Alzina de Can Ros
hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/945/fura-945-pg-
13/19 octubre 2000
47
LA FURA
14. Una història d’amor
L’alzina de cal Ros i el roure de can Cordorniu
L’alzina de cal Ros és un arbre monumental no gaire conegut. Encara avui, la seva imponent silueta intueix el seu esplendor del passat. Actualment, la seva salut està molt malmesa a causa d’una plaga de barrinadors: banyariquer (Cerambyx cerdo).
RECORREGUT
Abans d’arribar al poble d’Ordal, per la N-340 a l’esquerra, trobem can Parellada, casa característica on comença aquest recorregut. Passat aquest edifici, deixem l’asfalt per agafar una pista a l’esquerra; travessem una riera i amb una suau pujada anirem fins al maset enrunat d’en Parellada (fins aquí marcat amb ratlles blanques i vermelles GR-5). Per la seva esquerra, surt una pista que a poc a poc va guanyant alçada seguin la clenxa de la serra del Pi del Motlló. En el seu cim hi ha una gran antena de telefonia.
Davallem per l’altre vessant fins que la pista es bifurca, continuem per la dreta i al cap de pocs metres, també a la dreta, surt un senderó que ens portarà fins a l’alzina de cal Ros (marcat amb ratlles vermelles). Retornarem pel mateix camí cap a la pista, la seguirem en sentit descendent cap a can Vidal, fins a trobar la carretera dels Casots. La seguirem a l’esquerra, uns 250 metres, fins a trobar una ampla pista a la dreta que porta a una urbanització. Avançarem uns 250 metres per tornar a canviar de direcció i agafarem un camí a l’esquerra que baixa fins a Can Rossell, resseguint les abandonades instal·lacions d’una bòbila.
Aquí, el camí fa algunes giragonses per enfilar-se després pel carrer central d’aquesta barriada.
En les últimes cases comença l’antic camí de Lavern que ens portarà a can Savall. En arribar a aquesta masia, passarem a fregar el pal indicador PR-Subirat Parent, on ens decantarem en horitzontal a la dreta per una pista que ens portarà al mas de Labardera. Seguirem en direcció als Casots, deixarem una casa a l’esquerra, cal Xato, molt a prop de la qual surt un trencall a l’esquerra en sentit descendent que ens portarà a la maset de Labardera. Després la pista davalla a la dreta, entre vinyes, per travessar l’autopista A-7 per un pas soterrat.
Anirem seguint per la dreta d’aquesta via fins a enllaçar la carretera BP-2427.
Travessarem el pont de la riera de Lavernó, continuarem per aquesta via, posant atenció als indicadors fins a arribar a les caves Codorniu i Raventós Blanc, on hi ha el famós roure.
En el nostre paisatge encara resta algun escadusser exemplar descendent d’aquells frondosos boscos. Actualment, molts d’aquests arbres estan protegits amb la declaració d’arbres monumentals a càrrec de la Generalitat de Catalunya. A la nostra comarca és prou conegut el Roure de can Codorniu. Les seves excepcionals mides han fet que sigui un dels arbres més emblemàtics de Catalunya i la seva edat oscil·la entre els 350 i els 500 anys. Al llibre Memòries d’un cabaler de finals del segle XVIII, Jaume Raventós ja ens explica curiositats sobre aquest arbre; fins i tot ens en descobreix les intimitats, perquè aquest roure està enamorat d’un altre arbre monumental: l’alzina de cal Ros.
Aquesta història d’amor entre aquests dos grans arbres ens ha de servir d’exemple a tots, per tal de respectar més aquest món arbori. La nostra societat consumista no solament ha d’entendre el bosc pel seu interès econòmic, sinó també amb un concepte multifuncional, perquè és el pulmó de la Terra, és el gran regulador hídric, és el que frena el canvi climàtic i és el que evita l’erosió i la desertització. Per això cal exigir a les administracions una política forestal acurada, amb una gestió coherent i eficaç per a la conservació i el desenvolupament sostenible d’aquest tresor natural.
MUNICIPI: Subirats i Sant Sadurní d’Anoia.
DIFICULTAT: Fàcil.
DISTÀNCIA: 14,500 km.
HORARI: 2,30 hores en bicicleta.
CARTOGRAFIA: Institut Cartogràfic de la Generalitat. Alt Penedès 1:50.000.
BIBLIOGRAFIA: «Tot un símbol», de Jordi Mestre. La Fura núm. 363.
OBSERVACIONS: Cal preveure un vehicle per a la tornada.
