View allAll Photos Tagged rectangular
Download full size texture at www.tilingtextures.com/mixed-size-rectangular-stone-wall/
More brick and other textures at www.tilingtextures.com
Descripció:
Capella de planta rectangular, d'una sola nau d'estretes mides. En una restauració feta l'any 1979 es va suprimir l'absis, de planta semicircular, decorat amb arcuacions llombardes i tes petites finestres. A la façana de ponent es troba el campanar d'espadanya doble, bé que no es conserven les campanes. A la cara de migdia hi ha la porta d'entrada i una espitllera.
Notícies històriques:
Les restes que quedaven de l'absis, revelaven l'existència d'una primitiva església, datable del segle XI, que hom creu formava part d'un petit priorat o convent. L'edifici actual és del segle XII o XIII, bé que molt modificat el 1544, quan es va refer part de la nau. És sufragània de la seva veïna de Sant Martí de Maçana, del terme de Rubió.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes.
És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures.
A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur.
A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts.
En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades.
Observacions:
També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.
Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.
El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.
L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11.
Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural.
L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52)
patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet
Altres fotos d'aquesta Capella:
"El nucli original de cal Casanoves és una ferma torre de planta rectangular de 9,50 x 6,00 metres, amb no menys d'una dotzena d'espitlleres obertes en tot el seu perímetre. L'alçada de la torre és d'uns 8 metres.
Aquesta fortificació, juntament amb la torre de l'Esquerrà, cal Roca Vidal i d'altres guaites que hi devia haver al voltant, foren els ulls del castell de Marmellar, tan enclotat dins del fondo."
Un pou enrunat que hi ha dintre de la torre de cal Casanoves o de cal Pigot podia haver estat una sortida d'escàpols. L'embigat de sostre de la primera planta estava recolzat sobre una elegant arcada de pedra que, sortosamet, vaig dibuixar i amidar l'any 1988. Al març del 90 ja no hi era. Algú l'havia arrencat i se la va endur de Marmellar.
Amb els anys, a la casa, s'hi van fer gran quantitat de reformes i modificacions i s'hi va afegir un nou cos d'edificació. Ara tot està deixat, amb algun embigat ensorrat i amb tota mena de danys. A la planta baixa hi ha l'entrada amb restes de paviment. A la dreta, la cuina amb el foc, forn, l'aigüera, el rebost sota l'escala i comunicació amb l'establa. A dalt, una sala i quatre cambres, una d'elles amb sala i alcova. I encara hi ha les golfes.
El portal de l'entrada era de pedra amb arc de mig punt que va ser arrencat. També són de pedra ben treballada les cantoneres de la casa i una finestreta que guaita a ponent.
Un rústec i bonic portal arquitravat dóna pas a un baluard on hi ha un vell corral de bestiar amb bigues travades per falques de fusta, i amb altres annexos i solls. Al costat de l'era hi ha una pallissa afermada sobre els ciclopis carreus del rocallís.
Benjamí Català Benach, "El Montmell, sostre del Baix Penedès" , La Bisbal del Penedès, 1991
Construction of the castle began as a roughly rectangular fortified house with towers in each corner. The original plan may never have been finished, and by 1558 it is likely only the southern tower remained. In 1580 the south wing was rebuilt in Elizabethan architecture style, and around 1630 the eastern range was rebuilt in three-story Inigo Jones style. The Elizabethan wing remained a bailiff's residence until 1905, but the eastern range was partly dismantled on the completion of the new house in 1843, leaving the ruin as a garden feature.
The Darrell family owned the estate for some 350 years. In 1778 Edward Hussey bought the estate and his grandson, also Edward, built the 'new' Castle to the designs of Anthony Salvin, from sandstone quarried from the slope below. The hollow created was developed into a Quarry Garden.
On Christopher Hussey's death in 1970 the estate was left to the National Trust. Several apartments in the castle and on the estate were let out by the Trust, with tenants including Prime Minister Margaret Thatcher.
Capella de planta rectangular d'una sola nau, coberta a dues vessants. A l'interior la coberta es resolt a partir d'una volta de canó de perfil rebaixat, reforçada per quatre arcs torals, dels quals els situats a l'est són ogivals, i els de la banda oest són de mig punt. L'absis semicircular, a llevant, està molt modificat, i presenta un ull de bou. A ponent, la nau es va ampliar amb un cos format per un transsepte i un absis semicircular.
