Torrota de Can Llopart
Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions.
Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes.
Observacions: Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS, documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge.
Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa.
Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície: - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn. - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà. - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=271000032#
(El que sí hi ha a la vista són fòssils)
Descripció
Aquesta torre es situa al cim d'un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d'Anoia. És a l'oest del castell de Subirats, entre aquest i el d'Olèrdola. És una estructura aïllada de planta circular. Té una forma lleugerament troncocònica; la part superior és notablement més estreta que la inferior. A uns 3'5 metres es troba la porta principal, acabada amb un arc que forma de fet un angle, compost per una parella de carreus a cada banda. Al nivell de la porta hi ha una falsa cúpula i al cim de tot, una altra. Té diverses espitlleres, formades per quatre pedres a banda i banda. Fou habitada fins l'època contemporània. Té un aparell constructiu força irregular. Fins i tot, les filades de pedres, en alguns llocs, són poc evidents, i les pedres són unides amb morter no gaire bo. Al seu voltant, a la banda oest, hi ha una sèrie de parets que clouen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal. La torre sembla que havia d'ésser una guaita del castell de Subirats, segurament destinada a facilitar la comunicació entre aquesta fortificació i el castell d'Olèrdola.
Notícies històriques
Fins ara no s'han trobat documentació medieval referent a la torre. La seva utilitat era servir de guaita i defensa del castell de Subirats el qual és esmentat ja el 917. La seva datació és difícil, alguns elements molt primitius fan pensar que és del segle X, però altres característiques indiquen que és més tardà, del segle XII o XIII. El 1999 caigué un tros de la pell exterior de la torre, això motivà unes obres de consolidació de les estructures i un projecte de restauració.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Torrota de Can Llopart
Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions.
Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes.
Observacions: Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS, documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge.
Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa.
Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície: - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn. - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà. - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=271000032#
(El que sí hi ha a la vista són fòssils)
Descripció
Aquesta torre es situa al cim d'un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d'Anoia. És a l'oest del castell de Subirats, entre aquest i el d'Olèrdola. És una estructura aïllada de planta circular. Té una forma lleugerament troncocònica; la part superior és notablement més estreta que la inferior. A uns 3'5 metres es troba la porta principal, acabada amb un arc que forma de fet un angle, compost per una parella de carreus a cada banda. Al nivell de la porta hi ha una falsa cúpula i al cim de tot, una altra. Té diverses espitlleres, formades per quatre pedres a banda i banda. Fou habitada fins l'època contemporània. Té un aparell constructiu força irregular. Fins i tot, les filades de pedres, en alguns llocs, són poc evidents, i les pedres són unides amb morter no gaire bo. Al seu voltant, a la banda oest, hi ha una sèrie de parets que clouen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal. La torre sembla que havia d'ésser una guaita del castell de Subirats, segurament destinada a facilitar la comunicació entre aquesta fortificació i el castell d'Olèrdola.
Notícies històriques
Fins ara no s'han trobat documentació medieval referent a la torre. La seva utilitat era servir de guaita i defensa del castell de Subirats el qual és esmentat ja el 917. La seva datació és difícil, alguns elements molt primitius fan pensar que és del segle X, però altres característiques indiquen que és més tardà, del segle XII o XIII. El 1999 caigué un tros de la pell exterior de la torre, això motivà unes obres de consolidació de les estructures i un projecte de restauració.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...