Castell de Rocafort
Restes de murs i basaments en un turó enfront del poble de Rocafort.
La part més destacable que resta dempeus consisteix en un mur al cantó de migdia, que presenta un gruix de 85 cm i una llargada de 10'90 m. En aquest cos hi ha una obertura quadrada que segurament hauria estat el marc d'una finestra. A la cara inferior d'aquesta paret hi trobem dues mènsules a sobre de les quals hi ha un forat quadrat, que es repeteix al llarg de tot el mur. Pel cantó est aquest mur queda interromput pel balç, però per la banda de ponent sembla que es manifesta certa continuïtat.
L'aparell està fet a partir de blocs de pedra ben tallats, força grans i disposats en filades, units amb morter grisenc. A la part superior del mur de migdia l'aparell és diferent, obrat en pedres més petites. Es pot distingir la vall en el cantó nord-occidental del pujol.
Notícies històriques
Castell termenat, documentat el 902 amb el nom de castell de Castell termenat, documentat el 902 amb el nom de castell de Nèspola i des del 1023 amb el nom de Rocafort.
Aquest castell era el centre d'un antic terme anomenat Nèspola, que comença a esser documentat el 926 i el 1022 es documentà com a "Castell de Nèspola que diuen Rocafort".
Les primeres notícies sobre el castell permeten deduir que era de domini comtal i que al seu terme hi havia alous comtals i esglésies també de propietat del comte. Molt aviat, en el mateix s. X, el castell passà a mans de la família Rocafort, que en tingué el domini eminent. El 1281, el domini passà a la família Sitjar. L'últim senyor fou Pere Sitjar, que morí el 1348. La senyora d'aquesta deixà en el seu darrer testament el castell al Monestir de Sant Benet de Bages, que en féu possessió el 1377. Acabà la seva existència depenent d'aquest monestir, fins la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Castell de Rocafort
Restes de murs i basaments en un turó enfront del poble de Rocafort.
La part més destacable que resta dempeus consisteix en un mur al cantó de migdia, que presenta un gruix de 85 cm i una llargada de 10'90 m. En aquest cos hi ha una obertura quadrada que segurament hauria estat el marc d'una finestra. A la cara inferior d'aquesta paret hi trobem dues mènsules a sobre de les quals hi ha un forat quadrat, que es repeteix al llarg de tot el mur. Pel cantó est aquest mur queda interromput pel balç, però per la banda de ponent sembla que es manifesta certa continuïtat.
L'aparell està fet a partir de blocs de pedra ben tallats, força grans i disposats en filades, units amb morter grisenc. A la part superior del mur de migdia l'aparell és diferent, obrat en pedres més petites. Es pot distingir la vall en el cantó nord-occidental del pujol.
Notícies històriques
Castell termenat, documentat el 902 amb el nom de castell de Castell termenat, documentat el 902 amb el nom de castell de Nèspola i des del 1023 amb el nom de Rocafort.
Aquest castell era el centre d'un antic terme anomenat Nèspola, que comença a esser documentat el 926 i el 1022 es documentà com a "Castell de Nèspola que diuen Rocafort".
Les primeres notícies sobre el castell permeten deduir que era de domini comtal i que al seu terme hi havia alous comtals i esglésies també de propietat del comte. Molt aviat, en el mateix s. X, el castell passà a mans de la família Rocafort, que en tingué el domini eminent. El 1281, el domini passà a la família Sitjar. L'últim senyor fou Pere Sitjar, que morí el 1348. La senyora d'aquesta deixà en el seu darrer testament el castell al Monestir de Sant Benet de Bages, que en féu possessió el 1377. Acabà la seva existència depenent d'aquest monestir, fins la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.