A la façana sud trobem la porta d'entrada al temple, senzilla, d'arc de mig punt amb les dovelles lligades posteriorment amb morter modern, amb dos graons, molt modificada. Tots els murs de l'edifici estan arrebossats; als llocs on el parament és visible, s'aprecia un reaprofitament de carreus molt més antics, potser romans. Tant a la façana nord com a la sud uns robustos contraforts ajuden a suportar les parets del temple. Més modern, del segle XVIII, és el campanar d'espadanya d'un sol ull, sobre el qual hi ha una creu, de 9,50 m. d'alçada, a la paret nord del temple. Disposa d'una campana de 60 cm. de diàmetre, construïda el 1940. Aquesta campana té una inscripció que, traduïda del llatí, diu: "Francesc Olivella, la seva muller i els seus fills celebrant el triomf del cristianisme en la pàtria i la seva salvació en nom de Crist i de la puríssima Mare, foren donadors de Joana Maria Francisca, veu clamant lloances pel favor rebut. Any del Senyor 1940". A l'oest trobem, adossat perpendicularment a la capella, un edifici el doble d'alt que aquesta, probablement la rectoria, de manera que el conjunt forma una planta de creu llatina. També la teulada d'aquest edifici és a dues vessants. A l'extrem oposat de la capella, aquest edifici annex presenta un absis que sobresurt del cos central. Les cornises d'ambdós edificis, fetes de maó, juguen amb motius geomètrics.
Observacions: Existeix la possibilitat que aquest transsepte substitueixi un antic santuari; si això fos així, la capella de Sant Joan Salerm seria un cas únic al romànic català.
A França, Itàlia i Catalunya hi ha moltes esglésies i capelles dedicades a Sant Joan Baptista, com la de Sant Joan Salerm. L'etimologia del mot "Salerm" fa referència a "lloc ermotat", "terra sense conrear". Això es deu, segons Salvador Olivella, al fet que quan es va edificar la capella, tot el voltant era bosc, bàsicament d'alzina i garriga. Aquest bosc, conegut com "l'alzinar", es va anar desartigant des de finals del segle XVIII fins a la segona meitat del XIX, a causa de l'extensió massiva del cultiu de la vinya a tot el Penedès. D'aquell bosc antic se'n conserva una part molt petita, plena d'arbres molt grans.
La capella de Sant Joan Salerm es documenta per primer cop l'any 917, en un pergamí del monestir de Sant Cugat del Vallès; s'esmenten unes terres situades entre les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Aquestes esglésies podrien ser Santa Maria de Monistrol, Sant Pere de Lavern i, possiblement, Sant Joan Salerm. Va estar vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, ja des de final del segle X: l'any 992, Geribert, pare de Mir Geribert, va comprar a l'abat Odó de Sant Cugat una vinya i una garriga situades al castell de Subirats, al costat de la "casa de Sant Joan". A principis del segle XI, diverses butlles papals confirmen la subjecció de la capella al monestir vallesenc, juntament amb els seus béns i possessions. A altres referències documentals del mateix monestir de Sant Cugat s'hi esmenta el nom de Sant Joan dins el terme de Subirats, són dels anys 1002, 1007, 1023 i 1098. Al segle XII tenim documentades diverses donacions dels castlans de Subirats a la capella de Sant Joan. Així, l'any 1167, Ramon, germà de Pere de Subirats, li llega un morabatí; el 1185, la seva esposa Azlada, o Adelaida, li llega dos morabatins. D'altra banda, el 1311, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, va visitar la capella, quan Arnau Camora era rector de Sant Pere de Lavern; d'aquella visita es dedueix que la capella de Sant Joan Salerm era aleshores sufragània de Sant Pere de Lavern. Sabem que al segle XIV hi havia al voltant de la capella un nucli de població disseminat, ja que al fogatge de 1358 hi consten cinc focs per a "Sant Johan Çalerm": els focs d'Arnau Soler, Guillem Ferrer, Bernat Raffat, n'Albareda vídua i na Clareta vídua. L'any 1693 la capella fou visitada pel degà del Penedès. Als anys '40 del segle XX es va portar a terme una remodelació de l'edifici. Segons Salvador Olivella, per les característiques que presentaven les parets i arcades abans d'aquesta remodelació, la capella podria tenir orígens visigòtics. Sota l'altar primitiu hi havia una sitja, dins la qual s'hi van trobar, durant la intervenció dels anys '40, restes de rajoles vidrades, molt trossejades, amb la imatge de Sant Joan Baptista, encerclat per una gran sanefa, detalla cap a finals del segle XVII-principis del XVIII. També es van trobar ossos al voltant de les quatre parets de la capella, que després de la reconstrucció van ser abocats a l'ossari del cementiri de Sant Pere de Lavern.
