Castell de Gelida
Descripció:
El castell és format per tres recintes succesius, adaptats al relleu del promontori i en estat més o menys ruïnós. El més alt, que constitueix el baluard defensiu per la part de la muntanya, comprèn un clos d'altes muralles, reforçat per una torre semiel.líptica rera la qual es troba la plaça del Pedró. El recinte central té a la part baixa una gran torre de planta rectangular, que dóna pas al recinte inferior, on hi ha l'església. Els dos primers recintes ja existeixen al segle XI, el clos on es troba l'església fou afegit al segle XII L'església del castell és d'origen pre-romànic (és documentada ja l'any 945), però ha experimentat reformes i ampliacions succesives, la més important de les quals en època barroca. És d'una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de ferradura. L'absis , bastit vers el 1664, és poligonal amb volta de creueria. Als segles XVI-XVII foren afegides diverses capelles laterals i s'obrí el portal de la façana de ponent. A finals del segle XVIII es bastí el campanar. Durant la restauració, acabada al 1979, es descobriren tres finestres pre-romàniques. La necròpolis del castell fou excavada l'any 1971 per l'Equip Recerca, de Gelida. S'hi trobà una tomba excavada a la roca i encarada a Ponent com les del Castell d'Olèrdola, amb un esquelet sense el cap, que ja desaparegué mercès a la construcció gòtica del cos de guàrdia del Castell. Hi trobarem també ceràmica grisa a l'entorn i indicis d'altres tombes.
Notícies històriques:
El castell de Gelida es troba situat al capdammunt d'un penyasegat, a la dreta del riu Anoia, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l'entrada a la plana del Penedès. Documentat des del 963, fou possessió dels Cervelló, el 1297 revertí a domini reial però posteriorment fou infeudat a diversos llinatges, fins que fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Des de fa uns anys és en curs de restauració. El 1980 se n'havia incoat expedient de declaració de monument (Resolució 19791213 i BOE 19800225).
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripció:
El conjunt monumental del Castell de Gelida (que inclou també l'església de Sant Pere del Castell) està emplaçat sobre una plataforma allargassada encimbellada a la banda dreta del riu Anoia, delimitada al nord i al sud-oest per dos torrents força encaixats. Domina el poble de Gelida (a l'oest/nord-oest), el curs baix de l'Anoia i l'entrada a la Plana del Penedès, des dels últims estreps de la carena de l'Ordal. S'hi accedeix pel camí del Castell, que parteix del carrer Anselm Clavé o bé carretera C-243b (Sant Sadurní d'Anoia-Gelida), a l'entrada d'aquesta última població, just en el punt on s'emplaça la font de Cantillepa. El camí puja al recinte monumental travessant el fondal de Cantillepa i la zona residencial que hi ha al peu del castell (Els Tarongers). Aquest és documentat des del 963, entre els termes del Castell de Masquefa. El 998 Ènnec Bonfill, el primer senyor de Cervelló, el vengué i tornà a adquirir per permuta amb el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Fou possessió dels Cervelló, senyor de la Baronia de Gelida, fins el 1297, any en què el vengueren al rei Jaume I. El 1367 l'adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, que n'emprengué la restauració. A mitjan segle XVI passà per successió als Erill, i posteriorment fou tingut en indivís per diferents llinatges. Després de la Guerra de Successió, fou enderrocat. El 1968 l'Ajuntament de Gelida n'adquirí la propietat, després que el 1965 es constituís l'Associació d'Amics del Castell, que n'ha impulsat la restauració. Així doncs, el castell fou centre de la jurisdicció senyorial de la Baronia de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora, petites poblacions veïnes que en depengueren en molts aspectes fins al segle XIX. Etimològicament hi ha qui considera Gelida com un nom d'arrel berber (BARCELÓ, M. [et al.]