Església parroquial de Santa Maria, Senan
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Església parroquial de Santa Maria, Senan
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.