Castell de Claramunt
Descripció:
El castell es troba dalt d'un turó sobre el poble de la Pobla de Claramunt, des del qual hi ha una magnífica vista de l'entorn natural que l'envolta. El conjunt és format per dos recintes de muralles esglaonats. La muralla exterior consta de set bestorres defensives, cinc de semicirculars i dues de quadrades. Es poden observar fragments "d'Opus Spicatum", que són pedres en forma d'espiga. Dins d'aquest recinte trobem l'església de Santa Maria d'estil romànic. Data de mitjans del segle XI amb influències de l'arquitectura llombarda. L'església (13 x 19 m.) tenia tres naus de quatre trams cadascuna separats per pilastres quadrades damunt les quals descansen arcs de mig punt que sustenten la teulada -en l'actualitat caiguda en la seva totalitat- i tres absis -ara en queden dos-. Aquests darrers estan decorats exteriorment amb arquets i faixes llombardes -amb una faixa per cada dos arquets-, amb una finestra doble entre faixa i faixa. Aquesta església va ser la primera parròquia del municipi. Aquest temple va patir les conseqüències de la gran destrucció del castell al segle XV, durant la guerra civil catalana. Al seu costat es va construir la capella de Santa Margarida, d'una nau rectangular coberta per una volta lleugerament apuntada. En el pla que delimita la muralla també es situa l'antiga cisterna. El recinte superior, de planta rectangular, està delimitat per quatre torres als angles, la torre més sobresortint, la torre de l'homenatge, consta d'onze cares a l'exterior. Al seu costat, tancant el recinte del castell pel costat nord, hi ha la gran sala gòtica. La sala és coberta per una volta de canó. Antigament estava dividida en dos pisos, a baix hi havia les cavallerisses, el celler i la cuina. A la part superior hi havia les estances. Es calcula que al castell hi podien viure entre 40 i 50 persones.
Notícies històriques:
El conjunt existia abans de la presa de Barcelona per Almansor (985) i consta dins el Comtat de Barcelona el volts de 990. El castell, en origen dels Claramunt, passà a mans de la família dels Cardona el segle XIV. En temps de la guerra de la Generalitat contra Joan II el segle XV, aquest castell s'acredita com a "cap é clau de tota aquesta concha" i hom ressaltava "com sia molt fort, é posat en gran altesa, é entressús de camins generals, é un pas stret, é qui comportaría molts encontres ans que de aquéll se pogués haver", per la qual cosa fou ocupat per una guarnició de la Generalitat, no fos cas que ho fes l'enemic. No trigaren, però, els consellers d'Igualada a demanar l'enderroc del castell, a causa del "molt gran perill per la infidelitat qui es en los pagesos de dit castell" (1463), "é encare per altres causes". La Diputació donà l'ordre de la demolició. Després d'aqueixa guerra, el castell fou motiu d'atenció reconstructora. Hom sap que, fins entrar el segle XVIII, les presons eren dalt el castell: la presó dels homes a la torre poligonal i la de les dones a la torre quadrada. El castell va tornar a ser demolit en part per ordre de Felip V després de la guerra de Successió.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Al cim d'un turó que s'aixeca al nord-oest del nucli urbà de Claramunt, es troben les restes de l'antiga fortalesa medieval. Es tracta d'un conjunt de construccions de cronologies diverses, des del segle XI al XV. Al capdamunt hi ha el recinte sobirà, format per una torre poligonal d'onze cares, adossada a un edifici ocupat per una gran sala gòtica voltada i flanquejat per torres rectangulars, obra datable en els segles XIII-XIV. A l'extrem est del cim hi ha l'església de Santa Maria, edifici del primer romànic de tres naus amb absis semicirculars, dels quals queden el central i l'absidiola est. La resta de l'edifici, que en el moment de la visita amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1990, estava ensorrat, patí moltes transformacions en època baix-medieval. Al costat d'aquesta església es bastí, cap al segle XIV, la capella de Santa Margarida. Tots aquests edificis queden tancats per una muralleta de finals del segle XIV. El cim del turó per llevant té circuit de muralla de perímetre trapezoïdal. Només es conserven visibles en aquest emmarcat dues construccions identificades com a cisternes, una adossada a la muralla. Per la banda externa hi ha tres torres semicirculars (tram de llevant). Aquesta muralla té dues fases diferenciades: la primera, amb murs amb aparell irregular de carreus poc treballats, units amb morter de calç. La segona, que en determinats trams sembla folrar l'obra anterior, és de carreus rectangulars ben treballats i disposats a trencajunt de mitja peça. Durant la visita dels arqueòlegs, en motiu de la revisió de la Carta l'any 1991, varen poder constatar que les restes de l'edifici es trobaven en bon estat després de la restauració del 1986 i que les estructures que van aflorar en el sector excavat, de moment, estan ben conservades.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...
