Parròquia de Sant Llorenç d'Hortons
Descripció
Església d'una nau rectangular, neoclàssica amb absis i campanar. Conté cinc altars, dos d'ells antics de guix, (el major antic de guix i la capella del Santíssim també antiga de guix i fusta i sostre amb voltes motllurades). Una bona part de la paret de migdia s'aguanta sobre la primitiva església romànica que fou trobada el setembre del 1977, i on es trobà també la portalada principal de grans dovelles amb motllura, una finestra de la mateixa època i restes de la possible primera pica baptismal. Aquesta pica té forma troncocònica amb lateral concavats i degut el seu estat és difícil d'apreciar si té decoració. A l'obra neoclàssica, s'hi aprecia una gran quantitat de pedres del temple romànic, perfectament carejades com les existents als murs romànics repicats el 1977. Annex existeix l'antiga Rectoria, ampli casal a dues vessants de planta, un pis i golfes d'arquets edificat en diferents èpoques, de molta personalitat: sostres de volta catalana gran sala repartidora on es guarden l'arxiu parroquial des del 1520 i documentació anterior del 1300, com també una trentena de pergamins.
Notícies històriques
A l'any 945, Riquilda, Comtessa de Barcelona i muller del Comte Sunyer, fill de Guifré I, el darrer comte investit pel rei franc, a precs de l'Abat Cesari, enceta un lot de donacions amb les quals s'afermarà el seu monestir de Santa Cecília de Montserrat. En aquest pergamí s'esmenta documentalment per primera vegada el terme de Gelida i l'església de Sant Llorenç d'Hortons, que és donada al Monestir amb el seu cementiri i sagrera (Jaume Pasqual: Sacrae Antiquitatits Cataloniae Monumenta, m. 729, vol. III de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona). Pica Baptismal. Aquesta pica fou trobada recentment en unes obres de recuperació de les parets romàniques de l'antiga església. La meitat que queda està encastada en un angle format per la part exterior del mur romànic i una paret moderna de l'actual sagristia. Sembla que aquest recinte havia servit de quadra, i que la pica, tal vegada, s'utilitzava per abeurador o sitja.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Parròquia de Sant Llorenç d'Hortons
Descripció
Església d'una nau rectangular, neoclàssica amb absis i campanar. Conté cinc altars, dos d'ells antics de guix, (el major antic de guix i la capella del Santíssim també antiga de guix i fusta i sostre amb voltes motllurades). Una bona part de la paret de migdia s'aguanta sobre la primitiva església romànica que fou trobada el setembre del 1977, i on es trobà també la portalada principal de grans dovelles amb motllura, una finestra de la mateixa època i restes de la possible primera pica baptismal. Aquesta pica té forma troncocònica amb lateral concavats i degut el seu estat és difícil d'apreciar si té decoració. A l'obra neoclàssica, s'hi aprecia una gran quantitat de pedres del temple romànic, perfectament carejades com les existents als murs romànics repicats el 1977. Annex existeix l'antiga Rectoria, ampli casal a dues vessants de planta, un pis i golfes d'arquets edificat en diferents èpoques, de molta personalitat: sostres de volta catalana gran sala repartidora on es guarden l'arxiu parroquial des del 1520 i documentació anterior del 1300, com també una trentena de pergamins.
Notícies històriques
A l'any 945, Riquilda, Comtessa de Barcelona i muller del Comte Sunyer, fill de Guifré I, el darrer comte investit pel rei franc, a precs de l'Abat Cesari, enceta un lot de donacions amb les quals s'afermarà el seu monestir de Santa Cecília de Montserrat. En aquest pergamí s'esmenta documentalment per primera vegada el terme de Gelida i l'església de Sant Llorenç d'Hortons, que és donada al Monestir amb el seu cementiri i sagrera (Jaume Pasqual: Sacrae Antiquitatits Cataloniae Monumenta, m. 729, vol. III de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona). Pica Baptismal. Aquesta pica fou trobada recentment en unes obres de recuperació de les parets romàniques de l'antiga església. La meitat que queda està encastada en un angle format per la part exterior del mur romànic i una paret moderna de l'actual sagristia. Sembla que aquest recinte havia servit de quadra, i que la pica, tal vegada, s'utilitzava per abeurador o sitja.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...