Església parroquial de Sant Cugat (Sant Jaume)
L'església parroquial de Sant Cugat té com a base una església anterior, potser del segle XII, que ha estat ampliada i molt transformada, tant en èpoques anteriors ( hi ha capelles datades el 1590, 1613 i 1716, respectivament), com darrerament els segles XIX-XX. La hipòtesi històrica del naixement de Sant Cugat, elaborada per Mn. Anton Margarit es centra en l'existència de la Torre o Castell de Ventallols, ocupada actualment (segons la mateixa hipòtesi) per l'església parroquial de Sant Cugat, antigament dedicada a Sant Jaume.
És un edifici de tres naus separades per pilastres; la façana, amb portal adovellat reformat i frontó partit, és del 1728. Hi ha diverses etapes constructives expressades, sembla que moltes reconstruccions s'han fet aprofitant murs i altres materials de les antigues fàbriques. El campanar és de planta quadrada i finestres apuntades, del segle XIX. La capella del Santíssim és del segle XX.
L'església de Sant Cugat, que centra la població, és un edifici de tres naus separades per pilastres. Correspon a diverses etapes constructives, en las quals s'aprofitaren murs i altres materials de les antigues fàbriques. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal allindat i adovellat i un frontó partit. És del 1728. El campanar, que s'alça sobre una de les naus laterals, és de torre amb planta quadrada, cos superior amb els angles aixamfranats i obertures apuntades en cadascuna de les quatre cares. El coronament és format per una doble cornisa i una barana tancada. Retaule de Sant Adjutori. Retaule de fusta policromada, centrat per una fornícula amb l'escultura de Sant Adjutori rodejat per dues pilastres amb altres dues escultures de sants, dos panells amb grotescos i dues columnes salomòniques, tot ornamentat amb fulles d'acant i de llorer estilitzades, espirals, angelets, etc. El coronament inclou una segona fornícula centrada pel tema de l'Esperit Sant i voltada d'elements decoratius vegetals estilitzats de dimensions més grosses que els anteriors. Contorns irregulars. Estilística barroca. Pica baptismal. Es semiesfèrica. Actualment no presenta cap mena de peu. És de reduïdes dimensions, amidant el diàmetre exterior de la boca 72 cm i l'alçada 36 cm. La seva decoració està formada per nou superfícies rebuidades en forma de pètals que convergeixen al fons de la pica. Al nivell de la boca hi ha dos bordons que l'entornen. Sant Crist Crucifix de fusta tallada policromada que presenta el cos gairebé recte, amb un detallat estudi anatòmic i de volum, gens expressionista, amb les mans lleugerament arquejades i els peus creuats. El cap, decantat cap a la dreta, està a la mateixa alçada dels braços, també lleugerament arquejats. Realisme de concepció i de solucions equilibrades. Ha estat restaurada.
Notícies històriques
L'església parroquial de Sant Cugat, antigament dedicada a sant Jaume, té el seu origen en una església anterior, probablement del segle XII. Aquesta església, d'època medieval, sembla que es va construir sobre les restes del castell. L'any 1188 apareix esmentada com a parròquia, i el primer rector que es coneix, de nom Jaume, la regia l'any 1200. Ha experimentat diverses transformacions al llarg dels segles. Hi ha capelles del 1590, 1613 i 1716. La façana data del 1728 i la capella del Santíssim és del segle XX. El campanar, de planta quadrada i finestres apuntades, fou construït al segle XIX. Conserva un Sant Crist tallat en fusta, del segle XVI, provinent segons sembla de l'església de les Gunyoles, i un retaule d'estil barroc, obrat el 1721, dedicat a sant Adjutori. En el curs d'obres de neteja i excavació fetes a l'església i al seu voltant, han aparegut elements antics de difícil datació, potser corresponents a una antiga torre o edificació romana. Pica baptismal. Segons Mn. Antoni Margarit aquesta pica era la baptismal de la parròquia i, avui, posada de cap per avall, fa de peanya a una senzilla creu que presideix el panteó on enterraven els capellans de la parròquia.