Castell de la Selva, Castell del Paborde, La Selva del Camp
Descripció:
A l'extrem nord del raval de Vilanova hi trobem el castell. Gràcies a unes excavacions dutes a terme l'any 1986 per Eva Subias es coneix l'estructura rectangular del segle XII, nucli originari del castell. Es van excavar tres habitacions més modernes, una de les quals se sobreposava a la torre-habitació del segle XII. En una s'hi van trobar enderrocs del segle XIX.
Notes històriques:
Des del 1194 la vila de la Selva del Camp i el castell estaven sota la jurisdicció del Paborde que era una dignitat del Capítol de Tarragona. Es coneixen inventaris del castell i també les dimensions del mateix, així com la funció de les diferents estances. El castell tenia un espai destinat a graner, que era el lloc de recollida dels fruits del delme i també disposava de grans cups de la verema. Era un punt de guaita i defensa, tenia presó i era la residència principal del Paborde. La pabordia quedà suprimida el 1410 i les seves rendes quedaren distribuïdes entre els dignataris del capítol. L'any 1412, el domini directe sobre el castell i la vila de la Selva del Camp s'atribuí a l'arquebisbe que freqüentà menys el castell. Al final del segle XVI i al principi del segle XVII, amb la construcció de la nova església parroquial, bona part de l'antic castell va desaparèixer. La senyoria de l'arquebisbe sobre la Selva del Camp durà fins a la desamortització del segle XIX. A partir de llavors el castell passà a tenir diverses funcions (escoles, caserna de la guàrdia civil).
Recentment restaurat i rehabilitat, aquestes instal·lacions són utilitzades com a sala polivalent i centre d'interpretació i dinamitzador turístic, en el qual es realitzen exposicions temporals i tot tipus d'actes programats, així com també s'hi troba l'exposició permanent "Més enllà del Castell".
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció:
El Castell del Paborde s'ubica a l'extrem nord-oest del nucli històric de La Selva del Camp, pujant pel carrer Major cantonada amb el Raval de Sant Rafael, a l'esquerra de la Plaça de Sant Andreu i al costat de l'església parroquial, que primitivament seria la capella del castell. L'origen del conjunt sembla remuntar-se a l'època de la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, quan l'arquebisbe Hug de Cervelló va concedir la Carta de Població (a. 1165). En aquests primers moments, la fortalesa seria concebuda com una construcció de caràcter agrícola i defensiu a la vegada, donada la seva funció colonitzadora. En els seus inicis el nucli medieval de La Selva del Camp era un feu eclesiàstic sota la jurisdicció de l'Arquebisbe i anys més tard del Paborde com a representant del primer però amb autoritat pròpia (l'any 1411 la dignitat de Paborde fou abolida i la dominicatura de la vila tornà a l'Arquebisbe); per tant la vila neix alliberada de qualsevol impost que no fossin els obligats delmes i primícies. També s'ha tret a col·lació la possibilitat d'un precedent musulmà del castell en base a la presència del mot Almudaina en documents del segle XIV per designar una antiga construcció selvatana, però de moment ni els documents ni l'arqueologia han pogut certificar aquest extrem. Es te constància que a finals del segle XIII s'urbanitza l'exterior del castell, i que en un moment indeterminat es van unir físicament el castell i l'antiga església (segons J. Pié al S. XIII i segons J. Bassegoda al S. XIV). L'any 1448 es construeix una font a la paret del castell i s'empedra el rec. Durant els segles XVI-XVII es construeix una església renaixentista al lloc de l'antiga capella castral. Amb la mort de Joan de Montcada l'any 1622 es degué iniciar la decadència del castell a causa del absentisme dels successius senyors. L'any 1722 l'Arquebisbe pogué constatar l'estat d'abandonament de l'edifici, el qual continuarà en mans de l'església fins a la seva total desamortització a mitjans segle XIX, moment en que es transformarà en una caserna de la Guàrdia Civil. A partir d'aquí el castell serà una estructura reaprofitada per a diversos usos: escola, taller de manualitats, esplai i fins i tot corral. Actualment el castell presenta una planta similar a un triangle, un costat del qual agafa part de l'església de Sant Andreu. La seva estructura respon bé al prototipus de castell del S. XIV, a mig camí entre elements defensius i senyorials o rurals: grans sales, amplis cellers i altres annexos de tipus rústic, tot plegat dintre d'una marcada línia d'austeritat. La porta principal d'accés es troba al carrer