Castellvell de Solsona, o Santuari del Remei
Descripció:
Notable conjunt edificat al centre d'una gran esplanada, de forma trapezoidal. Recinte protegit per quatre torres rodones situades als angles i unides amb murs laterals, de les quals només una es conserva sencera. Té un cos central dels segles XIII-XIV, quan fou renovat i ampliat. A finals del s. XIV fou enderrocat per ordre del comte de Cardona, quan ja no servia d'habitacle. Demolit el 1872, queden bona part dels murs perimetrals i d'una antiga capella. Al santuari del Remei, construït sobre aquestes restes, a l'altar de la capella, hi ha la imatge gòtica de la Mare de Déu del Remei o de Castellvell, del segle XIV.
Notícies històriques
Documentat el 957 i 973. Hi ha notícies d'aquest castell, "castro selisona" l'any 929, "castro Celsona" el 965 abans de la devastació de Barcelona per Almançor. Hom enregistra l'actuació dels comtes d'Urgell com senyors de Solsona; també consta que tingueren drets damunt del comte de Solsona els bisbes d'Urgell. Un document de vers el 1000 denota que aleshores el comte Ermengol I d'Urgell, es trobava al seu palau del castell d'Olius, on rebé el prior Ramon, de l'església de Solsona que "Avus meus construxit in sua propia dominicatira". Els comtes urgellencs manifestaren repetidament el desig d'ésser enterrats al temple de Santa Maria de Solsona. El 1054, el comte Ermengol III i el bisbe Guillem concertaren un conveni, amb referència al "castrum de Solsona cum suos terminos vel cum sua castellania". Amb butlla data el 1099, el papa Urbà II confirmà al bisbe d'Urgell "Castrum Celsona et Eccla. Sancte Marie", amb les pertinences. El 1104, el bisbe d'Urgell cedí els seus drets sobre el castell de Solsona a l'església de Solsona. Documents del s. XII al·ludeixen l'església de Sant Miquel, amb referència al castell. Pels Tarroja-Agnès de Tarroja, besnéta d'Adalmús, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, casà amb el vescomte de Cardona Ramon Folc, el 1217-, la propietat del c. decantà als Cardona. Els drets cardonins refregaven, a vegades, amb els episcopals. El c. i la vila de Solsona, tanmateix, foren vinculats, el 1314, al vescomtat de Cardona, posteriorment comtat, marquesat i ducat.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Castellvell de Solsona, o Santuari del Remei
Descripció:
Notable conjunt edificat al centre d'una gran esplanada, de forma trapezoidal. Recinte protegit per quatre torres rodones situades als angles i unides amb murs laterals, de les quals només una es conserva sencera. Té un cos central dels segles XIII-XIV, quan fou renovat i ampliat. A finals del s. XIV fou enderrocat per ordre del comte de Cardona, quan ja no servia d'habitacle. Demolit el 1872, queden bona part dels murs perimetrals i d'una antiga capella. Al santuari del Remei, construït sobre aquestes restes, a l'altar de la capella, hi ha la imatge gòtica de la Mare de Déu del Remei o de Castellvell, del segle XIV.
Notícies històriques
Documentat el 957 i 973. Hi ha notícies d'aquest castell, "castro selisona" l'any 929, "castro Celsona" el 965 abans de la devastació de Barcelona per Almançor. Hom enregistra l'actuació dels comtes d'Urgell com senyors de Solsona; també consta que tingueren drets damunt del comte de Solsona els bisbes d'Urgell. Un document de vers el 1000 denota que aleshores el comte Ermengol I d'Urgell, es trobava al seu palau del castell d'Olius, on rebé el prior Ramon, de l'església de Solsona que "Avus meus construxit in sua propia dominicatira". Els comtes urgellencs manifestaren repetidament el desig d'ésser enterrats al temple de Santa Maria de Solsona. El 1054, el comte Ermengol III i el bisbe Guillem concertaren un conveni, amb referència al "castrum de Solsona cum suos terminos vel cum sua castellania". Amb butlla data el 1099, el papa Urbà II confirmà al bisbe d'Urgell "Castrum Celsona et Eccla. Sancte Marie", amb les pertinences. El 1104, el bisbe d'Urgell cedí els seus drets sobre el castell de Solsona a l'església de Solsona. Documents del s. XII al·ludeixen l'església de Sant Miquel, amb referència al castell. Pels Tarroja-Agnès de Tarroja, besnéta d'Adalmús, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, casà amb el vescomte de Cardona Ramon Folc, el 1217-, la propietat del c. decantà als Cardona. Els drets cardonins refregaven, a vegades, amb els episcopals. El c. i la vila de Solsona, tanmateix, foren vinculats, el 1314, al vescomtat de Cardona, posteriorment comtat, marquesat i ducat.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...