Castell de Castellet
Descripció:
Notable conjunt de torres rodones i quadradades amb alts murs de defensa. Fruit de la "restauració" feta a partir de l'any 1928. Té elements medievals (segles XI i XII) amb altres gòtics i molta part inventada. També guarda finestrals romànics i gòtics i merlets de coronament. Forma un conjunt fantasiós.
Notícies històriques:
El castell de Castellet es troba documentat des del segle X. El juny de 997 el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat. Hi ha constància d'un litigi el 1037 entre Bernat Otger de Castellet i el monestir de Sant Cugat del Vallès per causa del límits del castell. Del segle XI es conserva el castell i la capella i del segle XIV són les torres quadrades, els portals i la barbacana del cantó oriental. El 1925 fou adquirit per l'arxiver Josep de Peray i March, que el va reconstruir entre els anys 1928 i 1929.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripció:
El lloc de Castellet existia abans de l'any 917, ja que a l'església de Sant Esteve de Castellet s'ha trobat una ara d'altar signada, entre d'altres, per l'abat Donadeu de Sant Cugat que va exercir el càrrec entre el 904 i el 917; la primera menció coneguda del castell, però, és del 977, encara que l'encàrrec que s'hi reflexa de reconstruir el recinte fortificat dona a entendre clarament que aquest ja existia amb una certa anterioritat. A inicis del segle XX, quan el descriu J. Vives, el castell es trobava en un avançat estat de ruïna quan fou adquirit per Josep de Peray, que el va reconstruir entre 1928-1929. El 1999 la Fundació Abertis el va adquirir i engegà un nou nou procès de rehabilitació. La torre mestra, element més antic i central en el conjunt de les construccions, fa uns 5 m de diàmetre a l'interior, té uns murs amb un gruix d'aproximadament 1,5 m i una alçada d'uns 15 m. Els murs són formats per carreus lleugerament rectangulars, més aviat grans i ben arrenglerats. Aquesta torre ha estat datada al segle XII. S'hi endevinen diverses finestres petites acabades amb un arc de mig punt; alguna és original. La porta, orientada cap al sud-oest, va ser feta de nou durant la restauració, tot i que és probable que l'original fos en aquest mateix lloc. Durant les obres que es feren en aquesta torre es reconstruïren trossos de paret i, fins i tot, es féu tota ella lleugerament més alta. La resta de les construccions sembla que ja cal datar-les en una època posterior; moltes són fetes en un moment posterior al romànic. Cal assenyalar un impressionant mur orientat a l'est, acabat amb merlets i amb espitlleres rodones, que Monreal i Riquer daten al segle XIV. Aquest mur formava part d'un clos sobirà que tenia una forma de "L", protegit al costat nord-est i al costat sud-oest per sengles torres d'angle. Al costat d'aquesta torre meridional, hi havia l'entrada, que actualment es veu amb un portal acabat amb un arc de mig punt i coronat per un matacà. Per sota d'aquest recinte, als costats nord-est i oest, hi ha un talús que segons Monreal i Riquer pot ser dels segles XI o XII. És fet amb uns carreus grossos, però, que segons Jordi Bolòs fan pensar en què més aviat fou construït al segle XIII o en un moment posterior. Aquest mur atalussat delimita un segon clos a la zona oriental. Finalment, sembla que encara hi havia un tercer clos, exterior, del qual solament ha restat un mur i una torre a la banda septentrional. L'agost de 1999 es realitzà una la primera intervenció arqueològica al castell, motivada pel projecte de la Fundació de restaurar-lo i habilitar-ne una part per a convencions i seu social. Les excavacions es realitzaren en un edifici d'època gòtica del castell, situat al peu de la torre romànica i adossat a la muralla del recinte sobirà. Aquest edifici es trobava en ruïnes i l'interès de la intervenció consistia en la possible recuperació d'estructures constructives i elements arquitectònics decorats que es poguessin trobar sota l'enderroc, així com en l'obtenció d'informació sobre l'estructuració espacial original del conjunt defensiu. Entre 2007 i 2009 s'ha reprès la investigació arqueològica al Castell. Els treballs es plantegen com un pas previ a les obres de sanejament i restauració de les estructures del castell, que implicaven actuacions d'excavació en extensió en quatre àmbits: la terrassa est (pati 1), el costat sud (pati 2) i els costats sud i est (patis 3 i 4. Un cop realitzades les intervencions, aquests són els resultats obtinguts: -Pati 1: en aquest espai s'observa un conjunt d'estructures amortitzades al segle XVII i que es corresponen amb l'evolució del castell. És possible establir tres fases; la primera seria d'un moment anterior a l'ocupació d'aquest espai per les estructures defensives construïdes al segle XI. Un segon moment és representat per tres sitges