Vilademàger, La Llacuna (Barcelona)
Iglesia de planta de cruz latina, una nave y ábside poligonal, espadaña y techo a doble vertiente con cobertura de tejas curvas. Tiene elementos de varias épocas: fachada de finales del románico, parte de la nave con arcos de nervaduras pertenecientes al gótico de los siglos XIII-XIV, y reformas estructurales del siglo XVII. Presenta claves de nervaduras con el cordero de Dios. Los paramentos son de sillares de piedra tallada y ligada con mortero. Presenta una capilla lateral dedicada a la advocación del Santo Cristo. El interior de la iglesia presenta una nave con arcos apuntados y bóveda de cañón. Los arranques de los arcos presentan pequeños capiteles. En la parte frente a la entrada se conservan restos de pintura de tonalidad roja mientras que la bóveda es actualmente de color azul. El pavimento es de baldosas y el altar de una sola pieza monolítica. La pila bautismal, románica, de gran formato y con restos de pigmentación roja en la base.
Observaciones: Fue restaurada por técnicos del Servicio del Patrimonio Arquitectónico de la Diputación de Barcelona, concretamente por Eduard Calafell y Joan Pascual.
Según documento de 1059 del Monasterio de Sant Llorenç de Munt en el que se mencionan los gastos necesarios para reconstruir la iglesia de Magre, punto que testimonia la existencia anterior del enclave religioso. A partir del siglo XIV forma parte del pueblo de la Llacuna. Se documentan varias visitas pastorales desde 1.396 hasta 1682. Durante la Guerra Civil la iglesia se quema y se pierde el Santo Cristo y el retablo existente.
Del conjunto defensivo quedan un portal de entrada, parte de la torre maestra y restos del recinto, en torno a la antigua parroquia de Sant Pere de Màger.
Está formado por una torre chimenea que protegía la parte más accesible. Anexo hay unos muros de un habitáculo del castillo. Restos de murallas que cierran las partes más vulnerables del conjunto, que en el sector norte están reforzadas por unas pequeñas torres de planta semicircular. En la parte este se pueden apreciar restos de muralla, el portal de entrada y el camino de acceso al castillo. Hay también la iglesia de origen románico de San Pedro. El conjunto está bastante arruinado. Los muros son de sillares con mortero, que en algunos sectores no están desbastados ni cortados.
Portal.
Es la entrada de las murallas del castillo. Tipológicamente es un portal de medio punto adovelado, cerca de un contrafuerte. Ubicado en la parte este del conjunto.
Iglesia
Está ubicada en el interior del recinto amurallado del Castillo de Vilademàger. Se pueden apreciar elementos de la iglesia románica como la pared de poniente, pero el portal de la fachada norte es de finales de esta etapa. La mayor parte de la construcción data del gótico, siglos XIV-XV y también con algunas ampliaciones correspondientes a los siglos XVI-XVII. Es de una nave con una puerta de doble arquivolta al norte. A poniente conserva una ventana en forma de cruz, un campanario de pared de dos ojos perteneciente al siglo XVII, y un ojo de buey en la parte alta. También conserva una pila bautismal de notable interés y de sabor románico. El ábside es poligonal, característico de nuestro gótico con bóvedas de crucería, nervios y una llave con el Agnus Dei. Los muros son sillares de piedra tallada y mortero. La cubierta ha sido restaurada a base de losas de piedra.
Las primeras referencias datan del año 987; un tal Màger antes de este año hizo construir en la cima del lugar un castillo en el límite de la marca Hispánica. El año 989 el conde de Barcelona, Ramón Borrell, hizo donación del castillo a Sendret de Cervelló, y pasó a la familia Cervelló que lo tuvieron en propiedad hasta el siglo XIX. Entre 1053 y 1071 un tan Oliver prestó juramento al conde Berenguer I por la castlania del "castrum quod dicunt vila de Mager, videlicet, ipsas turres et ipsos murso et ipsa omnia edificia qui ibi modo sunt et antea erunt".
Portal.
Las primeras referencias datan del año 987. Màger hizo construir en este lugar, un castillo al límite de la Marca Hispánica.
