Església de Santa Maria de Bell-lloc, Santa Coloma de Queralt
Església construïda entre els segles XIII-XIV, en origen propietat d'una comunitat de donants. Conserva una portalada romànica, de l'escola lleidatana (1230). La seva façana primitiva era més alta, i conservava un campanar d'espadanya que va destruir-se durant la Guerra Civil.
Localització: Se situa al sector meridional del municipi, fora de l'antic recinte de la vila de Santa Coloma de Queralt.
Descripció:
Edifici d’una sola nau, amb àbsis a la capçalera semicircular, en origen. Uns segles més tard s’hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria simple,de tipus cistercenc. Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV. L’església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en les quals hi ha dues columnes lateral i una central que reben directament l’empremta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L’aparell és tallat regularment i col·locat a la manera isòdoma. Conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana (1230). És d’arc de mig punt i capçalada. S’hi poden veure dibuixades representacions religioses, d’adoració dels reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat. Al timpà hi ha la figura de l’Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior dels brancals externs del portal (sota la línia d’impostes): els tres reis d’orient dialogant amb Herodes i l’àngel anunciant el camí a la Santa Família durant la Fugida a Egipte. La façana primitiva era més alta. El campanar d’espadanya que tenia fou destruït durant la guerra civil. A l’interior hi ha algunes mènsules gòtiques esculpides. Com a elements ornamentals posseeix la creu de terme gòtica de la Font de Canelles. El sepulcre gòtic de Pere de Queralt i la Alamanda de Rocabertí (segle XIV), que va esculpir Pere Aguilar de Cerver, i en va fer els acabats Esteban de Burgos. Sepulcre doble, exempt, en alabastre. Tapa a dues vessant, amb un jacent tallat en alt relleu a cada cantó, i la imatge de pedra de Santa Maria, feta per un autor local.
Notes històriques:
La primera noticia de l’edifici data del 1220, al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent. A finals del segle XIII s’hi va establir una comunitat de donants passant, finalment, a dependre de l’orde de la Mercè per cessió expressa de Pere Queralt durant la meitat del segle XIV. Entorn a la capella s’hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 30 del segle XX aproximadament, quan van començar a ser enterrades indiscriminadament. Els mercenaris s’hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortització del 1835 quan el convent fou incendiat i només va restar sencera l’església. Aquesta va patir també un incendi l’any 1936 i entre 1948 i 1954 va ser pràcticament restaurada en la seva totalitat per l’Estat, la Diputació i l’Ajuntament sota la direcció de l’arquitecte Alejandro Ferran.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Església de Santa Maria de Bell-lloc, Santa Coloma de Queralt
Església construïda entre els segles XIII-XIV, en origen propietat d'una comunitat de donants. Conserva una portalada romànica, de l'escola lleidatana (1230). La seva façana primitiva era més alta, i conservava un campanar d'espadanya que va destruir-se durant la Guerra Civil.
Localització: Se situa al sector meridional del municipi, fora de l'antic recinte de la vila de Santa Coloma de Queralt.
Descripció:
Edifici d’una sola nau, amb àbsis a la capçalera semicircular, en origen. Uns segles més tard s’hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria simple,de tipus cistercenc. Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV. L’església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en les quals hi ha dues columnes lateral i una central que reben directament l’empremta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L’aparell és tallat regularment i col·locat a la manera isòdoma. Conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana (1230). És d’arc de mig punt i capçalada. S’hi poden veure dibuixades representacions religioses, d’adoració dels reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat. Al timpà hi ha la figura de l’Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior dels brancals externs del portal (sota la línia d’impostes): els tres reis d’orient dialogant amb Herodes i l’àngel anunciant el camí a la Santa Família durant la Fugida a Egipte. La façana primitiva era més alta. El campanar d’espadanya que tenia fou destruït durant la guerra civil. A l’interior hi ha algunes mènsules gòtiques esculpides. Com a elements ornamentals posseeix la creu de terme gòtica de la Font de Canelles. El sepulcre gòtic de Pere de Queralt i la Alamanda de Rocabertí (segle XIV), que va esculpir Pere Aguilar de Cerver, i en va fer els acabats Esteban de Burgos. Sepulcre doble, exempt, en alabastre. Tapa a dues vessant, amb un jacent tallat en alt relleu a cada cantó, i la imatge de pedra de Santa Maria, feta per un autor local.
Notes històriques:
La primera noticia de l’edifici data del 1220, al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent. A finals del segle XIII s’hi va establir una comunitat de donants passant, finalment, a dependre de l’orde de la Mercè per cessió expressa de Pere Queralt durant la meitat del segle XIV. Entorn a la capella s’hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 30 del segle XX aproximadament, quan van començar a ser enterrades indiscriminadament. Els mercenaris s’hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortització del 1835 quan el convent fou incendiat i només va restar sencera l’església. Aquesta va patir també un incendi l’any 1936 i entre 1948 i 1954 va ser pràcticament restaurada en la seva totalitat per l’Estat, la Diputació i l’Ajuntament sota la direcció de l’arquitecte Alejandro Ferran.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...