Església de Sant Pere Gros, Cervera
L'única construcció conservada del complex monacal és un exponent destacat de la tipologia d'església de planta circular. Els seus trets peculiars permeten atribuir-li una funció diferenciada i una significació específica respecte al marc on s'integrava. Ara bé, aquestes no han estat establertes amb precisió absoluta, malgrat que hom ha insinuat el caràcter funerari, associant l'obra a les característiques d'un Sant Sepulcre
Segons Villanueva, la capella data del segle XI, opinió que ha estat respectada en bibliografia posterior. Tot i que no coneixem dades segures pel que fa al bastiment, seria lògic situar-lo a la fi d'aquell segle o bé a principis del XII: Es tracta d'un edifici de planta centralitzada amb absis semicircular acusat a l'exterior, en el qual s'obren dues finestres de doble esqueixada i de proporcions desiguals. El parament, disposat amb certa regularitat, presenta els murs exteriors pràcticament llisos, encara que hi ha un nivell de sòcol a partir del qual alguns autors pensen que es preveia un sistema de lesenes. Coronant la coberta, de pedres planes, s'eleva una espadanya simple, potser posterior a l'edifici
L'ingrés és constituït per una porta amb arc de mig punt que s'obre en el mur, de gruix molt considerable, de tal manera que permet la conformació d'un llindar, avantsala de l'espai circular. La porta es troba desplaçada del que seria l'eix longitudinal que defineix l'interior. Aquest es conforma mitjançant la conjugació de l'absis i la rotonda, units gràcies a un tram, que en la zona del presbiteri, estableix la transició entre tots dos, com en els exemples de Sant Sepulcre d'Olèrdola i Sant Jaume de Vilanova. L'interior del mur va ser buidat amb una sèrie de fornícules que articulen i alleugereixen l'Ambit corresponent a la nau, aquests elements es retroben en el marc de construccions característiques del primer romànic i que tampoc són estranyes a la tipologia d'esglésies circulars, on poden adquirir, fins i tot, les dimensions de petites capelles, així, podríem tenir en compte la planta de Sant Esteve de Sallent
El sistema de cobertes determina a l'espai centralitzat una falsa cúpula, mentre quer a l'absis hi ha una volta de quart d'esfera, com en els nínxols. L'espai que enllaça la nau i la capçalera és cobert per arcuacions de mig punt que donen solució per tal de tancar un tram en degradació. Podem esmentar, així mateix, una escala que recorre el gruix del mur i que permet accedir a la zona de cobertes
És sabut que fins el 1715 hi havia encara en aquest indret dependències de l'antic conjunt monacal, que ja des del segle XV havia estat abandonat per la seva comunitat. Amb tot, a finals del segle XVIII es va realitzar una reforma parcial de les edificacions, en particular de sant Pere Gros, en que es practicà l'arrebossat general i s'introduïren alguns elements de mobiliari litúrgic. En els anys 1960 l'església fou restaurada, i alliberada d'intervencions alienes al romànic, si bé no espot afirmar que el seu aspecte sigui estrictament l'originari.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Església de Sant Pere Gros, Cervera
L'única construcció conservada del complex monacal és un exponent destacat de la tipologia d'església de planta circular. Els seus trets peculiars permeten atribuir-li una funció diferenciada i una significació específica respecte al marc on s'integrava. Ara bé, aquestes no han estat establertes amb precisió absoluta, malgrat que hom ha insinuat el caràcter funerari, associant l'obra a les característiques d'un Sant Sepulcre
Segons Villanueva, la capella data del segle XI, opinió que ha estat respectada en bibliografia posterior. Tot i que no coneixem dades segures pel que fa al bastiment, seria lògic situar-lo a la fi d'aquell segle o bé a principis del XII: Es tracta d'un edifici de planta centralitzada amb absis semicircular acusat a l'exterior, en el qual s'obren dues finestres de doble esqueixada i de proporcions desiguals. El parament, disposat amb certa regularitat, presenta els murs exteriors pràcticament llisos, encara que hi ha un nivell de sòcol a partir del qual alguns autors pensen que es preveia un sistema de lesenes. Coronant la coberta, de pedres planes, s'eleva una espadanya simple, potser posterior a l'edifici
L'ingrés és constituït per una porta amb arc de mig punt que s'obre en el mur, de gruix molt considerable, de tal manera que permet la conformació d'un llindar, avantsala de l'espai circular. La porta es troba desplaçada del que seria l'eix longitudinal que defineix l'interior. Aquest es conforma mitjançant la conjugació de l'absis i la rotonda, units gràcies a un tram, que en la zona del presbiteri, estableix la transició entre tots dos, com en els exemples de Sant Sepulcre d'Olèrdola i Sant Jaume de Vilanova. L'interior del mur va ser buidat amb una sèrie de fornícules que articulen i alleugereixen l'Ambit corresponent a la nau, aquests elements es retroben en el marc de construccions característiques del primer romànic i que tampoc són estranyes a la tipologia d'esglésies circulars, on poden adquirir, fins i tot, les dimensions de petites capelles, així, podríem tenir en compte la planta de Sant Esteve de Sallent
El sistema de cobertes determina a l'espai centralitzat una falsa cúpula, mentre quer a l'absis hi ha una volta de quart d'esfera, com en els nínxols. L'espai que enllaça la nau i la capçalera és cobert per arcuacions de mig punt que donen solució per tal de tancar un tram en degradació. Podem esmentar, així mateix, una escala que recorre el gruix del mur i que permet accedir a la zona de cobertes
És sabut que fins el 1715 hi havia encara en aquest indret dependències de l'antic conjunt monacal, que ja des del segle XV havia estat abandonat per la seva comunitat. Amb tot, a finals del segle XVIII es va realitzar una reforma parcial de les edificacions, en particular de sant Pere Gros, en que es practicà l'arrebossat general i s'introduïren alguns elements de mobiliari litúrgic. En els anys 1960 l'església fou restaurada, i alliberada d'intervencions alienes al romànic, si bé no espot afirmar que el seu aspecte sigui estrictament l'originari.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...