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Els anys 60, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, portà a terme una excavació de prospecció a l'entrada de l'església, tocant el mur sud. No es coneix cap tipus de documentació sobre aquesta actuació. Segons referències de Mn. Margarit, rector de Sant Cugat Sesgarrigues, els resultats foren totalment nuls. L'any 1982 es realitzaren unes obres de restauració i sanejament de l'església parroquial, deixant accessible la petita porta de l'estança amb la sagristia, oberta a la façana est, a la part posterior de l'església. El 1982 ja es feu una perforació d'1 m2 a l'estança de la sagristia (no se sap exactament a on), i d'1'50 metres de profunditat, per col·locar un tub de desguàs. Amb la terra del reompliment es localitzaren: una peça de ceràmica vernissada (una olla) i 13 monedes (1 del segle XV, 1 del segle XVI, 8 del segle XVII i 3 del segle XIX) que actualment formen part de la col·lecció de la parròquia. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya decidí, llavors, dur a terme una excavació arqueològica d'urgència, sota la direcció de Charo López. Els treballs es plantejaren per poder confirmar o desestimar les hipòtesis fetes al voltant de l'origen del poble. S'obrí una sola cala d'1 metre d'amplada a l'interior de la sagristia, que al principi estava farcida fins al sostre de terra, runa, etc. Després es rebaixaren les dues cales laterals fins deixar-les a la mateixa alçada. El primer estrat fou ràpidament rebaixat ja que es tractava de material de farciment. Es diferencien dos nivells: Nivell I.- Terra orgànica amb algun os aïllat. Nivell II.- Terra blanca pel compost de calç amb fragments de ceràmica moderna (sobretot catalana decorada blava i verda del segle XVIII), morter de calç, ossos, escòria de ferro, estuc pintat i fragments d'elements arquitectònics de guix (cornises, plafons, etc.). Adosat a la paret sud de l'estança es localitza un tros de mur que es recolza en el segon estrat i queda, per tant, integrat al primer estrat, cobert pels nivells I i II. El parament del mur estaria format per blocs irregulars lligats amb morter de calç (tot i que si es miren les fotos s'aprecia una composició de blocs irregulars i carreus escaiats). A més, el bloc inferior de la cantonada té una marca de picapedrer. L'estructura es data en el segle XVIII pel tipus de parament i materials (encara que aquests són de reompliment). Després es rebaixà la cala central fins a una profunditat d'1'80 metres, uns 0'90 metres per sota de l'estructura de blocs. Aquest segon estrat era format per terra argilosa arqueològicament totalment estèril. Per aquest motiu s'abandonà la recerca. L'informe de l'excavació conclou amb l'apreciació de que les troballes són indicatives dels últims quatre segles d'història (a partir del segle XVIII) i, a més, l'estructura localitzada no aporta cap referència nova per formar part d'una de les reconstruccions de l'església (segle XVII?). Actualment encara es conserva el testimoni d'un mur molt semblant al de la sagristia (que no és pas irregular, sinó de parament compost amb carreus, bàsicament a les cantonades, i aparell irregular), el qual sobresurt de la paret exterior d'aquesta estança excavada, al costat esquerra de la porta per accedir-hi. El parament, d'una alçada d'uns 1'60 metres, està constituït per carreus ben escairats i blocs irregulars lligats amb morter de calç. Podria tractar-se de les restes d'una anterior construcció, del segle XII, moment en el que es data una primera església romànica, sobre la que s'edificà l'actual. Aquesta església romànica bastida possiblement després de les destruccions almoràvits de principis del segle XII, fou aixecada sobre una construcció anterior preromànica (dedicada a Sant Jaume?). Hi ha altres hipòtesis (recolzades per Mn. Margarit) que relacionen aquesta estructura amb la Torre o Castell de Ventallols, citat des del segle XI i situat en algun punt d'aquesta àrea de Sant Cugat Sesgarrigues. El problema rau en la poca claredat de la seva situació exacta i en la manca de fonts documentals o arqueològiques per confirmar-ho. També hi ha qui defensa l'antiguitat romana de les restes, hipòtesi actualment del tot inversemblant, a no ser que es contemplés la possibilitat d'un reaprofitament dels carreus d'alguna construcció romana en època Alt Medieval. En definitiva, manca un estudi aprofundit de la història de l'església i de la zona en general per poder extreure conclusions precises sobre l'atribució cronològica i funcional de les estructures conservades i excavades.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...
Església parroquial de Sant Cugat (Sant Jaume)
L'església parroquial de Sant Cugat té com a base una església anterior, potser del segle XII, que ha estat ampliada i molt transformada, tant en èpoques anteriors ( hi ha capelles datades el 1590, 1613 i 1716, respectivament), com darrerament els segles XIX-XX. La hipòtesi històrica del naixement de Sant Cugat, elaborada per Mn. Anton Margarit es centra en l'existència de la Torre o Castell de Ventallols, ocupada actualment (segons la mateixa hipòtesi) per l'església parroquial de Sant Cugat, antigament dedicada a Sant Jaume.
És un edifici de tres naus separades per pilastres; la façana, amb portal adovellat reformat i frontó partit, és del 1728. Hi ha diverses etapes constructives expressades, sembla que moltes reconstruccions s'han fet aprofitant murs i altres materials de les antigues fàbriques. El campanar és de planta quadrada i finestres apuntades, del segle XIX. La capella del Santíssim és del segle XX.
L'església de Sant Cugat, que centra la població, és un edifici de tres naus separades per pilastres. Correspon a diverses etapes constructives, en las quals s'aprofitaren murs i altres materials de les antigues fàbriques. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal allindat i adovellat i un frontó partit. És del 1728. El campanar, que s'alça sobre una de les naus laterals, és de torre amb planta quadrada, cos superior amb els angles aixamfranats i obertures apuntades en cadascuna de les quatre cares. El coronament és format per una doble cornisa i una barana tancada. Retaule de Sant Adjutori. Retaule de fusta policromada, centrat per una fornícula amb l'escultura de Sant Adjutori rodejat per dues pilastres amb altres dues escultures de sants, dos panells amb grotescos i dues columnes salomòniques, tot ornamentat amb fulles d'acant i de llorer estilitzades, espirals, angelets, etc. El coronament inclou una segona fornícula centrada pel tema de l'Esperit Sant i voltada d'elements decoratius vegetals estilitzats de dimensions més grosses que els anteriors. Contorns irregulars. Estilística barroca. Pica baptismal. Es semiesfèrica. Actualment no presenta cap mena de peu. És de reduïdes dimensions, amidant el diàmetre exterior de la boca 72 cm i l'alçada 36 cm. La seva decoració està formada per nou superfícies rebuidades en forma de pètals que convergeixen al fons de la pica. Al nivell de la boca hi ha dos bordons que l'entornen. Sant Crist Crucifix de fusta tallada policromada que presenta el cos gairebé recte, amb un detallat estudi anatòmic i de volum, gens expressionista, amb les mans lleugerament arquejades i els peus creuats. El cap, decantat cap a la dreta, està a la mateixa alçada dels braços, també lleugerament arquejats. Realisme de concepció i de solucions equilibrades. Ha estat restaurada.
Notícies històriques
L'església parroquial de Sant Cugat, antigament dedicada a sant Jaume, té el seu origen en una església anterior, probablement del segle XII. Aquesta església, d'època medieval, sembla que es va construir sobre les restes del castell. L'any 1188 apareix esmentada com a parròquia, i el primer rector que es coneix, de nom Jaume, la regia l'any 1200. Ha experimentat diverses transformacions al llarg dels segles. Hi ha capelles del 1590, 1613 i 1716. La façana data del 1728 i la capella del Santíssim és del segle XX. El campanar, de planta quadrada i finestres apuntades, fou construït al segle XIX. Conserva un Sant Crist tallat en fusta, del segle XVI, provinent segons sembla de l'església de les Gunyoles, i un retaule d'estil barroc, obrat el 1721, dedicat a sant Adjutori. En el curs d'obres de neteja i excavació fetes a l'església i al seu voltant, han aparegut elements antics de difícil datació, potser corresponents a una antiga torre o edificació romana. Pica baptismal. Segons Mn. Antoni Margarit aquesta pica era la baptismal de la parròquia i, avui, posada de cap per avall, fa de peanya a una senzilla creu que presideix el panteó on enterraven els capellans de la parròquia.