. Informe de la segona campanya d'excavacions al Castell de Mediona (Alt Penedès), 1990, p.11-12), i en un estudi general sobre l'època al Penedès es considera que, com per exemple passaria al Castell de Mediona, "l'activitat constructora castral posterior a la conquesta fins als segles XIV i XV han arrasat per complert qualsevol resta anterior." (p.16). De tota manera, aquest plantejament s'ha qüestionat, intentant contrastar-lo arqueològicament. Pel que fa a l'església de Sant Pere del Castell, aquesta és d'origen preromànic (documentada des del 945), i ha experimentat reformes i ampliacions successives, la més important en època barroca. És d'una nau coberta amb volta de canó seguit, cintrada amb canyes, sobre arcs torals d'insinuada forma de ferradura. Té un portal lateral adovellat. L'absis (1644) és poligonal i està cobert amb volta de creueria. Té dues capelles laterals (façana sud, 1595) i una altra al costat nord (1672). El 1609 fou obert un portal a la façana de ponent amb escalinata d'accés. Altres dependències són el cor (desaparegut, tan sols resta l'arcada) i la sagristia, del XVII. Entre el 1780 i el 1796 es construí el campanar de planta quadrangular que esdevé octogonal. Elements religiosos destacables de l'interior d'aquest edifici són: un sarcòfag d'època gòtica (1375) de Berenguer Bertran i el seu fill Nicolau, un enteixinat renaixentista (Capella de Sant Roc) i restes de pintura mural a l'arcada del cor (representació de Santa Llúcia). Durant la restauració es descobriren tres finestres preromàniques que estaven tapiades, dues a la façana nord i una a la sud-oest, i l'ara primitiva. Hi ha una finestra geminada al mur de ponent. El castell és format per tres recintes successius adaptats al relleu de l'estret promontori on s'emplaça, d'uns 200 m de punta a punta: - El recinte més alt comprèn un clos d'altes muralles, reforçat al punt més elevat per una gran torre semiel·líptica amb base atalussada, baluard defensiu per la part de la muntanya. Aquest clos engloba l'anomenada Plaça del Pedró. - El recinte central, defensat per muralles laterals, amb una petita torre quadrada a la dreta i dues més a l'esquerra, té, en la part inferior, una gran torre de planta rectangular (amb restes d'opus spicatum a l'interior dels murs) que protegeix el pas al recinte inferior. - L'espai inferior està format per un cos de guàrdia i l'església del castell. Al segle XI ja existia tota l'edificació corresponent als dos cossos centrals, amb extensió idèntica a l'actual i fins i tot els mateixos elements bàsics. Al segle XII hi fou afegit el primer clos o jussà, dins el qual es troba l'església. Pel que fa a les diferents troballes i intervencions arqueològiques realitzades al llarg del temps, les primeres referències fan esment a troballes superficials en la plataforma del castell (no es precisa la localització) de ceràmica ibèrica a torn, ceràmica a mà i campaniana A i B (la presència d'aquests fragments d'importació mai ha estat, però, contrastada), així com també en els vessants del turó. Quant a la documentació procedent dels treballs realitzats per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida d'ençà de la seva fundació l'any 1965, cal destacar el següent: - Recinte superior: D'entrada, pel que fa a aquest sector, cal desmentir algunes interpretacions que consideren d'obra romana la base constructiva (gran carreus escairats) de l'angle sud-est, just en la part baixa del baluard de planta segmentada (Plaça del Pedró, torre semiel·líptica...). És de factura medieval i tan sols destaca la distinta coloració degut al tipus de pedra (gres roig-groguenc). Els descobriments i les actuacions més interessants han estat: - Descobriment d'un possible absis semicircular al sector nord de la muralla. - Excavació parcial d'una torre irregular enganxada a la muralla amb restes d'opus spicatum (1983). - Localització d'un distribuïdor o decantador d'aigües en un fossat rectangular de la Plaça del Pedró, format per una pica gòtica esculturada, de la qual parteixen dos tubs, un que dóna a la cisterna i l'altre a les dependències de fora de la plaça (1983). Aquesta xarxa d'aigües prové de la Font del Senyor (prop del Puig d'Oller) i entrava al recinte castlà pel costat de la torre semiel·líptica. - Durant l'extracció de runa de l'interior de la cisterna (1975-1980) es recuperaren grans quantitats de ceràmica medieval i de fins el segle XVIII, d'ús domèstic (plats, gerres, cassoles, tupins, càntirs...), i materials d'amortització