i cubetes amb evidències de combustió, localitzades en la part central de la zona i excavades al substrat rocós, potser en relació amb els forats de pal també localitzats. Tot plegat fa pensar en una zona de treball i emmagatzematge anterior al segle XIV, donats els materials ceràmics recuperats en el rebliment d'una de les sitges. La fase més moderna es data a partir del segle XIV i la configuren un tram d'escala i un mur amb pas de porta. -Pati 2: Aquesta zona presenta una complexa relació d'estructures que, en molts casos, queden parcialment ocultades per les construccions de les fases més modernes del castell. Tot i així, s'hi distingeixen quatre moments: el més antic ve datat per les ceràmiques recuperades d'època ibèrica, tot i que l'escassa quantitat de material requereix prudència, per la qual cosa els excavadors situen la fase en un moment entre època ibèrica i altmedieval. Amb posterioritat a aquest moment, es localitza un mur datat entre els segles II i XI (forquilla cronològica molt àmplia que no ha pogut ser més concretada). El tercer moment és format per un mur perimetral de tancament del pati i l'anivellament del terreny. La ceràmica corresponent a aquest moment és de cuina a mà reduïda i grisa comuna amb una cronologia del segle XI o anterior. A partir del segle XIV es torna a urbanitzar la zona i es construeix el palau. Aquesta nova edificació, de la qual s'han documentat part dels fonaments de la seva torre sud-est, anul·larà part del recinte que estava en funcionament des de l'Alta Edat Mitjana. Per últim es documenta una fase moderna amb estructures de funcionalitat desconeguda. -Pati 3: aquí s'ha observat una ocupació molt menys intensa en comparació amb altres zones del castell intervingudes. Les restes localitzades corresponen a murs datats en els segles XIV i XV i , posteriorment, una gran cisterna construïda el segle XVII a la part central del pati. Les dades assenyalen que es tracta d'un espai secundari dins el conjunt de la fortificació. -Pati 4: aquest últim espai presenta cinc moments d'ocupació diferenciats. El primer es correspon amb un mur i a un enterrament de gos, ambdós de difícil datació però que podrien correspondre a època ibèrica o romana. El segon moment queda definit per la construcció d'unes estructures datades entre època romana i el segle X. El tercer moment correspon a una construcció anterior al segle XI i que romandrà dempeus fins el segle XIV (i, parcialment, fins a l'actualitat). La quarta fase es relaciona amb la construcció del palau gòtic i, finalment, es detecta una fase del segle XV que caldria relacionar amb la Guerra Civil Catalana (durant la qual el castell fou assetjat) i que queda amortitzada entre els segles XVI i XVII. Així doncs sembla que, a nivell general, el primer moment d'ocupació de l'espai del castell seria en època ibèrica i/o romana, fet que implica la possible existència d'un jaciment d'aquesta cronologia en el lloc o en les seves proximitats, però fins al moment no ha estat possible identificar. En un moment posterior es construeix la primera estructura defensiva de l'indret. També de l'edat mitjana és la construcció del perímetre defensiu format pel mur localitzat en el pati 4 i el mur de tancament del pati 2. Aquesta obra comportaria l'aterrassament del terreny mitjançant la superposició de successives capes de pedra i sorra. El conjunt defensiu es completaria amb l'excavació del fossat i, tot plegat, es podria datar entorn el segle XI. Potser les sitges localitzades també són d'aquest moment. En el segle XIV es realitzen reformes al castell que inclouen la construcció del palau gòtic, es tanca l'espai del pati 1 i s'amortitza el recinte defensiu original i el fossat que el rodeja. Al segle XV es reexcavaria un nou fossat al pati 4, que s'amortitzaria poc temps després. Per últim es documenta una nova reestructuració dels espais, amb un nivell d'arrasament corresponent al segle XVII (moment d'abandó de l'espai del palau), l'amortització de tot l'espai del pati 1, i la construcció de la cisterna del pati 3. Entre el material arqueològic recuperat al llarg de les campanyes d'excavació destaca un magnífic cap d'alabarda que fou descobert en un dels patis del castell. També cal citar altres elements metàl·lics com ara un fermall i una placa decorada de bronze dels segles XIV-XV i rajols decorats en blanc i blau amb motius heràldics. Durant 2008, part de les estructures descobertes fins aquell moment (les que no es van poder integrar al projecte arquitectònic de restauració del castell) es van reblir definitivament amb sauló i geotèxtil per tal de garantir-ne la seva conservació.
Context
Situat al cim d'un turó, a l'extrem oriental del nucli urbà de Castellet, al costat del riu Foix.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...
