View allAll Photos Tagged rectangular
Ermita situada en un puig al nord del nucli de Ribes, prop de Les Parellades. És un edifici aïllat de planta rectangular i absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes, que es troba reforçada per arcs torals que es recolzen en pilastres. Entre els arcs i les pilastres hi ha una cornisa que recorre tota la nau. La part del presbiteri està coberta amb volta de mig canó i queda elevat per mitjà d'un graó. En aquest espai hi ha el retaule barroc de Sant Pau, amb la imatge moderna del sant. En un lateral del l'absis hi ha la sagristia. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs formers de mig punt que es sustenten en pilastres. En una capella hi ha el retaule barroc de Sant Magí i a l'altra una imatge de La Pietat. Al costat del primer hi ha la imatge de la Verge de la Mercè, que algunes fonts han identificat com la del Carme. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut en arc carpanell i delimitat per una barana de fusta. Penjat davant del cor hi ha un exvot en forma de vaixell, que constitueix un llegat dels "americanos" que van tornar a la vila després de fer fortuna. La il·luminació del temple es fa per mitjà de finestres intercalades entre els arcs torals i de la rosassa. S'accedeix a l'ermita a través d'una portalada de pedra separada en dos trams per una cornisa; la part de la porta està custodiada per pilastres, mentre que la superior és de forma triangular i es remata amb un plafó ceràmic i una fornícula sense imatge. Sobre la fornícula hi ha la rosassa. L'edifici està coronat per un capcer semicircular, al centre del qual en sobresurt el campanar d'espadanya, d'un sol ull. Les façanes laterals estan reforçades amb quatre grans contraforts per costat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, revestit amb una capa de morter a la façana. A la façana de garbí hi ha adossada l'antiga rectoria. Davant de la façana de gregal hi creix una olivera centenària.
La notícia més antiga que tenim de l'ermita de Sant Pau la trobem l'any 1485, si bé no és fins l'any 1594 que hi consta com a administrador Geroni Marcer. Durant la restauració de la coberta va trobar-se una teula datada de l'any "1688", que apunta a que l'edifici actual s'estava bastint en aquest període. A principi del segle XVIII, es van aturar les obres del temple, a causa de l'esclat de la Guerra de Successió. Passada aquesta, es va reempendre la seva construcció, que no va acabar fins a principi del segle XIX. A finals d'aquest segle, alguns dels "americanos" que havien fet fortuna a les amèriques van fer donacions per a restaurar l'ermita. Una excavació feta entre l'any 1950 i l'any 1981 a l'entorn de l'ermita va apuntar a l'existència a l'indret d'una vil·la romana.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=229000018
Descripció
El santuari de Sant Pau es troba ubicat dalt d'un petit turó de 75 metres d'alçada, al costat de la carretera d'Igualada a Sitges, a l'entrada de Ribes. És un edifici de planta rectangular, d'una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. Exteriorment, presenta grans contraforts. La façana, de composició simètrica, és molt senzilla i consta d'una porta d'accés rectangular centrada, emmarcada per pilastres i protegida per una cornisa. Té un acabament sinuós i es corona amb un petit campanar d'espadanya. A prop de l'ermita s'han trobat restes d'una antiga vil·la romana.
Notícies històriques
Sembla que en l'actual lloc on es troba situat el santuari de Sant Pau ja existia una altra ermita d'origen molt antic. El primer document data de 1485. L'any 1594 es té notícia del primer administrador, que es deia Geroni Marcer. La construcció de l'actual santuari de Sant Pau es va començar a principis del segle XVIII, però les obres es van aturar a causa de la guerra. L'any 1731, el rector de Ribes Mn. Joan Darder, deixà una bona quantitat de diners en el seu testament per a la continuació de les obres. El 1744 es van pagar 2 lliures i 10 sous al mestre de cases Miquel Trias per haver projectat la planta de la nova capella i ell mateix, dos anys més tard, va obrir els fonaments. L'obra va durar seixanta anys degut a què es finançava mitjançant almoines i prestacions personals. En la seva construcció també va intervenir el mestre de cases Miquel Bertran i Soler. Amb la desamortització de mitjans del segle XIX, el santuari i les seves terres van ser considerades com a béns eclesiàstics i van sortir a subhasta, però com sempre havien estat propietat de l'ajuntament van quedar per al poble, un cop fetes les corresponents instàncies.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
The above photo has been shot with the Samsung NX200,
which has been provided by Samsung Electronics. Co., Ltd.