Antic molí paperer. Edifici que s'acosta al model fabril, de planta rectangular perfectament regular (concretament, correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal). Té planta baixa més tres pisos i golfes. Cada pis té una línia de finestres. Les del segon i tercer pis són més petites, ja que devien correspondre als assecadors. La façana principal té un portal adovellat (amb rastre d'un escut al centre que no s'ha conservat). La part baixa de la façana és feta amb carreus perfectament escairats, més amunt es barreja el maó i la maçoneria. El rec de baix, que discorre per sota el camí, proporcionava l'aigua al molí. A pocs metres del molí paperer, a l'extrem de la terrassa fluvial, hi havia un molí fariner (el molí Blanc) del qual pràcticament no en queda rastre visible. Només runa i la base d'un mur de contenció amb dos forats del carcavà. La bassa del molí fariner era situada entre els dos molins. Actualment està colmatada i s'utilitza com a hort.
Observacions: Tot el material relacionat amb el molí paperer s'ha perdut.
El molí més antic en aquest indret era conegut com el molí Blanc i era situat molt a prop de l'actual. L'any 1751 el molí era propietat del Comú i el va vendre a Francesc de Bas i de Monner, de Capellades, a causa d'un deute que no podia pagar. La venda es feia amb la condició que l'arrendatari estava obligat a moldre els dilluns i dijous pels veïns de la vila i terme. Un any més tard, el Comú va cedir en emfiteusi el dret de construir un molí paperer a Josep Pomés, mestre de cases de la vila, però en no fer efectiu el pagament un any més tard aquest va haver de vendre la propietat a Francesc de Bas. L'any 1893 Josep Vilaseca i Domènech va adquirir la fàbrica de paper i el molí fariner. L'any 1899 va fer construir una sèrie de canalitzacions per tal d'aprofitar l'aigua que baixava pels recs del carrer de Weyler i del carrer de Baix i que, conjuntament amb la que provenia del rec de Baix, representava un volum de 170 litres/segon. La força de l'aigua activava les quatre rodes motrius i una mola de gra del molí fariner. Josep Vilaseca i els seus successors van continuar l'activitat paperera aproximadament fins l'any 1922. El 1940 aproximadament l'encarregat de fer funcionar el molí paperer era Pere Esteve Munné. El molí paperer, que era el més gran de Sant Quintí, va funcionar fins a finals de la dècada de 1960. El molí fariner va deixar de funcionar pels anys 1930/40 aproximadament.
Rectangular grass hut; Camp near Kalangala, Ssese Islands, Lake Victoria, Central Region, Uganda 1995. Apparently, this was an area of "illegal" people, whatever that meant. There were more varieties of constructions than we've even seen in one area, and they were rarely repeated.
Rectangular cast iron socket with cast iron hinged plate insert. Square anti-slip pattern, widely spaced, with the letters GAS forming a cross in the centre.
No gas board branding, but I will date this cover to the similar period to the SEGB one, that is the 1960s.
A Rare Blue and White Rectangular Censer
Wanli Six-Character Mark within a Double Rectangle and of the Period（1573 - 1619）
The small rectangular censer is decorated on the shoulder of each long side with a pair of dragons confronted on a flaming pearl, and molded on the narrow sides with a pair of animal-head handles flanked by cloud scrolls. It is raised on four shaped legs imitating 'horse-hoof' furniture legs decorated with further pairs of confronted dragons, and the rim is decorated with a scroll border.
14.5 cm long, pierced silver cover, Japanese wood box, brocade pouches
www.christies.com/lotfinder/lot_details.aspx?intObjectID=...
Estimate : USD 20,000 - USD 30,000
Price realised : USD 25,000
Christie's
Fine Chinese Ceramics and Works of Art
17 March 2017, New York
These rectangular metal bellows are fabricated entirely from ASTM A-240 type 304 stainless steel. The larger bellows measures 240" x 80". The smaller bellows measures 157" x 65". The design conditions were 1 PSIG at 1,000°F. Both metal bellows are designed with three convolutions with round corners. The metal bellows welds were 100% dye-penetrant examined and soap and air tested prior to shipment. These bellows are designed to be installed at the ductwork connection to a large steam boiler.
