Castell d'Eramprunyà
El castell d'Eramprunyà està situat estratègicament a l'extrem nord-oest del municipi de Gavà, en un dels contraforts més orientals del massís del Garraf i en un penyal espadat a 402 metres d'altitud, totalment inaccessible per llevant i tramuntana. Pertany al municipi de Gavà i es troba dins del Parc Natural del Garraf. La fortalesa d'Eramprunyà, documentada l'any 957 en una donació de terres al monestir de Sant Cugat, va ser bastida per vigilar les terres del Llobregat, la frontera sud de la Marca Hispànica entre els segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i, posteriorment, al seu gendre, Mir Geribert d'Olèrdola, als seus descendents i a les famílies Santmartí i Santa Oliva.
S'arriba al castell d'Eramprunyà per tres vies diferents que van totes a parar al costat de ponent. Una d'elles, fàcilment transitable, permet accedir al turó del castell arrencant des de l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, en el punt quilomètric 4,7 de la carretera de Gavà a Begues (BV-2041); des de l'esplanada de l'ermita cal seguir els senyals del GR-92, un camí ben preservat que s'enfila per un pendent senzill, en alguns punts una mica estret, entre blocs de gres vermell superant uns 150 m de desnivell total fins a arribar a la fortalesa.
La intervenció de 2011 es va dedicar a les següents necessitats del jaciment: desbrossada selectiva del turó del castell; aixecament planimètric i topogràfic; investigació històrica, bibliogràfica i documental; desenrunat i recerca arqueològica; consolidació del campanar d'espadanya de l'ermita de Sant Miquel i estabilització i protecció de les restes arqueològiques posades al descobert.
El castell ocupa gairebé la totalitat de la plataforma superior del turó d'Eramprunyà. Els costats de llevant i tramuntana del turó són dos espadats pràcticament inaccessibles, mentre que la banda de migdia està protegida per un pany de muralla del qual es conserven diversos trams. Per tant, l'accés natural a la fortalesa és per ponent, a través d'una pista forestal.
En el clos fortificat resten dempeus, a part d'un tram considerable de la muralla, les parets molt malmeses d'una edificació de planta quadrada situada just a l'entrada del recinte, i els murs d'un petit espai rectangular mig excavat a la roca i de funcionalitat desconeguda (possibles cavallerisses). El recinte jussà, situat a tramuntana del clos del castell i a ponent del recinte sobirà, allotja la capella castral romànica, dedicada a Sant Miquel, una cisterna excavada a la roca natural, i un bastió o barbacana de planta trapezial amb troneres per a armes de foc construït per guardar el vall i protegir d'un atac exterior la façana sud del recinte sobirà.
La capella de Sant Miquel és de nau de planta rectangular ben orientada d'est a oest, amb l'antic portal romànic situat a migdia, amb dovelles de llargades i mesures diferents en l'arc exterior i amb evidents cicatrius al plec interior: l'arquivolta i les columnes que formaven part de l'ornamentació van desaparèixer fa molt de temps. Sobre la façana meridional s'alça un campanar d'espadanya de dos ulls alts i estrets, amb forma d'arc de mig punt de maó i amb coberta de peces ceràmiques a doble vessant, que presentava pèrdues de material, fissures i esquerdes en la fàbrica, i un lleuger desplom cap a la façana de migdia del temple, de tal manera que durant la intervenció de l'any 2011 ha estat objecte d'estabilització i consolidació.
Cal destacar l'existència d'un petit cementiri format per una sèrie de sepultures excavades a la roca (fins ara se n'han localitzat sis d'antropomorfes i una de planta rectangular). Totes les tombes són d'adults (tret d'una d'infantil excavada a tramuntana de la capella) i estan orientades d'acord amb l'eix est-oest, amb un encaix a ponent per al cap del difunt. Tres estan situades a prop de l'església i la resta en el perímetre de la cisterna; una d'aquestes apareix retallada en part per l'obra hidràulica.