Iglesia
Documento fechado el 1059 y procedente del Monasterio de Sant Llorenç de Munt, donde se reconoce la propiedad a un tal Selva de la parroquia de Màger y se mencionan los gastos para cubrir la reconstrucción de la iglesia; esto hace pensar que la primera capilla sería del siglo X, de la fecha de construcción del castillo. Es citada también en el 1.160.
Hasta el siglo XIV fue la parroquia del lugar; a partir de este siglo compartió estas funciones con la de La Llacuna.
Las visitas pastorales nos proporcionan noticias de modificaciones y ampliaciones en los años 1396, 1404, 1583 (nave lateral del Santo Cristo), 1609 y 1682.
En 1936 fue quemada y se destruyeron un famoso Santo Cristo y un retablo barroco.
Traducido de invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index= 0 & conos ...
reconstrucción virtual del castillo:
www.youtube.com/embed/47tdns_TZsE?feEsgl%c3%a9sia de planta de creu llatina, una nau i absis poligonal, espadanya i sostre a doble vessant amb cobertura de teules corbes. T%c3%a9 elements de diverses %c3%a8poques: fa%c3%a7ana de finals del rom%c3%a0nic, part de la nau amb arcs de nervadures pertanyents al g%c3%b2tic de segles XIII-XIV, i reformes estructurals del segle XVII. Presenta claus de nervadures amb l'anyell de Deu. Els paraments s%c3%b3n de carreus de pedra tallada i lligada amb morter. Presenta una capella lateral dedicada a l'advocaci%c3%b3 del Sant Crist. L'interior de l'esgl%c3%a9sia presenta una nau amb arcades apuntades i volta de can%c3%b3. Els arrencaments de les arcades presenten petits capitells. A la part enfront l'entrada es conserven restes de pintura de tonalitat vermella mentre que la volta es actualment de color blau. El paviment %c3%a9s de rajoles i l'altar d'una sola pe%c3%a7a monol%c3%adtica. La pila baptismal, rom%c3%a0nica, de gran format i amb restes de pigmentaci%c3%b3 vermella a la base.Observacions: Va ser restaurada per t%c3%a8cnics del Servei del Patrimoni Arquitect%c3%b2nic de la Diputaci%c3%b3 de Barcelona, concretament per Eduard Calafell i Joan Pascual.Segons document de 1059 del Monestir de Sant Lloren%c3%a7 de Munt en el que es mencionen les despeses necess%c3%a0ries per reconstruir l'esgl%c3%a9sia de Magre, punt que testimonia l'exist%c3%a8ncia anterior de l'enclau religi%c3%b3s. A partir del segle XIV forma part del poble de la Llacuna. Es documenten diverses visites pastorals des de 1396 fins 1682. Durant la Guerra Civil l'esgl%c3%a9sia es crema i es perd el Sant Crist i el retaule existent.<a href=
Del conjunt defensiu en resten un portal d'entrada, part de la torre mestra i restes del recinte, entorn de l'antiga parròquia de Sant Pere de Màger.
Està format per una torre xemeneia que protegia la part més accessible. Annex hi ha uns murs d'un habitacle del castell. Restes de muralles que tanquen les parts més vulnerables del conjunt, que en el sector nord és reforçat per unes petites torres de planta semicircular. En la part est es poden apreciar restes de muralla, el portal d'entrada i el camí d'accés al castell. Hi ha també l'església d'origen romànic de Sant Pere. El conjunt està força arruïnat. Els murs són de carreus amb morter, que en alguns sectors no estan desbastats ni tallats.
Portal.
És l'entrada de les muralles del castell. Tipològicament és un portal de mig punt adovellat, prop d'un contrafort. Ubicat a la part est del conjunt.
