View allAll Photos Tagged rectangular
A rectangular vertical biofilter
Photo courtesy Dick Nicolai, South Dakota State University (emerius)
Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un doble cos: el primer consta de planta baixa, dos pisos i golfes i coberta a dues aigües i el segon de planta baixa, pis i coberta de terrat.
La façana del primer cos té una composició simètrica amb dos portals laterals d'arc de mig punt i dues finestres centrals a la planta baixa i una balconada de tres obertures amb arquivoltes, també amb arcs de mig punt. A les golfes trobem una galeria de sis obertures rectangulars. Coronament amb una important barbacana de fusta. La façana del segon cos té un portal amb arc carpanell a la planta baixa i al seu damunt una tribuna amb vidrera sustentada per carteles, amb els cantells arrodonits. Al seu damunt hi ha el terrat amb una barana de ferro.
Observacions: També es coneix com a Casa Serdà. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi ha dues fitxes que corresponen a aquesta finca (5054 i 5055).
Descripció:
Edifici entre mitgeres i d'una crugia. Presenta planta baixa, un pis i terrat. El pis principal està ocupat per una tribuna decorada d'acord amb l'estètica modernista, que combina el ferro, la ceràmica vidriada i els vidres de colors. El coronament és esglaonat, amb una barana de ferro a la part central.
Notícies històriques:
La construcció de la Casa Batlle data de l'any 1908. Josep Batlle i Planas va encarregar el projecte a l'arquitecte Santiago Güell i Grau. Va ser presentat el 27 de març del 1908, i es va aprovar el 8 d'abril del mateix any. Aquest projecte es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Descripció:
Edifici entre mitgeres i de tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab. Al primer pis hi ha un balcó corregut de ferro fos amb tres portals. El segon presenta una modulació d'obertures d'inspiració gòtica. Cal destacar la barbacana. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
If you are curious what a handwoven tray actually looks like? Let's discover our tray which is captured in our factory in Ninh Binh
-----------------------------------------
KINGCRAFTVIET.COM- VIETNAM'S HANDICRAFT WORLD
Add: 41/49 Huynh Thuc Khang Street, Dongda Dist, Hanoi, Vietnam
Mobile (Whatsapp/Viber): +84 966420187
Email: sales@kingcraftviet.com
I used FermiLab engineering paper to do my homwork. During scanning, accidental error art was created.
The Pantheon borders the Piazza della Rotonda, a rectangular square with an 18th century fountain crowned with an obelisk.
The name Pantheon is a Greek adjective meaning "honor all gods" which refers to the building's original function as a temple for all the gods. The temple was converted into a church in 609 AD and today it's dedicated to St. Mary of the Martyrs. It was the largest dome in the world (over 43 meters-141 feet) until 1436 when the Florence Cathedral was constructed.
Before the current Pantheon was built, two other buildings occupied the same site but both burned down. The right hand man of Emperor Augustus, Agrippa, built the first Pantheon in 27 B.C. but it burned in the Great Fire of 80 AD. It was rebuilt by Emperor Domitian but it was struck by lightning in 110 AD. In 118 AD Emperor Hadrian ordered for the Pantheon to be rebuilt again but this time in a totally different, circular design. He designed it with a famous Greek architect but the architect was executed by the Emperor because of an argument about the design of the temple. It was completed seven years later, in 125 AD.
The portico's 16 huge, 60 ton columns were quarried in Egypt. They were transported all the way to Rome using barges and vessels. The columns, each one with a diameter of 5 feet (1.5 meters), They are 39 feet (11.8 meters) tall. The columns support a triangle pediment with an inscription attributing the Pantheon to Marcus Agrippa “M•AGRIPPA•L•F•COS•TERTIUM•FECIT” meaning “It was built by Marcos Agrippa in his third consulate”). It is the only remnant from the original temple built by Agrippa and it is believed that Hadrian left it as a gesture to his predecessor when he rebuilt the pantheon.
Descripció:
Capella de planta rectangular, d'una sola nau d'estretes mides. En una restauració feta l'any 1979 es va suprimir l'absis, de planta semicircular, decorat amb arcuacions llombardes i tes petites finestres. A la façana de ponent es troba el campanar d'espadanya doble, bé que no es conserven les campanes. A la cara de migdia hi ha la porta d'entrada i una espitllera.
Notícies històriques:
Les restes que quedaven de l'absis, revelaven l'existència d'una primitiva església, datable del segle XI, que hom creu formava part d'un petit priorat o convent. L'edifici actual és del segle XII o XIII, bé que molt modificat el 1544, quan es va refer part de la nau. És sufragània de la seva veïna de Sant Martí de Maçana, del terme de Rubió.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes.
És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures.
A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur.
A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts.
En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades.
Observacions:
També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.
Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.
El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.
L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11.
Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural.
