Molí del Prenyanosa, El Talladell
EL MOLÍ DE VENT DE CAL PRENYANOSA (EL TALLADELL,TÀRREGA)
Aquesta singular estructura està prop del límit oriental de la comarca i a la dreta de l’Ondara, a gairebé un quilòmetre de la població del Talladell. S’hi arriba pel camí que des d’aquesta població porta a La Mora i a Cervera. És a prop de les granges del senyor Muntané, si bé, fins fa poc que ho adquirit el senyor Miquel Oliveres, havia estat propietat de la vídua Gassol, nom pel qual també és coneguda la construcció que recorda una monumental escala d’avió d’un aeroport inexistent al mig de la vall.
Es tracta d’ una obra formada per una escala d’accés a la terrassa on seria l’estructura metàl.lica del molí i la corresponent torre basal. Està feta de maçoneria arrebossada amb elements de totxo i de pedra que li donen un acabat força elegant. El totxo està reservat per als quatre arcs que sostenen l’ escala; a la barana de la qual s’obren òculus ovals fets de totxo també; les escales són lloses de pedra, igual que una motllura que va per sota de la barana en forma de gola. Evidentment allò que crida l’atenció és l’ample accés, elegantment
desproporcionat, que és recolza en el costat oest de la torre. Aquesta és de planta quadrada i d’una alçada de deu metres; té unes finestretes emmarcades per una mena de guardapols triangular de totxo que li donen un caire força decoratiu i un gust modernista que ens podria permetre datar l’obra en el primer quart d’aquest segle.
El pou està a uns tres metres al nord de la torre i es comunicava amb ella per una galeria subterrània; al peu d’aquella es trobava la bomba, que aprofitant la força eòlica feia pujar l’aigua fins una alçada de sis metres; allí per una pica sortia per una tuberia cap al gran dipòsit rectangular que situat a uns tres metres sobre el nivell de base de la torre permetia després regar els camps de la vora mitjançant dues conduccions: una cap a l’est i l’altra cap al sud. El pou està excavat a la roca, encara té una aigua molt clara i és cobert per una volta de mitja taronja feta de maçoneria, al bell mig de la qual hi ha el forat rectagular per accedir exteriorment a l’aigua mitjançant els aparells de ferrro per on penjar la politja que avui són caiguts sobre el brocal. Per reparar possibles problemes hi havia també a l’interior, escales de ferro clavades a la paret; la porta s’obria al sud i mitjançant tres lloses clavades obliquament en el mur s’obtenia una petita escala per baixar al fons de la torre, on hi havia la bomba i la sortida de la galeria.
A la part meridional del monumental molí hi ha la casa que tot i ser de pedra ben treballada és més senzilla i més antiga segons es pot deduir de la data de la llinda: 1883. Sembla que el projecte de reforma restà incomplet ja que una galeria d’arcs de mig punt surt de la cantonada nordoriental sense anar a cap lloc. El senyor Josep Solé Serra, de setanta cinc anys d’edat, recorda que ja funcionava a principis de segle, però que tota l’estructura metàl.lica fou venuda després de la guerra, cosa que fa que la majoria de la gent del Talladell no recordi ben bé com era.
www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/168992/251921
Descripció:
El molí fariner es convertí en molí d'oli i en l'actualitat fa les funcions de magatzem.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Molí del Prenyanosa, El Talladell
EL MOLÍ DE VENT DE CAL PRENYANOSA (EL TALLADELL,TÀRREGA)
Aquesta singular estructura està prop del límit oriental de la comarca i a la dreta de l’Ondara, a gairebé un quilòmetre de la població del Talladell. S’hi arriba pel camí que des d’aquesta població porta a La Mora i a Cervera. És a prop de les granges del senyor Muntané, si bé, fins fa poc que ho adquirit el senyor Miquel Oliveres, havia estat propietat de la vídua Gassol, nom pel qual també és coneguda la construcció que recorda una monumental escala d’avió d’un aeroport inexistent al mig de la vall.
Es tracta d’ una obra formada per una escala d’accés a la terrassa on seria l’estructura metàl.lica del molí i la corresponent torre basal. Està feta de maçoneria arrebossada amb elements de totxo i de pedra que li donen un acabat força elegant. El totxo està reservat per als quatre arcs que sostenen l’ escala; a la barana de la qual s’obren òculus ovals fets de totxo també; les escales són lloses de pedra, igual que una motllura que va per sota de la barana en forma de gola. Evidentment allò que crida l’atenció és l’ample accés, elegantment
desproporcionat, que és recolza en el costat oest de la torre. Aquesta és de planta quadrada i d’una alçada de deu metres; té unes finestretes emmarcades per una mena de guardapols triangular de totxo que li donen un caire força decoratiu i un gust modernista que ens podria permetre datar l’obra en el primer quart d’aquest segle.
El pou està a uns tres metres al nord de la torre i es comunicava amb ella per una galeria subterrània; al peu d’aquella es trobava la bomba, que aprofitant la força eòlica feia pujar l’aigua fins una alçada de sis metres; allí per una pica sortia per una tuberia cap al gran dipòsit rectangular que situat a uns tres metres sobre el nivell de base de la torre permetia després regar els camps de la vora mitjançant dues conduccions: una cap a l’est i l’altra cap al sud. El pou està excavat a la roca, encara té una aigua molt clara i és cobert per una volta de mitja taronja feta de maçoneria, al bell mig de la qual hi ha el forat rectagular per accedir exteriorment a l’aigua mitjançant els aparells de ferrro per on penjar la politja que avui són caiguts sobre el brocal. Per reparar possibles problemes hi havia també a l’interior, escales de ferro clavades a la paret; la porta s’obria al sud i mitjançant tres lloses clavades obliquament en el mur s’obtenia una petita escala per baixar al fons de la torre, on hi havia la bomba i la sortida de la galeria.
A la part meridional del monumental molí hi ha la casa que tot i ser de pedra ben treballada és més senzilla i més antiga segons es pot deduir de la data de la llinda: 1883. Sembla que el projecte de reforma restà incomplet ja que una galeria d’arcs de mig punt surt de la cantonada nordoriental sense anar a cap lloc. El senyor Josep Solé Serra, de setanta cinc anys d’edat, recorda que ja funcionava a principis de segle, però que tota l’estructura metàl.lica fou venuda després de la guerra, cosa que fa que la majoria de la gent del Talladell no recordi ben bé com era.
www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/168992/251921
Descripció:
El molí fariner es convertí en molí d'oli i en l'actualitat fa les funcions de magatzem.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...