Castell de Subirats i Santuari de la Fontsanta
Fotos del Castell i Santuari: www.flickr.com/photos/11299883@N08/tags/mdfs/show/
El castell de Subirats s'eleva sobre un promontori de la Serra de l'Ordal, al vessant dret del fondal del Salt del Llop, al sud oest del barri de Torre-Ramona. S'hi accedeix des de la carretera BV-2427; poc abans del km 4, just a la sortida del nucli dels Casots, cal agafar una pista asfaltada, que en direcció nord-est condueix directament al castell (hi ha un rètol indicatiu). Aquest conjunt monumental té diversos sectors amb informació arqueològica de diferents característiques i significació: -1: Probablement la troballa més important és el descobriment d'un mil·liari romà que fou reaprofitat com a sarcòfag d'època medieval. aquest fou localitzat l'octubre de 1973 durant les obres de restauració portades a terme pel Servei de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona . Aparegué davant de l'actual portal d'entrada al santuari, en el fons de la sala de convivències, en el que era l'antic fossar del cementiri vell (lateral esquerra de l'esglèsia) a 2m de profunditat). Fou excavat per Mariano Ribas i P. Giró; durant els treballs de recuperació es documentaren restes humanes, fragments de teula medieval, vidres de la mateixa època, un ardit de Felip IV (s XVII) i una medalla moderna. Està format per dues peces: la caixa del sarcòfag (2'46x 0'58m ) en la base, i amb el cos que conserva parcialment estries , de froma rectangular, i la tapa, de secció trapezoidal. (1'80 de llarg, 0'55 d'amplada i 0'32m d'alçada) Ambdues parts estan treballades sobre la pedra calcària, que devia formar part del mil·liari. Hi ha algun autor que considera que es tracta d'un bètil d'època grega, com element de culte o d'enterrament, bassant-e en els signes caligràfics gravats en els dos angles de la peça principal. D'altres autors però consideren que es tracta clarament d'un mil·liari d'època ibero-romana, relacionable amb el pas de la Via Augusta pels sectors propers de St. Sadurní, en la plana del riu Anoia. -2: Pel que fa a l'espai que ocupava específicament el recinte del castell, hi ha diversos elements a destacar. El "Kastro Subiratos" és esmentat per primera vegada l'any 917, com a residència dels vescomtes de Barcelona., i és el documentat més antic a la comarca. A mitjans segle X la seva condició de plaça forta frontera fou desplaçada en benefici d'Olèrdola; aleshores restà sota castlans fins que Pere III recuperà la jurisdicció el 1344 i l'infuedà després al Cervelló i als Gralla. El castell fou enderrocat durant la guerra dels Segadors. De les restes conservades es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres de planta circular (se'n conserva part d'una), i que al bell mig hi havia la torre de l'homenatge o torre mestre, talaia enderrocada pel sud que com a mínim tenia tres pisos. També hi ha restes de parament de muralla (carreus petits i irregulars) i fonaments d'altres dependències indeterminades. S'han documentat materials ceràmics d'època medieval (s. XI- XIV) bàsicament grisa monocroma i terrissa moderna. d'altra banda, diversos autors fan referència a l'origen íbero - romà de l'ocupació d'aquest indret, basant-se en la proximitat de jaciments d'aquesta època, la relació de troballes de ceràmica i obre íbero- romanes en superfície i la relació estratègica amb torres romanes. Sembla que aquest teoria no es sosté, degut a que els jaciments de la comarca tenen un patró d'assentament específic i diferent al del castell ( a la plana, a llocs elevats i menys abruptes que el promontori del castell). Les torres romanes ha quedat demostrat recentment que es tracta de columbaris medievals. Tampoc s'han documentat restes ibèriques o romanes de manera sistemàtica. -3: També es disposen de dades referents a una troballa de caràcter arqueològic documentada a l'interior de l'església de Sant Pere de Subirats: durant les obres de restauració en una de les parets de l'absis van aparèixer , en una esquerda d'una funícula, 9 monedes que foren classificades per P. Giró: 1 de plata (croat de Ferran el Catòlic, 1479-1516) 1 diner de coure de Felip II, (1527-1598), 6 ardits de coure (Felip