d'altres espais o d'abocament d'escombraries. Quant als tipus, apareixen ceràmiques vidrades, d'esmalt blau i verd, monocromes, etc. El conjunt sembla majoritàriament baix-medieval i modern. - Neteja de les fonamentacions d'una sala gòtica (amb pilar central) a la plaça del Pedró (1983). - Recinte central: D'aquest sector destaca la localització d'un dipòsit darrera el campanar, en relació amb la xarxa de serveis d'aquesta zona (també s'han identificat canalitzacions excavades a la roca, etc) (1972). - Recinte inferior: Aquest sector religiós ha proporcionat dades evidents sobre l'existència d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades en el subsòl calcari, associada cronològicament a l'església preromànica del segle X. Concretament es localitzaren: - Tombes en l'àrea del cementiri del segle XIX (on s'instal·là un cos de guàrdia) en fer unes obres l'any 1875, amb la presència d'esquelets de mida superior a la "normal" (?). Posteriorment, durant els anys 70, se'n localitzà i excavà una altra en la mateixa àrea, a prop de la porta d'accés al recinte. - L'any 1970, durant les obres de restauració de l'església es localitzà una tomba també antropomorfa sota el mateix enrajolat, al bell mig de la nau actual. D'altra banda, durant la realització de treballs de restauració de l'església, es descobriren 3 finestres preromàniques i l'ara de la mateixa època, amb l'espai buidat per a reliquiari (1970-1979). L'any 1991 es realitzà una intervenció arqueològica a l'interior i a l'entorn de la torre del recinte jussà (torre situada entre el clos jussà i el central). Es documentaren estructures romàniques, la porta de comunicació entre el recinte d'habitatge del castell i de la pròpia torre, així com diferents paviments baix medievals i es va datar la destrucció de les estructures en el segle XVII. L'any 1996, s'efectuà una altra intervenció en una àrea al sud-est de la torre quadrangular intervinguda al 1991. Es documentaren tres àmbits diferents i es va poder datar la seva construcció en la segona meitat del segle XIV, quan el castell pertanyia a Berenguer Bertran. Les estructures localitzades havien de correspondre segurament a una zona auxiliar de magatzem o quadres del nucli d'hàbitat del castell. L'any 1998 s'efectuà una intervenció arqueològica consistent en dos sondejos en el recinte jussà del castell per tal d'esbrinar la potència arqueològica existent per tal d'efectuar un projecte d'adequació i consolidació d'aquest sector. Els sondejos confirmaren la presència de nivells arqueològics i d'estructures d'una alçada considerable. El sondeig 1 confirmà la presència d'una planta baixa de l'edifici existent, la qual es trobava completament colmatada amb diferents nivells d'enderroc (dels quals només es pogué datar un en el segle XX) fins a les cotes de pavimentació. La potència d'aquests enderrocs és de 3 m, però en altres punts de recinte és superior i fins i tot podria arribar fins als 5 m. La rasa-sondeig 2 aportà indicis de noves estructures fins el moment desconegudes, com per exemple un mur. Una vegada extrets els enderrocs, ben datats en la segona meitat del segle XVII, apareixien els possibles nivells de pavimentació. Es constatà que la potència estratigràfica en aquesta zona pot variar des d'1 m fins a els pocs centímetres. Quant a les cronologies, l'estratigrafia excavada en el sondeig 1 no permet la datació de l'edificació existent per manca de material ceràmic, tot i que per comparació amb les estructures del seu voltant, podria situar-se en la baixa edat mitjana. Quant al sondeig 2, la datació del segle XVII per als enderrocs coincideix amb les datacions obtingudes a les campanyes de 1991 i 1996, i els diferents murs també es situarien en època baix medieval. Durant el 2001-2002 s'ha excavat la mateixa àrea que fou sondejada el 1998, la qual està afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants.
Context:
Situat al capdamunt d'un penya-segat, a la banda dreta del riu Anoia, que domina el poble de Gelida (a l'O/NO) i el curs baix del riu, a més de l'entrada de la plana del Penedès. En una plataforma allargassada dels darrers estreps de la serra de l'Ordal.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...
