Sant Pere de Savella
Església romànica de l'antic nucli poblacional de Savella, que amb el despoblament del lloc ha esdevingut una ermita.
Estil: Romànic.
Datació: Segles XII-XIII.
Localització: Per arribar-hi cal agafar el camí asfaltat en direcció a Forés des de Conesa.
Descripció:
L'església parroquial, dedicada a sant Pere, és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII. És d'una sola nau, amb volta de canó un xic apuntada, i absis semicircular, que en una recent restauració ha estat coberta amb lloses de pedra. Presenta diversos períodes constructius. A mitjan s. XIV es va obrir una capella al mur nord. L'absis, que fou sobrealçat, té una finestra i un fris de mènsules envolta el ràfec de la teulada. Els murs tenen un fris llis. La portada és adovellada amb doble arquivolta i unes impostes sostingudes per columna i capitell a cada costat. Els capitells estan decorats amb unes àguiles. Aquest portal és al mur de migdia. La portada va ser modificada tardanament. Aleshores es va reduir la llum de l'arc de mig punt i s'instal·là la porta de fusta actual. A la façana de ponent hi ha una finestra adovellada amb dues impostes. Al mur del nord hi ha afegida una capelleta. A la teulada, sobre l'arc triomfal, hi ha un campanar de cadireta d'un ull, coronat per tres esteles funeràries. En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics. S'hi conserva una imatge de pedra, de dimensions superiors a les naturals, de sant Pere, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns. Al costat de l'església hi ha les restes d'un cementiri abandonat.
Notes històriques:
Antiga església del nucli de població de Savella avui convertida en ermita. El poblament de Savella va pertànyer inicialment al castell de Forès. Fins el 1154 va formar part del bisbat de Vic. El 1330 es va posar punt i final a un plet amb la parròquia de Forès per la qual l'església de Sant Pere fou separada de la parròquia de Forès i unida a la de Fonoll com a sufragània. El 1383 va passar a la senyoria de Santes Creus i a la fi del segle XV hagué d'atorgar-se una carta de població, amb moltes franquícies, per mirar d'aturar el seu despoblament, ja que quasi no quedava ningú. Avui està totalment despoblat.
Titularitat: privada
Estat de conservació: Bo.
Accés: Fàcil.
Condicions de visita: Per visitar-la per dins cal demanar les claus a l'Ajuntament de Conesa.
Ús i funció actual: Culte. Ermita.
Observacions:
Forma part del municipi de Conesa però pertany a la parròquia de Forès.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
L'església de Sant Pere de Sabella s'alça a redós del petit nucli, ara deshabitat, de Sabella, situat a la part occidental del municipi de Conesa. Es tracta d'un edifici romànic, la construcció del qual pot situar-se vers la fi del segle XII o l'inici del XIII. L'església té una sola nau, coberta per volta de canó seguit lleugerament apuntada, que acaba en un absis semicircular cobert amb volta semiesfèrica. Al mur N s'afegí, el segle XIV, una petita capella de planta rectangular que s'obre a la nau per un arc apuntat. Tot l'interior de l'edifici és enguixat i pintat. El presbiteri, elevat en relació al sòl de la nau, conté un retaule del segle XVII-XVIII, on es va col·locar una imatge de Sant Pere. L'exterior de l'edifici, fet amb carreus força regulars, és llis, amb l'única excepció de la porta d'accés, oberta al mur S. L'aspecte actual d'aquesta portada no respon a un període únic de construcció.
Del primer moment conserva la porta d'arc de mig punt lleugerament capalçat, formada per l'arquivolta i l'arc exterior, que recolzen sobre impostes. L'exterior de l'arc és adovellat i a l'interior el seu perímetre es recorregut per una arquivolta de secció quasi circular. La seva base, a banda i banda, la constitueixen dos capitells que reposen sobre dues columnes, respectivament. A la part inferior d'aquestes, dos carreus de pedra, matusserament tallats, fan funcions de podi. Els capitells mostren una ornamentació molt poc hàbil. Hi veiem a cada un d'ells una au amb ales esteses, situada a l'angle exacte del capitell de manera que cada ala ocupa part de les dues cares visibles de la peça. La decoració es completa amb unes figures humanes molt esquematitzades. En època posterior s'obrí una altra porta adovellada dintre de la primitiva, i es va omplir amb carreus l'espai que quedava entre la nova porta i l'arquivolta romànica.
