Teuleria tardorromana de Ripoll de Can Brunet

Des d'un punt de vista espacial, observem una sèrie de construcions que hem agrupat tenint en compte dues variables: la seva ubicació i la seva funcionalitat. Per una banda, a l'àrea central del jaciment han aparegut un seguit de dependències que és on es devien realitzar la major part de les activitats artesanals. En segon lloc, apareixen tota una sèrie d'empremtes de gerres que coneixem sota el nom de dolia, i que devien estar situades a l'exterior de les dependències de la zona central. En tercer lloc hem de situar dos forns.

Des d'un punt de vista temporal, aquesta estructuració encara està en fase d'estudi, ja que esbrinar el seu funcionament és una de les finalitats del procés investigador. Nogensmenys, en el moment de fer paleses les conclusions farem un esbós de les hipòtesis sobre les quals treballem, si bé hem de tenir present que al llarg de la vida de l'assentament aquest taller ha sofert diverses ampliacions i, fins i tot, transformacions que dificulten en gran manera la perfecta comprensió de la seva evolució en el temps.

LES DEPENDÈNCIES CENTRALS

Les dependències centrals formen un conjunt ampli i complex, de 25 metres de llarg i 8 metres a la seva part més ampla, en què hem individualitzat un total de vuit àmbits, la major part dels quals estarien relacionats amb la realització d'una activitat artesanal. La construcció és de pedra seca, i s'hi va utilitzar, sobretot, roca sorrenca, encara que també hi trobem, en una proporció menor, conglomerat. Les pedres són, en general, de volum mitjà, d'aparell irregular. Formaven parets de doble parament, que assolien aproximadament un gruix de 0,5 m. Només se n'han conservat, en el millor dels casos, dues filades; per aquesta circumstància, l'alçada que hem obtingut de les parets no sobrepassa els 50 cm.

ÀMBIT I

L'àmbit 1 és el més meridional. Correspon a una habitació de la qual es conserven les restes situades a les zones septentrional i occidental. L'occidental fa 1,6 m i la septentrional, 1 m. Aquests murs serveixen de punt de suport de restructura que hi apareix, que consisteix en una banqueta adossada, en la qual s'intercalen dos espais amb les parets rubefactades, unit cada un d'ells a un dels dos murs. Aquesta rubefacció ens indica que la l'interior d'aquestes estructures s'ha dut a terme una operació de combustió, la qual ha provocat la transformació química de l'espai.

La banqueta devia estar formada per blocs sorrencs, units sense cap lligam, i devia tenir una amplada de 0,5 m. Quant als espais de combustió esmentats, formen una estructura rudimentària de dues peces verticals, unides a la paret perpendicularment. La seva morfologia varia. El que està ubicat a la paret septentrional de l'habitació està constituït per maons que tenen un gruix de 0,10 m i una llargària que varia entre els 0,30 m de la paret del costat oriental i els 0,40 m de la del cantó occidental. La cambra de combustió situada a la paret occidental de l'habitació va ser construïda amb dues pedres sorrenques de 0,30 m de llarg, però el que variaria en aquest cas seria el gruix. El de la peça de la banda nord es de 0,08 m, mentre que el de la peça de la banda sud és de 0,15 m.

Aquestes estructures ens permeten deduir que la funció que es duia a terme a l'àmbit 1 és la d'elaboració d'aliments per al consum immediat. És a dir, era una dependència destinada a l'activitat de cuina. Els dos espais intercalats a la banqueta que ressegueix les parets devien ser els fogons, dels quals ha conservat la cambra de combustió, que estava formada per les dues peces verticals que s'uneixen perpendicularment a cada una de les parets. Originàriament hi devia haver una tercera peça que estaria situada a sobre d'aquestes, en posició horitzontal, i que constituiria la zona de cocció dels aliments, però ha desaparegut.

Així, doncs, dels fogons en conservem, tan sols, la cambra de combustió, que és un espai amb una planta que té tendència a la forma quadrada, encara que irregular, ja que els seus costats varien entre els 0,30 m i els 0,40 m. La seva alçada és de 0,30 m. Al seu interior aparegué un estrat format per terra i argiles cremades, d'una potència que oscil·la entre els 0,02 m i els 0,03 m. Tot aquest conjunt format per la banqueta i els dos fogons s'assenta sobre un condicionament del terreny fet amb pedres de tipus sorrenc, l'objectiu del qual era salvar les irregularitats de la roca natural.

Tot i que el conjunt ha quedat molt afectat pels treballs agrícoles efectuats en èpoques posteriors, podem delimitar-lo per l'aparició de dos forats circulars de 0,10 m i 0,20 m de diàmetre cadascun, situats a l'est i al sud de l'habitació. Al seu interior es van trobar fragments de ceràmica i alguna pedra. Sens dubte, corresponen a l'empremta deixada per dos pals que estaven clavats al terra, i que devien servir per aguantar alguna estructura, si bé desconeixem si es tractava del sostre de l'habitació o bé d'algun sistema d'evacuació de fums.

