Francesc Canyellas i Balagueró simbolitza perfectament la figura de l'artista noucentista. La seva obra és un compromís amb els anhels de la cultura catalana de l'època. És un artista culte, de formes burgeses, un home optimista que creu en la civilització, que s'implica en la realització d'una idea de país col.laborant estretament amb tota una generació d'artistes i intel.lectuals.

Treballa per a la Mancomunitat, per a la Generalitat, per l'Ajuntament de Barcelona. Ofereix la seva creativitat polifacètica per materialitzar els ideals socials i estètics del noucentisme. Sota aquestes premises toca gairebé totes les disciplines de les arts plàstiques amb entusiasme. Una col.laboració exemplar és la que Canyellas realitza entre arquitectura i arts aplicades en grans obres públiques que comprèn tot el que basteix els edificis des de la creació de grans ornamentacions arquitectòniques, murals, esgrafialts, fins als més petits detalls de la decoració d'interiors. Tot això implica coneixement dels més diversos aspectes de la construcció, aplegar oficis i artesans i mantenir una compenetració respectuosa amb l'arquitectura per crear aquests nous espais clacissistes i de civilitat que són, per exemple, els Grups Escolars de Barcelona.

La llarga carrera de Canyellas col.laborant amb l'arquitectura fou paral.lela amb la docència, com a professor de dibuix aplicat al teixit, a l'Escola Industrial de Barcelona, on implantà una nova visió, més estètica i naturalista en el mecànic art de l'estampació. Tota una generació d'alumnes provinents de la tradició de la indústria tèxtil recorden encara avui aquesta aportació.

Canyellas és membre fundador del Saló d'Art Modern, soci fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc, membre de l'Ateneu Barcelonès, es relaciona i col.labora amb figures del pensament i la cultura de l'època, amb. Josep Ma. de Segarra, Josep Obiols, Enric C. Ricart, Josep Goday, Josep Maria Folch i Torres però també amb Joan Miró i Joan Prats.

Fent il.lustracions i gravats encarregats per Joan Prats fa una obra interessantíssima que ratlla l'avantguarda. Amb textos de Josep Ma. de Segarra recrea la tradició del gravat d'imagineria popular. Canyellas s'interessa per la xilografia com ho havia fet pel mural esgrafiat, l'estudia, el treballa pacientment, el recupera i contribueix a crear el llenguatge noucentista. És col.leccionista de xilografia i té intercanvis amb d'altres col.leccionistes europeus de l'època aprofitant els seus nombrosos viatges. Va a París, com tothom, i a Itàlia a la recerca del clàssic, de esperit del renaixement de les formes brunelleschianes...

Canyellas realitza cartellisme i publicitat en el típic estil decó. Té una abundant obra de dibuix i pintura de cavallet que exposa regularment. És un excel.lent dibuixant, esbossa i dibuixa com a base per a aplicar en els altres camps en que treballa, però també té una quantitat ingent de dibuixos esplèndidament naturalistes, l'obra més personal.

Francesc Canyellas mor jove, l'any 1938, al mateix temps que es trunquen per la guerra totes les esperances d'una generació.