L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52)
patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet
Altres fotos d'aquesta Capella:
"Dwelling" (a.k.a. Storage shed) (c!915)
The dwelling is a small, rectangular, one-story, gable-roofed vernacular board-and-batten frame building built
on stone piers. The roof is
surfaced with standing seam metal. It faces south, with its
ridge parallel to the road. The
front (south) elevation has a
plank door on center flanked by windows with 12-pane casement sash. The building's
original use is enigmatic. It first
appeared on the 1915 site plan when it was designated as a dwelling. It is, however, not in keeping with the scale or finish level of residential construction elsewhere at
Sagamore. page 18 npgallery.nps.gov/GetAsset/e702177d-2e93-48bc-a861-fdb5e1...
++ ++ ++ ++ ++
image by Photo George
©2018 GCheatle
all rights reserved
locator: CC 13 GAC_8508A marked
Old oak tree that has obviously been pruned and trained so that its main branches grow vertically, to avoid the buildings of the shopping center.
El cos principal de l'edificació consta de tres naus rectangulars paral·leles de diferent altura amb cobertes de volta de maó de pla carregades directament sobre arcs de diafragma parabòlics. La coberta, a diferents nivells, deixa petites obertures d'il·luminació intercalades entre les voltes.
Hi ha dues naus més, transversals a les anteriors, la primera d'elles amb arcs, on es troba la sala de màquines, i l'altra, amb dos pilars centrals i voltes força complexes, que serveix com a sala d'exposició dels productes del celler. Sobre la nau més posterior s'alcen dos dipòsits d'aigua cilíndrics, sostinguts per un peu d'obra vista i coronats per una teulada cònica sobre petites voltes equilibrades en voladís, fetes també de maó.
Les obertures són finestres d'arc de mig punt, dividida cadascuna per dos pilarets de maó. Emmarcades amb maó vist, es repeteixen harmònicament al llarg de les façanes.
La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i la porta d'accés, un segon nivell de parament llis pintat de blanc on es troben les finestres superiors emmarcades en maó a plec de llibre i on destaca el fris ceràmic, i un tercer nivell de coronament de l'edifici que permet llegir la formalització de la coberta.
És especialment notable la coberta de volta de maó de pla a diferents altures, que permet la il·luminació amb petites obertures.
En aquest edifici, Martinell va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrat.
El Celler Cooperatiu de Gandesa és situat a l'entrada d'aquesta població des de Móra d'Ebre. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet entre 1919 i 1920 per encàrrec del Sindicat de Cooperació Agrícola de Gandesa, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls. Hi van col·laborar l'enòleg Isidre Campllonch i segurament també el tècnic oleícola Emili Rovirosa. Era destinat a l'elaboració del vi i l'oli.
Quan les primeres obres del celler eren tot just finalitzades, li encomanaren fer-ne una ampliació en un solar situat a l'altra banda del camí posterior. D'aquest segon projecte es construïren els dipòsits subterranis i el molí d'oli, i la resta s'acabà sense participació de l'arquitecte. El 1980, l'arquitecte Manuel Ribas Piera, seguint el projecte de Martinell, construí una taverna a la part posterior.
En aquest edifici, Martinell va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrats. L'èxit del sistema va fer que Martinell decidís aplicar el mateix mètode a altres cellers, com ara el de Pinell de Brai.
El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers; en aquest cas introdueix, a més, la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics.
Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la Guerra Civil.
A rectangular brioche bread, with a golden and brown crust, on a cutting board by a knife, © Patricia Mancebo.
If you would like to use this image, please mention:
'Brioche' by Patricia Mancebo is released under CC BY-SA
and link to both this location and the relevant license.
South Korea defeats Uzbekistan in extra time of an Asian Cup 2015 quarter final match at the Melbourne Rectangular Stadium.
Outside Rectangular: 30x20x5.5cm (LxHxW) and ellipse size: 20x13 cm
(LXH).Height of floating object: 8.5-9.5cm, Weight of floating object: 20-100g Silver or
black PMMA frame with 2 sets 4W fluorescent lights inside.
Company name and logo can be laser enchased on the face side
Product Size: 34x24x7.5cm
Packing: 1pc/box, 12pcs/ctn
MEAS.: 50*47*36cm N.W.: 17.3kgs
G.W.: 18.5
20” container: 3456pcs 40”
Rectangular Ceramic Counter Top Basin - NBV005
The rectangular ceramic counter top basin, perfect for installation on any counter top in a contemporary style bathroom. Beautifully crafted this rectangular basin brings the essence of tranquillity in any bathroom atmosphere. Precise engineering and manufacturing quality ensure long life of this visually stunning counter top wash basin
Choose the best large rectangular gable vent to protect your attic and give them a finishing touch in any climate. It is easily fittable to any attic.
Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa de la façana principal es troba el portal d'entrada, d'arc carpanell, decorat amb un marc de guix de color groc apagat a mode de dovelles en baix relleu, a la part superior del qual hi ha un escut de Catalunya. A cada banda d'aquest portal d'entrada s'obre una finestra quadrada amb un marc quadrat rebaixat també de color groc apagat. La part inferior d'aquesta planta baixa està resseguida per un sòcol de pedra.
Al primer pis destaquen els dos finestrals amb motllures guardapols, són els dos elements més significatius des del punt de vista arquitectònic. El de l'esquerra, d'arc conopial, té la motllura sostinguda per mènsules escultorades amb carasses de tradició gòtica tardana o de l'alt renaixement, la carassa de l'esquerra representa un personatge femení, i la de la dreta un personatge masculí, barbat. El finestral de la dreta presenta un arc de llinda amb la data 1620. Finalment, a la part superior de la façana hi ha cinc petites obertures rectangulars alineades horitzontalment, que corresponen interiorment amb les golfes de l'edifici.
Observacions: Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg del temps. Així, també és conegut com a Cal Montserrat i Cal Camil. El nom que consta al camp "Denominació" és el que té major acceptació. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest edifici no té fitxa pròpia, sinó que comparteix una fitxa juntament amb quatre edificis més de Santa Fe. El codi i número que consta al camp "Nº Inventari Generalitat" és provisional i és d'ús intern de la Generalitat.
Tot i que no es disposa de documentació que així ho verifiqui, la transmissió oral feta per la gent gran del poble diu que tant aquest edifici com Ca la Mília havien format part d'un convent de monges (VENDRELL, 1994).
When I found the grates located here, they were latitudinal wheelsuckers. I called them in, and they were replaced with (W)rectangular Roulettes. Although they are safer than the original grates, they still have open gaps which can trap a wheel.
Capella d'una única nau, de planta rectangular amb absis a la capçalera i absidiol lateral de planta semicircular amb volta de canó seguit i coberta de teules àrabs a dues aigües i absis i absidiol amb coberta de quart d'esfera amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya de dues obertures, mig enderrocades.
Façana amb portal adovellat de mig punt, amb motllura, i ull de bou superior i paraments de carreus petits i irregulars. A les dovelles centrals es pot veure una inscripció que posa: " R · T · A Y 1764".
Observacions: El portal és del segle XVIII segons consta per la marca de l'any que té.
Segons Mossèn Josep Planas (1948), l'origen de la seva fundació s'ha de buscar en el segle X. Però, el primer document on es fa referència a la capella, és el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, de l'any 1285, segons el qual deixa tres sous per les obres que es feien a l'església. En aquesta època és quan es basteix l'edifici que es pot veure actualment.
Un altre document, de l'any 1300, el testament de Guilleume de Galceràn de Carcelles, en testimonia la seva existència llegant 12 diners a l'obra de la capella. L'any 1395 estava sota l'advocació de les santes Apolònia i Bàrbara. Va pertànyer a la propietat de Marabassa, confrontant amb els horts de l'Almirall. Posteriorment, fou comprada per Jaume Torres. L'any 1944 es va descobrir, molt a prop, una tomba neolítica. L'any 1986 figurava com a titular la Sra. Josefina Batlle, vda de Torres.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=303000014
Capilla de una única nave, de planta rectangular con ábside en la cabecera y absidiolos laterales de planta semicircular con bóveda de cañón seguido y cubierta de tejas árabes a dos aguas y ábside y absidiolos con cubierta de cuarto de esfera con la cumbrera perpendicular a la fachada principal. Campanario de espadaña de dos vanos, medio derruidos.
Fachada con portal adovelado de medio punto, con moldura, y ojo de buey superior y paramentos de sillares pequeños e irregulares. En las dovelas centrales se puede ver una inscripción que pone: "R · T · AY 1764".
Observaciones: El portal es del siglo XVIII según consta por la marca del año que tiene.
Según Mossèn Josep Planas (1948), el origen de su fundación hay que buscarlo en el siglo X. Pero el primer documento donde se hace referencia a la capilla, es el testamento de Gerarda, esposa de Fernando de Vilafranca, del año 1285, según el cual deja tres sueldos por las obras que se hacían en la iglesia. En esta época es cuando se construye el edificio que se puede ver actualmente.
Otro documento, del año 1300, el testamento de Guilleume de Galceràn de Carceller, testimonia su existencia legando 12 dineros a la obra de la capilla . El año 1395 estaba bajo la advocación de las santas Apolonia y Bárbara. Perteneció a la propiedad de Marabassa, colindante con los huertos del Almirall. Posteriormente, fue comprada por Jaime Torres. En 1944 se descubrió, muy cerca, una tumba neolítica. En 1986 figuraba como titular D ª. Josefina Batlle, Vda de Torres.