Alzina de Can Ros
hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/945/fura-945-pg-
13/19 octubre 2000
47
LA FURA
14. Una història d’amor
L’alzina de cal Ros i el roure de can Cordorniu
L’alzina de cal Ros és un arbre monumental no gaire conegut. Encara avui, la seva imponent silueta intueix el seu esplendor del passat. Actualment, la seva salut està molt malmesa a causa d’una plaga de barrinadors: banyariquer (Cerambyx cerdo).
RECORREGUT
Abans d’arribar al poble d’Ordal, per la N-340 a l’esquerra, trobem can Parellada, casa característica on comença aquest recorregut. Passat aquest edifici, deixem l’asfalt per agafar una pista a l’esquerra; travessem una riera i amb una suau pujada anirem fins al maset enrunat d’en Parellada (fins aquí marcat amb ratlles blanques i vermelles GR-5). Per la seva esquerra, surt una pista que a poc a poc va guanyant alçada seguin la clenxa de la serra del Pi del Motlló. En el seu cim hi ha una gran antena de telefonia.
Davallem per l’altre vessant fins que la pista es bifurca, continuem per la dreta i al cap de pocs metres, també a la dreta, surt un senderó que ens portarà fins a l’alzina de cal Ros (marcat amb ratlles vermelles). Retornarem pel mateix camí cap a la pista, la seguirem en sentit descendent cap a can Vidal, fins a trobar la carretera dels Casots. La seguirem a l’esquerra, uns 250 metres, fins a trobar una ampla pista a la dreta que porta a una urbanització. Avançarem uns 250 metres per tornar a canviar de direcció i agafarem un camí a l’esquerra que baixa fins a Can Rossell, resseguint les abandonades instal·lacions d’una bòbila.
Aquí, el camí fa algunes giragonses per enfilar-se després pel carrer central d’aquesta barriada.
En les últimes cases comença l’antic camí de Lavern que ens portarà a can Savall. En arribar a aquesta masia, passarem a fregar el pal indicador PR-Subirat Parent, on ens decantarem en horitzontal a la dreta per una pista que ens portarà al mas de Labardera. Seguirem en direcció als Casots, deixarem una casa a l’esquerra, cal Xato, molt a prop de la qual surt un trencall a l’esquerra en sentit descendent que ens portarà a la maset de Labardera. Després la pista davalla a la dreta, entre vinyes, per travessar l’autopista A-7 per un pas soterrat.
Anirem seguint per la dreta d’aquesta via fins a enllaçar la carretera BP-2427.
Travessarem el pont de la riera de Lavernó, continuarem per aquesta via, posant atenció als indicadors fins a arribar a les caves Codorniu i Raventós Blanc, on hi ha el famós roure.
En el nostre paisatge encara resta algun escadusser exemplar descendent d’aquells frondosos boscos. Actualment, molts d’aquests arbres estan protegits amb la declaració d’arbres monumentals a càrrec de la Generalitat de Catalunya. A la nostra comarca és prou conegut el Roure de can Codorniu. Les seves excepcionals mides han fet que sigui un dels arbres més emblemàtics de Catalunya i la seva edat oscil·la entre els 350 i els 500 anys. Al llibre Memòries d’un cabaler de finals del segle XVIII, Jaume Raventós ja ens explica curiositats sobre aquest arbre; fins i tot ens en descobreix les intimitats, perquè aquest roure està enamorat d’un altre arbre monumental: l’alzina de cal Ros.
Aquesta història d’amor entre aquests dos grans arbres ens ha de servir d’exemple a tots, per tal de respectar més aquest món arbori. La nostra societat consumista no solament ha d’entendre el bosc pel seu interès econòmic, sinó també amb un concepte multifuncional, perquè és el pulmó de la Terra, és el gran regulador hídric, és el que frena el canvi climàtic i és el que evita l’erosió i la desertització. Per això cal exigir a les administracions una política forestal acurada, amb una gestió coherent i eficaç per a la conservació i el desenvolupament sostenible d’aquest tresor natural.
MUNICIPI: Subirats i Sant Sadurní d’Anoia.
DIFICULTAT: Fàcil.
DISTÀNCIA: 14,500 km.
HORARI: 2,30 hores en bicicleta.
CARTOGRAFIA: Institut Cartogràfic de la Generalitat. Alt Penedès 1:50.000.
BIBLIOGRAFIA: «Tot un símbol», de Jordi Mestre. La Fura núm. 363.
OBSERVACIONS: Cal preveure un vehicle per a la tornada.