Els resultats de la recerca arqueològica de 2011 han aportat les següents dades:
- Època ibèrica: Tal com ja s'havien recuperat en intervencions o visites anteriors, han aparegut en capes vinculades a contextos estratigràfics d'època ibèrica, un nombre significatiu de fragments informes de ceràmica comuna i d'envasos d'emmagatzematge d'aquesta època. També cal destacar un retall artificial de planta ovalada i difícil interpretació a causa de les reduïdes dimensions del sondeig obert en l'esplanada inferior del recinte clos del castell. Així mateix, s'han trobat en estrats de reompliment del recinte sobirà fragments ceràmics ibèrics, de tal forma que es proposa una ocupació extensa del turó en època ibèrica, tot i que encara no es coneixen estructures associades a aquest moment cronològic.
- s.X - XI. Primera referència escrita del castell data de l'any 957. L'any 977 es menciona ja la capella castral de Sant Miquel. Els murs d'aquesta primera església probablement són els que es conserven a les parets exteriors nord i sud, que presenten un carreuat petit i irregular propi d'èpoques anteriors al romànic. Les tombes antropomorfes escampades entorn de la capella estan vinculades a aquest moment. Des del 994, la capella consta explícitament com a parròquia.
La recerca arqueològica efectuada ens ha permès localitzar en el sector del recinte clos del castell un únic estrat associat a aquest horitzó cronològic.
- s.XII. Període de remodelacions dels àmbits del castell, fruit de les noves necessitats de l'època feudal, i de possibles atacs dels almoràvits.
- s.XIV. Després que Jaume II vengués el castell al seu tresorer, Pere March, es va produir la gran transformació del castell d'Eramprunyà. Es va reformar l'espai interior del recinte, i es varen reforçar les estructures defensives (amb baluards, talussos, nous panys de muralla).
També a aquesta fase històrica cal situar la pèrdua de la categoria de parròquia que pateix la vella capella castral de Sant Miquel, segons la documentació escrita, en benefici de Sant Pere de Gavà.
- La Guerra Civil Catalana (1462-1472). No es va localitzar cap evidència estratigràfica que pogués relacionar-se directament amb la destrucció gairebé sencera que va patir el castell d'Eramprunyà en el decurs de la Guerra Civil Catalana, que va enfrontar el rei Joan II amb la Generalitat de Catalunya.
- s.XVI. Diversos estrats arqueològics vinculats a activitats domèstiques.
- s.XVIII. En el decurs dels treballs de desenrunament de l'àmbit C del recinte sobirà, s'han identificat estructures vinculades a un habitatge rural format el segle XVIII aprofitant els vells elements del castell.
- s. XIX-XX. Durant aquest període el castell va continuar habitat per la família Ferret, que feia vida en el cos que es troba a llevant de la fortalesa. D'aquests moments són la construcció del forn de pa documentat arqueològicament, el cup de vi, i altres reformes internes.
La campanya del 2012 es va programar però per un problema de dates no es va arribar a realitzar.
La campanya de 2013 es van intervenir en alguns espais del recinte sobirà. Es van realitzar els treballs de consolidació dels revestiments interiors de la volta de la capella de Sant Miquel, el desbrossament de l'entorn immediat de tramuntana i la consolidació de les restes descobertes en campanyes anteriors. El mateix any s'organitzà un camp de treball per a joves que van actuar en l'àmbit C en la retirada de runa i part d'àmbit E. Durant aquesta campanya es va efectuar un sondeig a l'àmbit B i es va obrir la meitat meridional de l'àmbit T on se situaria l'entrada del recinte clos del castell. Després de la campanya del camp de treball es va esgotar la potència de l'interior de l'àmbit G i el sector més oriental de l'àmbit C.
La intervenció del 2014 es va centrar només en 15 dies del camp de treball de joves. Es van continuar les tasques de neteja iniciades als àmbits T i E, també es va ampliar la investigació a la trinxera adossada a la muralla de l'àmbit R i l'àmbit Y.