Església
Està ubicada a l'interior del recinte murat del Castell de Vilademàger. Es poden apreciar elements de l'església romànica com la paret de ponent, però el portal de la façana nord és de finals d'aquesta etapa. La major part de la construcció data del gòtic, segles XIV-XV i també amb algunes ampliacions corresponents als segles XVI-XVII. És d'una nau amb una porta de doble arquivolta al nord. A ponent conserva una finestra en forma de creu, un campanar de paret de dos ulls pertanyent al segle XVII, i un ull de bou a la part aixecada. També conserva una pica baptismal de notable interès i de regust romànic. L'absis és poligonal, característic del nostre gòtic amb voltes de creueria, nervis i una clau amb l'Agnus Dei. Els murs són carreus de pedra tallada i morter. La coberta ha estat restaurada a base de lloses de pedra.
Les primeres referències daten de l'any 987; un tal Màger abans d'aquest any hi va fer construir en el cim de l'indret un castell en el límit de la marca Hispànica. L'any 989 el comte de Barcelona, Ramon Borrell, va fer donació del castell a Sendret de Cervelló, i passà a la família Cervelló que el tingueren en propietat fins al segle XIX. Entre 1053 i 1071 un tan Oliver prestà jurament al comte Berenguer I per la castlania del : "castrum quod dicunt vila de Mager, videlicet, ipsas turres et ipsos murso et ipsa omnia edificia qui ibi modo sunt et antea erunt".
Portal.
Les primeres referències daten de lany 987. Màger hi va fer construïr en aquest indret, un castell al límit de la Marca Hispànica.
Església
Document datat el 1059 i procedent del Monestir de Sant Llorenç de Munt, on es reconeix la propietat a un tal Selva de la parròquia de Màger i s'esmenten les despeses per tal de cobrir la reconstrucció de l'església; això fa pensar que la primera capella seria del segle X, de la data de construcció del castell. És citada també en el 1160.
Fins al segle XIV fou la parròquia del lloc; a partir d'aquest segle va compartir aquestes funcions amb la de La Llacuna.
Les visites pastorals ens proporcionen notícies de modificacions i ampliacions en els anys 1396, 1404, 1583 (nau lateral del Sant Crist), 1609 i 1682.
El 1936 fou cremada i es varen destruir un famós Sant Crist i un retaule barroc.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
reconstrucció virtual del castell:
Vilademàger, La Llacuna (Barcelona)
Iglesia de planta de cruz latina, una nave y ábside poligonal, espadaña y techo a doble vertiente con cobertura de tejas curvas. Tiene elementos de varias épocas: fachada de finales del románico, parte de la nave con arcos de nervaduras pertenecientes al gótico de los siglos XIII-XIV, y reformas estructurales del siglo XVII. Presenta claves de nervaduras con el cordero de Dios. Los paramentos son de sillares de piedra tallada y ligada con mortero. Presenta una capilla lateral dedicada a la advocación del Santo Cristo. El interior de la iglesia presenta una nave con arcos apuntados y bóveda de cañón. Los arranques de los arcos presentan pequeños capiteles. En la parte frente a la entrada se conservan restos de pintura de tonalidad roja mientras que la bóveda es actualmente de color azul. El pavimento es de baldosas y el altar de una sola pieza monolítica. La pila bautismal, románica, de gran formato y con restos de pigmentación roja en la base.
Observaciones: Fue restaurada por técnicos del Servicio del Patrimonio Arquitectónico de la Diputación de Barcelona, concretamente por Eduard Calafell y Joan Pascual.
Según documento de 1059 del Monasterio de Sant Llorenç de Munt en el que se mencionan los gastos necesarios para reconstruir la iglesia de Magre, punto que testimonia la existencia anterior del enclave religioso. A partir del siglo XIV forma parte del pueblo de la Llacuna. Se documentan varias visitas pastorales desde 1.396 hasta 1682. Durante la Guerra Civil la iglesia se quema y se pierde el Santo Cristo y el retablo existente.
Del conjunto defensivo quedan un portal de entrada, parte de la torre maestra y restos del recinto, en torno a la antigua parroquia de Sant Pere de Màger.
