Sant Ponç de Corbera
Descripció
Antic priorat benedictí, situat en un esperó del massís de Garraf, dins el terme municipal de Cervelló, encara que depèn eclesiàsticament de la parròquia de Corbera de Llobregat, des d'on és accessible per una pista. L'església, única resta del monestir, és un edifici d'una nau i creuer, capçat per tres absis semicirculars. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori que fa de base al campanar de torre, de dos pisos, amb finestres geminades al pis superior. La nau es cobreix amb volta de canó, sobre tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts també amb voltes de canó, disposades paral·lelament a la de la nau (com si fos una església de tres naus) i comunica amb aquesta a través d'un gran arc sostingut per pilars de secció semicircular. La cúpula oberta al creuer reposa sobre dos arcs paral·lels, més elevats. En els murs de descàrrega d'aquests dos arcs neixen trompes còniques que donen una base aparentment circular a la cúpula. Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. A l'interior de l'absis central i de l'absidiola dreta hi ha fragments de pintures murals romàniques, amb motius vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o principis del XIII. Can Casas: Edifici rural construït damunt les restes de l'antic cenobi de l'església romànica de Sant Ponç (segle XI). La construcció actual tanca l'esplanada de la façana pel costat sud, on té l'entrada la casa, amb portal i pati. Les edificacions annexes estan parcialment adossades a la façana de migjorn de l'església.
Notícies històriques
Les primeres notícies del monestir daten del 1068, en què ja posseïa alguns dominis alodials. Tanmateix, hom creu que l'església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050. El 1096 ja és documentada la comunitat benedictina, subjecta a Cluny com a priorat, que abans del 1104 passà a dependre de Sant Pere de Casserres, filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya. Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. Al segle XV fou regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes s'uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, radicat primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona), d'on es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835. L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Can Casas No hi ha documentació referent a l'edifici com a residu de l'antic cenobi, si bé el portal de la façana sud dóna peu a aquest supòsit. La família Casas, actual propietària de la casa, ho és d'ençà 8-10 generacions i van viure aquí fins els anys 1980. actualment s'han fet obres de neteja, repintant de blanc una part de les façanes oposades a l'església.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
L'església de Sant Ponç de Corbera és un temple romànic d'una sola nau amb transsepte, acabat amb tres absis semicirculars, datable al segle XI segons la tipologia de l'aparell constructiu. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori que fa de base al campanar. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, que s'interromp al transsepte. Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. A l'interior de l'absis central i de l'absidiola dreta hi ha fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o fins i tot de principis del XIII. Es tracta de l'església del monestir del mateix nom, que com tants d'altres de la seva època degué veure frustrat el seu desenvolupament monàstic. L'edifici gairebé no ha sofert modificacions. L'any 1990 es realitzà una excavació arqueològica a l'interior de la nau, motivada per les obres de restauració que s'hi realitzaven. Per sota d'algunes capes de rebliment modern es va poder identificar un paviment de terra trepitjada datable al segle XVI i que se situava directament sobre la roca natural, segellant les obertures d'un total d'onze sitges i un forn de fosa de campana, estructures que es degueren realitzar durant els primers moments de la història d'aquest temple. Les sitges foren amortitzades entre els segles XIII i XV. La seva excavació va permetre recuperar material medieval de notable interès. L'altre element important recuperat és el forn per a la fosa d'una campana, que es trobava al centre del cos central de la nau. Aquesta troballa és especialment rellevant, ja que es tracta d'un dels exemples de forn de fosa de campana millor conservats dels que s'han trobat a Catalunya. També van ser excavades l'absidiola sud i les trinxeres de fonamentació dels murs de l'església, sense obtenir-hi noves dades sobre la cronologia de la fundació del temple. La intervenció arqueològica va permetre formular una hipòtesi d'evolució arquitectònica de l'edifici establint dues grans fases constructives: FASE I: Segles XI-XVI. La configuració de l'aparell constructiu, que sembla força uniforme a tota l'església, fa pensar que Sant Ponç va ser construït en una sola fase que, segons la bibliografia, se situa cap a mitjan