El juliol de 2015 es va realitzar una intervenció arqueològica que va documentar a l'àmbit T un sòcol de la muralla baixmedieval, juntament amb alguns fragments de ceràmica ibèrica i del segle XII fins a mitjans del XIX. A l'àmbit Y es van descobrir revestiments hidràulics que es van interpretar com un àmbit on hi havia una bassa d'emmagatzematge d'aigua. Finalment a l'àmbit S es va localitzar un conjunt de retalls relacionats amb estructures de transformació de matèries primeres o tallers artesanals.
L'estat de conservació del castell, tot i estar en ruïnes, és força bo a escala de potencialitat arqueològica.
Entre els mesos de juny i setembre de 2015 es va dur a terme una intervenció per a la consolidació de la façana de migdia de la muralla del recinte sobirà que no va afectar en cap cas a l'estratigrafia arqueològica.
El juliol de 2016 es va realitzar una intervenció arqueològica a la zona de les terrasses del recinte clos del castell. Als àmbits T i Y van aparèixer fragments de ceràmica comuna oxidada carolíngia, i a l'àmbit S, es van documentar retalls d'estructures de transformació de matèries primeres o tallers artesanals.
El juliol de 2017 es va realitzar una intervenció arqueològica a la zona de les terrasses del recinte clos del castell (àmbits S, T i Y). A l'àmbit S s'han localitzat i documentat retalls com forats de pal, canals de desguàs, etc.) distribuïts de manera irregular per tota la zona i que es van interpretar com a estructures de transformació de matèries primeres o petits tallers artesanals. A l'àmbit T es van trobar restes arrasades d'un tram de muralla baix medieval i del seu banc adossat, i un mur orientat de nord a sud relacionat amb el sistema defensiu del recinte clos. A l'àmbit Y es van localitzar restes de fauna domèstica, fragments ceràmics de totes les cronologies i abundants components vegetals. També es va observar a les cares interiors dels murs, trams de revestiment hidràulic que confirmen que l'origen d'aquesta estructura va ser una bassa d'emmagatzematge d'aigua.
Castell d'Eramprunyà
El castell d'Eramprunyà està situat estratègicament a l'extrem nord-oest del municipi de Gavà, en un dels contraforts més orientals del massís del Garraf i en un penyal espadat a 402 metres d'altitud, totalment inaccessible per llevant i tramuntana. Pertany al municipi de Gavà i es troba dins del Parc Natural del Garraf. La fortalesa d'Eramprunyà, documentada l'any 957 en una donació de terres al monestir de Sant Cugat, va ser bastida per vigilar les terres del Llobregat, la frontera sud de la Marca Hispànica entre els segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i, posteriorment, al seu gendre, Mir Geribert d'Olèrdola, als seus descendents i a les famílies Santmartí i Santa Oliva.
S'arriba al castell d'Eramprunyà per tres vies diferents que van totes a parar al costat de ponent. Una d'elles, fàcilment transitable, permet accedir al turó del castell arrencant des de l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, en el punt quilomètric 4,7 de la carretera de Gavà a Begues (BV-2041); des de l'esplanada de l'ermita cal seguir els senyals del GR-92, un camí ben preservat que s'enfila per un pendent senzill, en alguns punts una mica estret, entre blocs de gres vermell superant uns 150 m de desnivell total fins a arribar a la fortalesa.
La intervenció de 2011 es va dedicar a les següents necessitats del jaciment: desbrossada selectiva del turó del castell; aixecament planimètric i topogràfic; investigació històrica, bibliogràfica i documental; desenrunat i recerca arqueològica; consolidació del campanar d'espadanya de l'ermita de Sant Miquel i estabilització i protecció de les restes arqueològiques posades al descobert.
El castell ocupa gairebé la totalitat de la plataforma superior del turó d'Eramprunyà. Els costats de llevant i tramuntana del turó són dos espadats pràcticament inaccessibles, mentre que la banda de migdia està protegida per un pany de muralla del qual es conserven diversos trams. Per tant, l'accés natural a la fortalesa és per ponent, a través d'una pista forestal.
