Castell dels Garidells
L'antic castell feudal dels Garidells s'eleva al sector més alt de la població. Únicament es conserven alguns fragments de panys de paret, restes de torres rectangulars, arcs, finestres i algunes espitlleres, ja que se n'han utilitzat pedres per construir cases noves. En els darrers temps resta en bastant mal estat. Mostra diverses fases constructives a partir del segle XII, i de l'estructura en romanen diversos llenços de murs, arcs, finestrals i espitlleres.
De la construcció original es conserva la planta sencera amb una alçada màxima de les parets d'entre 7 i 8 metres damunt de l'enderroc. D'aquesta se'n desprèn que l'edifici s'estructura entorn d'una nau central resolta arquitectònicament amb arcs apuntats. Part d'aquestes dependències del castell estarien destinades a finalitats agrícoles, com ho indica la presència de cups excavats en el substrat, i possiblement també de cellers, als que s'accediria per una escala de pedra encara conservades. Unes fotografies de l'any 1955 publicades a l'obra Els Castells Catalans (Català, Brassó, 1973), en què el castell es trobava pràcticament sencer, permet conèixer com era la fesonomia externa de l'edificació. Es tracta d'una fortificació sense perímetre emmurallat ni fossar, amb una gran torre de defensa quadrada amb espitlleres a diferents alçades pertanyents a cronologies diferents, com ho indiquen les diferències en la seva morfologia. Amb posterioritat a la seva construcció, la torre ha sofert diferents modificacions com són l'obertura d'una finestra geminada, típica del gòtic tardà i del renaixement i la construcció d'una nova planta a la part superior, reforma evidenciada per l'absència en aquesta paret dels forats de les bastides, clarament visibles en la resta de panys de paret de la torre. L'accés al castell s'efectuava per una portalada adovellada d'arc de mig punt que tenia a la part superior un matacà. Genèricament la tècnica constructiva emprada és amb pedres heteromètriques lligades amb morter de calç i arena, emprant-se els carreus a les cantonades, especialment les de les torres. La morfologia de l'edifici i l'absència d'elements defensius com el fossar i la muralla permet inferir que, enlloc d'un castell pròpiament dit es tractaria d'una casa forta. Malauradament a l'actualitat la major part de les dependències es troben enrunades i en molt mal estat de conservació.
Notes històriques:
Documentat des del 1174, actualment el castell es troba molt malmès ja que moltes pedres van ser utilitzades durant un llarg període per a bastir noves construccions.
El poble dels Garidells fou fonamentat per Arnau i Berenguer Claramunt, germans de Guillem de Claramunt, casat amb la pubilla d'un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí en 1066. Aquells germans prengueren el cognom de Garidells i reberen la donació del seu germà el 25 de juliol de 1174, alçant un castell que encara es conserva i disposant que els pobladors tindrien tota mena de franquícies. Més tard, els Claramunt tornaren a anomenar-se Montoliu, enllaçant-se ambdues famílies, passant bona part dels drets sobre el poble al monestir de Santes Creus (Morera). L'any 1582, Jaume de Rossell va vendre a l' esmentat cenobi el castell dels Garidells, amb el terme. Va pertànyer a Santes Creus fins a l'extinció dels senyorius.
El darrer propietari no tenia cap vinculació amb el lloc, i bàsicament per aquesta raó, va dur a terme la venda que significaria la ruïna irreversible del Castell. El va vendre als Tamarit aquesta propietat que serviria únicament com a pedrera per refer l'edifici magnífic d' Altafulla, que aquesta família posseeix.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Castell dels Garidells
L'antic castell feudal dels Garidells s'eleva al sector més alt de la població. Únicament es conserven alguns fragments de panys de paret, restes de torres rectangulars, arcs, finestres i algunes espitlleres, ja que se n'han utilitzat pedres per construir cases noves. En els darrers temps resta en bastant mal estat. Mostra diverses fases constructives a partir del segle XII, i de l'estructura en romanen diversos llenços de murs, arcs, finestrals i espitlleres.
De la construcció original es conserva la planta sencera amb una alçada màxima de les parets d'entre 7 i 8 metres damunt de l'enderroc. D'aquesta se'n desprèn que l'edifici s'estructura entorn d'una nau central resolta arquitectònicament amb arcs apuntats. Part d'aquestes dependències del castell estarien destinades a finalitats agrícoles, com ho indica la presència de cups excavats en el substrat, i possiblement també de cellers, als que s'accediria per una escala de pedra encara conservades. Unes fotografies de l'any 1955 publicades a l'obra Els Castells Catalans (Català, Brassó, 1973), en què el castell es trobava pràcticament sencer, permet conèixer com era la fesonomia externa de l'edificació. Es tracta d'una fortificació sense perímetre emmurallat ni fossar, amb una gran torre de defensa quadrada amb espitlleres a diferents alçades pertanyents a cronologies diferents, com ho indiquen les diferències en la seva morfologia. Amb posterioritat a la seva construcció, la torre ha sofert diferents modificacions com són l'obertura d'una finestra geminada, típica del gòtic tardà i del renaixement i la construcció d'una nova planta a la part superior, reforma evidenciada per l'absència en aquesta paret dels forats de les bastides, clarament visibles en la resta de panys de paret de la torre. L'accés al castell s'efectuava per una portalada adovellada d'arc de mig punt que tenia a la part superior un matacà. Genèricament la tècnica constructiva emprada és amb pedres heteromètriques lligades amb morter de calç i arena, emprant-se els carreus a les cantonades, especialment les de les torres. La morfologia de l'edifici i l'absència d'elements defensius com el fossar i la muralla permet inferir que, enlloc d'un castell pròpiament dit es tractaria d'una casa forta. Malauradament a l'actualitat la major part de les dependències es troben enrunades i en molt mal estat de conservació.
Notes històriques:
Documentat des del 1174, actualment el castell es troba molt malmès ja que moltes pedres van ser utilitzades durant un llarg període per a bastir noves construccions.
El poble dels Garidells fou fonamentat per Arnau i Berenguer Claramunt, germans de Guillem de Claramunt, casat amb la pubilla d'un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí en 1066. Aquells germans prengueren el cognom de Garidells i reberen la donació del seu germà el 25 de juliol de 1174, alçant un castell que encara es conserva i disposant que els pobladors tindrien tota mena de franquícies. Més tard, els Claramunt tornaren a anomenar-se Montoliu, enllaçant-se ambdues famílies, passant bona part dels drets sobre el poble al monestir de Santes Creus (Morera). L'any 1582, Jaume de Rossell va vendre a l' esmentat cenobi el castell dels Garidells, amb el terme. Va pertànyer a Santes Creus fins a l'extinció dels senyorius.
El darrer propietari no tenia cap vinculació amb el lloc, i bàsicament per aquesta raó, va dur a terme la venda que significaria la ruïna irreversible del Castell. El va vendre als Tamarit aquesta propietat que serviria únicament com a pedrera per refer l'edifici magnífic d' Altafulla, que aquesta família posseeix.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...