Major, al costat de l'església parroquial. Es caracteritza per presentar una arcada de canó construïda amb carreus de pedra tipus Mèdol. La muralla fou aixecada amb blocs treballats a la base i pedres irregulars a la part alta del parament, conseqüència probablement de les diferents reformes. D'una manera molt desfigurada es poden observar al parament exterior del castell obertures, portals i voltes tapiades. Tot el conjunt es caracteritza per una gran senzillesa i la presència de pocs elements decoratius. L'any 1986 es realitzà una primera actuació de neteja del conjunt i de sondeigs i actuacions puntuals a diferents espais del recinte per tal de disposar d'una primera aproximació al jaciment. Una de les principals aportacions d'aquesta intervenció fou la proposta d'una primera fase constructiva datada en els segles XI-XII que consistiria en una estructura anomenada torre-habitació. El 2004 l'Ajuntament de La Selva del Camp va encarregar un estudi arqueològic previ al Pla Director del Castell. Aquest estudi va consistir en un buidat documental, una anàlisi dels paraments i sondeigs arqueològics, accions que van permetre establir les principals fases constructives del conjunt, des de la seva fundació i fins al moment actual. En línia amb l'actuació de 2004 se'n han realitzat altres durant 2006, 2007 i 2008, motivades per l'execució de les obres de rehabilitació del monument. Aquestes han permès fer recerca a l'espai del castell anomenat Palau de l'Arquebisbe, estructura arquitectònica de planta rectangular, de 10 x 5'7 m, composta de planta baixa i un pis, on s'ha pogut constatar que la seva construcció es produí entre finals del segle XVI i inicis del XVII, ocupant part dels espais de l'antiga fortificació. També s'ha pogut identificar un primer horitzó cronològic que recula fins a època iberorromana (segles II aC-I dC), present en determinats estrats que s'assenten directament sobre el terreny geològic. Tot i que en posició secundària, els materials arqueològics recuperats resulten molt significatius com a indicadors d'una ocupació antiga a la zona o proximitats de l'àrea del castell. En general l'estat de conservació del castell és bo, ja que com s'ha dit s'hi estan duent a terme obres de rehabilitació i adequació. El celler major s'ha transformat en sala d'actes polivalent i altres espais es destinen a centre d'interpretació del paisatge i la història del municipi.
Context:
Al casc antic de La Selva del Camp, en una zona urbanitzada de la part més alta del recinte emmurallat, limitat pel raval de St. Rafel i el carrer Major, al costat de la Plaça de Sant Andreu i l'Esglèsia Parroquial de Sant Andreu.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...
Castell de la Selva, Castell del Paborde, La Selva del Camp
Descripció:
A l'extrem nord del raval de Vilanova hi trobem el castell. Gràcies a unes excavacions dutes a terme l'any 1986 per Eva Subias es coneix l'estructura rectangular del segle XII, nucli originari del castell. Es van excavar tres habitacions més modernes, una de les quals se sobreposava a la torre-habitació del segle XII. En una s'hi van trobar enderrocs del segle XIX.
Notes històriques:
Des del 1194 la vila de la Selva del Camp i el castell estaven sota la jurisdicció del Paborde que era una dignitat del Capítol de Tarragona. Es coneixen inventaris del castell i també les dimensions del mateix, així com la funció de les diferents estances. El castell tenia un espai destinat a graner, que era el lloc de recollida dels fruits del delme i també disposava de grans cups de la verema. Era un punt de guaita i defensa, tenia presó i era la residència principal del Paborde. La pabordia quedà suprimida el 1410 i les seves rendes quedaren distribuïdes entre els dignataris del capítol. L'any 1412, el domini directe sobre el castell i la vila de la Selva del Camp s'atribuí a l'arquebisbe que freqüentà menys el castell. Al final del segle XVI i al principi del segle XVII, amb la construcció de la nova església parroquial, bona part de l'antic castell va desaparèixer. La senyoria de l'arquebisbe sobre la Selva del Camp durà fins a la desamortització del segle XIX. A partir de llavors el castell passà a tenir diverses funcions (escoles, caserna de la guàrdia civil).
Recentment restaurat i rehabilitat, aquestes instal·lacions són utilitzades com a sala polivalent i centre d'interpretació i dinamitzador turístic, en el qual es realitzen exposicions temporals i tot tipus d'actes programats, així com també s'hi troba l'exposició permanent "Més enllà del Castell".