Castell de Castellet
Descripció:
Notable conjunt de torres rodones i quadradades amb alts murs de defensa. Fruit de la "restauració" feta a partir de l'any 1928. Té elements medievals (segles XI i XII) amb altres gòtics i molta part inventada. També guarda finestrals romànics i gòtics i merlets de coronament. Forma un conjunt fantasiós.
Notícies històriques:
El castell de Castellet es troba documentat des del segle X. El juny de 997 el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat. Hi ha constància d'un litigi el 1037 entre Bernat Otger de Castellet i el monestir de Sant Cugat del Vallès per causa del límits del castell. Del segle XI es conserva el castell i la capella i del segle XIV són les torres quadrades, els portals i la barbacana del cantó oriental. El 1925 fou adquirit per l'arxiver Josep de Peray i March, que el va reconstruir entre els anys 1928 i 1929.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripció:
El lloc de Castellet existia abans de l'any 917, ja que a l'església de Sant Esteve de Castellet s'ha trobat una ara d'altar signada, entre d'altres, per l'abat Donadeu de Sant Cugat que va exercir el càrrec entre el 904 i el 917; la primera menció coneguda del castell, però, és del 977, encara que l'encàrrec que s'hi reflexa de reconstruir el recinte fortificat dona a entendre clarament que aquest ja existia amb una certa anterioritat. A inicis del segle XX, quan el descriu J. Vives, el castell es trobava en un avançat estat de ruïna quan fou adquirit per Josep de Peray, que el va reconstruir entre 1928-1929. El 1999 la Fundació Abertis el va adquirir i engegà un nou nou procès de rehabilitació. La torre mestra, element més antic i central en el conjunt de les construccions, fa uns 5 m de diàmetre a l'interior, té uns murs amb un gruix d'aproximadament 1,5 m i una alçada d'uns 15 m. Els murs són formats per carreus lleugerament rectangulars, més aviat grans i ben arrenglerats. Aquesta torre ha estat datada al segle XII. S'hi endevinen diverses finestres petites acabades amb un arc de mig punt; alguna és original. La porta, orientada cap al sud-oest, va ser feta de nou durant la restauració, tot i que és probable que l'original fos en aquest mateix lloc. Durant les obres que es feren en aquesta torre es reconstruïren trossos de paret i, fins i tot, es féu tota ella lleugerament més alta. La resta de les construccions sembla que ja cal datar-les en una època posterior; moltes són fetes en un moment posterior al romànic. Cal assenyalar un impressionant mur orientat a l'est, acabat amb merlets i amb espitlleres rodones, que Monreal i Riquer daten al segle XIV. Aquest mur formava part d'un clos sobirà que tenia una forma de "L", protegit al costat nord-est i al costat sud-oest per sengles torres d'angle. Al costat d'aquesta torre meridional, hi havia l'entrada, que actualment es veu amb un portal acabat amb un arc de mig punt i coronat per un matacà. Per sota d'aquest recinte, als costats nord-est i oest, hi ha un talús que segons Monreal i Riquer pot ser dels segles XI o XII. És fet amb uns carreus grossos, però, que segons Jordi Bolòs fan pensar en què més aviat fou construït al segle XIII o en un moment posterior. Aquest mur atalussat delimita un segon clos a la zona oriental. Finalment, sembla que encara hi havia un tercer clos, exterior, del qual solament ha restat un mur i una torre a la banda septentrional. L'agost de 1999 es realitzà una la primera intervenció arqueològica al castell, motivada pel projecte de la Fundació de restaurar-lo i habilitar-ne una part per a convencions i seu social. Les excavacions es realitzaren en un edifici d'època gòtica del castell, situat al peu de la torre romànica i adossat a la muralla del recinte sobirà. Aquest edifici es trobava en ruïnes i l'interès de la intervenció consistia en la possible recuperació d'estructures constructives i elements arquitectònics decorats que es poguessin trobar sota l'enderroc, així com en l'obtenció d'informació sobre l'estructuració espacial original del conjunt defensiu. Entre 2007 i 2009 s'ha reprès la investigació arqueològica al Castell. Els treballs es plantegen com un pas previ a les obres de sanejament i restauració de les estructures del castell, que implicaven actuacions d'excavació en extensió en quatre àmbits: la terrassa est (pati 1), el costat sud (pati 2) i els costats sud i est (patis 3 i 4. Un cop realitzades les intervencions, aquests són els resultats obtinguts: -Pati 1: en aquest espai s'observa un conjunt d'estructures amortitzades al segle XVII i que es corresponen amb l'evolució del castell. És possible establir tres fases; la primera seria d'un moment anterior a l'ocupació d'aquest espai per les estructures defensives construïdes al segle XI. Un segon moment és representat per tres sitges