La teulada de la nau és a dues vessants. Damunt del carener hi ha un campanar barroc d'espadanya, coronat amb esteles funeràries provinents del cementiri.
La imatge de Sant Pere es va col·locar en el retaule del segle XVII-XVIII, contingut en el presbiteri, el qual es troba elevat en relació al sòl de la nau. El Sant és de dimensions naturals (1'75 m), i fou molt venerat pels fidels dels pobles veïns. És una escultura gòtica, tallada en pedra, que cal situar vers la fi del segle XIV o començaments del XV. A la mà dreta porta com a atribut les claus, i e l'esquerra el llibre. L'escultura, tot i estar afectada de certs convencionalismes, (és mot peculiar el mode de l'artista de fer els cabells i les barbes), té una innegable qualitat. El plegat del vestit es delicat i l'acabat final fa pensar en un escultor que, tot i no ser excepcional, tenia un bon ofici. La policromia que conserva la imatge no sembla originària, potser va ser repintada tardanament que es va instal·lar el retaule en el qual està col·locada.
Sabella va colonitzar-se com a conseqüència de la desmembració progressiva del primitiu terme assignat al castell de Fores a mitjans del s. XI. Es documenta el castell del lloc ja l´any 1079. L´església romànica deuria bastir-se a darrers del segle XII malgrat que la primera notícia que podem referir d´ella correspon al 1330.
Portal
Es evident que la mateixa mà que va esculpir el dos capitells ressenyats en la fitxa, obrà igualment la pica beneïtera que fins fa uns anys va conservar-se a l´interior de l´església.
De la imatge de Sant Pere no hi consten notícies referents a la seva comanda. Tot i així, pel seu estil ha de correspondre a finals del segle XIV.
La pica beneitera és contemporània a la fàbrica de l'edifici, atesa a la proximitat estilística assenyalada en relació als capitells del portal.
Sant Pere de Savella
Església romànica de l'antic nucli poblacional de Savella, que amb el despoblament del lloc ha esdevingut una ermita.
Estil: Romànic.
Datació: Segles XII-XIII.
Localització: Per arribar-hi cal agafar el camí asfaltat en direcció a Forés des de Conesa.
Descripció:
L'església parroquial, dedicada a sant Pere, és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII. És d'una sola nau, amb volta de canó un xic apuntada, i absis semicircular, que en una recent restauració ha estat coberta amb lloses de pedra. Presenta diversos períodes constructius. A mitjan s. XIV es va obrir una capella al mur nord. L'absis, que fou sobrealçat, té una finestra i un fris de mènsules envolta el ràfec de la teulada. Els murs tenen un fris llis. La portada és adovellada amb doble arquivolta i unes impostes sostingudes per columna i capitell a cada costat. Els capitells estan decorats amb unes àguiles. Aquest portal és al mur de migdia. La portada va ser modificada tardanament. Aleshores es va reduir la llum de l'arc de mig punt i s'instal·là la porta de fusta actual. A la façana de ponent hi ha una finestra adovellada amb dues impostes. Al mur del nord hi ha afegida una capelleta. A la teulada, sobre l'arc triomfal, hi ha un campanar de cadireta d'un ull, coronat per tres esteles funeràries. En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics. S'hi conserva una imatge de pedra, de dimensions superiors a les naturals, de sant Pere, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns. Al costat de l'església hi ha les restes d'un cementiri abandonat.
Notes històriques:
Antiga església del nucli de població de Savella avui convertida en ermita. El poblament de Savella va pertànyer inicialment al castell de Forès. Fins el 1154 va formar part del bisbat de Vic. El 1330 es va posar punt i final a un plet amb la parròquia de Forès per la qual l'església de Sant Pere fou separada de la parròquia de Forès i unida a la de Fonoll com a sufragània. El 1383 va passar a la senyoria de Santes Creus i a la fi del segle XV hagué d'atorgar-se una carta de població, amb moltes franquícies, per mirar d'aturar el seu despoblament, ja que quasi no quedava ningú. Avui està totalment despoblat.
