Muralla de Verdú
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
La vila de Verdú era closa per un recinte emmurallat que es va anar configurant a ponent del castell. Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponímia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en el subsòl del perímetre original del recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
En aquest sentit, cal dir que l'any 2003, les obres d'enderroc de dues edificacions situades al carrer Santa Magdalena número 19 i 21 van posar al descobert una torre medieval de la muralla situada en una zona de pati a la part posterior de les cases. Com a conseqüència de l'enderroc, va quedar un buit entre mitgeres i la torre va quedar a la vista, per la seva part interior. L'espai buit resultant de l'enderroc dels edificis va passar a anomenar-se plaça Lluís Companys. La torre localitzada és de planta rectangular amb una superfície interior d'uns 14 m2, la seva superfície total és de 28,38 m2 i els murs tenen un gruix d'1metre. Per fonts orals se sap que quan es va construir part del mur de la bassa de Verdú que hi havia a la zona de l'actual local social de Verdú, es va desmuntar part de la torre i es van utilitzar les pedres. Actualment la torre està relativament ben conservada, sobretot el parament exterior que dona a ponent, la part més afectada és la part oriental. Gran part del parament interior del mur orientat a migdia de la torre està enderrocat.
L'examen de les edificacions actuals permet reconstruir dos cercles excèntrics de muralles, que se superposen durant un extens perímetre que va de nord-est a nord-oest; el cercle primitiu, començat al segle XII, ve constituït pel clos o les clausures del castell i el segon cercle començat al segle XIII, menys definit a causa de l'evolució constant de la població, és el que delimita la vila closa. Finalment hi ha un tercer cercle de muralles, que circueix el raval, bastit durant els segles XVI-XVIII. La torre de la plaça Lluís Companys pertany al circuit defensiu del segle XIII. La construcció de la muralla amb les torres i els portals va ser una obra de gran envergadura. Es construeixen de pedra escairada fins a una alçada de 4 a 7 metres i de tàpia la part superior fins assolir uns 12 metres. Les torres també eren de pedra i tàpia i superaven la muralla. Els portals eren distribuïts al nord (Portal de la Font o de Tàrrega), al sud (Portal de Na Beneta), a ponent (Portal de Sant Miquel o de Lleida) i a l'est (Portal Nou o dels Tiradors).
Amb motiu del projecte d'arranjament de la plaça Lluís Companys, el novembre de 2008 la torre medieval va ser objecte d'una intervenció arqueològica preventiva consistent en la seva excavació i documentació i en el control arqueològic de l'obra en general.
Així mateix, també van aparèixer restes de muralla durant unes obres d'enderroc realitzades en el solar situat entre el carrer Sant Pere Claver, 29, 31 i 33 i la Plaça Major 34A i 34B de Verdú. Aquesta troballa va motivar la realització d'una intervenció arqueològica l'octubre de 2007 per tal de documentar i excavar aquestes restes. En el costat dret del solar es conservava un tram del que podria ser la muralla de Verdú disposada de forma paral·lela al carrer fent de façana posterior de la casa que té la façana principal al carrer Sant Pere Claver. Aquest tram de muralla té uns 4 metres d'alçada, uns 3 metres de llarg i 1,20 metres de gruix. La part interna està feta amb tàpia de mala qualitat i les parts frontals interna i externa folrades per pedres irregulars i algun carreu col·locades en sec. Aquest fragment de possible muralla o mur de tancament de la vila closa formaria part del tram de muralla que aniria des del Portal del carrer de les Tendes, construït al segle XII, segons Ramon Boleda, fins al Portal de Lleida.
Muralla de Verdú
Un recinte emmurallat cloïa la vila de Verdú, que s'havia anat configurant a ponent del castell. A la banda de ponent de les muralles es trobaven tres torres d'angle i tres bestorres de planta quadrangular. Existiren també quatre portals: a l'oest el de Lleida, o de Sant Miquel; al nord el de la Font o de Tàrrega; al sud el de Guimerà també anomenat Portal de Na Beneta, i a llevant el Portal Nou.
Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponimia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en subsòl del perímetre original de recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
Degut al creixement de la vila extramurs, des de principis del segle XVI fins al segle XVIII es basteix un nou circuit de muralla adossat a sud per a protegir els verdunins del raval, amb tres portals, actualment desapareguts: a la part de ponent el Portal d'en Colom, emplaçat al fons de la plaça que hi donava accés; el Portal de les Eres a la sortida del mateix carrer (avui Arquebisbe Terès); i finalment, el Portal de la Margorell, a l'extrem del carrer.
La vila closa entorn al castell de Verdú, defensada amb torres quadrades, fou bastida a les darreries del segle XII. Cap al segle XV, segons indica l'historiador Piquer, comença a sorgir el raval d'extramurs.