En el clos fortificat resten dempeus, a part d'un tram considerable de la muralla, les parets molt malmeses d'una edificació de planta quadrada situada just a l'entrada del recinte, i els murs d'un petit espai rectangular mig excavat a la roca i de funcionalitat desconeguda (possibles cavallerisses). El recinte jussà, situat a tramuntana del clos del castell i a ponent del recinte sobirà, allotja la capella castral romànica, dedicada a Sant Miquel, una cisterna excavada a la roca natural, i un bastió o barbacana de planta trapezial amb troneres per a armes de foc construït per guardar el vall i protegir d'un atac exterior la façana sud del recinte sobirà.
La capella de Sant Miquel és de nau de planta rectangular ben orientada d'est a oest, amb l'antic portal romànic situat a migdia, amb dovelles de llargades i mesures diferents en l'arc exterior i amb evidents cicatrius al plec interior: l'arquivolta i les columnes que formaven part de l'ornamentació van desaparèixer fa molt de temps. Sobre la façana meridional s'alça un campanar d'espadanya de dos ulls alts i estrets, amb forma d'arc de mig punt de maó i amb coberta de peces ceràmiques a doble vessant, que presentava pèrdues de material, fissures i esquerdes en la fàbrica, i un lleuger desplom cap a la façana de migdia del temple, de tal manera que durant la intervenció de l'any 2011 ha estat objecte d'estabilització i consolidació.
Cal destacar l'existència d'un petit cementiri format per una sèrie de sepultures excavades a la roca (fins ara se n'han localitzat sis d'antropomorfes i una de planta rectangular). Totes les tombes són d'adults (tret d'una d'infantil excavada a tramuntana de la capella) i estan orientades d'acord amb l'eix est-oest, amb un encaix a ponent per al cap del difunt. Tres estan situades a prop de l'església i la resta en el perímetre de la cisterna; una d'aquestes apareix retallada en part per l'obra hidràulica.
Els resultats de la recerca arqueològica de 2011 han aportat les següents dades:
- Època ibèrica: Tal com ja s'havien recuperat en intervencions o visites anteriors, han aparegut en capes vinculades a contextos estratigràfics d'època ibèrica, un nombre significatiu de fragments informes de ceràmica comuna i d'envasos d'emmagatzematge d'aquesta època. També cal destacar un retall artificial de planta ovalada i difícil interpretació a causa de les reduïdes dimensions del sondeig obert en l'esplanada inferior del recinte clos del castell. Així mateix, s'han trobat en estrats de reompliment del recinte sobirà fragments ceràmics ibèrics, de tal forma que es proposa una ocupació extensa del turó en època ibèrica, tot i que encara no es coneixen estructures associades a aquest moment cronològic.
- s.X - XI. Primera referència escrita del castell data de l'any 957. L'any 977 es menciona ja la capella castral de Sant Miquel. Els murs d'aquesta primera església probablement són els que es conserven a les parets exteriors nord i sud, que presenten un carreuat petit i irregular propi d'èpoques anteriors al romànic. Les tombes antropomorfes escampades entorn de la capella estan vinculades a aquest moment. Des del 994, la capella consta explícitament com a parròquia.
La recerca arqueològica efectuada ens ha permès localitzar en el sector del recinte clos del castell un únic estrat associat a aquest horitzó cronològic.
- s.XII. Període de remodelacions dels àmbits del castell, fruit de les noves necessitats de l'època feudal, i de possibles atacs dels almoràvits.
- s.XIV. Després que Jaume II vengués el castell al seu tresorer, Pere March, es va produir la gran transformació del castell d'Eramprunyà. Es va reformar l'espai interior del recinte, i es varen reforçar les estructures defensives (amb baluards, talussos, nous panys de muralla).
També a aquesta fase històrica cal situar la pèrdua de la categoria de parròquia que pateix la vella capella castral de Sant Miquel, segons la documentació escrita, en benefici de Sant Pere de Gavà.