This appears to be a piece of rectangular David H. Haeger pottery which is a green-mottle-glazed dish/planter with the following measurements:
Length: 9"
Width: 6"
Depth: 1.5"
The corners and edges are rounded and smooth, and it is a pretty hefty piece. It was fired on stilts (as I can clearly see the 3 marks in the glaze on the bottom. The mark molded into the piece reads: "© HAEGER 18?2 U.S.A" (The 3rd number is very difficult to make out due to its light impression in the clay; it could be a 1, 3, or an 8.) If anyone out there a clue about its value, please leave a comment. Thanks! :)
Click To Get Cheap Intex 32 foot x 16 foot x 52 foot Rectangular Ultra Frame Pool <<<< For those who're wanting to buy Intex 32 foot x 16 foot x 52 foot Rectangular Ultra Frame Pool at inexpensive price, We have discover a good deal and prices for this product on Amazon. Get exactly what you need at cheap prices. Let's see the product description. This Intex 32 foot x 16 foot x 52 foot Rectangular Ultra Frame Pool is a true neighborhood-size pool plus a deluxe cleaning system. Comes with 2,600 gallon filter, ladder, ground cloth, pool cover, maintenance kit and volleyball net.The Intex Recreation Corp is a member of the Intex family of companies and they have been helping people have fun for over 40 years. Intex is the world leader in both designing and producing high quality, innovative products for indoor and outdoor recreation. Their above ground pools, pool accessories, pool toys, airbeds, and boats are known around the world for their tremendous value. Legal Statements: Please note: Due to the size and weight of this item, a specialized carrier will be utilized, and will need to schedule a delivery for this item. The carrier will contact you directly to schedule a convenient delivery date and time. The carrier will deliver your order to the first available entrance of the delivery address, so please make arrangements to accept this delivery and to bring this item into your home. Shipping charges will be shown separately on your order.. You're interested in Intex 32 foot x 16 foot x 52 foot Rectangular Ultra Frame Pool? Check Discount,Click!! www.amazon.com/gp/product/B0047WJGTS/ref=as_li_ss_...
The rectangular boss is hollow - an image of St. Catherine is visible. The opposite side is open is thought to have either been a reliquary or held a lantern to light the altar.
Palau del Marquès d'Alfarràs
Casa - palau que fa cantonada, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrani, planta baixa, entresol i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües. Hi ha un gran pati central de planta quadrada amb portals adintellats a la planta baixa, balcons a l'entresòl i primera planta i finestres a la segona planta. El vestíbul està cobert per una volta de canó sobre arcs torals de pedra.
Façana principal formada sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa, destaca el portal d'accés amb arc rebaixat amb esplandit que l'emmarca i tres balcons de poca volada que fan joc amb sengles finestres. A la planta pis, destaquen quatre balcons d'obertura única i adintellada emmarcats amb pedra. A la segona planta hi ha quatre finestres quadrades. El coronament és amb dentellons, cornisa i parament llis. També destaquen d'aquesta façana el sòcol, alguns escuts i parament de bandes horitzontals. A la façana del carrer Marquès d'Alfarràs destaquen una sèrie d'obertures adintellades colocades simètricament. El coronament és idèntic a la façana principal. Un dels escuts de la façana és el del Marquès d'Alfarràs, ubicat sobre el portal d'entrada. Al costat, i més gran, trobem l'escut del Bisbe Morgadas.
Es desconeix la data de la seva construcció, però sí que a l'any 1802 s'hi estatjà el rei Ferran VII.
L'any 1886 s'hi instal·la un col·legi portat per seglars, però tres anys més tard se'n fa càrrec la Consagració del Fills de la Sagrada Família, que tenien llogat l'edifici del seu propietari, el marquès d'Alfarràs. L'any 1899 consta com a nou propietari de l'edifici el bisbe Morgadas. L'any 1926 s'hi celebra la primera Exposició d'Arts del Penedès. A mitjans dels anys 70, es reforma la capella del col·legi, segons projecte de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny.
Other name: Al Malaikah Temple
Los Angeles County, CA
Listed: 04/02/1987
Occupying nearly a full city block of an area south of downtown Los Angeles which is rich in public and institutional buildings, the Shrine Auditorium is a large facility designed in a flamboyant Moorish Revival style. The principal volume, a cavernous rectangular structure which faces west to Royal Street, contains the nearly 7,000 seat auditorium and the Shrine offices, while a panhandle-like wing which stretches north to 32nd Street encompasses a 101,000 square foot exhibition hall. The exterior is a medley of onion domes, horseshoe arches, and elaborate filigree and plaster relief work. Not to be outdone, the interior is extensively stenciled, and the auditorium features a "tented" ceiling executed in concrete. While the building remains substantially true to its architect's visions, renovation and forced compliance with building codes have caused some alteration, most notably the enclosure of the outer lobby, the construction of a new ticket booth, and the removal of some exterior architectural and interior design elements.
