Ermita de la Mare de Déu de Muntanyans
La imatge antiga que anomena el Pare Camós, segons el llibre estava a la sagristia de la parròquia de Sant Marçal, en algun temps la substituïren de l`ermita per una de maniquí vestida. Les dues imatges van ser cremades en la guerra civil, l`ermita va quedar destrossada quedant solament les quatre parets.
Al 1955 al prendre possessió de la parròquia de Sant Marçal, Mossèn Santiago Casanovas, al saber de l'existència d'una ermita Mariana en el terme parroquial, i que estava en runes , es va proposar refer-la.
Així, doncs , va demanar a Jaume Clavell, escultor amic seu, que fes una talla de fusta seguint la descripció del pare Camós. Amb la imatge de la Mare de Déu que la tenien a la parròquia la gent es va animar a restaurar l`ermita.
Roser Nogués Marcet.
verge.phs.es/catalunya/c936.htm
El primer esment de l’església de Muntanyans és de l’any 1341 en un document d’Albert de Muntanyans, la part original de l'edifici sembla, però, anterior. Els Muntanyans foren un llinatge existent en els segles XIV i XV, possiblement originari d’aquest lloc. Al cementiri vell de la catedral de Girona la sepultura d’Arnau de Muntanyans mostrava un escut semblant al de l’Albert de Muntanyans.
L’any 1404 l’església tenia tres altars, el de sta. Maria, el de sant Macari i el de sant Joan. L’any 1506 el Vicari General va donar llicència per recaptar per tot el Penedès per una campana per l’ermita. L’any 1728 els altars estaven dedicats a Maria, Joan i Madrona. Un ermità, que vivia en una casa adossada al santuari, s’encarregava de captar durant l’any i tenia cura de l’ermitori. Se sap que l’any 1620 l’ermità s’anomenava Fra Jacques Puig, el 1728 era en Jaume Fuster i el 1736 era en Ramon Roca. Les dues festes principals del santuari eren el 8 de setembre i l’aplec del dilluns de Pasqua Florida, que actualment encara se celebra.
La Mare de Déu fou trobada per un pastor dins un pi que la gent va tenir per miraculós i del qual prenien les pinyes per curar les “calenturas”. El 23 d’agost de 1632 va caure el pi i es va assecar, llavors els peregrins prenien trossets del tronc com a record guaridor. Un text del segle XVII, del dominic pare Canós, descriu la imatge com a romànica. La imatge romànica era invocada per les prenyades per trobar “alivio”, i per les estèrils per trobar “successió”.
L’església és d’una sola nau amb murs laterals que presenten contraforts possiblement per compensar la manca de fonaments. Te un portal rodó i un campanar de cadireta. L’església va ser ampliada al segle XIV per la part de l’absis, que es va destruir per l’allargament de la capella. L’any 1750 es va fer una nova ampliació i s’afegí el cambril. En Santiago Casanova, rector de Sant Marçal, explica (1962) que fins l’any 1936 es veien les ombres d’unes pintures romàniques que apareixien en una de les parets.
L’any 1936 l’església fou incendiada i més tard despullada de la teulada que fou aprofitada per edificar un forn de pa a Sant Marçal. L’any 1955 va començar la reconstrucció, que va acabar l’any 1962 amb l’espadanya, la coberta i la casa del ermità. El dilluns de Pasqua d’aquell any s’hi traslladà la imatge des de Sant Marçal. L’any 1979 s’incorporava un retaule de ceràmica i pedra dissenyat per en Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet. Al retaule estan plasmats –entre d’altres- la troballa de la imatge dins un pi i un parell d’àngels que sostenen l’escut d’armes d’Albert de Muntanyans.
Publicat a El 3 de vuit (08-06-12)
Ermita de la Mare de Déu de Muntanyans
La imatge antiga que anomena el Pare Camós, segons el llibre estava a la sagristia de la parròquia de Sant Marçal, en algun temps la substituïren de l`ermita per una de maniquí vestida. Les dues imatges van ser cremades en la guerra civil, l`ermita va quedar destrossada quedant solament les quatre parets.
Al 1955 al prendre possessió de la parròquia de Sant Marçal, Mossèn Santiago Casanovas, al saber de l'existència d'una ermita Mariana en el terme parroquial, i que estava en runes , es va proposar refer-la.
Així, doncs , va demanar a Jaume Clavell, escultor amic seu, que fes una talla de fusta seguint la descripció del pare Camós. Amb la imatge de la Mare de Déu que la tenien a la parròquia la gent es va animar a restaurar l`ermita.
Roser Nogués Marcet.
verge.phs.es/catalunya/c936.htm
El primer esment de l’església de Muntanyans és de l’any 1341 en un document d’Albert de Muntanyans, la part original de l'edifici sembla, però, anterior. Els Muntanyans foren un llinatge existent en els segles XIV i XV, possiblement originari d’aquest lloc. Al cementiri vell de la catedral de Girona la sepultura d’Arnau de Muntanyans mostrava un escut semblant al de l’Albert de Muntanyans.
L’any 1404 l’església tenia tres altars, el de sta. Maria, el de sant Macari i el de sant Joan. L’any 1506 el Vicari General va donar llicència per recaptar per tot el Penedès per una campana per l’ermita. L’any 1728 els altars estaven dedicats a Maria, Joan i Madrona. Un ermità, que vivia en una casa adossada al santuari, s’encarregava de captar durant l’any i tenia cura de l’ermitori. Se sap que l’any 1620 l’ermità s’anomenava Fra Jacques Puig, el 1728 era en Jaume Fuster i el 1736 era en Ramon Roca. Les dues festes principals del santuari eren el 8 de setembre i l’aplec del dilluns de Pasqua Florida, que actualment encara se celebra.
La Mare de Déu fou trobada per un pastor dins un pi que la gent va tenir per miraculós i del qual prenien les pinyes per curar les “calenturas”. El 23 d’agost de 1632 va caure el pi i es va assecar, llavors els peregrins prenien trossets del tronc com a record guaridor. Un text del segle XVII, del dominic pare Canós, descriu la imatge com a romànica. La imatge romànica era invocada per les prenyades per trobar “alivio”, i per les estèrils per trobar “successió”.
L’església és d’una sola nau amb murs laterals que presenten contraforts possiblement per compensar la manca de fonaments. Te un portal rodó i un campanar de cadireta. L’església va ser ampliada al segle XIV per la part de l’absis, que es va destruir per l’allargament de la capella. L’any 1750 es va fer una nova ampliació i s’afegí el cambril. En Santiago Casanova, rector de Sant Marçal, explica (1962) que fins l’any 1936 es veien les ombres d’unes pintures romàniques que apareixien en una de les parets.
L’any 1936 l’església fou incendiada i més tard despullada de la teulada que fou aprofitada per edificar un forn de pa a Sant Marçal. L’any 1955 va començar la reconstrucció, que va acabar l’any 1962 amb l’espadanya, la coberta i la casa del ermità. El dilluns de Pasqua d’aquell any s’hi traslladà la imatge des de Sant Marçal. L’any 1979 s’incorporava un retaule de ceràmica i pedra dissenyat per en Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet. Al retaule estan plasmats –entre d’altres- la troballa de la imatge dins un pi i un parell d’àngels que sostenen l’escut d’armes d’Albert de Muntanyans.
Publicat a El 3 de vuit (08-06-12)