Castell de Claramunt
Descripció:
El castell es troba dalt d'un turó sobre el poble de la Pobla de Claramunt, des del qual hi ha una magnífica vista de l'entorn natural que l'envolta. El conjunt és format per dos recintes de muralles esglaonats. La muralla exterior consta de set bestorres defensives, cinc de semicirculars i dues de quadrades. Es poden observar fragments "d'Opus Spicatum", que són pedres en forma d'espiga. Dins d'aquest recinte trobem l'església de Santa Maria d'estil romànic. Data de mitjans del segle XI amb influències de l'arquitectura llombarda. L'església (13 x 19 m.) tenia tres naus de quatre trams cadascuna separats per pilastres quadrades damunt les quals descansen arcs de mig punt que sustenten la teulada -en l'actualitat caiguda en la seva totalitat- i tres absis -ara en queden dos-. Aquests darrers estan decorats exteriorment amb arquets i faixes llombardes -amb una faixa per cada dos arquets-, amb una finestra doble entre faixa i faixa. Aquesta església va ser la primera parròquia del municipi. Aquest temple va patir les conseqüències de la gran destrucció del castell al segle XV, durant la guerra civil catalana. Al seu costat es va construir la capella de Santa Margarida, d'una nau rectangular coberta per una volta lleugerament apuntada. En el pla que delimita la muralla també es situa l'antiga cisterna. El recinte superior, de planta rectangular, està delimitat per quatre torres als angles, la torre més sobresortint, la torre de l'homenatge, consta d'onze cares a l'exterior. Al seu costat, tancant el recinte del castell pel costat nord, hi ha la gran sala gòtica. La sala és coberta per una volta de canó. Antigament estava dividida en dos pisos, a baix hi havia les cavallerisses, el celler i la cuina. A la part superior hi havia les estances. Es calcula que al castell hi podien viure entre 40 i 50 persones.
Notícies històriques:
El conjunt existia abans de la presa de Barcelona per Almansor (985) i consta dins el Comtat de Barcelona el volts de 990. El castell, en origen dels Claramunt, passà a mans de la família dels Cardona el segle XIV. En temps de la guerra de la Generalitat contra Joan II el segle XV, aquest castell s'acredita com a "cap é clau de tota aquesta concha" i hom ressaltava "com sia molt fort, é posat en gran altesa, é entressús de camins generals, é un pas stret, é qui comportaría molts encontres ans que de aquéll se pogués haver", per la qual cosa fou ocupat per una guarnició de la Generalitat, no fos cas que ho fes l'enemic. No trigaren, però, els consellers d'Igualada a demanar l'enderroc del castell, a causa del "molt gran perill per la infidelitat qui es en los pagesos de dit castell" (1463), "é encare per altres causes". La Diputació donà l'ordre de la demolició. Després d'aqueixa guerra, el castell fou motiu d'atenció reconstructora. Hom sap que, fins entrar el segle XVIII, les presons eren dalt el castell: la presó dels homes a la torre poligonal i la de les dones a la torre quadrada. El castell va tornar a ser demolit en part per ordre de Felip V després de la guerra de Successió.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Al cim d'un turó que s'aixeca al nord-oest del nucli urbà de Claramunt, es troben les restes de l'antiga fortalesa medieval. Es tracta d'un conjunt de construccions de cronologies diverses, des del segle XI al XV. Al capdamunt hi ha el recinte sobirà, format per una torre poligonal d'onze cares, adossada a un edifici ocupat per una gran sala gòtica voltada i flanquejat per torres rectangulars, obra datable en els segles XIII-XIV. A l'extrem est del cim hi ha l'església de Santa Maria, edifici del primer romànic de tres naus amb absis semicirculars, dels quals queden el central i l'absidiola est. La resta de l'edifici, que en el moment de la visita amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1990, estava ensorrat, patí moltes transformacions en època baix-medieval. Al costat d'aquesta església es bastí, cap al segle XIV, la capella de Santa Margarida. Tots aquests edificis queden tancats per una muralleta de finals del segle XIV. El cim del turó per llevant té circuit de muralla de perímetre trapezoïdal. Només es conserven visibles en aquest emmarcat dues construccions identificades com a cisternes, una adossada a la muralla. Per la banda externa hi ha tres torres semicirculars (tram de llevant). Aquesta muralla té dues fases diferenciades: la primera, amb murs amb aparell irregular de carreus poc treballats, units amb morter de calç. La segona, que en determinats trams sembla folrar l'obra anterior, és de carreus rectangulars ben treballats i disposats a trencajunt de mitja peça. Durant la visita dels arqueòlegs, en motiu de la revisió de la Carta l'any 1991, varen poder constatar que les restes de l'edifici es trobaven en bon estat després de la restauració del 1986 i que les estructures que van aflorar en el sector excavat, de moment, estan ben conservades.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...