ÀMBIT 2

L'àmbit 1 és l'habitació que limita el jaciment al sud. La resta dedependències s'alineen en direcció nord. La primera d'elles, l'àmbit 2,constitueix un espai on s'intueix una planta rectangular, envoltat de murs per tots els costats, excepte per la banda est. La seva amplària és de 2,8 m. Al seu interior, un cop tret el nivell superficial, l'excavació ens ha permès documentar una successió de cinc estrats, on s'alternaven nivells de cendres amb argiles barrejades amb sauló. Són, sens dubte, nivells d'utilització, i creiem que van ser creats a conseqüència de les tasques relacionades amb l'elaboració de la terrissa produïda a l'assentament. La proximitat a l'àmbit 3 ens permet treballar amb la hipòtesi d'un espai que servia per donar forma al material constructiu, per a la qual cosa utilitzava la pasta obtinguda a la dependència del costat.

ÀMBIT 3

L'àmbit 3 es troba a continuació de l'habitació anterior, al nord. És de planta quadrada, de 4 m de llarg i d'ample. És una dependència oberta a l'est i al nord. A l'est comunica amb l'exterior. del qual només la separa un mur d'1,5 m de llarg, al qual s'uneix el mur que fa de separació amb l'àmbit 4, situat al nord d'aquesta habitació. Aquest mur és, només, d'1 m de llarg, la qual cosa fa que l'àmbit 3 estigui també obert cap a aquesta àrea, és a dir, cap a l'interior del conjunt arquitectònic en aquest cas. Això no obstant, com a element definidor, assenyalem la presència en el seu interior d'una gran cavitat al terra. Una vegada excavat el nivell superficial, es va posar al descobert un nivell amb molta concentració d'argiles i restes de carbó, on es retallava una estructura circular, la boca de la qual tenia una diàmetre irregular de 2,5 m. La seva fondària és d'1,80 m.

Creiem que es tracta d'una pastera on es realitzava la barreja de l'argila, l'aigua i el sauló per obtenir la matèria necessària per iniciar el procés d'elaboració. Aquesta hipòtesi queda consolidada en haver documentat l'estrat 0020, que correspondria a les restes de l'última barreja efectuada al seu interior.

El fet que la pastera estigués retallada en uns nivells tous feia que la seva fondària s'anés modificant a mesura que es desenvolupava el treball en el seu interior. Això es manifesta a la paret de l'estructura, on hem pogut documentar una primera base (UE 0019) que va ampliar la seva profunditat (UE 0052), la qual cosa devia ser conseqüència de la feina que s'hi realitzava. A més, aquesta activitat contínua de la pastera queda constatada per la presència d'un mur de contenció situat a la paret sud, el qual va possibilitar que es consolidés aquesta zona, davant la gradual degradació que estava sofrint.

A la part sud-oriental de l'estructura hi ha un esglaó fet amb una teula plana que havia estat dipositada en un retall, per tal d'accedir amb més comoditat al seu interior. Posteriorment, quan deixà de ser utilitzada, va ser reomplerta amb una unitat estratigràfica molt heterogènia. A l'abocament, compost de terra i pedra, destacava la presència d'abundants fragments de teules i tovots, així com restes d'alguna de les graelles dels forns. Aquests elements indiquen que la colmatació de la pastera es devia realitzar quan, almenys, un dels forns es va enderrocar o bé va patir una reforma.

ÀMBIT 4

L'àmbit 4 és una habitació de planta rectangular, de proporcions de 4,6 m per 4 m, contigua a l'àmbit 3. Aquests dos àmbits estan comunicats, separats només per un mur d' 1 m de llarg i 0,6 m d'ample, ubicat al sud de la dependència. Aquest àmbit és una habitació interior, que sens dubte està íntimament relacionada amb l'activitat que es realitzava a la zona anterior. El terra d'aquesta àrea estava format per terra compactada, on van aparèixer sorra, grava i còdols. També hem d'assenyalar la presència de nòduls d'argila, que podrien correspondre a les últimes restes de l'activitat que s'hi realitzà.

ÀMBIT 5

A l'est, i a continuació d'aquest àmbit, se situa l'àmbit 5. Es tracta d'un espai on apareix un dipòsit adossat a la paret que delimita els àmbits 3 i 4,per la banda est. És una estructura (dipòsit 1) de planta rectangular, de7,5 m de llarg i orientada en direcció nord-sud. Se situa a l'oest de l'àmbit i queda emmarcada dins d'un petit espai delimitat per la presència de dos murs d'amplada de 2 m, un al nord i l'altre al sud. El dipòsit està format per quatre murs, l'amplària dels quals és de 0,5 m, d'aparell irregular. Estaven fets de pedres de tipus sorrenc, amb algun conglomerat, lligades amb morter. L'estructura, de 5 m de llarg i 1,5 m d'ample, tenia l'interior revestit amb opus signinum, i a la part baixa s'observa l'existència de l'angle hidròfiíg, per tal d'aconseguir una major impermeabilitat del seu contingut.Aquest dipòsit, a més, disposava d'una canal de desguàs que estava situada al llarg de la paret oriental. La part que hem pogut recuperar té unes dimensions de 5,5 m de llarg i 0,4 m d'ample, i estava revestida amb una capa de 2 cm A'opus signinum, a l'interior. El fet que no s'hagi conservat sencer fa que es desconegui el lloc on es desviava el líquid que contenia.

