Cal Botes, Vilagrassa
Cal Botes, és un casal noble entre mitgeres del segle XVI, exemple de casa pairal catalana, ubicat al nucli urbà. S'estructura en planta rectangular distribuïda en planta baixa, pis superior, golfes i amb una coberta de teula àrab a dues aigües. Destaca el parament íntegrament i polidament carreuat de grans blocs disposats en filades horitzontals.
A la planta baixa, hi ha la portalada en arc de mig punt adovellada, típica de l'arquitectura civil de cronologia gòtica i renaixentista. Al pis noble s'obre un finestral i una balconada a l'esquerra. El finestral és emmarcat amb ampit i allindat amb un guardapols decorat amb una pinya i la incisió conopial al centre i suportat sobre dues mènsules també en forma de pinya. Damunt hi figura un escut amb la grafia "Martí" i altra grafia il·legible. La balconada és emmarcada per pilastres que sostenen un entaulament arquitravat sobre el qual reposa un frontó triangular d'aire clàssic. Al seu interior hi figura la data de 1574 i just a damunt del conjunt del frontó, la figura d'un angelet alat flanquejada a cada costat per les paraules "Mestre" i "Martí". Pel fet que intercepta l'arc adovellat de la portalada, es pot inferir que el balcó i amb la seva decoració més clàssica, s'obrà sobre un finestral preexistent, també s'aprecia lleument a l'alçada de l'obertura d'on es produí l'ampliació.
Assenyalant el forjat de les golfes hi ha una cornisa de pedra motllurada que travessa de costat a costat i rematant la façana, recolzant-se sobre la cornisa, apareix una galeria correguda amb nou petites obertures seriades en arc rebaixat, i un discret ràfec que les aixopluga.
L'edifici es troba al carrer d'Anglesola nom que adopta l'antic carrer Major al tram nord, essent el tram sud, avui anomenat carrer de Tàrrega. La plaça Major de Vilagrassa, on hi ha l'església, és el punt on el carrer canvia de nom. En aquest carrer de dos noms, hi ha un nombre important de casalicis renaixentistes, dels segles XVI-XVII amb paraments carreuats i molts elements originals, especialment els portals adovellats, els portals conopials o mixtilinis i les finestres amb guardapols i altres elements de tradició clàssica. Tot plegat, denota la importància d'aquest lloc a l'època, junt amb la veïna població d'Anglesola, ubicats en un vial de pas obligat en el camí reial de Barcelona a Lleida. Majoritàriament, són cases de planta baixa, pis i golfes, moltes d'elles reformades i alterades en diferents èpoques. Quant a l'obertura de balcons sobre la base de finestrals preexistents és un procés que s'engega al segle XVIII-XIX.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/30182
Cal Botes, Vilagrassa
Cal Botes, és un casal noble entre mitgeres del segle XVI, exemple de casa pairal catalana, ubicat al nucli urbà. S'estructura en planta rectangular distribuïda en planta baixa, pis superior, golfes i amb una coberta de teula àrab a dues aigües. Destaca el parament íntegrament i polidament carreuat de grans blocs disposats en filades horitzontals.
A la planta baixa, hi ha la portalada en arc de mig punt adovellada, típica de l'arquitectura civil de cronologia gòtica i renaixentista. Al pis noble s'obre un finestral i una balconada a l'esquerra. El finestral és emmarcat amb ampit i allindat amb un guardapols decorat amb una pinya i la incisió conopial al centre i suportat sobre dues mènsules també en forma de pinya. Damunt hi figura un escut amb la grafia "Martí" i altra grafia il·legible. La balconada és emmarcada per pilastres que sostenen un entaulament arquitravat sobre el qual reposa un frontó triangular d'aire clàssic. Al seu interior hi figura la data de 1574 i just a damunt del conjunt del frontó, la figura d'un angelet alat flanquejada a cada costat per les paraules "Mestre" i "Martí". Pel fet que intercepta l'arc adovellat de la portalada, es pot inferir que el balcó i amb la seva decoració més clàssica, s'obrà sobre un finestral preexistent, també s'aprecia lleument a l'alçada de l'obertura d'on es produí l'ampliació.
Assenyalant el forjat de les golfes hi ha una cornisa de pedra motllurada que travessa de costat a costat i rematant la façana, recolzant-se sobre la cornisa, apareix una galeria correguda amb nou petites obertures seriades en arc rebaixat, i un discret ràfec que les aixopluga.
L'edifici es troba al carrer d'Anglesola nom que adopta l'antic carrer Major al tram nord, essent el tram sud, avui anomenat carrer de Tàrrega. La plaça Major de Vilagrassa, on hi ha l'església, és el punt on el carrer canvia de nom. En aquest carrer de dos noms, hi ha un nombre important de casalicis renaixentistes, dels segles XVI-XVII amb paraments carreuats i molts elements originals, especialment els portals adovellats, els portals conopials o mixtilinis i les finestres amb guardapols i altres elements de tradició clàssica. Tot plegat, denota la importància d'aquest lloc a l'època, junt amb la veïna població d'Anglesola, ubicats en un vial de pas obligat en el camí reial de Barcelona a Lleida. Majoritàriament, són cases de planta baixa, pis i golfes, moltes d'elles reformades i alterades en diferents èpoques. Quant a l'obertura de balcons sobre la base de finestrals preexistents és un procés que s'engega al segle XVIII-XIX.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/30182