Recinte de Montfalcó Murallat
La ruta dels Castells del Sió de la Segarra
A mitjan segle IX la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, el riu Sió esdevé espai de frontera en aquestes terres, a més d'àrea de comunicació social, cultural i econòmica.
La ruta dels Castells del Sió de la Segarra discorre bàsicament seguint el curs d'aquest riu, en un itinerari que coincideix plenament amb les línies defensives que es van crear a la Marca Superior a finals del segle X i principis de l'XI, i ens ofereix una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s'hi van construïr.
Montfalcó Murallat és una de les joies arquitectòniques de les Terres de Lleida: es tracta d'un petit poble d'època medieval (s. XI) bastit sobre un turó i que ocupava una posició estratègica per a la vigilància i la defensa en època de reconquesta cristiana.
El clos murallat de Montfalcó va esdevenir escenari de diverses conteses bèl-liques. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) s'hi van aplegar forces a favor del rei Joan I i a la guerra dels Segadors (1640-1652) va ser aprofitat com a lloc de refugi de les forces catalanes i franceses,
Estructura:
L'accés a l'interior del conjunt monumental té lloc per una única entrada. Les cases s'organitzen al voltant d'una petita plaça i dels carrerons que hi conflueixen amb estructura radial.
Elements d'interès:
Aquest excepcional conjunt emmurallat conserva una quinzena de cases de pedra que s'aixopluguen a l'esguard de les muralles de 8 m d'alçada.
A l'interior, hi trobem encara restes de la cisterna comunitària que recollia l'aigua de pluja de totes les teulades del poble.
També se'n conserva el forn comunal, així com lésglésia romànica de Sant Pere.
Curiositats (llegenda)
Segons la llegenda, una vegada Montfalcó es va veure assolat pesl estralls de la guerra i la seva gent va lluitar amb tant de coratge que els assaltants van haver de renunciar moltes vegades a prendre el poble. Cansats de perdre gent en cada intent d'assalt, van decidir posar setge al poble per tal de fer-los capitular de fam i de set.
Desprès d'un temps, van decidir plantejar la rendició als defensors de Montfalcó, i en un gest de burla van llençar a l'interior, per sobre de les muralles, un misatge que els incitava a rendir-se i que anava llligat a una barra de pa. Creient que en veure el pa s'adonarien que no podien aguantar més, que mentre ells patien gana els de fora anaven sobrats de menjar.
La sorpresa va arribar quan van veure que des de dins rebutjaven la rendició tot enviant fora un altre missatge lligat a un peix fresc.
En veure el peix, van comprendre que no els farien rendir de fam i set, i van decidir aixecar el setge i abandonar el lloc abatuts.
Segons la llegenda, posteriorment es va esbrinar que hi havia una mina que anava de les Oluges a Montfalcó, per la qual entraven aliments cada dia.
( Cal Raich, Cal Jaume, Ca l’Enric Gras, Ca l’Estadent, Cal Pastor, Antiga Bestorre, Cal Roja, Ca l’Anton, Cal Botet, ca l’Estasià, Cal Miserachs, Cal Torre, Cal Calderó, Cal Gomà i Cal Vila)
Recinte de Montfalcó Murallat
La ruta dels Castells del Sió de la Segarra
A mitjan segle IX la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, el riu Sió esdevé espai de frontera en aquestes terres, a més d'àrea de comunicació social, cultural i econòmica.
La ruta dels Castells del Sió de la Segarra discorre bàsicament seguint el curs d'aquest riu, en un itinerari que coincideix plenament amb les línies defensives que es van crear a la Marca Superior a finals del segle X i principis de l'XI, i ens ofereix una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s'hi van construïr.
Montfalcó Murallat és una de les joies arquitectòniques de les Terres de Lleida: es tracta d'un petit poble d'època medieval (s. XI) bastit sobre un turó i que ocupava una posició estratègica per a la vigilància i la defensa en època de reconquesta cristiana.
El clos murallat de Montfalcó va esdevenir escenari de diverses conteses bèl-liques. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) s'hi van aplegar forces a favor del rei Joan I i a la guerra dels Segadors (1640-1652) va ser aprofitat com a lloc de refugi de les forces catalanes i franceses,
Estructura:
L'accés a l'interior del conjunt monumental té lloc per una única entrada. Les cases s'organitzen al voltant d'una petita plaça i dels carrerons que hi conflueixen amb estructura radial.
Elements d'interès:
Aquest excepcional conjunt emmurallat conserva una quinzena de cases de pedra que s'aixopluguen a l'esguard de les muralles de 8 m d'alçada.
A l'interior, hi trobem encara restes de la cisterna comunitària que recollia l'aigua de pluja de totes les teulades del poble.
També se'n conserva el forn comunal, així com lésglésia romànica de Sant Pere.
Curiositats (llegenda)
Segons la llegenda, una vegada Montfalcó es va veure assolat pesl estralls de la guerra i la seva gent va lluitar amb tant de coratge que els assaltants van haver de renunciar moltes vegades a prendre el poble. Cansats de perdre gent en cada intent d'assalt, van decidir posar setge al poble per tal de fer-los capitular de fam i de set.
Desprès d'un temps, van decidir plantejar la rendició als defensors de Montfalcó, i en un gest de burla van llençar a l'interior, per sobre de les muralles, un misatge que els incitava a rendir-se i que anava llligat a una barra de pa. Creient que en veure el pa s'adonarien que no podien aguantar més, que mentre ells patien gana els de fora anaven sobrats de menjar.
La sorpresa va arribar quan van veure que des de dins rebutjaven la rendició tot enviant fora un altre missatge lligat a un peix fresc.
En veure el peix, van comprendre que no els farien rendir de fam i set, i van decidir aixecar el setge i abandonar el lloc abatuts.
Segons la llegenda, posteriorment es va esbrinar que hi havia una mina que anava de les Oluges a Montfalcó, per la qual entraven aliments cada dia.
( Cal Raich, Cal Jaume, Ca l’Enric Gras, Ca l’Estadent, Cal Pastor, Antiga Bestorre, Cal Roja, Ca l’Anton, Cal Botet, ca l’Estasià, Cal Miserachs, Cal Torre, Cal Calderó, Cal Gomà i Cal Vila)