Eth Haro, Les (era Val d'Aran, Catalonha)
El poble de Les ha mantingut les seves arrels ancestrals a través de la Festa del Haro (tronc d'avet d'entre 10 i 12 metres de llargada), que es composa de la shasclada, la quema i la quilhada.
Al llarg d'un diumenge de primavera, es celebra la festa de la Shasclada, quan l'Haro espera preparat per ser quilhat uns dies més tard, de la quema. La shasclada consisteix en obrir el tronc a cop de pica (shasclà-lo) per clavar-li els cunys que permetran que l'aire l'assequi i sigui de millor cremar. L'Haro s'ha tallat del bosc, s'ha baixat al poble i s'ha preparat amb l'esforç de tota la comunitat.
Cada any, la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, es crema (quema) l'Haro a la plaça del poble. Abans, i a causa de la cristianització, era necessària la presència de la imatge de Sant Joan Baptista, que arriba en processó seguit pel capellà que beneirà l'Haro abans de cremar-lo. Un cop feta la benedicció, se li cala foc i mentre les flames arriben al cel, un grup de joves fan cremar "es halhes". "Es halhes" són elements de gran importància a la festa i es confeccionen amb pells d'escorça de cirerer, unes sobre les altres i lligades amb un fil de ferro. Els més joves les fan girar per sobre dels seus caps com projectils de foc simbolitzant el repartiment de l'element purificador per tots els racons del poble. Un cop "es halhes" s'han cremat, el grup folklòric del poble està preparat ja per decorar la plaça de música i color, amb els seus tratjos tradicionals, de vistosos colors i les seves danses alegres com "es Aubades", "eth Tricotèr", "eth Cadrilh" y el "Balh Plan".
Encara amb l'olor de la cendra calenta, el poble de Les es prepara per quilhar el nou Haro. En processó un cop més, però amb la diferència que, aquesta vegada, l'encapçalen les darreres parelles de casats del poble, que coronen el nou Haro amb ofrenes de flors (una corona, un ram i una creu), símbols de fecunditat i fertilitat. El grup de danses i folklore tradicional tornaran, un cop més, a posar-li el punt de gràcia, alegria i plasticitat que caracteritzen aquesta festa de Les. Aquests músics, cantants i dansaires, han recollit la tradició musical del poble, són "Es Corbilhuèrs de Les".
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Eth Haro, Les (era Val d'Aran, Catalonha)
El poble de Les ha mantingut les seves arrels ancestrals a través de la Festa del Haro (tronc d'avet d'entre 10 i 12 metres de llargada), que es composa de la shasclada, la quema i la quilhada.
Al llarg d'un diumenge de primavera, es celebra la festa de la Shasclada, quan l'Haro espera preparat per ser quilhat uns dies més tard, de la quema. La shasclada consisteix en obrir el tronc a cop de pica (shasclà-lo) per clavar-li els cunys que permetran que l'aire l'assequi i sigui de millor cremar. L'Haro s'ha tallat del bosc, s'ha baixat al poble i s'ha preparat amb l'esforç de tota la comunitat.
Cada any, la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, es crema (quema) l'Haro a la plaça del poble. Abans, i a causa de la cristianització, era necessària la presència de la imatge de Sant Joan Baptista, que arriba en processó seguit pel capellà que beneirà l'Haro abans de cremar-lo. Un cop feta la benedicció, se li cala foc i mentre les flames arriben al cel, un grup de joves fan cremar "es halhes". "Es halhes" són elements de gran importància a la festa i es confeccionen amb pells d'escorça de cirerer, unes sobre les altres i lligades amb un fil de ferro. Els més joves les fan girar per sobre dels seus caps com projectils de foc simbolitzant el repartiment de l'element purificador per tots els racons del poble. Un cop "es halhes" s'han cremat, el grup folklòric del poble està preparat ja per decorar la plaça de música i color, amb els seus tratjos tradicionals, de vistosos colors i les seves danses alegres com "es Aubades", "eth Tricotèr", "eth Cadrilh" y el "Balh Plan".
Encara amb l'olor de la cendra calenta, el poble de Les es prepara per quilhar el nou Haro. En processó un cop més, però amb la diferència que, aquesta vegada, l'encapçalen les darreres parelles de casats del poble, que coronen el nou Haro amb ofrenes de flors (una corona, un ram i una creu), símbols de fecunditat i fertilitat. El grup de danses i folklore tradicional tornaran, un cop més, a posar-li el punt de gràcia, alegria i plasticitat que caracteritzen aquesta festa de Les. Aquests músics, cantants i dansaires, han recollit la tradició musical del poble, són "Es Corbilhuèrs de Les".
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.