Titularitat: privada
Estat de conservació: Bo.
Accés: Fàcil.
Condicions de visita: Per visitar-la per dins cal demanar les claus a l'Ajuntament de Conesa.
Ús i funció actual: Culte. Ermita.
Observacions:
Forma part del municipi de Conesa però pertany a la parròquia de Forès.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
L'església de Sant Pere de Sabella s'alça a redós del petit nucli, ara deshabitat, de Sabella, situat a la part occidental del municipi de Conesa. Es tracta d'un edifici romànic, la construcció del qual pot situar-se vers la fi del segle XII o l'inici del XIII. L'església té una sola nau, coberta per volta de canó seguit lleugerament apuntada, que acaba en un absis semicircular cobert amb volta semiesfèrica. Al mur N s'afegí, el segle XIV, una petita capella de planta rectangular que s'obre a la nau per un arc apuntat. Tot l'interior de l'edifici és enguixat i pintat. El presbiteri, elevat en relació al sòl de la nau, conté un retaule del segle XVII-XVIII, on es va col·locar una imatge de Sant Pere. L'exterior de l'edifici, fet amb carreus força regulars, és llis, amb l'única excepció de la porta d'accés, oberta al mur S. L'aspecte actual d'aquesta portada no respon a un període únic de construcció.
Del primer moment conserva la porta d'arc de mig punt lleugerament capalçat, formada per l'arquivolta i l'arc exterior, que recolzen sobre impostes. L'exterior de l'arc és adovellat i a l'interior el seu perímetre es recorregut per una arquivolta de secció quasi circular. La seva base, a banda i banda, la constitueixen dos capitells que reposen sobre dues columnes, respectivament. A la part inferior d'aquestes, dos carreus de pedra, matusserament tallats, fan funcions de podi. Els capitells mostren una ornamentació molt poc hàbil. Hi veiem a cada un d'ells una au amb ales esteses, situada a l'angle exacte del capitell de manera que cada ala ocupa part de les dues cares visibles de la peça. La decoració es completa amb unes figures humanes molt esquematitzades. En època posterior s'obrí una altra porta adovellada dintre de la primitiva, i es va omplir amb carreus l'espai que quedava entre la nova porta i l'arquivolta romànica.
La teulada de la nau és a dues vessants. Damunt del carener hi ha un campanar barroc d'espadanya, coronat amb esteles funeràries provinents del cementiri.
La imatge de Sant Pere es va col·locar en el retaule del segle XVII-XVIII, contingut en el presbiteri, el qual es troba elevat en relació al sòl de la nau. El Sant és de dimensions naturals (1'75 m), i fou molt venerat pels fidels dels pobles veïns. És una escultura gòtica, tallada en pedra, que cal situar vers la fi del segle XIV o començaments del XV. A la mà dreta porta com a atribut les claus, i e l'esquerra el llibre. L'escultura, tot i estar afectada de certs convencionalismes, (és mot peculiar el mode de l'artista de fer els cabells i les barbes), té una innegable qualitat. El plegat del vestit es delicat i l'acabat final fa pensar en un escultor que, tot i no ser excepcional, tenia un bon ofici. La policromia que conserva la imatge no sembla originària, potser va ser repintada tardanament que es va instal·lar el retaule en el qual està col·locada.
Sabella va colonitzar-se com a conseqüència de la desmembració progressiva del primitiu terme assignat al castell de Fores a mitjans del s. XI. Es documenta el castell del lloc ja l´any 1079. L´església romànica deuria bastir-se a darrers del segle XII malgrat que la primera notícia que podem referir d´ella correspon al 1330.
Portal
Es evident que la mateixa mà que va esculpir el dos capitells ressenyats en la fitxa, obrà igualment la pica beneïtera que fins fa uns anys va conservar-se a l´interior de l´església.
De la imatge de Sant Pere no hi consten notícies referents a la seva comanda. Tot i així, pel seu estil ha de correspondre a finals del segle XIV.
La pica beneitera és contemporània a la fàbrica de l'edifici, atesa a la proximitat estilística assenyalada en relació als capitells del portal.