Castell de Gelida
Descripció:
El castell és format per tres recintes succesius, adaptats al relleu del promontori i en estat més o menys ruïnós. El més alt, que constitueix el baluard defensiu per la part de la muntanya, comprèn un clos d'altes muralles, reforçat per una torre semiel.líptica rera la qual es troba la plaça del Pedró. El recinte central té a la part baixa una gran torre de planta rectangular, que dóna pas al recinte inferior, on hi ha l'església. Els dos primers recintes ja existeixen al segle XI, el clos on es troba l'església fou afegit al segle XII L'església del castell és d'origen pre-romànic (és documentada ja l'any 945), però ha experimentat reformes i ampliacions succesives, la més important de les quals en època barroca. És d'una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de ferradura. L'absis , bastit vers el 1664, és poligonal amb volta de creueria. Als segles XVI-XVII foren afegides diverses capelles laterals i s'obrí el portal de la façana de ponent. A finals del segle XVIII es bastí el campanar. Durant la restauració, acabada al 1979, es descobriren tres finestres pre-romàniques. La necròpolis del castell fou excavada l'any 1971 per l'Equip Recerca, de Gelida. S'hi trobà una tomba excavada a la roca i encarada a Ponent com les del Castell d'Olèrdola, amb un esquelet sense el cap, que ja desaparegué mercès a la construcció gòtica del cos de guàrdia del Castell. Hi trobarem també ceràmica grisa a l'entorn i indicis d'altres tombes.
Notícies històriques:
El castell de Gelida es troba situat al capdammunt d'un penyasegat, a la dreta del riu Anoia, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l'entrada a la plana del Penedès. Documentat des del 963, fou possessió dels Cervelló, el 1297 revertí a domini reial però posteriorment fou infeudat a diversos llinatges, fins que fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Des de fa uns anys és en curs de restauració. El 1980 se n'havia incoat expedient de declaració de monument (Resolució 19791213 i BOE 19800225).
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripció:
El conjunt monumental del Castell de Gelida (que inclou també l'església de Sant Pere del Castell) està emplaçat sobre una plataforma allargassada encimbellada a la banda dreta del riu Anoia, delimitada al nord i al sud-oest per dos torrents força encaixats. Domina el poble de Gelida (a l'oest/nord-oest), el curs baix de l'Anoia i l'entrada a la Plana del Penedès, des dels últims estreps de la carena de l'Ordal. S'hi accedeix pel camí del Castell, que parteix del carrer Anselm Clavé o bé carretera C-243b (Sant Sadurní d'Anoia-Gelida), a l'entrada d'aquesta última població, just en el punt on s'emplaça la font de Cantillepa. El camí puja al recinte monumental travessant el fondal de Cantillepa i la zona residencial que hi ha al peu del castell (Els Tarongers). Aquest és documentat des del 963, entre els termes del Castell de Masquefa. El 998 Ènnec Bonfill, el primer senyor de Cervelló, el vengué i tornà a adquirir per permuta amb el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Fou possessió dels Cervelló, senyor de la Baronia de Gelida, fins el 1297, any en què el vengueren al rei Jaume I. El 1367 l'adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, que n'emprengué la restauració. A mitjan segle XVI passà per successió als Erill, i posteriorment fou tingut en indivís per diferents llinatges. Després de la Guerra de Successió, fou enderrocat. El 1968 l'Ajuntament de Gelida n'adquirí la propietat, després que el 1965 es constituís l'Associació d'Amics del Castell, que n'ha impulsat la restauració. Així doncs, el castell fou centre de la jurisdicció senyorial de la Baronia de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora, petites poblacions veïnes que en depengueren en molts aspectes fins al segle XIX. Etimològicament hi ha qui considera Gelida com un nom d'arrel berber (BARCELÓ, M. [et al.]