La Pedrera, Sant Joan Samora (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès)
Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes de tipus basilical; amb el cos central més elevat i les cobertes de teules àrabs. Façana principal orientada a migdia, on destaca el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. A la planta pis hi ha tres finestres amb els ampits i les llindes de pedra treballada. Entre dues finestres es poden veure les restes del que havia estat un rellotge de sol, que encara conserva el gnom. A les golfes hi trobem una galeria d'arcades simètricament distribuïdes. Els paraments són llisos, arrebossats amb les cantoneres de pedra escairada. Té un celler soterrat de volta, i un cos lateral de cellers compost de sis voltes de maó pla i altres annexos posteriors per la façana septentrional.
El document més antic que en parla és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari.
Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels Cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=220000037#
El rellotge de sol de La Pedrera està ubicat a la façana principal, orientada a migdia, entre les dues finestres de la dreta situades a la planta pis. El seu estat de conservació és molt dolent però encara es pot veure la seva morfologia. És del tipus vertical declinant, esgrafiat i policromat, realitzat damunt de l'arrebossat sorrenc de la façana. S'observen restes de pintura blanca i una franja rectangular d'uns 3 cm de gruix que emmarca el rellotge. Es conserva el gnòmon de vareta, de ferro i de secció circular. Per damunt d'aquest hi ha una sanefa d'1 cm d'amplada aproximadament en sentit horitzontal formant un requadre amb la capçalera del rellotge. Al seu interior s'observen motius ornamentals alguns dels quals conserven una lleugera tonalitat rosa.
Observacions: No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=220000188#
Descripció:
Masia rectangular de fidels línies de tipus basilical català, de planta, pis i golfes a un cos central més elevat, a dues vessants, i un gran celler de volta continuada subterrani. Distribució tradicional: gran entrada, pis a mig aire per els masovers, cellers a cada banda i escala que condueix a una grandiosa sala superior repartidora de les habitacions on hi ha l'armariet buit de l'antic rellotge. D'aquesta sala parteix una escala que porta a les golfes que reben la claror per cinc arquets, estrado amb la teulada sostinguda per encavallades de fusta. Tres finestres simètriques a la façana i restes del rellotge de sol. Annexos hi existeixen uns cellers obrats el segle passat.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
La Pedrera, Sant Joan Samora (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès)
Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes de tipus basilical; amb el cos central més elevat i les cobertes de teules àrabs. Façana principal orientada a migdia, on destaca el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. A la planta pis hi ha tres finestres amb els ampits i les llindes de pedra treballada. Entre dues finestres es poden veure les restes del que havia estat un rellotge de sol, que encara conserva el gnom. A les golfes hi trobem una galeria d'arcades simètricament distribuïdes. Els paraments són llisos, arrebossats amb les cantoneres de pedra escairada. Té un celler soterrat de volta, i un cos lateral de cellers compost de sis voltes de maó pla i altres annexos posteriors per la façana septentrional.
El document més antic que en parla és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari.
Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels Cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=220000037#
El rellotge de sol de La Pedrera està ubicat a la façana principal, orientada a migdia, entre les dues finestres de la dreta situades a la planta pis. El seu estat de conservació és molt dolent però encara es pot veure la seva morfologia. És del tipus vertical declinant, esgrafiat i policromat, realitzat damunt de l'arrebossat sorrenc de la façana. S'observen restes de pintura blanca i una franja rectangular d'uns 3 cm de gruix que emmarca el rellotge. Es conserva el gnòmon de vareta, de ferro i de secció circular. Per damunt d'aquest hi ha una sanefa d'1 cm d'amplada aproximadament en sentit horitzontal formant un requadre amb la capçalera del rellotge. Al seu interior s'observen motius ornamentals alguns dels quals conserven una lleugera tonalitat rosa.
Observacions: No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=220000188#
Descripció:
Masia rectangular de fidels línies de tipus basilical català, de planta, pis i golfes a un cos central més elevat, a dues vessants, i un gran celler de volta continuada subterrani. Distribució tradicional: gran entrada, pis a mig aire per els masovers, cellers a cada banda i escala que condueix a una grandiosa sala superior repartidora de les habitacions on hi ha l'armariet buit de l'antic rellotge. D'aquesta sala parteix una escala que porta a les golfes que reben la claror per cinc arquets, estrado amb la teulada sostinguda per encavallades de fusta. Tres finestres simètriques a la façana i restes del rellotge de sol. Annexos hi existeixen uns cellers obrats el segle passat.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...