Está formado por una torre chimenea que protegía la parte más accesible. Anexo hay unos muros de un habitáculo del castillo. Restos de murallas que cierran las partes más vulnerables del conjunto, que en el sector norte están reforzadas por unas pequeñas torres de planta semicircular. En la parte este se pueden apreciar restos de muralla, el portal de entrada y el camino de acceso al castillo. Hay también la iglesia de origen románico de San Pedro. El conjunto está bastante arruinado. Los muros son de sillares con mortero, que en algunos sectores no están desbastados ni cortados.
Portal.
Es la entrada de las murallas del castillo. Tipológicamente es un portal de medio punto adovelado, cerca de un contrafuerte. Ubicado en la parte este del conjunto.
Iglesia
Está ubicada en el interior del recinto amurallado del Castillo de Vilademàger. Se pueden apreciar elementos de la iglesia románica como la pared de poniente, pero el portal de la fachada norte es de finales de esta etapa. La mayor parte de la construcción data del gótico, siglos XIV-XV y también con algunas ampliaciones correspondientes a los siglos XVI-XVII. Es de una nave con una puerta de doble arquivolta al norte. A poniente conserva una ventana en forma de cruz, un campanario de pared de dos ojos perteneciente al siglo XVII, y un ojo de buey en la parte alta. También conserva una pila bautismal de notable interés y de sabor románico. El ábside es poligonal, característico de nuestro gótico con bóvedas de crucería, nervios y una llave con el Agnus Dei. Los muros son sillares de piedra tallada y mortero. La cubierta ha sido restaurada a base de losas de piedra.
Las primeras referencias datan del año 987; un tal Màger antes de este año hizo construir en la cima del lugar un castillo en el límite de la marca Hispánica. El año 989 el conde de Barcelona, Ramón Borrell, hizo donación del castillo a Sendret de Cervelló, y pasó a la familia Cervelló que lo tuvieron en propiedad hasta el siglo XIX. Entre 1053 y 1071 un tan Oliver prestó juramento al conde Berenguer I por la castlania del "castrum quod dicunt vila de Mager, videlicet, ipsas turres et ipsos murso et ipsa omnia edificia qui ibi modo sunt et antea erunt".
Portal.
Las primeras referencias datan del año 987. Màger hizo construir en este lugar, un castillo al límite de la Marca Hispánica.
Iglesia
Documento fechado el 1059 y procedente del Monasterio de Sant Llorenç de Munt, donde se reconoce la propiedad a un tal Selva de la parroquia de Màger y se mencionan los gastos para cubrir la reconstrucción de la iglesia; esto hace pensar que la primera capilla sería del siglo X, de la fecha de construcción del castillo. Es citada también en el 1.160.
Hasta el siglo XIV fue la parroquia del lugar; a partir de este siglo compartió estas funciones con la de La Llacuna.
Las visitas pastorales nos proporcionan noticias de modificaciones y ampliaciones en los años 1396, 1404, 1583 (nave lateral del Santo Cristo), 1609 y 1682.
En 1936 fue quemada y se destruyeron un famoso Santo Cristo y un retablo barroco.
Traducido de invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index= 0 & conos ...
reconstrucción virtual del castillo:
www.youtube.com/embed/47tdns_TZsE?feEsgl%c3%a9sia de planta de creu llatina, una nau i absis poligonal, espadanya i sostre a doble vessant amb cobertura de teules corbes. T%c3%a9 elements de diverses %c3%a8poques: fa%c3%a7ana de finals del rom%c3%a0nic, part de la nau amb arcs de nervadures pertanyents al g%c3%b2tic de segles XIII-XIV, i reformes estructurals del segle XVII. Presenta claus de nervadures amb l'anyell de Deu. Els paraments s%c3%b3n de carreus de pedra tallada i lligada amb morter. Presenta una capella lateral dedicada a l'advocaci%c3%b3 del Sant Crist. L'interior de l'esgl%c3%a9sia presenta una nau amb arcades apuntades i volta de can%c3%b3. Els arrencaments de les arcades presenten petits capitells. A la part enfront l'entrada es conserven restes de pintura de tonalitat vermella mentre que la volta es actualment de color blau. El paviment %c3%a9s de rajoles i l'altar d'una sola pe%c3%a7a monol%c3%adtica. La pila baptismal, rom%c3%a0nica, de gran format i amb restes de pigmentaci%c3%b3 vermella a la base.Observacions: Va ser restaurada per t%c3%a8cnics del Servei del Patrimoni Arquitect%c3%b2nic de la Diputaci%c3%b3 de Barcelona, concretament per Eduard Calafell i Joan Pascual.Segons document de 1059 del Monestir de Sant Lloren%c3%a7 de Munt en el que es mencionen les despeses necess%c3%a0ries per reconstruir l'esgl%c3%a9sia de Magre, punt que testimonia l'exist%c3%a8ncia anterior de l'enclau religi%c3%b3s. A partir del segle XIV forma part del poble de la Llacuna. Es documenten diverses visites pastorals des de 1396 fins 1682. Durant la Guerra Civil l'esgl%c3%a9sia es crema i es perd el Sant Crist i el retaule existent.<a href=
Del conjunt defensiu en resten un portal d'entrada, part de la torre mestra i restes del recinte, entorn de l'antiga parròquia de Sant Pere de Màger.
