Xais i assecadors de bacallà, Ramberg (Nordland, Norge)
El bacallà comú (Gadus morhua) és una de les a prop de 60 espècies d'una mateixa família de peixos migratoris. Viu en mars freds del nord. Generalment el bacallà és de mida menuda, encara que alguns exemplars poden assolir els cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altros peixos més petits, com l'arengada.
A Noruega és habitual veure'l en assecadors com aquest.
L'ovella típica de Noruega és la Spælsau i és una de les ovelles de cua curta del nord d'Europa races. S'adapta molt bé al clima i ja era un animal domèstic a l'edat de ferro. Originalment és compacta i d'estructura lleugera i no necessita molta concentració d'aliment, té un fort instint de ramat i passa ben bé la major part de l'any a l'aire lliure. En la seva època adulta arriben a un pes entre els 60 i el 70 quilograms. La seva carn té relativament poc greix i dóna llet rica.
La llana es caracteritza per tenir dues capes: una capa externa de pèl llarg ondulat brillant de llana de protecció de la capa subjacent contra el vent i la pluja, i una capa subjacent que manté calenta l'ovella. La llana llarga de protecció s'utilitza per teixir, del que surt un fil de dos brins, enlloc de tres, que li dóna una bonica lluentor al fil. Aquest fil spælsau es va utilitzar en els vells tapissos de Noruega d'època barroca i renaixentista, així com per roba al ser lleugera, estable i absorbir poca humitat. També la feien servir els víkings per les veles dels seus vaixells.
Xais i assecadors de bacallà, Ramberg (Nordland, Norge)
El bacallà comú (Gadus morhua) és una de les a prop de 60 espècies d'una mateixa família de peixos migratoris. Viu en mars freds del nord. Generalment el bacallà és de mida menuda, encara que alguns exemplars poden assolir els cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altros peixos més petits, com l'arengada.
A Noruega és habitual veure'l en assecadors com aquest.
L'ovella típica de Noruega és la Spælsau i és una de les ovelles de cua curta del nord d'Europa races. S'adapta molt bé al clima i ja era un animal domèstic a l'edat de ferro. Originalment és compacta i d'estructura lleugera i no necessita molta concentració d'aliment, té un fort instint de ramat i passa ben bé la major part de l'any a l'aire lliure. En la seva època adulta arriben a un pes entre els 60 i el 70 quilograms. La seva carn té relativament poc greix i dóna llet rica.
La llana es caracteritza per tenir dues capes: una capa externa de pèl llarg ondulat brillant de llana de protecció de la capa subjacent contra el vent i la pluja, i una capa subjacent que manté calenta l'ovella. La llana llarga de protecció s'utilitza per teixir, del que surt un fil de dos brins, enlloc de tres, que li dóna una bonica lluentor al fil. Aquest fil spælsau es va utilitzar en els vells tapissos de Noruega d'època barroca i renaixentista, així com per roba al ser lleugera, estable i absorbir poca humitat. També la feien servir els víkings per les veles dels seus vaixells.