Rectangular tomb, composed of 2 pairs of slabs on the southwest and northeast sides and closed by a slab facing northeast. It is covered by another slab that is most likely located in its original location, although it is very likely that in order to carry out the burials it would have to be removed.
The interior of the burial chamber measures 1.60 m long, 0.80 m. wide and 0.65 m. of height
Ballynahinch Castle is on the Northern bank the River Suir. The tower house is at the W end of a rectangular bawn which has a building in the NE angle and on the S wall. It was in the possession of John Bourke fitz William Oge in 1558 but in possession of Edward Butler, brother of the Earl of Ormond, by 1587. According to the Civil Survey the Countess of Ormond was the proprietor in 1640 and 'On the sd. lands stands a castle Demolished with a Bawne on one side thereof together with a thatcht house a few cabbins all Inhabitted. The tower house is constructed of limestone rubble, roughly coursed, with remains of external harling and an external base-batter. It originally had three storeys and in the 16th century a fourth storey and a mural chamber at parapet level were added. The entrance to the tower house, at the N end of E wall, is protected by a machicolation at parapet level. The doorway is completely broken out and has been since at least 1906 when described by Crawford, who mentions a groove at the apex of the former pointed doorway, presumably a yett hole. About 2m above the former doorway is a Sheela-na-gig. The entrance lobby is protected by a large murder-hole overhead and there is a narrow guardroom to the N running E-W in the thickness of the N wall. The ground floor was accessed through a doorway, now broken out, directly in front of the main doorway. It was divided, possibly in the late 17th/18th century, by a stone wall running E-W which rises up to the stone vault above the first floor, though the upper courses of this cross-wall are gone. The internal floor level appears to have been deepened by, possibly when the cross-wall was being built. The ground-floor chamber was lit by three windows, one in the centre of the N wall, another in the S wall, slightly E of centre and a third in the W wall, blocked externally. There are also three wall cupboards. The first floor was carried on stone corbels on the E and W wall and was entered from a doorway off the mural stairs which rises from the entrance lobby within the E wall. It was lit by an unusual cinquefoil single-light window in the N wall and a flat-headed two-light window in the S wall. The stairs is lit by a number of simple flat or round-headed loops and is defended at each angle by a murder-hole. Between the first and second floor there is a vaulted mural chamber in the E wall, lit by a window at the E end of the N wall, and in the E wall there is also a small angle fireplace, in a recess in the S portion of the chamber, with a flue which exits through the wall 3m above the floor level. The second floor, above the barrel vault, is entered from the mural stair in the S wall. It is lit by five windows, two in both the E and W walls and one in the N wall. There is also a window in the S wall opposite the entrance to the main chamber and a window in the N wall, near the NW angle, which lights the stairs up to a mural chamber. There is an inserted fireplace in the W wall where there was formally a two-light ogee-headed window which was blocked up in the late 16th century. There are three wall cupboards. There may have been a gallery at the S end of the main chamber, accessed via an internal wooden stair, which would have provided access to the lintelled mural chamber in the S wall which is lit by three windows in the S wall and has two wall cupboards, one at either end of the mural chamber. In the main chamber a doorway, roughly centrally placed in the S wall, gives access to a garderobe chamber which is lit by a single-light window towards the W end of the S wall. The garderobe chute exits at the base of the W end of the S wall. Another mural chamber is accessed from a doorway W of the window embrasure in the N wall. This gives access to a stair which decends steeply to a vaulted chamber, lit by three loops, which runs N-S along the W wall. Towards the back of this mural chamber there is a partition wall with a low doorway giving access to a small unlit chamber. In the late 16th century a third floor, with a fireplace above that at second floor level, was inserted. This floor has no windows or doorway so must have been accessed from the chamber below via a wooden stair. A doorway at the W end of the N wall provides access to a stair up to a mural chamber at parapet level and gives access to the battlements. This mural chamber is also a late 16th-century addition. It is lit by three windows in the N wall and one at the N end of the E wall and is roofed with stone capping.There are good coping stones projecting from the S face of the mural chamber showing the line of the A-frame roof. There are also rafter holes in the wall above the third-floor fireplace to support a timber roof. The parapet is in good condition with stone-capped crow-stepped crenelations and drain holes and water spouts in situ.