L'Abat de Poblet, Joan Payo i Coello va aprovar el 5 de febrer de 1484, que la meitat dels ingressos produïts pels impostos que gravaven els mercats i fires verdunins fos lliurada als jurats de Verdú, per tal que l'invertissin cada any en "obras i fortifficar en lo castell de la dita vila". El mateix document publica el desig dels jurats que "per quant la muralla de dita vila està molt deforme e en tota ruhina", era necessari "reparar e obrar la dita muralla".
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
La vila de Verdú era closa per un recinte emmurallat que es va anar configurant a ponent del castell. Actualment es conserven integrats en la vila alguns sectors reconeixibles de la muralla tals com la torre del portal de Lleida, el portal de la Plaça Major (segle XIII), els porxos de la Plaça Major, els Escarrerons. A la toponímia d'alguns carrers del poble (carrer de la Muralla, carrer del Mur) resta ben present la seva configuració original, i s'aprecien encara restes ben visibles disseminats per tota la part de la vila que va formar part de la vila closa.
Cal tenir present que, amb tota seguretat, hi ha restes de la muralla que encara resten ocultes en el subsòl del perímetre original del recinte, i que d'altra banda hi ha parts de la muralla que poden trobar-se a l'interior de les cases de la vila.
En aquest sentit, cal dir que l'any 2003, les obres d'enderroc de dues edificacions situades al carrer Santa Magdalena número 19 i 21 van posar al descobert una torre medieval de la muralla situada en una zona de pati a la part posterior de les cases. Com a conseqüència de l'enderroc, va quedar un buit entre mitgeres i la torre va quedar a la vista, per la seva part interior. L'espai buit resultant de l'enderroc dels edificis va passar a anomenar-se plaça Lluís Companys. La torre localitzada és de planta rectangular amb una superfície interior d'uns 14 m2, la seva superfície total és de 28,38 m2 i els murs tenen un gruix d'1metre. Per fonts orals se sap que quan es va construir part del mur de la bassa de Verdú que hi havia a la zona de l'actual local social de Verdú, es va desmuntar part de la torre i es van utilitzar les pedres. Actualment la torre està relativament ben conservada, sobretot el parament exterior que dona a ponent, la part més afectada és la part oriental. Gran part del parament interior del mur orientat a migdia de la torre està enderrocat.
L'examen de les edificacions actuals permet reconstruir dos cercles excèntrics de muralles, que se superposen durant un extens perímetre que va de nord-est a nord-oest; el cercle primitiu, començat al segle XII, ve constituït pel clos o les clausures del castell i el segon cercle començat al segle XIII, menys definit a causa de l'evolució constant de la població, és el que delimita la vila closa. Finalment hi ha un tercer cercle de muralles, que circueix el raval, bastit durant els segles XVI-XVIII. La torre de la plaça Lluís Companys pertany al circuit defensiu del segle XIII. La construcció de la muralla amb les torres i els portals va ser una obra de gran envergadura. Es construeixen de pedra escairada fins a una alçada de 4 a 7 metres i de tàpia la part superior fins assolir uns 12 metres. Les torres també eren de pedra i tàpia i superaven la muralla. Els portals eren distribuïts al nord (Portal de la Font o de Tàrrega), al sud (Portal de Na Beneta), a ponent (Portal de Sant Miquel o de Lleida) i a l'est (Portal Nou o dels Tiradors).
Amb motiu del projecte d'arranjament de la plaça Lluís Companys, el novembre de 2008 la torre medieval va ser objecte d'una intervenció arqueològica preventiva consistent en la seva excavació i documentació i en el control arqueològic de l'obra en general.
Així mateix, també van aparèixer restes de muralla durant unes obres d'enderroc realitzades en el solar situat entre el carrer Sant Pere Claver, 29, 31 i 33 i la Plaça Major 34A i 34B de Verdú. Aquesta troballa va motivar la realització d'una intervenció arqueològica l'octubre de 2007 per tal de documentar i excavar aquestes restes. En el costat dret del solar es conservava un tram del que podria ser la muralla de Verdú disposada de forma paral·lela al carrer fent de façana posterior de la casa que té la façana principal al carrer Sant Pere Claver. Aquest tram de muralla té uns 4 metres d'alçada, uns 3 metres de llarg i 1,20 metres de gruix. La part interna està feta amb tàpia de mala qualitat i les parts frontals interna i externa folrades per pedres irregulars i algun carreu col·locades en sec. Aquest fragment de possible muralla o mur de tancament de la vila closa formaria part del tram de muralla que aniria des del Portal del carrer de les Tendes, construït al segle XII, segons Ramon Boleda, fins al Portal de Lleida.