Està format per una torre xemeneia que protegia la part més accessible. Annex hi ha uns murs d'un habitacle del castell. Restes de muralles que tanquen les parts més vulnerables del conjunt, que en el sector nord és reforçat per unes petites torres de planta semicircular. En la part est es poden apreciar restes de muralla, el portal d'entrada i el camí d'accés al castell. Hi ha també l'església d'origen romànic de Sant Pere. El conjunt està força arruïnat. Els murs són de carreus amb morter, que en alguns sectors no estan desbastats ni tallats.
Portal.
És l'entrada de les muralles del castell. Tipològicament és un portal de mig punt adovellat, prop d'un contrafort. Ubicat a la part est del conjunt.
Església
Està ubicada a l'interior del recinte murat del Castell de Vilademàger. Es poden apreciar elements de l'església romànica com la paret de ponent, però el portal de la façana nord és de finals d'aquesta etapa. La major part de la construcció data del gòtic, segles XIV-XV i també amb algunes ampliacions corresponents als segles XVI-XVII. És d'una nau amb una porta de doble arquivolta al nord. A ponent conserva una finestra en forma de creu, un campanar de paret de dos ulls pertanyent al segle XVII, i un ull de bou a la part aixecada. També conserva una pica baptismal de notable interès i de regust romànic. L'absis és poligonal, característic del nostre gòtic amb voltes de creueria, nervis i una clau amb l'Agnus Dei. Els murs són carreus de pedra tallada i morter. La coberta ha estat restaurada a base de lloses de pedra.
Les primeres referències daten de l'any 987; un tal Màger abans d'aquest any hi va fer construir en el cim de l'indret un castell en el límit de la marca Hispànica. L'any 989 el comte de Barcelona, Ramon Borrell, va fer donació del castell a Sendret de Cervelló, i passà a la família Cervelló que el tingueren en propietat fins al segle XIX. Entre 1053 i 1071 un tan Oliver prestà jurament al comte Berenguer I per la castlania del : "castrum quod dicunt vila de Mager, videlicet, ipsas turres et ipsos murso et ipsa omnia edificia qui ibi modo sunt et antea erunt".
Portal.
Les primeres referències daten de lany 987. Màger hi va fer construïr en aquest indret, un castell al límit de la Marca Hispànica.
Església
Document datat el 1059 i procedent del Monestir de Sant Llorenç de Munt, on es reconeix la propietat a un tal Selva de la parròquia de Màger i s'esmenten les despeses per tal de cobrir la reconstrucció de l'església; això fa pensar que la primera capella seria del segle X, de la data de construcció del castell. És citada també en el 1160.
Fins al segle XIV fou la parròquia del lloc; a partir d'aquest segle va compartir aquestes funcions amb la de La Llacuna.
Les visites pastorals ens proporcionen notícies de modificacions i ampliacions en els anys 1396, 1404, 1583 (nau lateral del Sant Crist), 1609 i 1682.
El 1936 fou cremada i es varen destruir un famós Sant Crist i un retaule barroc.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
reconstrucció virtual del castell: