Castell de Vergós Guerrejat
Antiga casa senyorial i primitiu castell de poble, situat en l'extrem sud-oest del municipi d'Estaràs, en la part alta del turó on s'ubica el nucli de Vergós Guerrejat, al nord de la riera de Vergós. El castell es troba unit a l'església parroquial de Santa Magdalena.
L'edifici se'ns presenta reformat, no conserva cap tret romànic del castell primitiu i cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català. És de planta irregular, estructurat a partir de planta baixa, primer i segon pis, ràfec de teula i maó disposat en cantells que ressegueix tot el seu perímetre, i coberta exterior a doble vessant. La porta d'accés allindada es troba oberta a la plaça de l'Església i s'hi accedeix a partir d'unes escales. Aquesta porta presenta una decoració en escates molt erosionades, i malauradament ha desaparegut l'escut de la família Meca que estava esculpit al mig de la llinda monolítica. Les primitives finestres encara conserven l'estructura emmarcada amb carreus de pedra picada. Destaca la presència d'una màscara humana, no identificada, esculpida en pedra, situada a un angle de la façana exterior. Finalment, el parament de l'edifici és paredat, amb presència de carreus en les primitives obertures (balcó, finestres i porta d'accés), i als angles de la façana exterior.
En els seus orígens Vergós Guerrejat, així com altres nuclis del municipi d'Estaràs, formava part del comtat de Berga. La referència més antiga d'aquest castell és de l'inici del segle XII. Al testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d'Hug Arnau.
Des de finals del segle XIII o començaments del segle XIV Vergós Guerrejat va passar a formar part de la vegueria de Cervera. Els nobles de la família Oluja descendents dels Vergós, entre ells Bernat d'Oluja Sobirana, van ser senyors del lloc durant els segles XIV i XV. Tots els fogatjaments del segle XIV reconeixien la dependència del lloc envers els Oluja.
No sabem en quin moment exactament passa el senyoriu a la família Meca que fou propietària fins al segle XVIII.El 1569 Miquel de Meca fill de Martí Joan Meca i de Joana Meca i Oluja era senyor del castell. Amb la desaparició de les Vegueries al segle XVIII, Vergós Guerrejat va passar a formar part del corregiment de Cervera. L'any 1720, Manuel Meca, va reformar l'església de Santa Magdalena El 1778 va morir Maria Francesca Meca i de Vega sense fills i la seva herència passà a la família Sabater que ostentaven el títol del marquesat de Capmany. Fins a mitjans del segle XIX estigué habitat per guardes.
Durant els anys noranta del s. XX l'edifici fou comprat per Víctor Badia, restaurador de mobles antics originari de Vallirana; aquest posteriorment el donà a l'ajuntament. Aquest ideà un pla de recuperació de l'edifici per integrar-lo a la ruta dels castells de la comarca. Les obres començaren a finals del 2001 i estava previst que hi tingués cabuda una sala d'exposicions i un centre de restauració de mobles.
La casa disposa d'una porta que connecta interiorment amb l'església parroquial de Santa Magdalena.
L'any 2017, amb el motiu de les obres de restauració i consolidació de la torre del castell, la qual havia quedat afectada per la caiguda del seu parament inferior l'any 2014, es va portar a terme una intervenció arqueològica en aquest espai. Durant la intervenció es va localitzar un empedrat de pedra petit que s'adossava al recrescut del nivell de pas de la porta, i en aquest, s'hi va trobar un ressalt, d'uns 10 cm d'altura. La funció d'aquest ressalt, segons la intervenció, seria canalitzar l'aigua provinent de les pluges cap a l'exterior, i actuar com a fre per a les cavalleries i carros
Castell de Vergós Guerrejat
Antiga casa senyorial i primitiu castell de poble, situat en l'extrem sud-oest del municipi d'Estaràs, en la part alta del turó on s'ubica el nucli de Vergós Guerrejat, al nord de la riera de Vergós. El castell es troba unit a l'església parroquial de Santa Magdalena.
L'edifici se'ns presenta reformat, no conserva cap tret romànic del castell primitiu i cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català. És de planta irregular, estructurat a partir de planta baixa, primer i segon pis, ràfec de teula i maó disposat en cantells que ressegueix tot el seu perímetre, i coberta exterior a doble vessant. La porta d'accés allindada es troba oberta a la plaça de l'Església i s'hi accedeix a partir d'unes escales. Aquesta porta presenta una decoració en escates molt erosionades, i malauradament ha desaparegut l'escut de la família Meca que estava esculpit al mig de la llinda monolítica. Les primitives finestres encara conserven l'estructura emmarcada amb carreus de pedra picada. Destaca la presència d'una màscara humana, no identificada, esculpida en pedra, situada a un angle de la façana exterior. Finalment, el parament de l'edifici és paredat, amb presència de carreus en les primitives obertures (balcó, finestres i porta d'accés), i als angles de la façana exterior.
En els seus orígens Vergós Guerrejat, així com altres nuclis del municipi d'Estaràs, formava part del comtat de Berga. La referència més antiga d'aquest castell és de l'inici del segle XII. Al testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d'Hug Arnau.
Des de finals del segle XIII o començaments del segle XIV Vergós Guerrejat va passar a formar part de la vegueria de Cervera. Els nobles de la família Oluja descendents dels Vergós, entre ells Bernat d'Oluja Sobirana, van ser senyors del lloc durant els segles XIV i XV. Tots els fogatjaments del segle XIV reconeixien la dependència del lloc envers els Oluja.
No sabem en quin moment exactament passa el senyoriu a la família Meca que fou propietària fins al segle XVIII.El 1569 Miquel de Meca fill de Martí Joan Meca i de Joana Meca i Oluja era senyor del castell. Amb la desaparició de les Vegueries al segle XVIII, Vergós Guerrejat va passar a formar part del corregiment de Cervera. L'any 1720, Manuel Meca, va reformar l'església de Santa Magdalena El 1778 va morir Maria Francesca Meca i de Vega sense fills i la seva herència passà a la família Sabater que ostentaven el títol del marquesat de Capmany. Fins a mitjans del segle XIX estigué habitat per guardes.
Durant els anys noranta del s. XX l'edifici fou comprat per Víctor Badia, restaurador de mobles antics originari de Vallirana; aquest posteriorment el donà a l'ajuntament. Aquest ideà un pla de recuperació de l'edifici per integrar-lo a la ruta dels castells de la comarca. Les obres començaren a finals del 2001 i estava previst que hi tingués cabuda una sala d'exposicions i un centre de restauració de mobles.
La casa disposa d'una porta que connecta interiorment amb l'església parroquial de Santa Magdalena.
L'any 2017, amb el motiu de les obres de restauració i consolidació de la torre del castell, la qual havia quedat afectada per la caiguda del seu parament inferior l'any 2014, es va portar a terme una intervenció arqueològica en aquest espai. Durant la intervenció es va localitzar un empedrat de pedra petit que s'adossava al recrescut del nivell de pas de la porta, i en aquest, s'hi va trobar un ressalt, d'uns 10 cm d'altura. La funció d'aquest ressalt, segons la intervenció, seria canalitzar l'aigua provinent de les pluges cap a l'exterior, i actuar com a fre per a les cavalleries i carros