Fugint de tot

Un capvespre, fugint de tot

i de l’onada de calor

contemplava un fil de seda

entre les roques del torrent.

Mentre estava assegut a la riba

rumiava i em preguntava

sobre la ceguesa i la bogeria

del món i de l’home corrent.

Sense haver obert boca

l’aigua em va respondre

amb una altre pregunta:

“–Què en resta de l’ésser humà?

Perquè de l’home massificat

davant d’una màquina,

i de qualsevol màquina,

pots estar-ne ben segur,

només en pot sortir un robot.”

–I l’esclavitza, enlloc de ser-ne

un instrument? –vaig gosar

preguntar quasi xiuxiuejant.

“–Vet-ho aquí! Això mateix!”

va respondre asprament una roca

amb la boca ben oberta

i ben vestida de verdet.

Vaig seure una estona més,

escoltava la remor de tot plegat

pensant en com d’inútils

arribem a ser els humans.

 

Done