Casa de la Misericordia de Barcelona
Nova església neogòtica
Ubicat al districte de Ciutat Vella, el conjunt de la Casa de la Misericòrdia es troba en una gran parcel·la de forma irregular dins l'illa de cases delimitada pels carrers de les Ramelleres, d'Elisabets, de Montalegre, de Valldonzella i dels Tallers. Es tracta d'un conjunt d'edificacions entre mitgeres amb façanes afrontades a les tres primeres vies, encara que l'accés principal es produeix des del Carrer d'Elisabets.
El bast edifici del s. XVII té la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d'Elisabets, consistent en un arc pla amb l'escut de la ciutat. Passat el llindar del portal, hi ha un passatge, al fons del qual hi ha l'accés principal. Aquest és ornat amb una fornícula amb una imatge flanquejada de dues mènsules amb els escuts de la ciutat sostinguts per una au i un salvatge, obrats el s. XV i procedents d'una construcció més antiga. A l'altra banda d'aquest portal hi ha un gran pati de planta rectangular conegut com el Pati dels Tarongers de la Misericòrdia en al·lusió als arbres que l'ornen. El cos allargat que tanca el pati per la seva banda septentrional, que avui acull l'Escola Labouré, és resultat de la remodelació obrada entre 1884 i 1885. Es tracta d'un edifici de tres plantes amb llurs façanes revestides i amb finestres i cornisaments ornats segons el gust neoromànic. A l'extrem occidental del pati s'hi alça la capella nova, un interessant edifici obrat el 1887. La capella es troba alçada sobre una planta baixa i s'hi accedeix a través d'una gran escala de pedra. Tant l'exterior com l'interior de l'església estan decorats amb elements neoromànics de gran qualitat, a excepció de la façana avui orientada al Carrer de Montalegre, que fins la dècada de 1990 quedava amagada dins un pati interior. La capella, de quatre trams coberts amb volta de mocador, tribunes i capçalera poligonal, conserva la seva decoració escultòrica en pedra, aplicada sobretot en els capitells vegetals i les mènsules angèliques. Segons Ainaud, Gudiol i Verrié, a l'església nova es conservava, com a mínim fins la dècada de 1950, un gran llenç de la Puríssima Concepció atribuït al pintor Manuel Tramulles.
Tornant al Carrer d'Elisabets, just al costat del pati d'accés, hi ha l'església antiga, avui seu de la llibreria "La Central del Raval". L'antiga capella és de nau única, coberta amb volta de canó amb llunetes i amb capçalera poligonal. Fins la dècada de 1950 encara s'hi conservava el retaule major del s. XVII, dedicat a l'Arcàngel Sant Rafael i Tobies. La llinda de la porta d'aquesta capella presenta la data de 1693 i una decoració en relleu consistent en dos àngels que sostenen l'escut de Barcelona.
Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l'antic conjunt, que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter. Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l'edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra. En l'actualitat aquesta façana destaca per la presència d'un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578. Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes, un edifici malauradament destruït pels volts de l'any 1993. A part d'aquestes obertures, la façana de les Ramalleres destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats.
A mitjan segle XVI algunes veus començaren a fer notar la conveniència d'atendre i protegir aquells habitants de la ciutat que vivien en la misèria i la indigència. L'any 1576, una memòria sobre la mendicitat escrita per Miquel Giginta (canonge i vicari general d'Elna) i presentada a les Corts reunides a Madrid, obligà als poders de l'Estat a l'establiment de les cases de misericòrdia en diverses ciutats del reialme. Seguint aquestes directrius, els consellers de Barcelona ordenaren, a la fi de l'any 1583, l'obertura d'una casa de Misericòrdia al Convent dels Àngels, un emplaçament provisional mentre es construia el recinte definitiu en uns terrenys annexos. El recinte definitiu obriria les seves portes a finals de l'any 1584.
L'estructura d'aquell primer conjunt estava format per dos grans departaments, un per a homes i l'altre per a dones, a mes del refectori, la infermeria, l'església, l'hort i altres dependències menors. Aquest edifici patí importants modificacions pràcticament des de la seva entrada en funcionament. Així, a les acaballes del s. XVI i la primera meitat del s.XVII (especialment entre 1630 i 1634) es van empendre obres de reforma i eixamplament, passant de dos departaments a vuit. Entre 1673 i 1680 es tornà a ampliar el conjunt, que seria novament ampliat l'any 1699. El 1702 la casa s'erigí en Convent i Hospital de Nostra Senyora de la Misericòrdia, administrat per les germanes hospitalàries. A partir de l'any 1775 la població masculina de la Casa de la Misericòrdia seria traslladada al veí Colegio Tridentino (avui Casa de la Caritat o CCCB) del Carrer de Montalegre, convertint-se el Convent de la Misericòrdia en una institució íntegrament femenina.