IV, 1605-1665) i 1 cèntim de coure de 1870. Aquesta troballa ha estat relacionada amb ofrenes de la Mare de Déu de la Font-Santa, que segons R. Bosch de Noya hauria estat entronitzada en aquest espai durant els s. XV/ XVI al XIX. Aquest edifici religiós està emplaçat en un pla inferior al del castell, i està documentada des del 917, data en que era dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Fou parròquia del terme fins al 1930, que resta convertida en Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, atès que el 1716 hi havia estat traslladada la imatge que es venerava a la capella que hi havia a la font de la Salut, al peu del Castell. Aquesta dada ja contradiu un xic la interpretació de l'autor abans esmentat. L'església és d'estil romànic de transició, bastida els segles XII-XIII; edifici d'una nau, coberta amb volta apuntada i arcs torals ogivals. L'absis semicircular, mig excavat a la roca; el portal de la façana de mig dia fou afegit a la restauració. Hi ha hagut algun autor que ha interpreta aquest edifici com d'època visigòtica. Per característiques morfològiques i constructives de l'absis. -4: En darrer lloc cal fer esment d'algunes referències antigues, i també recents, a la presència de soterranis i/o mines de funcionalitat desconeguda, les quals comuniquen amb indrets llunyans, com Torre-Ramona o Torrota d'en Pasteres, i Masia de Cal Senyoret. Aquests passadisos soterranis no han pogut ser documentats de manera clara; tan sols s'ha pogut constatar l'existència d'una galeria subterrània , sota la rectoria on s'accedeix per una habitació petita, que sembla aprofitar una cavitat matural de fromació càrstica. No s'ha fet cap seguiment espeleològic. La seva funcionalitat resta desconeguda. A més també es cita una cisterna, que s'ha pogut documentar a una cota inferior del vessant muntanyós del nord-oest, enmig del bosc.
Context:
En un estrep septentrional de la Serra de l'Ordal, part alta del vessant dret del Fondal del Salt del Llop. Recinte restaurat per la Diputació de Barcelona.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...
Castell de Subirats i Santuari de la Fontsanta
Fotos del Castell i Santuari: www.flickr.com/photos/11299883@N08/tags/mdfs/show/
El castell de Subirats s'eleva sobre un promontori de la Serra de l'Ordal, al vessant dret del fondal del Salt del Llop, al sud oest del barri de Torre-Ramona. S'hi accedeix des de la carretera BV-2427; poc abans del km 4, just a la sortida del nucli dels Casots, cal agafar una pista asfaltada, que en direcció nord-est condueix directament al castell (hi ha un rètol indicatiu). Aquest conjunt monumental té diversos sectors amb informació arqueològica de diferents característiques i significació: -1: Probablement la troballa més important és el descobriment d'un mil·liari romà que fou reaprofitat com a sarcòfag d'època medieval. aquest fou localitzat l'octubre de 1973 durant les obres de restauració portades a terme pel Servei de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona . Aparegué davant de l'actual portal d'entrada al santuari, en el fons de la sala de convivències, en el que era l'antic fossar del cementiri vell (lateral esquerra de l'esglèsia) a 2m de profunditat). Fou excavat per Mariano Ribas i P. Giró; durant els treballs de recuperació es documentaren restes humanes, fragments de teula medieval, vidres de la mateixa època, un ardit de Felip IV (s XVII) i una medalla moderna. Està format per dues peces: la caixa del sarcòfag (2'46x 0'58m ) en la base, i amb el cos que conserva parcialment estries , de froma rectangular, i la tapa, de secció trapezoidal. (1'80 de llarg, 0'55 d'amplada i 0'32m d'alçada) Ambdues parts estan treballades sobre la pedra calcària, que devia formar part del mil·liari. Hi ha algun autor que considera que es tracta d'un bètil d'època grega, com element de culte o d'enterrament, bassant-e en els signes caligràfics gravats en els dos angles de la peça principal. D'altres autors però consideren que es tracta clarament d'un mil·liari d'època ibero-romana, relacionable amb el pas de la Via Augusta pels sectors propers de St. Sadurní, en la plana del riu Anoia. -2: Pel que fa a l'espai que ocupava