Font de la plaça de Sant Pere, Barcelona
Font de Ferro forjat dissenyada per Pere Falqués el 1893 i inaugurada tres anys després.
Va substituir una antiga font de pedra construïda el 1826, quan es va fer arribar a Barcelona l’aigua procedent de Montcada.
Aquesta font urbana, és d’estil modernista amb referències historicistes gòtiques, en forma de creu.
fontsaigua.wordpress.com/2015/12/10/font-de-la-placa-de-s...
INSCRIPCIÓ
PLAZA / S. PEDRO
CRÒNICA
L'arribada de l'aigua de Montcada, l'any 1826, va significar que es creessin sis fonts públiques durant el regnat de Ferran VII, una de les quals va ser la de Sant Pere, a la plaça situada davant del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Aquella font de pedra va ser substituïda per una altra d'estil neogòtic modernista, dissenyada per l'arquitecte Pere Falqués, el 1893. Es va pressupostar en 4.879 pessetes, però el cost final en va ser de 5.779. No es va instal·lar fins al 28 d'octubre de 1895, però com que mancava el gas que havia d'il·luminar el fanal que l'acompanya i s'havien fet malbé unes llambordes, l'acceptació municipal no es va produir fins al 28 de febrer de 1896. Un camió la va malmetre el 1997 i va haver de ser restaurada.
» Jaume Fabre, Josep M. Huertas
COMENTARI
L'abundància de monuments públics a una ciutat tan modèlica, respon al seu esperit urbà avançat, dóna sorpreses com la de la font de la plaça de Sant Pere de les Puel·les. La singularitat de la font és tal que supera el tipus i els valors formals d'altres fites urbanes i per això sorprèn quan no se l'entén del tot. Substitueix una font anterior de traça classicista, datada el 1826, i constitueix un projecte de decòrum ciutadà ideat per un arquitecte, Pere Falqués i Urpí, que reuneix en bona mesura les idees i la cultura artístiques de la societat barcelonina de les dècades finals del segle XIX.
Les dues grans raons del pensament artístic i del gust de la Catalunya del final de segle es troben presents en aquesta obra de 1893 i instal·lada el 1896, que pertany per tant al moment central d'una època històrica essencial en la modernitat del país. D'una banda el racionalisme tècnic i de l'altra l'historicisme gòtic, ecos d'Eugène Viollet-le-Duc, i de l'altra, l'esperit de l'arqueologia i de l'estètica nacionalista catalana, inspiren la concepció de la transparent arquitectura de ferro que defineix un espai juntament al temple gòtic, al qual es refereix com a senzill homenatge sense renunciar, però, a la seva modernitat. La seva restauració després de l'accident que va patir el 1997 va permetre la conservació d'un espai amb valors formals i culturals imprescindibles per comprendre l'ànima de la ciutat i les inquietuds catalanes que van donar llum a una brillant modernitat.
» Ignacio Henares Cuéllar
w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...
Font de la plaça de Sant Pere, Barcelona
Font de Ferro forjat dissenyada per Pere Falqués el 1893 i inaugurada tres anys després.
Va substituir una antiga font de pedra construïda el 1826, quan es va fer arribar a Barcelona l’aigua procedent de Montcada.
Aquesta font urbana, és d’estil modernista amb referències historicistes gòtiques, en forma de creu.
fontsaigua.wordpress.com/2015/12/10/font-de-la-placa-de-s...
INSCRIPCIÓ
PLAZA / S. PEDRO
CRÒNICA
L'arribada de l'aigua de Montcada, l'any 1826, va significar que es creessin sis fonts públiques durant el regnat de Ferran VII, una de les quals va ser la de Sant Pere, a la plaça situada davant del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Aquella font de pedra va ser substituïda per una altra d'estil neogòtic modernista, dissenyada per l'arquitecte Pere Falqués, el 1893. Es va pressupostar en 4.879 pessetes, però el cost final en va ser de 5.779. No es va instal·lar fins al 28 d'octubre de 1895, però com que mancava el gas que havia d'il·luminar el fanal que l'acompanya i s'havien fet malbé unes llambordes, l'acceptació municipal no es va produir fins al 28 de febrer de 1896. Un camió la va malmetre el 1997 i va haver de ser restaurada.
» Jaume Fabre, Josep M. Huertas
COMENTARI
L'abundància de monuments públics a una ciutat tan modèlica, respon al seu esperit urbà avançat, dóna sorpreses com la de la font de la plaça de Sant Pere de les Puel·les. La singularitat de la font és tal que supera el tipus i els valors formals d'altres fites urbanes i per això sorprèn quan no se l'entén del tot. Substitueix una font anterior de traça classicista, datada el 1826, i constitueix un projecte de decòrum ciutadà ideat per un arquitecte, Pere Falqués i Urpí, que reuneix en bona mesura les idees i la cultura artístiques de la societat barcelonina de les dècades finals del segle XIX.
Les dues grans raons del pensament artístic i del gust de la Catalunya del final de segle es troben presents en aquesta obra de 1893 i instal·lada el 1896, que pertany per tant al moment central d'una època històrica essencial en la modernitat del país. D'una banda el racionalisme tècnic i de l'altra l'historicisme gòtic, ecos d'Eugène Viollet-le-Duc, i de l'altra, l'esperit de l'arqueologia i de l'estètica nacionalista catalana, inspiren la concepció de la transparent arquitectura de ferro que defineix un espai juntament al temple gòtic, al qual es refereix com a senzill homenatge sense renunciar, però, a la seva modernitat. La seva restauració després de l'accident que va patir el 1997 va permetre la conservació d'un espai amb valors formals i culturals imprescindibles per comprendre l'ànima de la ciutat i les inquietuds catalanes que van donar llum a una brillant modernitat.
» Ignacio Henares Cuéllar
w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...