. Informe de la segona campanya d'excavacions al Castell de Mediona (Alt Penedès), 1990, p.11-12), i en un estudi general sobre l'època al Penedès es considera que, com per exemple passaria al Castell de Mediona, "l'activitat constructora castral posterior a la conquesta fins als segles XIV i XV han arrasat per complert qualsevol resta anterior." (p.16). De tota manera, aquest plantejament s'ha qüestionat, intentant contrastar-lo arqueològicament. Pel que fa a l'església de Sant Pere del Castell, aquesta és d'origen preromànic (documentada des del 945), i ha experimentat reformes i ampliacions successives, la més important en època barroca. És d'una nau coberta amb volta de canó seguit, cintrada amb canyes, sobre arcs torals d'insinuada forma de ferradura. Té un portal lateral adovellat. L'absis (1644) és poligonal i està cobert amb volta de creueria. Té dues capelles laterals (façana sud, 1595) i una altra al costat nord (1672). El 1609 fou obert un portal a la façana de ponent amb escalinata d'accés. Altres dependències són el cor (desaparegut, tan sols resta l'arcada) i la sagristia, del XVII. Entre el 1780 i el 1796 es construí el campanar de planta quadrangular que esdevé octogonal. Elements religiosos destacables de l'interior d'aquest edifici són: un sarcòfag d'època gòtica (1375) de Berenguer Bertran i el seu fill Nicolau, un enteixinat renaixentista (Capella de Sant Roc) i restes de pintura mural a l'arcada del cor (representació de Santa Llúcia). Durant la restauració es descobriren tres finestres preromàniques que estaven tapiades, dues a la façana nord i una a la sud-oest, i l'ara primitiva. Hi ha una finestra geminada al mur de ponent. El castell és format per tres recintes successius adaptats al relleu de l'estret promontori on s'emplaça, d'uns 200 m de punta a punta: - El recinte més alt comprèn un clos d'altes muralles, reforçat al punt més elevat per una gran torre semiel·líptica amb base atalussada, baluard defensiu per la part de la muntanya. Aquest clos engloba l'anomenada Plaça del Pedró. - El recinte central, defensat per muralles laterals, amb una petita torre quadrada a la dreta i dues més a l'esquerra, té, en la part inferior, una gran torre de planta rectangular (amb restes d'opus spicatum a l'interior dels murs) que protegeix el pas al recinte inferior. - L'espai inferior està format per un cos de guàrdia i l'església del castell. Al segle XI ja existia tota l'edificació corresponent als dos cossos centrals, amb extensió idèntica a l'actual i fins i tot els mateixos elements bàsics. Al segle XII hi fou afegit el primer clos o jussà, dins el qual es troba l'església. Pel que fa a les diferents troballes i intervencions arqueològiques realitzades al llarg del temps, les primeres referències fan esment a troballes superficials en la plataforma del castell (no es precisa la localització) de ceràmica ibèrica a torn, ceràmica a mà i campaniana A i B (la presència d'aquests fragments d'importació mai ha estat, però, contrastada), així com també en els vessants del turó. Quant a la documentació procedent dels treballs realitzats per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida d'ençà de la seva fundació l'any 1965, cal destacar el següent: - Recinte superior: D'entrada, pel que fa a aquest sector, cal desmentir algunes interpretacions que consideren d'obra romana la base constructiva (gran carreus escairats) de l'angle sud-est, just en la part baixa del baluard de planta segmentada (Plaça del Pedró, torre semiel·líptica...). És de factura medieval i tan sols destaca la distinta coloració degut al tipus de pedra (gres roig-groguenc). Els descobriments i les actuacions més interessants han estat: - Descobriment d'un possible absis semicircular al sector nord de la muralla. - Excavació parcial d'una torre irregular enganxada a la muralla amb restes d'opus spicatum (1983). - Localització d'un distribuïdor o decantador d'aigües en un fossat rectangular de la Plaça del Pedró, format per una pica gòtica esculturada, de la qual parteixen dos tubs, un que dóna a la cisterna i l'altre a les dependències de fora de la plaça (1983). Aquesta xarxa d'aigües prové de la Font del Senyor (prop del Puig d'Oller) i entrava al recinte castlà pel costat de la torre semiel·líptica. - Durant l'extracció de runa de l'interior de la cisterna (1975-1980) es recuperaren grans quantitats de ceràmica medieval i de fins el segle XVIII, d'ús domèstic (plats, gerres, cassoles, tupins, càntirs...), i materials d'amortització