segle XI. Correspondrien a aquesta fase la construcció del forn de fosa de la campana excavat a la roca, tot i que és molt difícil determinar en quin moment es va realitzar, i les onze sitges situades a la part inferior de la nau. L'estratigrafia documentada no permet situar les sitges cronològicament amb precisió, tot i que, en principi, es consideren contemporànies o molt properes a la construcció de l'església. Pel que fa al seu abandonament, tampoc no és fàcil precisar quan es va iniciar; en tot cas, sembla que es van anar tapant a poc a poc durant els segles XIII a XV i se'n va fer durant les reformes del segle XVI l'ompliment definitiu de les que encara no ho estaven del tot. Ara bé, el poc que se sap sobre la utilització de les sitges en època medieval, i especialment a l'interior de les esglésies, sembla indicar que es tracta d'un fenomen propi dels segles XI i XII i que es verifica durant el XIII la desaparició progressiva d'aquest sistema d'emmagatzematge. L'element més característic d'aquesta fase, però, seria la probable existència, en el tram superior de la nau, d'una tribuna elevada sobre el pla inferior del temple. L'existència d'aquesta tribuna elevada estaria relacionada tant amb el costum de situar al començament de la nau una tribuna elevada reservada als monjos que formaven la comunitat del monestir del qual depenia l'església, com al fet que el mateix desnivell del terreny feia que la roca natural aparegués en una cota notablement superior a la zona de la capçalera respecte a la resta de l'edifici. Cal dir que en el rebliment de l'església, en el tram en què suposadament es trobava la tribuna, es localitzaren dues monedes que l'estudi realitzat per Maria Clua ha demostrat que pertanyen al regnat de Carles I, de manera que tenen una cronologia corresponent a la primera meitat del segle XVI. La presència d'aquestes monedes en la rasa de fonamentació implica l'existència d'una reforma que caldria situar probablement cap a mitjans del segle XVI i que afectà el primer tram de la nau tan intensament com per remoure fins i tot els nivells de la rasa de fonamentació. Aquesta reforma podria correspondre molt bé al rebaix del paviment de la nau en aquest àmbit en el moment de fer desaparèixer la tribuna de l'església. Tots aquests elements han fet plantejar la hipòtesi de la tribuna i en general d'un nivell més elevat, en aquesta primera època, tant de la capçalera de l'església com del primer tram de la nau, respecte a la resta. FASE II: Segles XVI-XX. En el segle XVI es produeix un canvi important en la funcionalitat de l'església, la qual va deixar de ser una església monacal per passar a ser església parroquial. Aquest canvi podria justificar molt bé les reformes documentades arqueològicament a l'església. Es documenta un procés de rebliment de les estructures de la part baixa de la nau i l'aixecament del nivell del paviment d'aquesta zona, així com el rebaix de la tribuna i el conjunt del creuer. Amb això el nivell de la tribuna de l'església es va reduir a un petit graó en el límit entre els dos trams de la nau i un altre respecte a la zona del creuer. La mateixa solució dels graons es va utilitzar per salvar el desnivell entre el creuer i els absis. L'església que sorgí d'aquesta reforma que es situa cap a mitjans del segle XVI era ja aproximadament la que es coneix actualment.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...
Sant Ponç de Corbera
Descripció
Antic priorat benedictí, situat en un esperó del massís de Garraf, dins el terme municipal de Cervelló, encara que depèn eclesiàsticament de la parròquia de Corbera de Llobregat, des d'on és accessible per una pista. L'església, única resta del monestir, és un edifici d'una nau i creuer, capçat per tres absis semicirculars. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori que fa de base al campanar de torre, de dos pisos, amb finestres geminades al pis superior. La nau es cobreix amb volta de canó, sobre tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts també amb voltes de canó, disposades paral·lelament a la de la nau (com si fos una església de tres naus) i comunica amb aquesta a través d'un gran arc sostingut per pilars de secció semicircular. La cúpula oberta al creuer reposa sobre dos arcs paral·lels, més elevats. En els murs de descàrrega d'aquests dos arcs neixen trompes còniques que donen una base aparentment circular a la cúpula. Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. A l'interior de l'absis central i de l'absidiola dreta hi ha fragments de pintures murals romàniques, amb motius vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o principis del XIII. Can Casas: Edifici rural construït damunt les restes de l'antic cenobi de l'església romànica de Sant Ponç (segle XI). La construcció actual tanca l'esplanada de la façana pel costat sud, on té l'entrada la casa, amb portal i pati. Les edificacions annexes estan parcialment adossades a la façana de migjorn de l'església.