Al llarg del s.XIX l'edifici entrà en franca decadència i la manca de fons provocà la seva ruïna parcial i acabà evidenciant la necessitat de reedificar gran part del conjunt. L'arquitecte Josep Simó i Foncuberta (substitut de Josep Mas Vila com arquitecte del conjunt a partir de 1855) presentà l'any 1861 un projecte de reedificació parcial de l'edifici. Aquest projecte preveié la divisió del conjunt en dues parts: una que corresponia a la clausura de les religioses hospitalàries i l'altra a les noies que havien d'allotjar-se en dit edifici. Tanmateix, aquest projecte només fou realitzat parcialment, donada la falta de capital per a dur a terme la totalitat de les obres. Entre 1870 i 1872 el nou arquitecte de la institució, Francisco de Paula Villar i Lozano, elaborà un nou projecte que, tot i comptar amb els permisos pertinents, mai es realitzà. Després de la dimissió de Villar, l'any 1884 l'arquitecte Magí Rius i Mulet presentà el projecte definitiu, que seria realitzat en tan sols dos anys. Tanmateix, la capella nova, dissenyada per Enric Fatjó i Torras, fou bastida entre 1887 i 1889.
Durant la dècada de 1970 l'hospici fou traslladat a la Maternitat de les Corts i aquest conjunt passà a albergar magatzems, encara que s'hi va mantenir, a la part històrica, el convent, una escola i un centre d'acollida de noies procedents de famílies desestructurades.
A la dècada de 1980 una part del conjunt es va veure afectat pel pla d'esponjament del Raval anomenat "Del Liceu al Seminari", un projecte urbanístic plantejat pels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Com a conseqüència, gran part de les estructures vuitcentistes de la Casa de la Misericòrdia foren enderrocades l'any 1993 per adequar el Carrer Montalegre a una nova alineació. Els solars esdevinguts amb l'enderroc, foren destinats a la construcció de la nova facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, executada per l'arquitecte Cristian Cirici i Alomar entre 1999 i 2006. El mateix any 1999 el districte de Ciutat Vella, ubicat al veí Convent del Bonsuccés, derivà algunes de les seves dependències al cos de la Casa de la Misericòrdia situat al Carrer de les Ramalleres, 17.
Casa de la Misericordia de Barcelona
Nova església neogòtica
Ubicat al districte de Ciutat Vella, el conjunt de la Casa de la Misericòrdia es troba en una gran parcel·la de forma irregular dins l'illa de cases delimitada pels carrers de les Ramelleres, d'Elisabets, de Montalegre, de Valldonzella i dels Tallers. Es tracta d'un conjunt d'edificacions entre mitgeres amb façanes afrontades a les tres primeres vies, encara que l'accés principal es produeix des del Carrer d'Elisabets.
El bast edifici del s. XVII té la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d'Elisabets, consistent en un arc pla amb l'escut de la ciutat. Passat el llindar del portal, hi ha un passatge, al fons del qual hi ha l'accés principal. Aquest és ornat amb una fornícula amb una imatge flanquejada de dues mènsules amb els escuts de la ciutat sostinguts per una au i un salvatge, obrats el s. XV i procedents d'una construcció més antiga. A l'altra banda d'aquest portal hi ha un gran pati de planta rectangular conegut com el Pati dels Tarongers de la Misericòrdia en al·lusió als arbres que l'ornen. El cos allargat que tanca el pati per la seva banda septentrional, que avui acull l'Escola Labouré, és resultat de la remodelació obrada entre 1884 i 1885. Es tracta d'un edifici de tres plantes amb llurs façanes revestides i amb finestres i cornisaments ornats segons el gust neoromànic. A l'extrem occidental del pati s'hi alça la capella nova, un interessant edifici obrat el 1887. La capella es troba alçada sobre una planta baixa i s'hi accedeix a través d'una gran escala de pedra. Tant l'exterior com l'interior de l'església estan decorats amb elements neoromànics de gran qualitat, a excepció de la façana avui orientada al Carrer de Montalegre, que fins la dècada de 1990 quedava amagada dins un pati interior. La capella, de quatre trams coberts amb volta de mocador, tribunes i capçalera poligonal, conserva la seva decoració escultòrica en pedra, aplicada sobretot en els capitells vegetals i les mènsules angèliques. Segons Ainaud, Gudiol i Verrié, a l'església nova es conservava, com a mínim fins la dècada de 1950, un gran llenç de la Puríssima Concepció atribuït al pintor Manuel Tramulles.
