Cal Pa i Figues, Capella de Sant Pelegrí i Capella dels Dolors
lafura.cat/noticies/vinseum-vilafranca-pendent-compra-ter...
Capella de Sant Pelegrí:
Descripció:
Restes de l'antiga capella amb façana a la Plaça Jaume I i amb mitgeres al Palau Reial i a la Capella dels Dolors. Nau rectangular inicialment amb embigat a dues vessants sobre arcs diafragma apuntats (els únics que quedaven). Presenta un finestral romànic i una torre del segle XII que fa de fons a la capella.
Notícies històriques:
La Capella de Sant Pelegrí es troba situada al centre històric i monumental més important de Vilafranca. Es tracta de la capella del primitiu convent de la Santíssima Trinitat, construïda el 1334. El 6 d'octubre del 1934 va ser incendiada i només van quedar les arcades gòtiques i les parets laterals, consolidades el 1941. El setembre del 1965, Antoni Massanell va descobrir un finestral romànic i la torre del segle XII, probablement la torre Dela, a l'empar de la qual va formar-se Vilafranca. El 1982 la capella va passar a formar part del patrimoni del Museu i es va iniciar la seva restauració amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis del Penedès.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior.
La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb pilar central i jàsseres paral·leles a la façana.
Observacions: Forma part dels equipaments del museu (Vinseum)
L'any 1334 és el de la fundació d'aquesta capella sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris. L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria. Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí.
El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar. L'any 1934 fou incendiada. L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil. L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela. L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de Vilafranca.
En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues.
Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs.
Capella dels Dolors:
Descripció:
La Capella dels Dolors es troba situada en el conjunt històric i monumental més important de Vilafranca. Té una sola nau, de planta rectangular i coberta de teula àrab a dues vessants amb aigües a les façanes laterals. La façana presenta una composició molt senzilla, amb espadanya, ull de bou i porta ornamentada.
Notícies històriques:
La Capella dels Dolors apareix documentada des del 1733. Durant els anys de 1733 al 1759 va fer de parròquia a causa de l'esfondrament de la volta de la Basílica de Santa Maria. El 1853 es va fer l'obra d'eixamplament del cambril, d'acord amb els plànols d'Elies Rogent, arquitecte. El 1883 es va procedir a la restauració de la nau i de l'altar major, i a la col·locació de finestrals. Va ser incendiada l'octubre de l'octubre de 1934, i restaurada posteriorment per al culte. Posteriorment s'hi van celebrar matrimonis en alguna ocasió.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Església de planta rectangular, d'una nau amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna a la plaça Jaume I. Campanar de cadireta d'una arcada, alineada amb la porta.
Interior amb quatre trams separats per torals i pilastres i coberts amb volta de canó amb llunetes. Capcer amb altar frontal i accessos laterals al cambril superior, situat en part sobre la sagristia. Nau amb cornisa de coronament i obertures de mig punt en tres trams. Frontal amb retaule de guix bastit amb temes clàssics i composat a partir de la imatge central de la Mare de Déu dels Dolors. Cambril amb artesonat policromat amb una petita llanterna octogonal que coincideix amb la imatge. Façana principal composada amb un únic eix vertical amb una portalada adintellada de pedra flanquejada per pilastres i coronada amb un frontó partit. Al damunt seu hi ha un ull de bou. Les cantoneres de la façana són de pedra treballada.
Observacions: Passatge particular al costat dret, amb un portal adintellat de pedra i amb l'escut primitiu de la vila. Tancat amb una porta reixada.
Tot i desconèixer l'any de la seva construcció, documentació de l'any 1733 ja s'esmenta l'existència d'aquesta església. Entre els anys 1753 i 1759, s'utilitza com església parroquial per l'esfondrament de la volta de la nau de Santa Maria.
L'any 1853, s'amplia el cambril segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat. L'any 1873 s'hi fan obres d'ornamentació. L'any 1883 es restauren la nau i l'alta major i es construeixen una sèrie de finestrals. Sis anys més tard es fa un paviment nou. L'any 1934 s'incendia, però a partir de l'any 1939 es fan obres de restauració.