Notícies històriques
Les primeres notícies del monestir daten del 1068, en què ja posseïa alguns dominis alodials. Tanmateix, hom creu que l'església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050. El 1096 ja és documentada la comunitat benedictina, subjecta a Cluny com a priorat, que abans del 1104 passà a dependre de Sant Pere de Casserres, filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya. Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. Al segle XV fou regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes s'uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, radicat primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona), d'on es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835. L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Can Casas No hi ha documentació referent a l'edifici com a residu de l'antic cenobi, si bé el portal de la façana sud dóna peu a aquest supòsit. La família Casas, actual propietària de la casa, ho és d'ençà 8-10 generacions i van viure aquí fins els anys 1980. actualment s'han fet obres de neteja, repintant de blanc una part de les façanes oposades a l'església.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
L'església de Sant Ponç de Corbera és un temple romànic d'una sola nau amb transsepte, acabat amb tres absis semicirculars, datable al segle XI segons la tipologia de l'aparell constructiu. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori que fa de base al campanar. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, que s'interromp al transsepte. Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. A l'interior de l'absis central i de l'absidiola dreta hi ha fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o fins i tot de principis del XIII. Es tracta de l'església del monestir del mateix nom, que com tants d'altres de la seva època degué veure frustrat el seu desenvolupament monàstic. L'edifici gairebé no ha sofert modificacions. L'any 1990 es realitzà una excavació arqueològica a l'interior de la nau, motivada per les obres de restauració que s'hi realitzaven. Per sota d'algunes capes de rebliment modern es va poder identificar un paviment de terra trepitjada datable al segle XVI i que se situava directament sobre la roca natural, segellant les obertures d'un total d'onze sitges i un forn de fosa de campana, estructures que es degueren realitzar durant els primers moments de la història d'aquest temple. Les sitges foren amortitzades entre els segles XIII i XV. La seva excavació va permetre recuperar material medieval de notable interès. L'altre element important recuperat és el forn per a la fosa d'una campana, que es trobava al centre del cos central de la nau. Aquesta troballa és especialment rellevant, ja que es tracta d'un dels exemples de forn de fosa de campana millor conservats dels que s'han trobat a Catalunya. També van ser excavades l'absidiola sud i les trinxeres de fonamentació dels murs de l'església, sense obtenir-hi noves dades sobre la cronologia de la fundació del temple. La intervenció arqueològica va permetre formular una hipòtesi d'evolució arquitectònica de l'edifici establint dues grans fases constructives: FASE I: Segles XI-XVI. La configuració de l'aparell constructiu, que sembla força uniforme a tota l'església, fa pensar que Sant Ponç va ser construït en una sola fase que, segons la bibliografia, se situa cap a mitjan segle XI. Correspondrien a aquesta fase la construcció del forn de fosa de la campana excavat a la roca, tot i que és molt difícil determinar en quin moment es va realitzar, i les onze sitges situades a la part inferior de la nau. L'estratigrafia documentada no permet situar les sitges cronològicament amb precisió, tot i que, en principi, es consideren contemporànies o molt properes a la construcció de l'església. Pel que fa al seu abandonament, tampoc no és fàcil precisar quan es va iniciar; en tot cas, sembla que es van anar tapant a poc a poc durant els segles XIII a XV i se'n va fer durant les reformes del segle XVI l'ompliment definitiu de les que encara no ho estaven del tot. Ara bé, el poc que se sap sobre la utilització de les sitges en època medieval, i especialment a l'interior de les esglésies, sembla indicar que es tracta d'un fenomen propi dels segles XI i XII i que es verifica durant el XIII la desaparició progressiva d'aquest sistema d'emmagatzematge. L'element més característic d'aquesta fase, però, seria la probable existència, en el tram superior de la nau, d'una tribuna elevada sobre el pla inferior del temple. L'existència d'aquesta tribuna elevada estaria relacionada tant amb el costum de situar al començament de la nau una tribuna elevada reservada als monjos que formaven la comunitat del monestir del qual depenia l'església, com al fet que el mateix desnivell del terreny feia que la roca natural aparegués en una cota notablement superior a la zona de la capçalera respecte a la resta de l'edifici. Cal dir que en el rebliment de l'església, en el tram en què suposadament es trobava la tribuna, es localitzaren dues monedes que l'estudi realitzat per Maria Clua ha demostrat que pertanyen al regnat de Carles I, de manera que tenen una cronologia corresponent a la primera meitat del segle XVI. La presència d'aquestes monedes en la rasa de fonamentació implica l'existència d'una reforma que caldria situar probablement cap a mitjans del segle XVI i que afectà el primer tram de la nau tan intensament com per remoure fins i tot els nivells de la rasa de fonamentació. Aquesta reforma podria correspondre molt bé al rebaix del paviment de la nau en aquest àmbit en el moment de fer desaparèixer la tribuna de l'església. Tots aquests elements han fet plantejar la hipòtesi de la tribuna i en general d'un nivell més elevat, en aquesta primera època, tant de la capçalera de l'església com del primer tram de la nau, respecte a la resta. FASE II: Segles XVI-XX. En el segle XVI es produeix un canvi important en la funcionalitat de l'església, la qual va deixar de ser una església monacal per passar a ser església parroquial. Aquest canvi podria justificar molt bé les reformes documentades arqueològicament a l'església. Es documenta un procés de rebliment de les estructures de la part baixa de la nau i l'aixecament del nivell del paviment d'aquesta zona, així com el rebaix de la tribuna i el conjunt del creuer. Amb això el nivell de la tribuna de l'església es va reduir a un petit graó en el límit entre els dos trams de la nau i un altre respecte a la zona del creuer. La mateixa solució dels graons es va utilitzar per salvar el desnivell entre el creuer i els absis. L'església que sorgí d'aquesta reforma que es situa cap a mitjans del segle XVI era ja aproximadament la que es coneix actualment.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...