Giant rectangular stones were found by archaeologists near the ancient city ... read more www.noyobdunyo.tk/2021/10/giant-rectangular-stones-were-f...
Find at landscapebrands.com/6-rectangular-heavy-duty-portable-pic...
Quality Fusion Coatings® tables last season after season.
Choose this spacious traditional picnic table when you want an all-weather furnishing that offers long-lasting comfort, beauty and durability. Table are protected with the proprietary Fusion Advantage™ multi-stage process. Exclusive patented TopCoat® is a richly tinted, high-gloss powder coating process that encapsulates and surrounds the plastisol to protect it from fading, cracking, mold and mildew. Powder coated steel frames are shielded by FusionGuard® for extreme rust-resistance. A smart buy, these tables reduce maintenance costs and offer maximum dependability. Optional hold down clamps are also available.
Note: Design allows seat height flexibility of 1 5/8".
Es la superficie sobre la cual se practica el deporte. Está constituida por un área rectangular y perfectamente plana.
Es la superficie sobre la cual se practica el deporte. Está constituida por un área rectangular y perfectamente plana.
Edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb presbiteri poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts. La volta de creueria s'estructura en 3 trams. La portada d'accés originària és a la façana nord, atès que el mur sud s'integra en la muralla de la vila. És abotzinada i l'arc superior apuntat. Amb finestrals gòtics. Podem veure dos campanars: un d'estructura quadrangular (8 m x 8 m), amb finestrals gòtics al seu tram final, i una gran terrassa amb barana de pedra (segle XVI-XVII), i un altre campanar octogonal, d'estil gòtic i molt més petit, situat damunt la clau de volta de la nau de l'església. A la façana principal hi ha una imatge de la verge feta de pedra negra d'uns 1,30 metres d'alçada.
Ressenya històrica
La parròquia de Santa Coloma formava part del bisbat de Vic fins a mitjans del s. XX. L'any 1151 apareix com a subjecte a la canònica de Santa Maria de Solsona. A finals del s. XIII la canònica de Solsona rebia encara de l'església de Santa Coloma l'alberga i la quarta part de les primícies del blat, Pere de Queralt va disposar en el seu testament dictat el 1167 que els seus marmessors tinguessin cura de cedir a l'arquebisbe de Tarragona la meitat de les rendes de Santa Coloma a fi que aquest fes la consagració del temple. El s. XIII es documenta una nova reconstrucció del temple. A partir del 1331 es s'inicià la construcció de l'edifici gòtic i que s'acabà el 1587. El 1631 l'artista colomí Esteve Gaixet va fer el retaule del Santíssim, que a partir del 1731 passaria a l'altar major fins el 1796, en què fou traslladat a la capella de l'Hospital. El 1731 un incendi fortuït va cremar el retaule major de l'església (construït encara no feia cent anys per l'escultor Josep Tramulles, 1635-379, 4 retaules secundaris i l'orgue. El 1744 s'encarregà la construcció d'un nou retaule a l'escultor Pere Costa però l'obra no progressà per falta de diners. A mitjans del s. XIX es construí el baldaquí que, primer amb la imatge de Nostra Senyora de l'Assumpció i després amb la de Santa Coloma, subsistí fins al 1936. El 1939 es va enderrocar una portalada barroca que hi havia damunt la portalada gòtica actual i va aparèixer la imatge de la Verge que s'hi pot veure.
patrimoni.concadebarbera.cat/Esglesia-de-Santa-Coloma-San...
Cherry Rectangular Dining Table
Cherry Dining Room Furniture Made in the USA by Colonial Furniture 570-374-8091 www.cherryfurniture.com
A long handmade sequin dress, in rectangular silver paillette sequins with silver faceted beads and a luxe grey fabric background in a classic cut. by SequinQueen Front View
Església parroquial situada d'alt d'un turó al costat de les restes del castell, de planta rectangular, amb una capella adossada a la part esquerra de l'edifici, mentre que a la part dreta hi trobem la sagristia la qual queda perfectament adossada i integrada a l'església. També es pot observar un campanar de forma quadrangular, que sobresurt del teulat a dues aigües pel costat esquerra de l'edifici, i amb obertures amb arc de mig punt per poder situar les campanes al seu interior.