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Els anys 60, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, portà a terme una excavació de prospecció a l'entrada de l'església, tocant el mur sud. No es coneix cap tipus de documentació sobre aquesta actuació. Segons referències de Mn. Margarit, rector de Sant Cugat Sesgarrigues, els resultats foren totalment nuls. L'any 1982 es realitzaren unes obres de restauració i sanejament de l'església parroquial, deixant accessible la petita porta de l'estança amb la sagristia, oberta a la façana est, a la part posterior de l'església. El 1982 ja es feu una perforació d'1 m2 a l'estança de la sagristia (no se sap exactament a on), i d'1'50 metres de profunditat, per col·locar un tub de desguàs. Amb la terra del reompliment es localitzaren: una peça de ceràmica vernissada (una olla) i 13 monedes (1 del segle XV, 1 del segle XVI, 8 del segle XVII i 3 del segle XIX) que actualment formen part de la col·lecció de la parròquia. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya decidí, llavors, dur a terme una excavació arqueològica d'urgència, sota la direcció de Charo López. Els treballs es plantejaren per poder confirmar o desestimar les hipòtesis fetes al voltant de l'origen del poble. S'obrí una sola cala d'1 metre d'amplada a l'interior de la sagristia, que al principi estava farcida fins al sostre de terra, runa, etc. Després es rebaixaren les dues cales laterals fins deixar-les a la mateixa alçada. El primer estrat fou ràpidament rebaixat ja que es tractava de material de farciment. Es diferencien dos nivells: Nivell I.- Terra orgànica amb algun os aïllat. Nivell II.- Terra blanca pel compost de calç amb fragments de ceràmica moderna (sobretot catalana decorada blava i verda del segle XVIII), morter de calç, ossos, escòria de ferro, estuc pintat i fragments d'elements arquitectònics de guix (cornises, plafons, etc.). Adosat a la paret sud de l'estança es localitza un tros de mur que es recolza en el segon estrat i queda, per tant, integrat al primer estrat, cobert pels nivells I i II. El parament del mur estaria format per blocs irregulars lligats amb morter de calç (tot i que si es miren les fotos s'aprecia una composició de blocs irregulars i carreus escaiats). A més, el bloc inferior de la cantonada té una marca de picapedrer. L'estructura es data en el segle XVIII pel tipus de parament i materials (encara que aquests són de reompliment). Després es rebaixà la cala central fins a una profunditat d'1'80 metres, uns 0'90 metres per sota de l'estructura de blocs. Aquest segon estrat era format per terra argilosa arqueològicament totalment estèril. Per aquest motiu s'abandonà la recerca. L'informe de l'excavació conclou amb l'apreciació de que les troballes són indicatives dels últims quatre segles d'història (a partir del segle XVIII) i, a més, l'estructura localitzada no aporta cap referència nova per formar part d'una de les reconstruccions de l'església (segle XVII?). Actualment encara es conserva el testimoni d'un mur molt semblant al de la sagristia (que no és pas irregular, sinó de parament compost amb carreus, bàsicament a les cantonades, i aparell irregular), el qual sobresurt de la paret exterior d'aquesta estança excavada, al costat esquerra de la porta per accedir-hi. El parament, d'una alçada d'uns 1'60 metres, està constituït per carreus ben escairats i blocs irregulars lligats amb morter de calç. Podria tractar-se de les restes d'una anterior construcció, del segle XII, moment en el que es data una primera església romànica, sobre la que s'edificà l'actual. Aquesta església romànica bastida possiblement després de les destruccions almoràvits de principis del segle XII, fou aixecada sobre una construcció anterior preromànica (dedicada a Sant Jaume?). Hi ha altres hipòtesis (recolzades per Mn. Margarit) que relacionen aquesta estructura amb la Torre o Castell de Ventallols, citat des del segle XI i situat en algun punt d'aquesta àrea de Sant Cugat Sesgarrigues. El problema rau en la poca claredat de la seva situació exacta i en la manca de fonts documentals o arqueològiques per confirmar-ho. També hi ha qui defensa l'antiguitat romana de les restes, hipòtesi actualment del tot inversemblant, a no ser que es contemplés la possibilitat d'un reaprofitament dels carreus d'alguna construcció romana en època Alt Medieval. En definitiva, manca un estudi aprofundit de la història de l'església i de la zona en general per poder extreure conclusions precises sobre l'atribució cronològica i funcional de les estructures conservades i excavades.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...