Santuari de Santa Maria de Pinós
Santuari de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. Al portal , al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres. Un òcul il·lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici. Al costat llevant de l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències annexes.
Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca. Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.
Centre de devoció comarcal s'alça a més de 904 mts. d'altitud, dominant una magnífica panoràmica. El Santuari fou edificat per els templers l'any 1312 i molt aviat passà als hospitalers. El santuari surt esmentat en testaments del segle XIV i al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que el administrador Mn. Arcís Garriga sol·licita a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la casa. El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d'aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l'advocació de Verge trobada.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Església de Santa Maria
De planta gòtica, fou alçada l'any 1312 sobre una anterior ermita romànica, advocada a la Mare de Déu de l'Alba. El 1507 la Verge de Pinós s'aparegué a Bernat Casas, veí de Matamargó, i començà la devoció mariana al santuari de la serra.
(del cartell informatiu)
Santuari de Santa Maria de Pinós
Santuari de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. Al portal , al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres. Un òcul il·lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici. Al costat llevant de l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències annexes.
Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca. Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.
Centre de devoció comarcal s'alça a més de 904 mts. d'altitud, dominant una magnífica panoràmica. El Santuari fou edificat per els templers l'any 1312 i molt aviat passà als hospitalers. El santuari surt esmentat en testaments del segle XIV i al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que el administrador Mn. Arcís Garriga sol·licita a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la casa. El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d'aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l'advocació de Verge trobada.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Església de Santa Maria
De planta gòtica, fou alçada l'any 1312 sobre una anterior ermita romànica, advocada a la Mare de Déu de l'Alba. El 1507 la Verge de Pinós s'aparegué a Bernat Casas, veí de Matamargó, i començà la devoció mariana al santuari de la serra.
(del cartell informatiu)