El mur està realitzat amb paredat i carreus de pedra local molt ben treballats situats a les cantonades i a la porta principal de l'església, amb una estructura adintellada, sobre la qual apareix una petita fornicula, coronada amb forma de petxina, que devia allotjar el sant a la qual esta dedicada l'església. Per sobre d'aquesta, ens apareixen dos obertures per il·luminar l'interior del temple, una circular situada a la meitat de la façana, i una altra quadrada a sota de la teulada.
La pila d'aigua beneïda, és una reconstrucció a petita escala de la que pica baptismal trobada a l'exterior de l'església. Presenta una cornisa superior doble que limita el brocal, una franja excavada i una segona cornisa. Per sota d'aquesta, uns dotze lòbuls donen caire de flor que suporta la part superior. Es recolza en un peu lleugerament retorçat.
La pica baptismal és de grans mides i feta de pedra. Presenta en un dels costats, restes d'haver estat adossada a una paret. Hi consta un brocal en forma de cornisa, una faixa excavada i una segona cornisa, el conjunt dels quals delimiten la part superior de la pica. Una vintena de sòcols limiten uns relleus en forma de lòbuls.
Malauradament, la posició mig enfonsada de la pica, avui dia transformada en test, impedeix parlar de la seva base.
En el momemnt de la construcció, al poble de La Curullada es realitzen importants obres arquitectòniques com ara la remodelació del castell.
El conducto rectangular de EXTRACAM ofrece la máxima fiabilidad y mejora ostensiblemente los sistemas de instalación más convencionales.
Su especial configuración nervada ofrece unas propiedades mucho más sólidas, obteniendot así un conducto más resistente y estético.
Con la exclusivo sistema de engatillado hermético se consigue un conducto completamente acabado, listo para el montaje en obra y totalmente a la medida del proyecto, eliminando acoplamientos y soldaduras.
De planta rectangular i una sola nau, consta de 3 registres amb volta de creueria, amb nervis motllurats que reposen en mènsules adossades als murs. L'absis és rectangular amb una obertura apuntada. Té un altre finestral de mig punt al mur sud. Al s. XVI es construí el cor, sostingut per una volta de creueria amb nervadures estelades. També del s. XVI és la capella del baptisteri. Destaca la porta d'accés, lateral, de mig punt i adovellada, amb fines motllures i coberta amb un guardapols coronat amb floró. L'estil evoluciona del cistercenc passant pel gòtic del s. XIV fins al flamíger i gòtic tardà (s. XVI), tot sota influència directa de Poblet. En una de les pedres de fàbrica hi ha l'escut de l'abat Juan Payo (1480-1498). Sobre la portalada gòtica es pot admirar l'escut de l'abat Domènec Porta (1502-1526). Les capelles laterals s'obriren el s. XIX. Campanar de base quadrada amb obertures de mig punt i escala d'accés de cargol. Destaca també el rellotge de sol datat al 1591 i la pica baptismal gòtica, en forma lobulada, de la capella del baptisteri.
Notes històriques:
Construcció gòtica iniciada el 1287. Substituí l'anterior església de Sant Salvador, documentada ja el 1191. Al final del s. XV consta que la parròquia era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona però al s. XVIII apareix com una vicaria perpètua a càrrec de l'abat de Poblet. En temps de l'abat Ponç (1316-48) es construí la part del presbiteri i en temps de l'abat Conill (1438-58) hom hi donà una bona empenta. S'acabà de bastir durant l'abadiat de Domènec Porta (1502-26), amb la porta d'accés i el campanar. El temple fou incendiat el 1936, destruïnt-se el retaule gòtic del Roser. Les campanes del campanar es van salvar d'aquesta destrucció perquè servien de tocs d'alarma. Les restauracions finiren el 1966. A finals del segle XX es va modificar la forma del campanar afegint-hi un emmerletat.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...