Hailed at its opening for its innovative engineering and remarkable Shrine Auditorium is a free-standing structure of reinforced concrete support the roof and the auditorium balcony. Exterior decoration is plaster.
Designed by noted Southern California architects John C. Austin and A.M. Edelman in collaboration with eminent theatre architect G. Albert Lansburgh, the 6,700 seat Shrine Auditorium is a flamboyant monument which has served as the city's civic auditorium since its opening in 1926. The world's largest theatre upon completion, and still the largest theatre in the United States (when nominated in 1987), the Moorish Revival edifice is owned and operated by the Al Malaikah Shrine organization serving a dual role as headquarters for the fraternal organization and as a public auditorium. Celebrated for its acoustics, its unique architectural character, and its innovative construction, the 94,000 square foot structure has played a major role in the cultural life in Los Angeles.
Six public spaces occupied the architects' attention on the interior of the Shrine. The outer lobby, once open to the west, is now enclosed. The• five bay division of the west wall is repeated on the east, with triple doorways on the lower level and bands of horseshoe arched openings on the upper. These horseshoe arches preserve the scheme also seen originally on portions of the exterior, with colonnettes, carved archivolts, and bracket balconies. The tympanum of the lower openings has been embellished with carvings derived from those on the north elevation, replacing the original stenciling. Both walls and the beamed ceiling were also originally stenciled, and marble has taken the place or tiled door surrounds. The original brass and cast iron chandeliers illuminate the space. The inner lobby, its one story space in dramatic contrast to the two story outer lobby is lavishly decorated with stenciled boxed beams and ceiling. Original walnut, mahogany and oak checkroom counters have been restored. Arches of various shapes lead to stairs, halls, and elevators at either end. Rejas appear in the vent openings. The lobbies of the first and second mezzanines are similarly detailed, each with a different stenciled design on its ceiling. On the upper story, in the outer lobby, a museum is being created in the space illuminated by the third floor arcade. At either end of the room, murals with Middle Eastern themes are recessed behind two-bay arcades with carved spandrels. The principal alterations to the upper lobbies are to the openings, with grilles replacing casements on the first mezzanine and separating the museum from the inner lobby on the second.
Virtually intact with only minor alterations, the auditorium seats around 3,100 in the orchestra and 3,300 in a balcony which appears to rest on monumental corbels.
Yesterday I purchased some rectangular brass tubing from the hardware store. Then I drove across the street for gas and found this note of someone's federal tax info, the back has standard deduction and withholding calculations, it looks like this person made $14, 291.00 after taxes (rounding to whole dollars, of course). I guess we'll never know if they chose to donate $3 to the Presidential Election Campaign Fund.
We, Corro Care Industries have been established in the year 1982 and are having our works and Registered Office at Vatva, Ahmedabad. Initially we were in the business of manufacturing all types of Acid Resisting Mortar and taking Turn-Key Projects for Acid Resisting Bricks / Tiles Linings. These products are being used widely in Chemical / Pharmaceutical / Petrochemical / Agro chemicals / Textiles and Fertilizer Industries who are using certain Chemicals which are prone to corrode M.S. / R.C.C., Storage Tanks, Vessels etc. We have successfully taken up the challenge of saving the Plant and Machinery of Chemical and other Industries from corrosion.
Corro Care Industries
Plote No: 4718, Phase IV,
Vatva,
Ahmedabad - 382445,
India.
Phone:
+91 - 79 - 25841705
+91 - 79 - 40083047
This rectangular metallic expansion joint measures 22" x 84" x 11" face-to-face and is fabricated from 316 stainless steel bellows and carbon steel flanges. This expansion joint is designed to absorb axial compression in a hot air duct system to a fan inlet. The bellows have three convolutions with mitered corners. The expansion joint was 100% dye-penetrant examined and soap and air tested prior to being shipped to a power plant.
You are free to:
Share — copy and redistribute the material in any medium or format
Adapt — remix, transform, and build upon the material for any purpose, even commercially.
You must give appropriate credit and provide a link to the www.winecountry.com home page.
Rectangular table covers for rental or purchase. Custom designs and screen printing to make a branded impact. Explore more at www.sculptwareonline.com/rectangular-table-covers.php
Artist: Peter Berry. Platter, able to be wall hung, soda fired stoneware, Tuquoise, ochre and rust slip design 13 x 7.75 x 1 inches. Ceramic works by Peter Berry from the online exhibition and sale, In Celebration of Peter Berry. Learn more about this exhibition here: ofa.fas.harvard.edu/celebration-peter-berry-online-exhibi...