Tornant al Carrer d'Elisabets, just al costat del pati d'accés, hi ha l'església antiga, avui seu de la llibreria "La Central del Raval". L'antiga capella és de nau única, coberta amb volta de canó amb llunetes i amb capçalera poligonal. Fins la dècada de 1950 encara s'hi conservava el retaule major del s. XVII, dedicat a l'Arcàngel Sant Rafael i Tobies. La llinda de la porta d'aquesta capella presenta la data de 1693 i una decoració en relleu consistent en dos àngels que sostenen l'escut de Barcelona.
Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l'antic conjunt, que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter. Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l'edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra. En l'actualitat aquesta façana destaca per la presència d'un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578. Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes, un edifici malauradament destruït pels volts de l'any 1993. A part d'aquestes obertures, la façana de les Ramalleres destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats.
A mitjan segle XVI algunes veus començaren a fer notar la conveniència d'atendre i protegir aquells habitants de la ciutat que vivien en la misèria i la indigència. L'any 1576, una memòria sobre la mendicitat escrita per Miquel Giginta (canonge i vicari general d'Elna) i presentada a les Corts reunides a Madrid, obligà als poders de l'Estat a l'establiment de les cases de misericòrdia en diverses ciutats del reialme. Seguint aquestes directrius, els consellers de Barcelona ordenaren, a la fi de l'any 1583, l'obertura d'una casa de Misericòrdia al Convent dels Àngels, un emplaçament provisional mentre es construia el recinte definitiu en uns terrenys annexos. El recinte definitiu obriria les seves portes a finals de l'any 1584.
L'estructura d'aquell primer conjunt estava format per dos grans departaments, un per a homes i l'altre per a dones, a mes del refectori, la infermeria, l'església, l'hort i altres dependències menors. Aquest edifici patí importants modificacions pràcticament des de la seva entrada en funcionament. Així, a les acaballes del s. XVI i la primera meitat del s.XVII (especialment entre 1630 i 1634) es van empendre obres de reforma i eixamplament, passant de dos departaments a vuit. Entre 1673 i 1680 es tornà a ampliar el conjunt, que seria novament ampliat l'any 1699. El 1702 la casa s'erigí en Convent i Hospital de Nostra Senyora de la Misericòrdia, administrat per les germanes hospitalàries. A partir de l'any 1775 la població masculina de la Casa de la Misericòrdia seria traslladada al veí Colegio Tridentino (avui Casa de la Caritat o CCCB) del Carrer de Montalegre, convertint-se el Convent de la Misericòrdia en una institució íntegrament femenina.
Al llarg del s.XIX l'edifici entrà en franca decadència i la manca de fons provocà la seva ruïna parcial i acabà evidenciant la necessitat de reedificar gran part del conjunt. L'arquitecte Josep Simó i Foncuberta (substitut de Josep Mas Vila com arquitecte del conjunt a partir de 1855) presentà l'any 1861 un projecte de reedificació parcial de l'edifici. Aquest projecte preveié la divisió del conjunt en dues parts: una que corresponia a la clausura de les religioses hospitalàries i l'altra a les noies que havien d'allotjar-se en dit edifici. Tanmateix, aquest projecte només fou realitzat parcialment, donada la falta de capital per a dur a terme la totalitat de les obres. Entre 1870 i 1872 el nou arquitecte de la institució, Francisco de Paula Villar i Lozano, elaborà un nou projecte que, tot i comptar amb els permisos pertinents, mai es realitzà. Després de la dimissió de Villar, l'any 1884 l'arquitecte Magí Rius i Mulet presentà el projecte definitiu, que seria realitzat en tan sols dos anys. Tanmateix, la capella nova, dissenyada per Enric Fatjó i Torras, fou bastida entre 1887 i 1889.
Durant la dècada de 1970 l'hospici fou traslladat a la Maternitat de les Corts i aquest conjunt passà a albergar magatzems, encara que s'hi va mantenir, a la part històrica, el convent, una escola i un centre d'acollida de noies procedents de famílies desestructurades.
A la dècada de 1980 una part del conjunt es va veure afectat pel pla d'esponjament del Raval anomenat "Del Liceu al Seminari", un projecte urbanístic plantejat pels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Com a conseqüència, gran part de les estructures vuitcentistes de la Casa de la Misericòrdia foren enderrocades l'any 1993 per adequar el Carrer Montalegre a una nova alineació. Els solars esdevinguts amb l'enderroc, foren destinats a la construcció de la nova facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, executada per l'arquitecte Cristian Cirici i Alomar entre 1999 i 2006. El mateix any 1999 el districte de Ciutat Vella, ubicat al veí Convent del Bonsuccés, derivà algunes de les seves dependències al cos de la Casa de la Misericòrdia situat al Carrer de les Ramalleres, 17.