(català) Ferran de la Rosa i Siles. nascut a Girona el 3 de Gener de 1982. Estudià il•lustració i disseny gràfic (autoedició) a l'Escola d'Art Olot. Més tard s’interessà per l'arquitectura. Estudià, a l'I.E.S. Santa Eugènia de Girona, delineació en construcció i obra civil, i també realització de plans d’obra. Tot i que també va cursar amb varis artistes de renom com: Joan Bosch Martí, també amb l’artista Lluís Birchall, Narcís Coderch amb l’artista conegut internacionalment Gabriele Nuzzarello i per a ultima col•laboració amb l’artista Pere Gifre.

És, de fet, un artista autodidacte dins l’obra del qual ha jugat sempre un gran paper el coneixement i la pràctica, la periodificació de la seva obra comença amb l’etapa de formació i d’assaig. Seduït per varis moviments de l’avantguarda del Abstracte-expressionisme, el moviment dripping o més conegut com action painting els treballs i estudis de l’escola Bauhaus dels principis de segle XX (1918-1940). També influenciat pel Dadaisme.

Tot utilitzant recursos figuratius, és dins aquest camp abstracte, el qual se sent cada cop més còmode. Cada vegada més es decanta decididament per l’abstracció, això el portar a provar altres materials com vernís, esmalts, pintures sintètiques i pigments.

Per tant, incorporats com un element més dins el seu llenguatge fonamentalment pictòric. Es decantar a experimentar i a buscar el suport de tots aquests materials com ara fusta, tela, roba, i fins i tot plàstics i fotolits. Més endavant tornar a buscar l’expressió refinada amb el món abstracte-expressionista amb només pintures al oli amb colors molt selectes i principalment fent servir, el negre el blau i el blanc.

Arribem, finalment, a l’etapa actual, que podríem dir de síntesi.

Un cop més fdelarosa ens sorprenen amb l’aparició d’altres materials com pinta ungles, coles, pintures daurades i formats molt més grans que en l’etapa anterior, aquests materials nous incorporats, en el qual la massa cromàtica adquireix entre ells un rar equilibri, comença a definir la seva taca pròpia per a metitzar colors i formes abstractes per a un estil propi de fdelarosa.

En l’últim període, l’equilibri, amb una forta càrrega de colors i d’un gran vitalisme.

El gest reduït a un regalims i unes petites taques es transformen en una expansió d’un traç gruixut, amb taca i de gran moviment gestual.

La càrrega i la força, tan sols per la mirada contundent d’una comunicació quasi poètica.

És com si, amb els anys, el ritme intern i extern de la pintura s’haguessin trobat en el punt just, com si tot allò pensat i organitzat que s’abandonava al gest, ara es concentrés per assolir el màxim amb el mínim, amb els silencis i les absències suggerides. Podríem dir que formalment s’ha suavitzat amb la taca i ha agafat la textura com una gran força d’expressió de les seves obres L’obra sembla l’atmosfera que sura i no es pot atrapar mai, com uns taques infinites s’entrellacen entre elles amb la textura personificada amb els diferents materials emprats.

(Español) Ferran de la Rosa y Siles. nacido en Girona el 3 de Enero de 1982. Estudió ilustración y diseño gráfico (autoedición) en la Escuela de Arte Olot. Más tarde se interesó por la arquitectura. Estudió, al I. E.S. Santa Eugenia de Girona, delineación en construcción y obra civil, así como realización de planes de obra. Aunque también cursó con varios artistas de renombre como: Joan Bosch Martí, también con el artista Lluís Birchall, Narcís Coderch con el artista conocido internacionalmente Gabrielle Nuzzarello y la ultima colaboración con el artista Pere Gifre.

Es, de hecho, un artista autodidacta dentro de la obra ha jugado siempre un gran papel el conocimiento y la práctica, la periodificación de su obra comienza con la etapa de formación y de ensayo. Seducido por varios movimientos avanguardistas del Abstracto-expresionismo, el movimiento dripping o más conocido como action painting los trabajos y estudios de la escuela Bauhaus de los principios de siglo XX (1918-1940). También influenciado por el movimiento Dadaísta.

Utilizando recursos figurativos, es dentro de este campo abstracto, el cual se siente cada vez más cómodo. Cada vez más se decanta decididamente por la abstracción, esto lo llevó a probar otros materiales como barniz, esmaltes, pinturas sintéticas y pigmentos.

Por lo tanto, incorporados como un elemento más dentro de su lenguaje fundamentalmente pictórico. Se decantó a experimentar ya buscar el apoyo de todos estos materiales como madera, tela, ropa, e incluso plásticos y fotolitos. Más adelante volver a buscar la expresión refinada con el mundo abstracto-expresionista con sólo pinturas al óleo con colores muy selectos y principalmente utilizando, el negro el azul y el blanco.

Llegamos, finalmente, a la etapa actual, que podríamos decir de síntesis.

Una vez más fdelarosa nos sorprenden con la aparición de otros materiales como pinta uñas, colas, pinturas doradas y formatos mucho más grandes que en la etapa anterior, estos nuevos materiales incorporados, en el que la masa cromática adquiere entre ellos un raro equilibrio, comienza a definir su mancha propia para matizar colores y formas abstractas para un estilo propio de fdelarosa.

En el último período, el equilibrio, con una fuerte carga de colores y de un gran vitalismo.

El gesto reducido a unos goteos y unas pequeñas manchas se transforman en una expansión de un trazo grueso, con mancha y de gran movimiento gestual.

La carga y la fuerza, sólo por la mirada contundente de una comunicación casi poética.

Es como si, con los años, el ritmo interno y externo de la pintura se hubieran encontrado en el punto justo, como si todo lo pensado y organizado que abandonaba el gesto, ahora se concentrara para alcanzar el máximo con el mínimo, con los silencios y las ausencias sugeridas.

Podríamos decir que formalmente se ha suavizado con la mancha y ha cogido la textura como una gran fuerza de expresión de sus obras La obra parece la atmósfera que flota y no se puede atrapar nunca, como unas manchas infinitas entrelazan entre ellas con la textura personificada con los diferentes materiales empleados.