i cubetes amb evidències de combustió, localitzades en la part central de la zona i excavades al substrat rocós, potser en relació amb els forats de pal també localitzats. Tot plegat fa pensar en una zona de treball i emmagatzematge anterior al segle XIV, donats els materials ceràmics recuperats en el rebliment d'una de les sitges. La fase més moderna es data a partir del segle XIV i la configuren un tram d'escala i un mur amb pas de porta. -Pati 2: Aquesta zona presenta una complexa relació d'estructures que, en molts casos, queden parcialment ocultades per les construccions de les fases més modernes del castell. Tot i així, s'hi distingeixen quatre moments: el més antic ve datat per les ceràmiques recuperades d'època ibèrica, tot i que l'escassa quantitat de material requereix prudència, per la qual cosa els excavadors situen la fase en un moment entre època ibèrica i altmedieval. Amb posterioritat a aquest moment, es localitza un mur datat entre els segles II i XI (forquilla cronològica molt àmplia que no ha pogut ser més concretada). El tercer moment és format per un mur perimetral de tancament del pati i l'anivellament del terreny. La ceràmica corresponent a aquest moment és de cuina a mà reduïda i grisa comuna amb una cronologia del segle XI o anterior. A partir del segle XIV es torna a urbanitzar la zona i es construeix el palau. Aquesta nova edificació, de la qual s'han documentat part dels fonaments de la seva torre sud-est, anul·larà part del recinte que estava en funcionament des de l'Alta Edat Mitjana. Per últim es documenta una fase moderna amb estructures de funcionalitat desconeguda. -Pati 3: aquí s'ha observat una ocupació molt menys intensa en comparació amb altres zones del castell intervingudes. Les restes localitzades corresponen a murs datats en els segles XIV i XV i , posteriorment, una gran cisterna construïda el segle XVII a la part central del pati. Les dades assenyalen que es tracta d'un espai secundari dins el conjunt de la fortificació. -Pati 4: aquest últim espai presenta cinc moments d'ocupació diferenciats. El primer es correspon amb un mur i a un enterrament de gos, ambdós de difícil datació però que podrien correspondre a època ibèrica o romana. El segon moment queda definit per la construcció d'unes estructures datades entre època romana i el segle X. El tercer moment correspon a una construcció anterior al segle XI i que romandrà dempeus fins el segle XIV (i, parcialment, fins a l'actualitat). La quarta fase es relaciona amb la construcció del palau gòtic i, finalment, es detecta una fase del segle XV que caldria relacionar amb la Guerra Civil Catalana (durant la qual el castell fou assetjat) i que queda amortitzada entre els segles XVI i XVII. Així doncs sembla que, a nivell general, el primer moment d'ocupació de l'espai del castell seria en època ibèrica i/o romana, fet que implica la possible existència d'un jaciment d'aquesta cronologia en el lloc o en les seves proximitats, però fins al moment no ha estat possible identificar. En un moment posterior es construeix la primera estructura defensiva de l'indret. També de l'edat mitjana és la construcció del perímetre defensiu format pel mur localitzat en el pati 4 i el mur de tancament del pati 2. Aquesta obra comportaria l'aterrassament del terreny mitjançant la superposició de successives capes de pedra i sorra. El conjunt defensiu es completaria amb l'excavació del fossat i, tot plegat, es podria datar entorn el segle XI. Potser les sitges localitzades també són d'aquest moment. En el segle XIV es realitzen reformes al castell que inclouen la construcció del palau gòtic, es tanca l'espai del pati 1 i s'amortitza el recinte defensiu original i el fossat que el rodeja. Al segle XV es reexcavaria un nou fossat al pati 4, que s'amortitzaria poc temps després. Per últim es documenta una nova reestructuració dels espais, amb un nivell d'arrasament corresponent al segle XVII (moment d'abandó de l'espai del palau), l'amortització de tot l'espai del pati 1, i la construcció de la cisterna del pati 3. Entre el material arqueològic recuperat al llarg de les campanyes d'excavació destaca un magnífic cap d'alabarda que fou descobert en un dels patis del castell. També cal citar altres elements metàl·lics com ara un fermall i una placa decorada de bronze dels segles XIV-XV i rajols decorats en blanc i blau amb motius heràldics. Durant 2008, part de les estructures descobertes fins aquell moment (les que no es van poder integrar al projecte arquitectònic de restauració del castell) es van reblir definitivament amb sauló i geotèxtil per tal de garantir-ne la seva conservació.
Context
Situat al cim d'un turó, a l'extrem oriental del nucli urbà de Castellet, al costat del riu Foix.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...