Els Aiguamolls de la Bòbila
L'Aiguamoll de la Bòbila era antigament una zona d'horts i conreus. Els anys molt plujosos eren coneguts per "anys d'aiguamolls", ja que el nivell de les aigües subterrànies pujava tant que feia sobreeixir alguns pous de la zona i negava els camps veïns.
Com que els terrenys són argilosos, ja a l'any 1947 s'hi havien instal-lat forns artesans per fabricar totxanes i rajoles. Al 19xx s'inaugurà una bòbila que industrialitzà el procés. L'argila s'extreia dels voltants i s'anà rebaixant el terreny en una extensió més gran de la que avui veiem.
S'hagueren d'instal-lar bombes per evitar la inundació dels baixos de la fàbrica.
Al 1982 cessà l'acivitat de la bòbila. Durant la dècada següent, aquest indret va patir una forta degradació, ja que s'hi abocaren sense ordre ni control tota mena de residus d'origen urbà, agrícola, ramader i industrial, alguns dels quals eren molt tòxics (metalls pesants, cianurs, etc.)
A partir de 1992 s'inicià un procès per sanejar i restaurar aquesta zona humida que, en una primera etapa, finalitzà l'octubre de 1994. Mercès a la col-laboració d'institucions, entitats i moltes persones s'ha pogut realitzar un esforç important per recuperar l'espai natural que ara us invitem a visitar.
(Texto del plafón informativo en la entrada, os lo traduzco:)
El humedal de la Bòbila (una bòbila es una fábrica de ladrillos) era antiguamente una zona de huertos y cultivos. Los años muy lluviosos eran conocidos como "anys d'aiguamolls", ya que el nivel de las aguas subterráneas subía tanto que hacía rebosar algunos pozos de la zona e inundaba los campos vecinos.
Como que los terrenos son arcillosos, ya en el año 1947 se instalaron hornos artesanos para fabricar ladrillos y losetas. En 19xx (la fecha está tachada) se inauguró una fábrica de ladrillos que industrializó el proceso. La arcilla se extraía de los alrededores y se fue rebajando el terreno en una extensión mayor de la que hoy vemos.
Se tuvieron que instalar bombas para evitar la inundación de los bajos de la fábrica.
En 1982 cesó la actividad de la ladrillera. Durante la década siguiente este lugar sufrió una fuerte degradación, ya que se vertieron sin control toda clase de residuos de origen urbano, agrícola, ganadero e industrial, algunos de los cuales eran muy tóxicos (metales pesados, cianuros, etc.)
A partir de 1992 se inició un proceso para sanear y restaurar esta zona húmeda que, en una primera etapa, finalizó en octubre de 1994. Gracias a la colaboración de instituciones, entidades y muchas personas se ha podido realizar un esfuerzo importante para recuperar el espacio natural que ahora os invitamos a visitar.
Els Aiguamolls de la Bòbila
L'Aiguamoll de la Bòbila era antigament una zona d'horts i conreus. Els anys molt plujosos eren coneguts per "anys d'aiguamolls", ja que el nivell de les aigües subterrànies pujava tant que feia sobreeixir alguns pous de la zona i negava els camps veïns.
Com que els terrenys són argilosos, ja a l'any 1947 s'hi havien instal-lat forns artesans per fabricar totxanes i rajoles. Al 19xx s'inaugurà una bòbila que industrialitzà el procés. L'argila s'extreia dels voltants i s'anà rebaixant el terreny en una extensió més gran de la que avui veiem.
S'hagueren d'instal-lar bombes per evitar la inundació dels baixos de la fàbrica.
Al 1982 cessà l'acivitat de la bòbila. Durant la dècada següent, aquest indret va patir una forta degradació, ja que s'hi abocaren sense ordre ni control tota mena de residus d'origen urbà, agrícola, ramader i industrial, alguns dels quals eren molt tòxics (metalls pesants, cianurs, etc.)
A partir de 1992 s'inicià un procès per sanejar i restaurar aquesta zona humida que, en una primera etapa, finalitzà l'octubre de 1994. Mercès a la col-laboració d'institucions, entitats i moltes persones s'ha pogut realitzar un esforç important per recuperar l'espai natural que ara us invitem a visitar.
(Texto del plafón informativo en la entrada, os lo traduzco:)
El humedal de la Bòbila (una bòbila es una fábrica de ladrillos) era antiguamente una zona de huertos y cultivos. Los años muy lluviosos eran conocidos como "anys d'aiguamolls", ya que el nivel de las aguas subterráneas subía tanto que hacía rebosar algunos pozos de la zona e inundaba los campos vecinos.
Como que los terrenos son arcillosos, ya en el año 1947 se instalaron hornos artesanos para fabricar ladrillos y losetas. En 19xx (la fecha está tachada) se inauguró una fábrica de ladrillos que industrializó el proceso. La arcilla se extraía de los alrededores y se fue rebajando el terreno en una extensión mayor de la que hoy vemos.
Se tuvieron que instalar bombas para evitar la inundación de los bajos de la fábrica.
En 1982 cesó la actividad de la ladrillera. Durante la década siguiente este lugar sufrió una fuerte degradación, ya que se vertieron sin control toda clase de residuos de origen urbano, agrícola, ganadero e industrial, algunos de los cuales eran muy tóxicos (metales pesados, cianuros, etc.)
A partir de 1992 se inició un proceso para sanear y restaurar esta zona húmeda que, en una primera etapa, finalizó en octubre de 1994. Gracias a la colaboración de instituciones, entidades y muchas personas se ha podido realizar un esfuerzo importante para recuperar el espacio natural que ahora os invitamos a visitar.