha estat confirmada per la troballa, en els nivells fundacionals de la fortalesa, de dracmes emporitanes i de divisors com monedes de plata encunyades a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses.
Durant la primera fase de vida de l'establiment, l'ocupació fou pràcticament total. A la majoria d'estances s'hi realitzaren activitats domèstiques, concretament a l'àmbit 1 es va documentar un petit taller artesanal relacionat amb el treball del ferro. També, davant dels àmbits 1, 2 i 3 es va construir un pati empedrat que serviria com a espai comunitari pel grup que viu a l'establiment.
Durant la segona fase d'ocupació de l'assentament es va produir un progressiu abandonament i reducció de l'espai ocupat amb l'abandonament d'alguns àmbits de la fortalesa.
El tret més sorprenent de l'assentament ibèric del Casol de Puigcastellet és el contrast entre la gran entitat de l'estructura arquitectònica de la fortificació, i el breu període cronològic durant el qual va estar ocupat: des del tercer quart del s. III aC, fins a la darreria del s.IIII aC o inicis del segle II aC. Per tant, la fortalesa només estaria ocupada uns 50 anys, segons indiquen els estudis faunístics sobre les generacions d'animals criats a l'assentament.
La fortalesa del Casol cal relacionar-la amb el territori del poble íber de l'Ausetània, organitzat de forma complexa i amb un poder polític de tipus civitas, amb una encunyació de moneda pròpia (ausesken). L'abandonament de l'assentament cal relacionar-ho amb les transformacions que comportà l'ocupació militar romana.
Casol de Puigcastellet, Folgueroles
Edifici civil. Habitacle situat en un turó prop de Folgueroles. Està format per una muralla de 65 m de llarg i a la part central i per l'exterior presenta una torre de planta rectangular de 6,3 x 13 m amb una lleugera inclinació. La part interior serveix d'aixopluc a deu habitacions de 5 x 6,5 m separats per murs de 1,3 m. La ocupació d'aquests habitacles era domèstica.
Material constructiu: lloses de pedra i blocs de gres de Folgueroles. Format per pedres irregulars utulitzades en sec.
Les cobertes devien ser de materials lleugers: brancatges i fang.
La cronologia del jaciment, al voltant del segle III aC, ha estat confirmada per la troballa, en els nivells fundacionals de la fortalesa, de dracmes emporitanes i de divisors com monedes de plata encunyades a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses.
Durant la primera fase de vida de l'establiment, l'ocupació fou pràcticament total. A la majoria d'estances s'hi realitzaren activitats domèstiques, concretament a l'àmbit 1 es va documentar un petit taller artesanal relacionat amb el treball del ferro. També, davant dels àmbits 1, 2 i 3 es va construir un pati empedrat que serviria com a espai comunitari pel grup que viu a l'establiment.
Llegir menys
Notícies històriques
És conegut des de les excavacions de 1960 realitzades pel Museu Episcopal de Vic i dirigides per M. Cassany. Respon als assentaments ibèrics situats en llocs elevats i construïts amb una clara intenció defensiva, per controlar el territori, i d'accés difícil.
Aquests poblaments es poden situar a Osona als segles IV i III a.C. i són freqüents als contraforts del Montseny o de les Guilleries com en aquest cas. Tots tenen una característica comuna, una muralla de dimensions considerables que tanca el turó pel lloc de més fàcil accés.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
El jaciment ibèric està situat en una plataforma allargada, dalt d'un turó amb base de margues eocèniques. El conjunt està format per un gran pany de muralla (però que no tanca tota l'amplada de la plataforma), una torre atalussada i 10 àmbits adossats a la banda nord-oest. La muralla fa 65 m de llarg i 2'5 m d'amplada màxima i presenta en la seva cara est una torre, atalussada de 12 m x 6'5 m, sense cap obertura lateral. Els deu àmbits o habitacions són de dimensions regulars amb un promig de 5 m amplada per 6-7 m de profunditat, separades per murs de 1'30 m. El tipus de construcció està format per lloses irregulars en paret seca sense cap mitja per unir-les.
L'arqueòloga que les va excavar informa de la presència de dos nivells diferenciats, almenys en algunes cambres. Un primer nivell, amb terres compactes, groguenques en que aparegueren amb ceràmiques de vernís negre, olletes fetes a mà amb fons plans, ceràmica a torn de color gris, vores planes de tipus kalathos etc. En el segon nivell, també de terres compactes i groguenques amb grans taques vermelloses i restes de carbons donada la presència de llars, presenta ceràmica totalment feta a mà, d'entre la que desapareix la del tipus campaniana i decoracions fetes amb cordons i incisions. Cal destacar restes importants de fauna, de les que destaca el bou, la cabra, l'ovella, el conill i en menys proporció el porc. En les excavacions realitzades pel Museu de Vic els anys 60, es recuperà de les cambres núm 4-5 algunes joies, una de tipus "amorcillado" i una fíbula amb incrustacions de coral i bronze, així com diverses monedes. També cal ressaltar que el Sr. Martí Cassany de Vic, informà de la presència de un crani infantil en l'habitació núm. 4 (inèdit). La segona etapa d'intervenció arqueològica al jaciment comença l'any 1982 amb l'inici d'un seguit de campanyes d'excavació sistemàtica per part de la Universitat de Barcelona, i que va durà fins al 1992. El jaciment es conserva gràcies a les grans mides de la seva muralla i a que és molt difícil accedir-hi, si bé les habitacions són la diana dels buscadors de metalls i sovint sofreix excavacions clandestines.
La cronologia del jaciment, al voltant del segle III aC, ha estat confirmada per la troballa, en els nivells fundacionals de la fortalesa, de dracmes emporitanes i de divisors com monedes de plata encunyades a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses.
Durant la primera fase de vida de l'establiment, l'ocupació fou pràcticament total. A la majoria d'estances s'hi realitzaren activitats domèstiques, concretament a l'àmbit 1 es va documentar un petit taller artesanal relacionat amb el treball del ferro. També, davant dels àmbits 1, 2 i 3 es va construir un pati empedrat que serviria com a espai comunitari pel grup que viu a l'establiment.
Durant la segona fase d'ocupació de l'assentament es va produir un progressiu abandonament i reducció de l'espai ocupat amb l'abandonament d'alguns àmbits de la fortalesa.
El tret més sorprenent de l'assentament ibèric del Casol de Puigcastellet és el contrast entre la gran entitat de l'estructura arquitectònica de la fortificació, i el breu període cronològic durant el qual va estar ocupat: des del tercer quart del s. III aC, fins a la darreria del s.IIII aC o inicis del segle II aC. Per tant, la fortalesa només estaria ocupada uns 50 anys, segons indiquen els estudis faunístics sobre les generacions d'animals criats a l'assentament.
La fortalesa del Casol cal relacionar-la amb el territori del poble íber de l'Ausetània, organitzat de forma complexa i amb un poder polític de tipus civitas, amb una encunyació de moneda pròpia (ausesken). L'abandonament de l'assentament cal relacionar-ho amb les transformacions que comportà l'ocupació militar romana.