ÀMBITS 6 I 7

A la part septentrional del conjunt descrit, trobem els àmbits 6 i 7. Estan delimitats a l'oest per una paret, que és la continuació del mur que tanca aquest conjunt d'estances. Entre els dos hi ha una obertura d' 1 m, que ens marca l'existència d'un accés cap a l'exterior de l'edifici. Aquest mur occidental fa 8 m de llarg i, a mig camí, perpendicular a aquest, en surt un altre, del qual només conservem 2 m. Això possibilita la divisió d'aquest espai en dos àmbits, dels quals només coneixem una de les dimensions, la de l'amplada, ja que la llargària ens és indeterminada. L'àmbit 6 fa 3,5 m d'ample i l'àmbit 7, 7,5 m.

A l'àmbit 6 ha aparegut un segon dipòsit. A diferència de l'anterior està excavat al terra, la qual cosa ha permès que el puguem conèixer amb més detall, ja que no ha estat afectat intensament per l'erosió provocada per l'acció de l'home. Té forma paral·lelepipèdica, encara que amb una lleugera tendència cap al trapezi. La seva llargària està orientada en direcció est-oest, i és de 2,4 m, mentre que la seva amplària és d' 1,4 m a l'est i 1,3 m a l'oest. La profunditat excavada varia, ja que, si bé el fons de l'estructura és quasi pla, el terreny superficial on ha actuat l'erosió antròpica és inclinat. Això ha provocat que, al cantó oriental d'aquest espai, s'hagi conservat una profunditat de 0,80 m i, al costat occidental, de 0,60 m.

Els murs que formen l'estructura, d'una amplada que oscil·la entre els 0,20 i els 0,26 m de gruix, estan construïts amb pedres sorrenques, lligades amb fang. L'interior del dipòsit està recobert amb una capa d'argamassa de 0,02 m de gruix, que a la part baixa forma un angle hidròfiíg.Hem de destacar que a l'angle nord-occidental ha aparegut una escala formada per tres esglaons que van des del terreny natural fins al fons de l'estructura. Aquest últim és pla, si bé hi hem individualitzat una incisió enforma de secció de circumferència, la planta de la qual té 0,6 m de diàmetre, mentre que la profunditat és de 0,08 m. Consideren que podria respondre a una cubeta de decantació, on es dipositaven els llims que es desprenien del líquid que contenia el dipòsit. A l'àmbit 7 va aparèixer el camp de dolia 2, a l'interior del qual es van descobrir tretze empremtes en forma de secció de circumferència que, originàriament, devien haver contingut dolium.

ÀMBIT 8

A l'est del dipòsit 1, hem pogut delimitar una zona d'abocador d'uns 5 m de llarg aproximadament i 3,5 m d'amplada. La profunditat dels abocaments arribava fins al metre i mig respecte de la superfície del terreny. Del seu interior vam poder recuperar diversos fragments d'objectes d'ús domèstic (material metàl·lic i ceràmic), elements d'abillament personal (com ara un braçalet fet de bronze) i material propi de l'activitat artesanal (dolia, tegulae i imbrices).

CAMPS DE DOLIA

Les successives campanyes d'excavació han anat traient a la superfície un nombre considerable d'empremtes de dolia, grans gerres de ceràmica que eren introduïdes dins d'una fossa circular excavada al terra, i de les quals, normalment, només quedava visible la boca, caracteritzada per una gran vora que la circumdava. Servien per contenir i conservar aliments i matèries relacionades amb les tasques artesanals o la vida quotidiana. Al jaciment aquestes fosses estan excavades normalment al nivell natural, o bé tallant estructures del substrat anterior, que correspon a l'època del bronze. Les seves dimensions i la fondària varien segons la mida del recipient que contenien. Les intervencions efectuades fins a l'actualitat n'han tret a la llum quaranta-tres, distribuïdes, bàsicament, en dues zones: el camp de dolia 1, que apareix a l'àmbit 7, i el camp de dolia 2, que s'estén a l'est de les dependències centrals.

Al camp de dolia 1 han aparegut un total de tretze empremtes d'aquest tipus, tres d'elles de grans dimensions (poden arribar fins al metre i mig de profunditat), mentre que al camp de dolia 2 n'han aparegut trentanou, la fondària de les quals és difícil d'establir, atesa la degradació que ha patit el jaciment i que hem anat comentat al llarg d'aquest article; però, en general, la part conservada arriba als 20 cm de profunditat, amb un diàmetre que oscil·la entre els 80 m i els 100 cm. La gran majoria d'aquestes estructures es caracteritza per un apèndix al lateral de la cubeta que formava un esglaó al costat del dolium, com a resposta a la necessitat d'obtenir una millor manipulació del recipient que es dipositava a l'interior, i que permetia que es pogués falcar amb més comoditat.

odenaviva.info/2.0/index.php/component/k2/item/1795-teule...

Done