específicament el recinte del castell, hi ha diversos elements a destacar. El "Kastro Subiratos" és esmentat per primera vegada l'any 917, com a residència dels vescomtes de Barcelona., i és el documentat més antic a la comarca. A mitjans segle X la seva condició de plaça forta frontera fou desplaçada en benefici d'Olèrdola; aleshores restà sota castlans fins que Pere III recuperà la jurisdicció el 1344 i l'infuedà després al Cervelló i als Gralla. El castell fou enderrocat durant la guerra dels Segadors. De les restes conservades es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres de planta circular (se'n conserva part d'una), i que al bell mig hi havia la torre de l'homenatge o torre mestre, talaia enderrocada pel sud que com a mínim tenia tres pisos. També hi ha restes de parament de muralla (carreus petits i irregulars) i fonaments d'altres dependències indeterminades. S'han documentat materials ceràmics d'època medieval (s. XI- XIV) bàsicament grisa monocroma i terrissa moderna. d'altra banda, diversos autors fan referència a l'origen íbero - romà de l'ocupació d'aquest indret, basant-se en la proximitat de jaciments d'aquesta època, la relació de troballes de ceràmica i obre íbero- romanes en superfície i la relació estratègica amb torres romanes. Sembla que aquest teoria no es sosté, degut a que els jaciments de la comarca tenen un patró d'assentament específic i diferent al del castell ( a la plana, a llocs elevats i menys abruptes que el promontori del castell). Les torres romanes ha quedat demostrat recentment que es tracta de columbaris medievals. Tampoc s'han documentat restes ibèriques o romanes de manera sistemàtica. -3: També es disposen de dades referents a una troballa de caràcter arqueològic documentada a l'interior de l'església de Sant Pere de Subirats: durant les obres de restauració en una de les parets de l'absis van aparèixer , en una esquerda d'una funícula, 9 monedes que foren classificades per P. Giró: 1 de plata (croat de Ferran el Catòlic, 1479-1516) 1 diner de coure de Felip II, (1527-1598), 6 ardits de coure (Felip IV, 1605-1665) i 1 cèntim de coure de 1870. Aquesta troballa ha estat relacionada amb ofrenes de la Mare de Déu de la Font-Santa, que segons R. Bosch de Noya hauria estat entronitzada en aquest espai durant els s. XV/ XVI al XIX. Aquest edifici religiós està emplaçat en un pla inferior al del castell, i està documentada des del 917, data en que era dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Fou parròquia del terme fins al 1930, que resta convertida en Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, atès que el 1716 hi havia estat traslladada la imatge que es venerava a la capella que hi havia a la font de la Salut, al peu del Castell. Aquesta dada ja contradiu un xic la interpretació de l'autor abans esmentat. L'església és d'estil romànic de transició, bastida els segles XII-XIII; edifici d'una nau, coberta amb volta apuntada i arcs torals ogivals. L'absis semicircular, mig excavat a la roca; el portal de la façana de mig dia fou afegit a la restauració. Hi ha hagut algun autor que ha interpreta aquest edifici com d'època visigòtica. Per característiques morfològiques i constructives de l'absis. -4: En darrer lloc cal fer esment d'algunes referències antigues, i també recents, a la presència de soterranis i/o mines de funcionalitat desconeguda, les quals comuniquen amb indrets llunyans, com Torre-Ramona o Torrota d'en Pasteres, i Masia de Cal Senyoret. Aquests passadisos soterranis no han pogut ser documentats de manera clara; tan sols s'ha pogut constatar l'existència d'una galeria subterrània , sota la rectoria on s'accedeix per una habitació petita, que sembla aprofitar una cavitat matural de fromació càrstica. No s'ha fet cap seguiment espeleològic. La seva funcionalitat resta desconeguda. A més també es cita una cisterna, que s'ha pogut documentar a una cota inferior del vessant muntanyós del nord-oest, enmig del bosc.
Context:
En un estrep septentrional de la Serra de l'Ordal, part alta del vessant dret del Fondal del Salt del Llop. Recinte restaurat per la Diputació de Barcelona.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...