Celler Güell, Sitges
Es tracta d'un conjunt d'edificacions integrat per un celler i magatzem, habitatges i una capella, situat a prop del mar i de la carretera de les costes de Garraf. Tots els seus elements estan construïts segons els postulats tècnics i estètics pròpiament modernistes, més concretament de l'escola gaudiniana. Destaca, doncs, la presència d'arcs parabòlics, la utilització del ferro forjat i de l'obra vista, l'asimetria de la composició i l'ús de fórmules constructives extretes de l'arquitectura medieval.
Les dades històriques sobre la construcció del conjunt no són clares, malgrat haver estat construït en una etapa relativament recent. Els principals estudiosos de les seves estructures (D. Mackay i J. Bassegonda) no han arribat a consensuar una data concreta per a la construcció del celler, ni sobre la paternitat de la idea original que J. Bassegoda considera una col·laboració entre Berenguer i el seu mestre Antoni Gaudí. Interpretacions més recents, com la d'Isabel Coll, estableix una autoria conjunta del projecte.
Segons la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sitges, el 21 d'octubre de 1889 es va fer arribar al consistori una sol·licitud de llicència d'obres per a construir una bodega a la part posterior de la finca que Eusebi Güell posseïa en la quadra de Garraf. En el document no hi consta cap referència a l'arquitecte que seria el responsable tècnic de l'execució de l'obra (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889). Tanmateix, segons les recerques publicades per Bassegoda i Coll, existeix un plànol de 1895, signat pel propi Gaudí, que difereix molt de l'edifici existent. Pel que fa als possibles autors del conjunt, la trajectòria d'Antoni Gaudí (Reus, 1852-Barcelona, 1926) és sobradament coneguda, i entre les seves obres principals cal citar-ne la casa Vicenç, el "Capricho" de Comillas, els pavellons Güell, el palau d'Astorga, el col·legi de les Teresines, la casa Botines a Lleó, can Calvet, Bellesguard, el parc Güell, can Batlló, la cripta Güell, can Milà i la seva gran obra inacabada, la Sagrada Família. Pel que fa a Francesc Berenguer (Reus, 1866-Barcelona, 1914), fou col·laborador i deixeble de Gaudí i va realitzar, entre d'altres, l'asil i santuari de Sant Josep de la Muntanya i la casa de Gaudí al parc Güell de Barcelona.
Celler Güell, Sitges
Es tracta d'un conjunt d'edificacions integrat per un celler i magatzem, habitatges i una capella, situat a prop del mar i de la carretera de les costes de Garraf. Tots els seus elements estan construïts segons els postulats tècnics i estètics pròpiament modernistes, més concretament de l'escola gaudiniana. Destaca, doncs, la presència d'arcs parabòlics, la utilització del ferro forjat i de l'obra vista, l'asimetria de la composició i l'ús de fórmules constructives extretes de l'arquitectura medieval.
Les dades històriques sobre la construcció del conjunt no són clares, malgrat haver estat construït en una etapa relativament recent. Els principals estudiosos de les seves estructures (D. Mackay i J. Bassegonda) no han arribat a consensuar una data concreta per a la construcció del celler, ni sobre la paternitat de la idea original que J. Bassegoda considera una col·laboració entre Berenguer i el seu mestre Antoni Gaudí. Interpretacions més recents, com la d'Isabel Coll, estableix una autoria conjunta del projecte.
Segons la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sitges, el 21 d'octubre de 1889 es va fer arribar al consistori una sol·licitud de llicència d'obres per a construir una bodega a la part posterior de la finca que Eusebi Güell posseïa en la quadra de Garraf. En el document no hi consta cap referència a l'arquitecte que seria el responsable tècnic de l'execució de l'obra (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889). Tanmateix, segons les recerques publicades per Bassegoda i Coll, existeix un plànol de 1895, signat pel propi Gaudí, que difereix molt de l'edifici existent. Pel que fa als possibles autors del conjunt, la trajectòria d'Antoni Gaudí (Reus, 1852-Barcelona, 1926) és sobradament coneguda, i entre les seves obres principals cal citar-ne la casa Vicenç, el "Capricho" de Comillas, els pavellons Güell, el palau d'Astorga, el col·legi de les Teresines, la casa Botines a Lleó, can Calvet, Bellesguard, el parc Güell, can Batlló, la cripta Güell, can Milà i la seva gran obra inacabada, la Sagrada Família. Pel que fa a Francesc Berenguer (Reus, 1866-Barcelona, 1914), fou col·laborador i deixeble de Gaudí i va realitzar, entre d'altres, l'asil i santuari de Sant Josep de la Muntanya i la casa de Gaudí al parc Güell de Barcelona.