d'altres espais o d'abocament d'escombraries. Quant als tipus, apareixen ceràmiques vidrades, d'esmalt blau i verd, monocromes, etc. El conjunt sembla majoritàriament baix-medieval i modern. - Neteja de les fonamentacions d'una sala gòtica (amb pilar central) a la plaça del Pedró (1983). - Recinte central: D'aquest sector destaca la localització d'un dipòsit darrera el campanar, en relació amb la xarxa de serveis d'aquesta zona (també s'han identificat canalitzacions excavades a la roca, etc) (1972). - Recinte inferior: Aquest sector religiós ha proporcionat dades evidents sobre l'existència d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades en el subsòl calcari, associada cronològicament a l'església preromànica del segle X. Concretament es localitzaren: - Tombes en l'àrea del cementiri del segle XIX (on s'instal·là un cos de guàrdia) en fer unes obres l'any 1875, amb la presència d'esquelets de mida superior a la "normal" (?). Posteriorment, durant els anys 70, se'n localitzà i excavà una altra en la mateixa àrea, a prop de la porta d'accés al recinte. - L'any 1970, durant les obres de restauració de l'església es localitzà una tomba també antropomorfa sota el mateix enrajolat, al bell mig de la nau actual. D'altra banda, durant la realització de treballs de restauració de l'església, es descobriren 3 finestres preromàniques i l'ara de la mateixa època, amb l'espai buidat per a reliquiari (1970-1979). L'any 1991 es realitzà una intervenció arqueològica a l'interior i a l'entorn de la torre del recinte jussà (torre situada entre el clos jussà i el central). Es documentaren estructures romàniques, la porta de comunicació entre el recinte d'habitatge del castell i de la pròpia torre, així com diferents paviments baix medievals i es va datar la destrucció de les estructures en el segle XVII. L'any 1996, s'efectuà una altra intervenció en una àrea al sud-est de la torre quadrangular intervinguda al 1991. Es documentaren tres àmbits diferents i es va poder datar la seva construcció en la segona meitat del segle XIV, quan el castell pertanyia a Berenguer Bertran. Les estructures localitzades havien de correspondre segurament a una zona auxiliar de magatzem o quadres del nucli d'hàbitat del castell. L'any 1998 s'efectuà una intervenció arqueològica consistent en dos sondejos en el recinte jussà del castell per tal d'esbrinar la potència arqueològica existent per tal d'efectuar un projecte d'adequació i consolidació d'aquest sector. Els sondejos confirmaren la presència de nivells arqueològics i d'estructures d'una alçada considerable. El sondeig 1 confirmà la presència d'una planta baixa de l'edifici existent, la qual es trobava completament colmatada amb diferents nivells d'enderroc (dels quals només es pogué datar un en el segle XX) fins a les cotes de pavimentació. La potència d'aquests enderrocs és de 3 m, però en altres punts de recinte és superior i fins i tot podria arribar fins als 5 m. La rasa-sondeig 2 aportà indicis de noves estructures fins el moment desconegudes, com per exemple un mur. Una vegada extrets els enderrocs, ben datats en la segona meitat del segle XVII, apareixien els possibles nivells de pavimentació. Es constatà que la potència estratigràfica en aquesta zona pot variar des d'1 m fins a els pocs centímetres. Quant a les cronologies, l'estratigrafia excavada en el sondeig 1 no permet la datació de l'edificació existent per manca de material ceràmic, tot i que per comparació amb les estructures del seu voltant, podria situar-se en la baixa edat mitjana. Quant al sondeig 2, la datació del segle XVII per als enderrocs coincideix amb les datacions obtingudes a les campanyes de 1991 i 1996, i els diferents murs també es situarien en època baix medieval. Durant el 2001-2002 s'ha excavat la mateixa àrea que fou sondejada el 1998, la qual està afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants.
Context:
Situat al capdamunt d'un penya-segat, a la banda dreta del riu Anoia, que domina el poble de Gelida (a l'O/NO) i el curs baix del riu, a més de l'entrada de la plana del Penedès. En una plataforma allargassada dels darrers estreps de la serra de l'Ordal.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...