- La Guerra Civil Catalana (1462-1472). No es va localitzar cap evidència estratigràfica que pogués relacionar-se directament amb la destrucció gairebé sencera que va patir el castell d'Eramprunyà en el decurs de la Guerra Civil Catalana, que va enfrontar el rei Joan II amb la Generalitat de Catalunya.
- s.XVI. Diversos estrats arqueològics vinculats a activitats domèstiques.
- s.XVIII. En el decurs dels treballs de desenrunament de l'àmbit C del recinte sobirà, s'han identificat estructures vinculades a un habitatge rural format el segle XVIII aprofitant els vells elements del castell.
- s. XIX-XX. Durant aquest període el castell va continuar habitat per la família Ferret, que feia vida en el cos que es troba a llevant de la fortalesa. D'aquests moments són la construcció del forn de pa documentat arqueològicament, el cup de vi, i altres reformes internes.
La campanya del 2012 es va programar però per un problema de dates no es va arribar a realitzar.
La campanya de 2013 es van intervenir en alguns espais del recinte sobirà. Es van realitzar els treballs de consolidació dels revestiments interiors de la volta de la capella de Sant Miquel, el desbrossament de l'entorn immediat de tramuntana i la consolidació de les restes descobertes en campanyes anteriors. El mateix any s'organitzà un camp de treball per a joves que van actuar en l'àmbit C en la retirada de runa i part d'àmbit E. Durant aquesta campanya es va efectuar un sondeig a l'àmbit B i es va obrir la meitat meridional de l'àmbit T on se situaria l'entrada del recinte clos del castell. Després de la campanya del camp de treball es va esgotar la potència de l'interior de l'àmbit G i el sector més oriental de l'àmbit C.
La intervenció del 2014 es va centrar només en 15 dies del camp de treball de joves. Es van continuar les tasques de neteja iniciades als àmbits T i E, també es va ampliar la investigació a la trinxera adossada a la muralla de l'àmbit R i l'àmbit Y.
El juliol de 2015 es va realitzar una intervenció arqueològica que va documentar a l'àmbit T un sòcol de la muralla baixmedieval, juntament amb alguns fragments de ceràmica ibèrica i del segle XII fins a mitjans del XIX. A l'àmbit Y es van descobrir revestiments hidràulics que es van interpretar com un àmbit on hi havia una bassa d'emmagatzematge d'aigua. Finalment a l'àmbit S es va localitzar un conjunt de retalls relacionats amb estructures de transformació de matèries primeres o tallers artesanals.
L'estat de conservació del castell, tot i estar en ruïnes, és força bo a escala de potencialitat arqueològica.
Entre els mesos de juny i setembre de 2015 es va dur a terme una intervenció per a la consolidació de la façana de migdia de la muralla del recinte sobirà que no va afectar en cap cas a l'estratigrafia arqueològica.
El juliol de 2016 es va realitzar una intervenció arqueològica a la zona de les terrasses del recinte clos del castell. Als àmbits T i Y van aparèixer fragments de ceràmica comuna oxidada carolíngia, i a l'àmbit S, es van documentar retalls d'estructures de transformació de matèries primeres o tallers artesanals.
El juliol de 2017 es va realitzar una intervenció arqueològica a la zona de les terrasses del recinte clos del castell (àmbits S, T i Y). A l'àmbit S s'han localitzat i documentat retalls com forats de pal, canals de desguàs, etc.) distribuïts de manera irregular per tota la zona i que es van interpretar com a estructures de transformació de matèries primeres o petits tallers artesanals. A l'àmbit T es van trobar restes arrasades d'un tram de muralla baix medieval i del seu banc adossat, i un mur orientat de nord a sud relacionat amb el sistema defensiu del recinte clos. A l'àmbit Y es van localitzar restes de fauna domèstica, fragments ceràmics de totes les cronologies i abundants components vegetals. També es va observar a les cares interiors dels murs, trams de revestiment hidràulic que confirmen que l'origen d'aquesta estructura va ser una bassa d'emmagatzematge d'aigua.