Cal Pa i Figues, Capella de Sant Pelegrí i Capella dels Dolors
lafura.cat/noticies/vinseum-vilafranca-pendent-compra-ter...
Capella de Sant Pelegrí:
Descripció:
Restes de l'antiga capella amb façana a la Plaça Jaume I i amb mitgeres al Palau Reial i a la Capella dels Dolors. Nau rectangular inicialment amb embigat a dues vessants sobre arcs diafragma apuntats (els únics que quedaven). Presenta un finestral romànic i una torre del segle XII que fa de fons a la capella.
Notícies històriques:
La Capella de Sant Pelegrí es troba situada al centre històric i monumental més important de Vilafranca. Es tracta de la capella del primitiu convent de la Santíssima Trinitat, construïda el 1334. El 6 d'octubre del 1934 va ser incendiada i només van quedar les arcades gòtiques i les parets laterals, consolidades el 1941. El setembre del 1965, Antoni Massanell va descobrir un finestral romànic i la torre del segle XII, probablement la torre Dela, a l'empar de la qual va formar-se Vilafranca. El 1982 la capella va passar a formar part del patrimoni del Museu i es va iniciar la seva restauració amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis del Penedès.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior.
La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb pilar central i jàsseres paral·leles a la façana.
Observacions: Forma part dels equipaments del museu (Vinseum)
L'any 1334 és el de la fundació d'aquesta capella sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris. L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria. Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí.
El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar. L'any 1934 fou incendiada. L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil. L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela. L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de Vilafranca.
En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues.
Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs.
Capella dels Dolors:
Descripció:
La Capella dels Dolors es troba situada en el conjunt històric i monumental més important de Vilafranca. Té una sola nau, de planta rectangular i coberta de teula àrab a dues vessants amb aigües a les façanes laterals. La façana presenta una composició molt senzilla, amb espadanya, ull de bou i porta ornamentada.
Notícies històriques:
La Capella dels Dolors apareix documentada des del 1733. Durant els anys de 1733 al 1759 va fer de parròquia a causa de l'esfondrament de la volta de la Basílica de Santa Maria. El 1853 es va fer l'obra d'eixamplament del cambril, d'acord amb els plànols d'Elies Rogent, arquitecte. El 1883 es va procedir a la restauració de la nau i de l'altar major, i a la col·locació de finestrals. Va ser incendiada l'octubre de l'octubre de 1934, i restaurada posteriorment per al culte. Posteriorment s'hi van celebrar matrimonis en alguna ocasió.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Església de planta rectangular, d'una nau amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna a la plaça Jaume I. Campanar de cadireta d'una arcada, alineada amb la porta.
Interior amb quatre trams separats per torals i pilastres i coberts amb volta de canó amb llunetes. Capcer amb altar frontal i accessos laterals al cambril superior, situat en part sobre la sagristia. Nau amb cornisa de coronament i obertures de mig punt en tres trams. Frontal amb retaule de guix bastit amb temes clàssics i composat a partir de la imatge central de la Mare de Déu dels Dolors. Cambril amb artesonat policromat amb una petita llanterna octogonal que coincideix amb la imatge. Façana principal composada amb un únic eix vertical amb una portalada adintellada de pedra flanquejada per pilastres i coronada amb un frontó partit. Al damunt seu hi ha un ull de bou. Les cantoneres de la façana són de pedra treballada.
Observacions: Passatge particular al costat dret, amb un portal adintellat de pedra i amb l'escut primitiu de la vila. Tancat amb una porta reixada.
Tot i desconèixer l'any de la seva construcció, documentació de l'any 1733 ja s'esmenta l'existència d'aquesta església. Entre els anys 1753 i 1759, s'utilitza com església parroquial per l'esfondrament de la volta de la nau de Santa Maria.
L'any 1853, s'amplia el cambril segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat. L'any 1873 s'hi fan obres d'ornamentació. L'any 1883 es restauren la nau i l'alta major i es construeixen una sèrie de finestrals. Sis anys més tard es fa un paviment nou. L'any 1934 s'incendia, però a partir de l'any 1939 es fan obres de restauració.