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció:
El Castell del Paborde s'ubica a l'extrem nord-oest del nucli històric de La Selva del Camp, pujant pel carrer Major cantonada amb el Raval de Sant Rafael, a l'esquerra de la Plaça de Sant Andreu i al costat de l'església parroquial, que primitivament seria la capella del castell. L'origen del conjunt sembla remuntar-se a l'època de la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, quan l'arquebisbe Hug de Cervelló va concedir la Carta de Població (a. 1165). En aquests primers moments, la fortalesa seria concebuda com una construcció de caràcter agrícola i defensiu a la vegada, donada la seva funció colonitzadora. En els seus inicis el nucli medieval de La Selva del Camp era un feu eclesiàstic sota la jurisdicció de l'Arquebisbe i anys més tard del Paborde com a representant del primer però amb autoritat pròpia (l'any 1411 la dignitat de Paborde fou abolida i la dominicatura de la vila tornà a l'Arquebisbe); per tant la vila neix alliberada de qualsevol impost que no fossin els obligats delmes i primícies. També s'ha tret a col·lació la possibilitat d'un precedent musulmà del castell en base a la presència del mot Almudaina en documents del segle XIV per designar una antiga construcció selvatana, però de moment ni els documents ni l'arqueologia han pogut certificar aquest extrem. Es te constància que a finals del segle XIII s'urbanitza l'exterior del castell, i que en un moment indeterminat es van unir físicament el castell i l'antiga església (segons J. Pié al S. XIII i segons J. Bassegoda al S. XIV). L'any 1448 es construeix una font a la paret del castell i s'empedra el rec. Durant els segles XVI-XVII es construeix una església renaixentista al lloc de l'antiga capella castral. Amb la mort de Joan de Montcada l'any 1622 es degué iniciar la decadència del castell a causa del absentisme dels successius senyors. L'any 1722 l'Arquebisbe pogué constatar l'estat d'abandonament de l'edifici, el qual continuarà en mans de l'església fins a la seva total desamortització a mitjans segle XIX, moment en que es transformarà en una caserna de la Guàrdia Civil. A partir d'aquí el castell serà una estructura reaprofitada per a diversos usos: escola, taller de manualitats, esplai i fins i tot corral. Actualment el castell presenta una planta similar a un triangle, un costat del qual agafa part de l'església de Sant Andreu. La seva estructura respon bé al prototipus de castell del S. XIV, a mig camí entre elements defensius i senyorials o rurals: grans sales, amplis cellers i altres annexos de tipus rústic, tot plegat dintre d'una marcada línia d'austeritat. La porta principal d'accés es troba al carrer Major, al costat de l'església parroquial. Es caracteritza per presentar una arcada de canó construïda amb carreus de pedra tipus Mèdol. La muralla fou aixecada amb blocs treballats a la base i pedres irregulars a la part alta del parament, conseqüència probablement de les diferents reformes. D'una manera molt desfigurada es poden observar al parament exterior del castell obertures, portals i voltes tapiades. Tot el conjunt es caracteritza per una gran senzillesa i la presència de pocs elements decoratius. L'any 1986 es realitzà una primera actuació de neteja del conjunt i de sondeigs i actuacions puntuals a diferents espais del recinte per tal de disposar d'una primera aproximació al jaciment. Una de les principals aportacions d'aquesta intervenció fou la proposta d'una primera fase constructiva datada en els segles XI-XII que consistiria en una estructura anomenada torre-habitació. El 2004 l'Ajuntament de La Selva del Camp va encarregar un estudi arqueològic previ al Pla Director del Castell. Aquest estudi va consistir en un buidat documental, una anàlisi dels paraments i sondeigs arqueològics, accions que van permetre establir les principals fases constructives del conjunt, des de la seva fundació i fins al moment actual. En línia amb l'actuació de 2004 se'n han realitzat altres durant 2006, 2007 i 2008, motivades per l'execució de les obres de rehabilitació del monument. Aquestes han permès fer recerca a l'espai del castell anomenat Palau de l'Arquebisbe, estructura arquitectònica de planta rectangular, de 10 x 5'7 m, composta de planta baixa i un pis, on s'ha pogut constatar que la seva construcció es produí entre finals del segle XVI i inicis del XVII, ocupant part dels espais de l'antiga fortificació. També s'ha pogut identificar un primer horitzó cronològic que recula fins a època iberorromana (segles II aC-I dC), present en determinats estrats que s'assenten directament sobre el terreny geològic. Tot i que en posició secundària, els materials arqueològics recuperats resulten molt significatius com a indicadors d'una ocupació antiga a la zona o proximitats de l'àrea del castell. En general l'estat de conservació del castell és bo, ja que com s'ha dit s'hi estan duent a terme obres de rehabilitació i adequació. El celler major s'ha transformat en sala d'actes polivalent i altres espais es destinen a centre d'interpretació del paisatge i la història del municipi.
Context:
Al casc antic de La Selva del Camp, en una zona urbanitzada de la part més alta del recinte emmurallat, limitat pel raval de St. Rafel i el carrer Major, al costat de la Plaça de Sant Andreu i l'Esglèsia Parroquial de Sant Andreu.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...