Santuari del Miracle
L'any 1747 els administradors del Miracle encomanen a un dels escultors catalans més en voga, Carles Morató, la construcció d'un retaule de gran estil. El retaule del Miracle és estiísticament un model acabat d'art barroc català de l'època de transició (1730-1770). En opinió dels experts, aquesta obra esta situada entre les obres mestres del seu temps a casa nostra. Està format per tres cossos sobreposats. Integren el primer dos grups de pedestals enmig dels quals hi ha l'altar, una senzilla mesa de fusta, que porta gravat en el medallonet central l'any 1758. A tocar de l'ara de l'altar apareix el primer sagrari de reserva, situat a l'alçada del primer graó de l'escalinata que munta vers el sagrari gran d'exposició. Aquest te forma de baldaquí sostingut per sis columnes d'uns dos metres d'alçada; en els fons, unes altres dues columnes més petites aguanten l'arc sota el qual es col·locava l'arqueta o monument els dies de solemne exposició del Santíssim. El timpà de damunt el sagrari reprodueix en baix relleu l'escena de l'aparició.
Inmediatament sobre aquest primer cos s'eleva el segon amb la gran fornícula o portalada que fa de marc a la imatge de la Verge, col·locada en una peanya de 30 cm d'alçacada. És un tron opulent i de gran efecte que per la part de darrere es prolonga formant un cambró, al qual donen accés dues escales amb les corresponents portes obertes als costats del retaule, a peu pla del presbiteri. A banda i banda d'aquesta portalada central, descansen sobre altres tantes peanyes sis estàtues gegantines: a la dreta del retaule, sant Josep, sant Ramon Nonat, i sant Esteve; a l'esquerra, sant Joan Baptista, sant Pere i sant Tomàs apòstol. Darrera les imatges s'eleven columnes ornades amb garlandes de flors, fruits i fullatges, i les pilastres que sostenen l'enorme frontó curvilini, en el centre del qual apareix l'Esperit Sant, que representan la caritat i flanquejada per dues estàtues que representen la fe i l'esperança. A continuació s'alcen dos grups de pilastres que formen el tercer cos. L'estàtua imponent de sant Martí de tres metres d'alt; entre dos àngels , en constitueixen el centre. Dos grans gerros de flors i quatre àngels, els del mig portant la bola del món, coronen el majestuós retaule.
Santuari del Miracle
L'any 1747 els administradors del Miracle encomanen a un dels escultors catalans més en voga, Carles Morató, la construcció d'un retaule de gran estil. El retaule del Miracle és estiísticament un model acabat d'art barroc català de l'època de transició (1730-1770). En opinió dels experts, aquesta obra esta situada entre les obres mestres del seu temps a casa nostra. Està format per tres cossos sobreposats. Integren el primer dos grups de pedestals enmig dels quals hi ha l'altar, una senzilla mesa de fusta, que porta gravat en el medallonet central l'any 1758. A tocar de l'ara de l'altar apareix el primer sagrari de reserva, situat a l'alçada del primer graó de l'escalinata que munta vers el sagrari gran d'exposició. Aquest te forma de baldaquí sostingut per sis columnes d'uns dos metres d'alçada; en els fons, unes altres dues columnes més petites aguanten l'arc sota el qual es col·locava l'arqueta o monument els dies de solemne exposició del Santíssim. El timpà de damunt el sagrari reprodueix en baix relleu l'escena de l'aparició.
Inmediatament sobre aquest primer cos s'eleva el segon amb la gran fornícula o portalada que fa de marc a la imatge de la Verge, col·locada en una peanya de 30 cm d'alçacada. És un tron opulent i de gran efecte que per la part de darrere es prolonga formant un cambró, al qual donen accés dues escales amb les corresponents portes obertes als costats del retaule, a peu pla del presbiteri. A banda i banda d'aquesta portalada central, descansen sobre altres tantes peanyes sis estàtues gegantines: a la dreta del retaule, sant Josep, sant Ramon Nonat, i sant Esteve; a l'esquerra, sant Joan Baptista, sant Pere i sant Tomàs apòstol. Darrera les imatges s'eleven columnes ornades amb garlandes de flors, fruits i fullatges, i les pilastres que sostenen l'enorme frontó curvilini, en el centre del qual apareix l'Esperit Sant, que representan la caritat i flanquejada per dues estàtues que representen la fe i l'esperança. A continuació s'alcen dos grups de pilastres que formen el tercer cos. L'estàtua imponent de sant Martí de tres metres d'alt; entre dos àngels , en constitueixen el centre. Dos grans gerros de flors i quatre àngels, els del mig portant la bola del món, coronen el majestuós retaule.